Melilotus sulcatus Desf.

NOMS:  Almegó solcat. Fenarola. Melilot solcat. Trèvol de ramellets. Castellà : Corona de olor. Trébol real. Portuguès: Anafe. Trevo-de-seara. Francès: Mélilot sillonné, Mélilot à fruits sillonés. Italià: Meliloto solcato. Anglès: Furrowed Melilot. Mediterranean Sweetclover. Alemany: Gefurchter Honigklee. Gefurchter Steinklee.

Flors en raïms axil·lars

SINÒNIMS: Melilotus compactus Guss.; Melilotus sulcata Desf.; Trigonella sulcata (Desf.) Coulot & Rabaute

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Camps de cultiu, zones ruderals, vores de camins, pradells terofítics i clarianes de coscollars

Herba de tiges ascendents de secció circular

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba de fins 40 cm d’alçada amb tiges ascendents o erectes de secció circular, ramificades des de la base.

Fulles trifoliades

Fulles de distribució alterna, peciolades i amb estípules laciniades o dentades soldades al pecíol, trifoliades amb folíols oblongs o el·líptics amb el marge serrulat.  

Flors menudes, papilionades

Flors molt menudes agrupades en raïms axil·lars més llargs que el peduncle de la inflorescència. Calze campanulat amb cinc dents triangular iguals. Corol·la papilionada groga amb l’estendard plegat longitudinalment; ales oblongues i quilla més llarga que l’estendard. Floreix a la primavera, entre abril i juny

Fruit amb solcs concèntrics

Fruit en llegum orbicular, i globós quan madura, caracteritzat per la sutura ventral engruixida i pels solcs concèntrics

Peduncle corbat a l'àpex

Té les flors un poc més grans que Melilotus indicus, i les inflorescències més curtes que Melilotus officinalis, però és fàcil confondre-les pel que cal determinar les espècies mitjançant la clau. Tot i això, el que més caracteritza les espècies és el fruit madur.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Algunes espècies del gènere Melilotus es conreen com plantes farratgeres o per a millorar les pastures, perquè suporten altes concentracions de sals al sòl. Són excel·lents adobs verds, si es colguen, perquè fixen el nitrogen de l’aire a les seues arrels. Una de les espècies de bacteris fixadors de nitrogen atmosfèric a les arrels de les lleguminoses s’anomena Rhizobium meliloti

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Melilotus  deriva del grec "méli, -itos" mel, i de "lotus" un gènere amb les fulles trifoliades. Segons Plini les flors seques conserven durant molt de temps un agradable flaire a mel. L’epítet específic sulcatus deriva de "sulcus" solc,, ranura, és a dir, amb solcs.

Melilotus sulcatus va ser descrit per René Louiche Desfontaines (Desf.) i publicat en Flora Atlantica 2: 193. 1799.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Crepis pulchra L.

NOMS: Crepis pulcra. Crepis polida. Francès: Crépide jolie, Crépide élégante, Crépis joli, Crépis elegant. Italià: Radicchiella dolce. Anglès: Small-flowered Hawk's-beard. Smallflower Hawksbeard. Alemany: Schöner Pippau. Glanz-Pippau. Neerlandès: Fraai Streepzaad.

Inflorescències en corimbe compost

SINÒNIMS: Crepis valentina Willk.; Chondrilla pulchra (L.) Lam.

DISTRIBUCIÓ: Pluriregional

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Creix en cultius i vores de camins, en comunitats ruderals, llocs herbosos, ombrejats i humits. Entre els 400 i els 1500 metres d’altitud

Herba de fins 70 cm d'alçada, ramificada a la part superior

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba erecta de fins 70 cm d’alçada, que es ramifica a la part superior, amb tiges primes de base glandulosa

La part inferior de la planta és glandulosa

Fulles inferiors sèssils oblanceolades, pinnatífides o amb dents espaiades al marge i glanduloses, les superiors més menudes, lanceolades i amplexicaules, més petites quan més amunt.

