Lepidium didymum L.

NOMS: Cervina menuda. Castellà: Cervellina. Hierba de la estrella, Mastuerzo de indias, Mastuerzo verrugoso. Gallego: Mestruso. Mestruxo. Francès: Corne-de-cerf à deux lobes. Italià: Lappolina americana. Anglès: Bitter cress. Lesser Swine-cress. Alemany: Zweifrüchtiger Krähenfuß. Zweiknotiger Krähenfuß. Neerlandès: Kleine Varkenskers.

Inflorescències en raïm

SINÒNIMS: Coronopus didymus (L.) Sm.;  Senebiera pinnatifida DC.

DISTRIBUCIÓ: Cosmopolita: es diu de distribució cosmopolita les espècies que es distribueixen, com a mínim, per tres continents diferents de forma natural.

HÀBITAT: Polygonion avicularis. Creix en pobles i ciutats, en les escletxes de les voreres, a les zones enjardinades i a les vores dels camins, als llocs calcigats i humits. Fins els 600 metres d’altitud. Introduïda d’Amèrica del Sud.

Herba petita arran del terra

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Petita herba que creix arran del sòl, amb les tiges aplicades al terra.

Fulles dividides en segments irregulars

Fulles pinnatisectes, dividides en lòbuls irregulars pinnatipartits. Les basals més grans que les caulinars

Flors sense pètals, o de menys de 0,5 mm

Flors agrupades en raïms que surten oposats a les fulles. flors molt petites, sovint sense pètals o amb pètals molt petits (de menys de 0,5 mm). Androceu amb 2-4 estams. Gineceu amb ovari súper amb estil curt. Floreix a finals de l’hivern i la primavera.  

Fruit en silícula dídima

Fruit en silícula dídima formada per dues peces simètriques

És molt semblant a Lepidium coronopus que creix als mateixos indrets, però amb els pètals ben desenvolupats, de fins 2 mm i el fruit molt rugós.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les espècies de la família de les crucíferes tenen els fruits en síliqua o en silícula. Una síliqua és un tipus de fruit sec en càpsula que quan està madur s'obri en dues valves ventralment. Les llavors queden fixades sobre les dues placentes que queden separades per unes parets anomenades septum o septe, com per exemple, en la ravenissa blanca (Diplotaxis erucoides). Quan la síliqua és tan llarga com ampla s’anomena silícula, com aquest Lepidium que ens ocupa o la herba de les llunetes (Biscutella laevigata).

USOS I PROPIETATS: Té propietats antiinflamatòries. A Amèrica del Sud s’empra en medicina popular per tractar diverses malalties en les quals el dolor i la inflamació són comuns.  També es consumeix en amanida per les importants quantitats de vitamina C que conté.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Lepidium deriva del grec “lepídion”, el nom que rebia el morritort de fulla ampla (Lepidium latifolium) que molts autors fan derivar del grec “λεπίϛ λεπίδοϛ lepís lepídos” esquama, per la forma dels fruits, que semblen esquames. L’epítet específic didymum ve del grec "δίδυμος dídymos" doble, bessó, pels fruits formats per dues peces simètriques

El nom del gènere del sinònim Coronopus deriva del grec “koróne” cucala, gralla, i “pús, podós” peu. Segons comenta Laguna en el Dioscòrides, s’anomena així perquè les fulles semblen les potes de la cucala.

Lepidium didymum va ser descrita per Carles Linné i publicada en Systema Naturae, ed. 12 2: 433. 1767.

Família Cruciferae (Brassicaceae)

Ononis viscosa subsp. breviflora (DC.) Nyman

 NOMS: Arnalls, Botgeta, Gorromino, Gavó viscós, Melosa, Herba del mal de ventre. Castellà: Melosa. Mucosa. Melosilla. Pegamoscas. Melosa pegamosquitos. Francès: Bugrane visqueuse. Bugrane à fleurs courtes. Italià: Ononide vischiosa. Ononide a fiori brevi

Flors axil·lars solitàries

SINÒNIMS: Ononis breviflora DC.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Thero-Brachypodietea. Creix als pinars, camps sense treballar i vores de camins. Fins els 1000 metres d’altitud

Herba amb tiges erectes i glanduloses

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Tot i que sol ser una herba petita pot assolir el mig metre d’alçada, tota coberta de pèls glandulosos, amb tiges erectes ramificades

Fulles mitjanes trifoliades, la resta unifoliades

Fulles alternes, trifoliades amb folíols dentats, el central major que els laterals, però les fulles inferiors i les superiors només en tenen un de folíol, i totes amb estípules triangulars, que semblen ales, soldades a la base. Està coberta de pèls glandulosos per les dues cares.

Flor papilionada més petita que el calze

Flors axil·lars solitàries amb curt peduncle perllongat per una mena d’aresta més llarga que el peduncle. Calze amb cinc sèpals estretament lanceolats, més llargs que la corol·la, que és papilionada, groga, estendard de vegades tintat de rosa, ovat, i la quilla falcada, aguda, corbada cap amunt. Androceu monadelfs, amb els filaments soldats. Floreix en maig, juny i juliol

Llegum cilíndric i glandulós que sobresurt del calze

Fruit en llegum cilíndric cobert de pèls glandulosos, que conserva el calze

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les plantes disposen glàndules, cèl·lules que secreten diverses substàncies. A la punta de les arrels, en la caliptra, segreguen mucílag per lubricar el sòl i facilitar-hi la penetració. Les plantes que viuen en sòls salins, les halòfites com el salat de fulla estreta (Atriplex patula), tenen glàndules salines que excreten la sal excessiva que absorbeixen del sòl. Altres plantes, com aquesta Ononis que ens ocupa, tenen pèls (o tricomes) que secreten substàncies apegaloses que permeten estalviar aigua o defensar-se d’alguns insectes.

