Ruta chalepensis L.

NOMS: Ruda. Ruda bracteosa. Ruta. Castellà: Abrua, Ruda, Ruda hortense. Gallego: Ruda. Èuscara: Boskoitz. Arruda. Xixaribelarra. Portuguès: Arruda. Erva-das-bruxas. Italià: Ruta d'Aleppo. Francès: Rue de Chalep. Anglès: Wall rue. Fringed Rue. Alemany: Gefranste Raute. Neerlandès: Franje-Wijnruit. Grec: Απήγανος. Ρούτα η χαλέπια.

Flors amb pètals de marge laciniat

SINÒNIMS: Ruta chalepensis L. subsp. chalepensis;  Ruta bracteosa DC.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Salsolo-Peganion. Vegetació ruderal, pastures i erms pasturats de clima sec. Fins els 1000 metres d’altitud

Mata de fins 70 cm d'alçada

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Mata llenyosa a la base de fins 70 cm d’alçada, que desprèn una olor desagradable, amb una tija principal erecta i ramificada

Fulles molt dividides amb segments oblongs

Fulles de distribució alterna molt dividides en segments ovalat-oblongs, de color verd grisós.

Flor central amb cinc pètals

Flors en inflorescència cimosa, amb pedicel glabre, de color groc viu. Calze amb sèpals deltats, ovats amb l’àpex agut i glabres. Corol·la amb 4-5 pètals amb lacínies més curtes que l’amplada del pètal al marge. Androceu amb el doble del nombre de pètals. Bràctees oval-lanceolades més amples que el peduncle que les porta.  Floreix des de febrer fins a l’agost

Fruit en càpsula 

Fruit en càpsula berrugosa amb l’àpex dividit en quatre lòbuls

Es diferencia de Ruta angustifolia per tindre les bràctees ovades i més amples que el peduncle, mentre que R. angustifolia les té més estretes i lanceolades. Ruta graveolens té els pètals denticulats i no laciniats com les dues anteriors, a més de ser una espècie cultivada.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La Ruta presenta la flor central del ramillet pentàmera i la resta tetràmeres. Un capritx de la natura. Però qui anava a dir que la ruda, amb l’olor tan desagradable que fa, pertany a la mateixa família que els tarongers i les llimeres amb l’aroma que desprenen les seues flors.

Inflorescències en cimes

USOS I PROPIETATS: És una planta tòxica que ha sigut amplament utilitzada en medicina popular. És abortiva, per la qual cosa no hi ha que prendre mai en cas d’embaràs. Regula el fluix menstrual, és antiinflamatòria, antibiòtica, és efectiva per tractar els refredats, l’artritis, les varius i moltes més coses però cal tindre en compte que és tòxica i no hi ha que fer-la servir si no és mitjançant un especialista. Pot produir lesions hepàtiques greus. És fotosensibilitzant, només el seu maneig pot produir eritema i picor en la pell.

També s’empra com insecticida natural i com repel·lent d’insectes. Existeixen formulats comercials de Ruta chalepensis, junt amb altres plantes, per combatre un ample espectre de plagues agrícoles, que poden utilitzar-se en agricultura integrada i ecològica, perquè no deixen residu.  

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Ruta deriva del grec "ryté" que procedeix de "rýomai" cure, preserve, conserve, per les propietats medicinals que hom atribueix. L’epítet específic chalepensis vol dir que procedeix d’Alep, l’actual ciutat de Haleb al nord de Síria.

Els romans ja l’empraven per protegir-se del mal d’ull i durant l’Edat Mitjana s’utilitzava per netejar les cases de mals esperits, protegir de les malalties i altres bruixeries.

Ruta chalepensis va ser descrita per Carles Linné i publicada en Mantissa Plantarum 1: 69. 1767.

Família Rutaceae

Subscriu-t’hi al canal Menuda Natura de YouTube en https://www.youtube.com/channel/UCpDRmib7EGEngZGMHaCc52A

Vicia peregrina L.

NOMS: Veçot, Vícia peregrina. Castellà: Arveana. Grisoles. Veza peregrina. Occità: Vesso. Francès: Vesce voyageuse, Vesce à gousses larges. Italià: Veccia smussata. Veccia viaggiatrice. Anglès: Broad-podded Vetch. Rambling Vetch. Wandering Vetch. Alemany: Fremde Wicke. Landstreicher-Wicke.

Flors axil·lars solitàries

SINÒNIMS: Vicia michauxii Spreng.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Secalion cerealis arges de camins, prats secs i assolellats, camps de conreu, guarets, principalment sobre sòl bàsic. Fins els 1300 metres d’altitud

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

Fulles paripinnades amb circell ramificat

DESCRIPCIÓ: Herba de tiges enfiladisses, ascendents i anguloses, que poden assolir el metre de llarg

Fulles alternes, paripinnades, amb 4-6 parells de folíols linears, truncats mucronats o tridentats; a l’àpex de la fulla hi ha un circell ramificat. Estípules lanceolades, agudes, enteres, sense nectari.

