Astragalus stella L.

NOMS: Astràgal estelat. Astràgal estel·lat. Castellà: Astrágalo estrellado. Estrelleta cana. Francès: Astragale en étoile, Astragale à gousses en étoile

Flors en raïm atapeït a l'àpex del peduncle

SINÒNIMS: Astragalus stellatus Lam.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Erms, parts terofítics. Fins els 1000 metres d’altitud.

Tija ramificada des de la base

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba unicaule amb la tija ramificada en la base i branques decumbents o prostrades i aplicades al terra, de poc més d’un pam, amb pèls.

Fulles imparipinnades amb pèls per les dues cares

Fulles imparipinnades amb 5-11 parells de folíols el·líptics de marge enter. Estípules soldades al pecíol, amb pèls per ambdues cares.

Flors papilionades de color violeta o groc

Flors en inflorescències en raïm dens, format glomèruls a l’àpex del peduncle de entre 2-11 cm. Calze campanulat cobert de pèls blans i negres, amb cinc dents iguals. Corol·la papilionada de color violeta (de vegades groga) amb l’estendard més llarg que les ales i aquestes més llargues que la quilla. Androceu amb 10 estams diadelfs. Floreix entre abril i juny

Fruit en llegums formant una estrela

Fruit en llegum sèssil, curt, recte o amb l’àpex un poc corbat i el ventre carenat, coberts de pèls. Quan maduren estan agrupats de manera radial formant una mena d’estrela.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La família de les papilionàcies és una de les més importants a nivell mundial, tant pel nombre d’espècies, més de 12.000, com pel seu paper als paisatges, com per l’aprofitament humà, doncs només les gramínies són més aprofitades per nosaltres. Majoritàriament són herbes però a la zona mediterrània abunden els arbusts i a les zones tropicals hi ha molt arbres d’aquesta família.

Calze amb pèls

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Astragalus  deriva del grec “ἀστράγαλοϛ astrágalos” astràgal, nom ja citat per Plini per definir una lleguminosa, pot ser per la forma de les llavors que semblen l’os del mateix nom que grecs i romans usaven per al joc dels daus. Altres autor defenen que el nom deriva de “αστήρ astér” astre, i de “γάλα gála” llet, per la forma i el color de la flor i per què les cabres que s’alimentaven d’aquesta planta augmentaven la producció de llet. L’epítet específic stella ve del llatí “Stella, -ae” estrela, per l’aspecte de la infructescència en forma d’estrela.

Astragalus stella  va ser descrit per Carles Linné i publicat en Systema Naturae, ed. 12 2: 734. 1767. 

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Lepidium didymum L.

NOMS: Cervina menuda. Castellà: Cervellina. Hierba de la estrella, Mastuerzo de indias, Mastuerzo verrugoso. Gallego: Mestruso. Mestruxo. Francès: Corne-de-cerf à deux lobes. Italià: Lappolina americana. Anglès: Bitter cress. Lesser Swine-cress. Alemany: Zweifrüchtiger Krähenfuß. Zweiknotiger Krähenfuß. Neerlandès: Kleine Varkenskers.

Inflorescències en raïm

SINÒNIMS: Coronopus didymus (L.) Sm.;  Senebiera pinnatifida DC.

DISTRIBUCIÓ: Cosmopolita: es diu de distribució cosmopolita les espècies que es distribueixen, com a mínim, per tres continents diferents de forma natural.

HÀBITAT: Polygonion avicularis. Creix en pobles i ciutats, en les escletxes de les voreres, a les zones enjardinades i a les vores dels camins, als llocs calcigats i humits. Fins els 600 metres d’altitud. Introduïda d’Amèrica del Sud.

Herba petita arran del terra

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Petita herba que creix arran del sòl, amb les tiges aplicades al terra.

Fulles dividides en segments irregulars

Fulles pinnatisectes, dividides en lòbuls irregulars pinnatipartits. Les basals més grans que les caulinars

Flors sense pètals, o de menys de 0,5 mm

Flors agrupades en raïms que surten oposats a les fulles. flors molt petites, sovint sense pètals o amb pètals molt petits (de menys de 0,5 mm). Androceu amb 2-4 estams. Gineceu amb ovari súper amb estil curt. Floreix a finals de l’hivern i la primavera.  

Fruit en silícula dídima

Fruit en silícula dídima formada per dues peces simètriques

És molt semblant a Lepidium coronopus que creix als mateixos indrets, però amb els pètals ben desenvolupats, de fins 2 mm i el fruit molt rugós.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les espècies de la família de les crucíferes tenen els fruits en síliqua o en silícula. Una síliqua és un tipus de fruit sec en càpsula que quan està madur s'obri en dues valves ventralment. Les llavors queden fixades sobre les dues placentes que queden separades per unes parets anomenades septum o septe, com per exemple, en la ravenissa blanca (Diplotaxis erucoides). Quan la síliqua és tan llarga com ampla s’anomena silícula, com aquest Lepidium que ens ocupa o la herba de les llunetes (Biscutella laevigata).