Tota la planta coberta de pèls glandulosos

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat, en infusió, com diürètic, digestiu, vermífug i antidiarreic. En aplicació exterior s’utilitza contra l’èczema.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Ononis és el nom que a l’antiga Grècia donaven a aquestes plantes. Deriva del grec “ónos” que significa ruc, ase, perquè aquest animal solia rebolcar-se pel damunt de la planta per alleugerar les seves picors gràcies a  la textura aspra i espinosa del gavó espinós (Ononis spinosa). L’epítet específic viscosa ve del llatí "viscum" visc, és a dir, viscós, pels pèls glandulosos que cobreixen la planta i la fan viscosa. L’epítet de la subespècie breviflora està format per les veus llatines "brevis" breu, curt, i "flos, floris" flors, és a dir, de flors curtes, perquè la corol·la és més curta que el calze.

Ononis viscosa va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 718. 1753.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Ruta chalepensis L.

NOMS: Ruda. Ruda bracteosa. Ruta. Castellà: Abrua, Ruda, Ruda hortense. Gallego: Ruda. Èuscara: Boskoitz. Arruda. Xixaribelarra. Portuguès: Arruda. Erva-das-bruxas. Italià: Ruta d'Aleppo. Francès: Rue de Chalep. Anglès: Wall rue. Fringed Rue. Alemany: Gefranste Raute. Neerlandès: Franje-Wijnruit. Grec: Απήγανος. Ρούτα η χαλέπια.

Flors amb pètals de marge laciniat

SINÒNIMS: Ruta chalepensis L. subsp. chalepensis;  Ruta bracteosa DC.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Salsolo-Peganion. Vegetació ruderal, pastures i erms pasturats de clima sec. Fins els 1000 metres d’altitud

Mata de fins 70 cm d'alçada

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Mata llenyosa a la base de fins 70 cm d’alçada, que desprèn una olor desagradable, amb una tija principal erecta i ramificada

Fulles molt dividides amb segments oblongs

Fulles de distribució alterna molt dividides en segments ovalat-oblongs, de color verd grisós.

Flor central amb cinc pètals

Flors en inflorescència cimosa, amb pedicel glabre, de color groc viu. Calze amb sèpals deltats, ovats amb l’àpex agut i glabres. Corol·la amb 4-5 pètals amb lacínies més curtes que l’amplada del pètal al marge. Androceu amb el doble del nombre de pètals. Bràctees oval-lanceolades més amples que el peduncle que les porta.  Floreix des de febrer fins a l’agost

Fruit en càpsula 

Fruit en càpsula berrugosa amb l’àpex dividit en quatre lòbuls

Es diferencia de Ruta angustifolia per tindre les bràctees ovades i més amples que el peduncle, mentre que R. angustifolia les té més estretes i lanceolades. Ruta graveolens té els pètals denticulats i no laciniats com les dues anteriors, a més de ser una espècie cultivada.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La Ruta presenta la flor central del ramillet pentàmera i la resta tetràmeres. Un capritx de la natura. Però qui anava a dir que la ruda, amb l’olor tan desagradable que fa, pertany a la mateixa família que els tarongers i les llimeres amb l’aroma que desprenen les seues flors.

Inflorescències en cimes

USOS I PROPIETATS: És una planta tòxica que ha sigut amplament utilitzada en medicina popular. És abortiva, per la qual cosa no hi ha que prendre mai en cas d’embaràs. Regula el fluix menstrual, és antiinflamatòria, antibiòtica, és efectiva per tractar els refredats, l’artritis, les varius i moltes més coses però cal tindre en compte que és tòxica i no hi ha que fer-la servir si no és mitjançant un especialista. Pot produir lesions hepàtiques greus. És fotosensibilitzant, només el seu maneig pot produir eritema i picor en la pell.

També s’empra com insecticida natural i com repel·lent d’insectes. Existeixen formulats comercials de Ruta chalepensis, junt amb altres plantes, per combatre un ample espectre de plagues agrícoles, que poden utilitzar-se en agricultura integrada i ecològica, perquè no deixen residu.  

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Ruta deriva del grec "ryté" que procedeix de "rýomai" cure, preserve, conserve, per les propietats medicinals que hom atribueix. L’epítet específic chalepensis vol dir que procedeix d’Alep, l’actual ciutat de Haleb al nord de Síria.

Els romans ja l’empraven per protegir-se del mal d’ull i durant l’Edat Mitjana s’utilitzava per netejar les cases de mals esperits, protegir de les malalties i altres bruixeries.

Ruta chalepensis va ser descrita per Carles Linné i publicada en Mantissa Plantarum 1: 69. 1767.

Família Rutaceae

Subscriu-t’hi al canal Menuda Natura de YouTube en https://www.youtube.com/channel/UCpDRmib7EGEngZGMHaCc52A