Flors papilionades de color púrpura

Flors axil·lars solitàries. Calze zigomorf, campanulat, amb els sèpals desiguals. Corol·la papilionada, de color púrpura amb l’estendard profundament emarginat, ales més obscures que l’estendard, . Floreix d’abril a juny

Fruit en llegum comprimit

Fruit en llegum oblong o el·líptic i comprimit, amb suau pubescència

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Moltes lleguminoses presenten circells que fan servir per enfilar-se en busca de la llum. En botànica el circell és un òrgan amb aspecte de tija prima, que procedeix d’una tija o una fulla modificada. Com a característica té un extraordinari tropisme que hi permet agafar-se a qualsevol suport, cargolant-se en hèlix.

USOS I PROPIETATS: Pot emprar-se com farratge pel bestiar. Com totes les lleguminoses té la capacitat de fixar al sòl el nitrogen de l’aire.

Estendard profundament emarginat

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Vicia deriva del llatí “vicia, -ae,” que era el nom que rebia la veça (Vicia sativa) a l’antiga Roma. Els romans van adaptar el nom grec “bíkion, -ou” que designava la mateixa planta. L’epítet específic peregrina prové del llatí  “peragrare” que significa per desplaçar-se o viatjar, en referència a l’hàbit enfiladís de la planta que fa parèixer que es mou.

Estudis arqueològics han arribat a la conclusió que els llegums d’aquesta planta es consumien, doncs s’han trobat restes de Vicia peregrina en excavacions d’assentaments neolítics, junt a altres llegums. Actualment l’única espècie del gènere que es conrea par a consum humà és la fava (Vicia faba), la resta aprofita per a farratge o com adob verd.

Vicia peregrina va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 737. 1753. 

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Cyperus longus L.

NOMS: Castanyola. Jonça de cordellar. Serrana de fulla llarga. Junsa llarga. Castellà: Juncia. Juncia olorosa. Juncia larga. Juncia loca. Gallego: Herba xunqueira. Xonza. Èuscara: Iuncia. Ioncia. Occità: Triangle loungaru. Portuguès: Albafor. Junça-de-cheiro. Italià: Quadrelli. Zigolo comune. Francès: Souchet allongé, Souchet long, Souchet odorant. Anglès: Galingale, Sweet galingale. Sweet Cyperus. Alemany: Hohes Zypergras. Langästiges Cypergras.

Inflorescències en antela

SINÒNIMS: Cyperus badius Desf.

DISTRIBUCIÓ: Pluriregional

HÀBITAT: Phragmitetalia australis. Magnocaricion elatae. Creix a les sèquies, marges de rius i llocs embassats o humits d’aigua dolça. Fins els 700 metres d’altitud

Herba que creix d'un rizoma submergit

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen. Hidròfit Planta hidròfila. Planta que conserva les gemmes perdurants dins l'aigua durant el període desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Herba que té un rizoma gruixut i sense tubercles, que pot estar submergit, del qual surten les tiges verdes, trígones, rectes, que poden assolir el metre i mig d’alçada.

Fulles amb el nervi central molt marcat

Fulles més curtes que la tija, basals, linears, un poc carenades pel nervi central, de fins un centímetre d’ample i molt llargues, amb beina a la base de marge membranós.

Espiguetes comprimides

Flors en inflorescències en antela que surten a la part superior de les tiges. Estan formades per 6-10 radis trígons de mida diferent que porten espiguetes comprimides de color marró vermellós a l’àpex. Tres estams exserts en l’antesi. Estil llarg amb tres estigmes exserts. La inflorescència porta unes bràctees a la base, semblants a les fulles, molt més llargues que la inflorescència.  Floreix d’abril a setembre

Fruit en aqueni trígon de color obscur

Antela amb radis de mida diferent

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una antela és un tipus d'inflorescència composta, una panícula, que es caracteritza pel fet que totes les rames laterals creixen més que l'eix principal.

Bràctees molt més llargues que la inflorescència

USOS I PROPIETATS: Plini i Dioscòrides mencionen aquesta jonça assenyalant que a l’antiga Grècia i a Egipte s’emprava el rizoma com un remei per a les picades d’escorpí i les mossegades de serp. A més el rizoma desprèn un suau aroma de violetes i s’utilitza per a fer perfums.

En jardineria s’empra per decorar les vores dels estanys o les fonts naturalistes, formant grups. És rústic i de fàcil manteniment

Tres estams i tres estigmes exserts

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Cyperus prové del grec “κύπειρος kýpeiros” que significa punta afilada. Aquest nom ja s’aplicava a diversos tipus de junces com la xufera borda (Cyperus rotundus) L’epítet específic longus ve de llatí “longus, a, um” llarg, estirat, per les fulles i les bràctees tan llargues. L’epítet específic del sinònim, badius, ve del llatí “badius” marró, en referència al color de la inflorescència.

Cyperus longus va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 45. 1753.

Família Cyperaceae