USOS I PROPIETATS: Té propietats antiinflamatòries. A Amèrica del Sud s’empra en medicina popular per tractar diverses malalties en les quals el dolor i la inflamació són comuns.  També es consumeix en amanida per les importants quantitats de vitamina C que conté.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Lepidium deriva del grec “lepídion”, el nom que rebia el morritort de fulla ampla (Lepidium latifolium) que molts autors fan derivar del grec “λεπίϛ λεπίδοϛ lepís lepídos” esquama, per la forma dels fruits, que semblen esquames. L’epítet específic didymum ve del grec "δίδυμος dídymos" doble, bessó, pels fruits formats per dues peces simètriques

El nom del gènere del sinònim Coronopus deriva del grec “koróne” cucala, gralla, i “pús, podós” peu. Segons comenta Laguna en el Dioscòrides, s’anomena així perquè les fulles semblen les potes de la cucala.

Lepidium didymum va ser descrita per Carles Linné i publicada en Systema Naturae, ed. 12 2: 433. 1767.

Família Cruciferae (Brassicaceae)

Ononis viscosa subsp. breviflora (DC.) Nyman

 NOMS: Arnalls, Botgeta, Gorromino, Gavó viscós, Melosa, Herba del mal de ventre. Castellà: Melosa. Mucosa. Melosilla. Pegamoscas. Melosa pegamosquitos. Francès: Bugrane visqueuse. Bugrane à fleurs courtes. Italià: Ononide vischiosa. Ononide a fiori brevi

Flors axil·lars solitàries

SINÒNIMS: Ononis breviflora DC.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Thero-Brachypodietea. Creix als pinars, camps sense treballar i vores de camins. Fins els 1000 metres d’altitud

Herba amb tiges erectes i glanduloses

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Tot i que sol ser una herba petita pot assolir el mig metre d’alçada, tota coberta de pèls glandulosos, amb tiges erectes ramificades

Fulles mitjanes trifoliades, la resta unifoliades

Fulles alternes, trifoliades amb folíols dentats, el central major que els laterals, però les fulles inferiors i les superiors només en tenen un de folíol, i totes amb estípules triangulars, que semblen ales, soldades a la base. Està coberta de pèls glandulosos per les dues cares.

Flor papilionada més petita que el calze

Flors axil·lars solitàries amb curt peduncle perllongat per una mena d’aresta més llarga que el peduncle. Calze amb cinc sèpals estretament lanceolats, més llargs que la corol·la, que és papilionada, groga, estendard de vegades tintat de rosa, ovat, i la quilla falcada, aguda, corbada cap amunt. Androceu monadelfs, amb els filaments soldats. Floreix en maig, juny i juliol

Llegum cilíndric i glandulós que sobresurt del calze

Fruit en llegum cilíndric cobert de pèls glandulosos, que conserva el calze

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les plantes disposen glàndules, cèl·lules que secreten diverses substàncies. A la punta de les arrels, en la caliptra, segreguen mucílag per lubricar el sòl i facilitar-hi la penetració. Les plantes que viuen en sòls salins, les halòfites com el salat de fulla estreta (Atriplex patula), tenen glàndules salines que excreten la sal excessiva que absorbeixen del sòl. Altres plantes, com aquesta Ononis que ens ocupa, tenen pèls (o tricomes) que secreten substàncies apegaloses que permeten estalviar aigua o defensar-se d’alguns insectes.

Tota la planta coberta de pèls glandulosos

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat, en infusió, com diürètic, digestiu, vermífug i antidiarreic. En aplicació exterior s’utilitza contra l’èczema.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Ononis és el nom que a l’antiga Grècia donaven a aquestes plantes. Deriva del grec “ónos” que significa ruc, ase, perquè aquest animal solia rebolcar-se pel damunt de la planta per alleugerar les seves picors gràcies a  la textura aspra i espinosa del gavó espinós (Ononis spinosa). L’epítet específic viscosa ve del llatí "viscum" visc, és a dir, viscós, pels pèls glandulosos que cobreixen la planta i la fan viscosa. L’epítet de la subespècie breviflora està format per les veus llatines "brevis" breu, curt, i "flos, floris" flors, és a dir, de flors curtes, perquè la corol·la és més curta que el calze.

Ononis viscosa va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 718. 1753.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)