Bràctees externes de l'involucre molt petites

Flors en inflorescències en corimbe compost, en capítols pedunculats envoltades per l’involucre glabre, allargat i estret, format per dues files de bràctees, les exteriors ovades i molt petites (de fins 2 mm) i les interiors  d’uns 10 mm de llarg per 1,5 d’amplada. Les flors són ligulades, grogues. Floreix de maig a juliol

Fruit en cípsela

Fruit en aqueni o cípsela amb vil·là blanc

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una característica d’aquest gènere és la forma de l’aqueni, doblegat, sense bec i amb 10-20 costelles. El papus està format per 80-150 pèls blanquinosos i flexibles. Altra característica que diferencia els Crepis d’altres liguliflores són les bràctees de la fila exterior de l’involucre, que són molt curtes. 

USOS I PROPIETATS: No en coneguem usos ni propietats

Totes les flors són ligulades

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Crepis deriva del grec “κρηπίς krepís” que ja va emprar Teofrast amb el significat de base, fonament, en referència a que les arrels peneten molt profundament al terreny. Altres autors tradueixen “krepís” com sabata o sandàlia, per la forma del fruit. L’epítet específic pulchra és el femení del llatí “pulcher” bell, noble, pulcre.

Crepis pulchra va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 806. 1753.

Família Compositae (Asteraceae)

Carduus nigrescens subsp. hispanicus (Franco) O.Bolòs & Vigo

NOMS: Card, Card negre, Card nigrescent. Castellà: Cardo. Cardo negro. Occità: Cap-d'ase. Francès: Chardon noircissant.

Flors en capítols terminals solitaris

SINÒNIMS: Carduus chrysacanthus subsp. hispanicus Franco; Carduus dianius Pau;  Carduus assoi subsp. hispanica (Franco) Devesa & Talavera; 

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània: Ibero-llevantina

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Erms, pastures, cunetes, terres remogudes, sobre sòl bàsic nitrificat.

Herba erecta ramificada a la part superior

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

Llarg peduncle tomentós i sense fulles

DESCRIPCIÓ: Herba erecta amb la tija ramificada a la part superior, molt espinosa, amb ales discontínues que pot assolir més d’un metre d’alçada

Fulles basals dividides en lòbuls espinescents

Fulles basals dividides, amb lòbuls espinescents; les caulinars decurrents, més menudes quan més amunt, amb els nervis molt marcats pel revers

Involucre globós

Flors en capítols terminals solitaris sobre un peduncle tomentós sense fulles, amb involucre globós format per bràctees involucrals lanceolato-linears reflexes, les inferiors més llargues que les mitjanes i les superiors més curtes. Flòsculs hermafrodites més llargs que l’involucre amb corol·la tubular pentàmera blanca, rosada o purpúria . Floreix de maig a juliol.

Fruit en aqueni amb vil·là

Fruit en aqueni oblong lleugerament comprimit, llis i glabre, amb línies longitudinals i papus blanc d’uns 20 mm

Fulles caulinars decurrents i espinoses

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Hom anomena cards diverses herbes espinoses de la família de les compostes. Un bon nombre de cards pertanyen als gèneres Cirsium  i  Carduus. Les espècies del primer gènere tenen els pèls del vil·là plomosos, mentre que les de Carduus els tenen denticulats.

USOS I PROPIETATS: D’aquesta planta no en coneguem usos ni propietats

Bràctees involucrals corbades cap avall

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: el nom del gènere Carduus  deriva del sànscrit "kar" que significa ser dur, i del grec "árdis" que significa punxant, que punxa, en referència a les punxes dures que protegeixen la planta. L’epítet específic nigrescens deriva de “nigresco” fer-se negre, possiblement per la tonalitat obscura que poden prendre les bràctees involucrals

Carduus nigrescens subsp. hispanicus va ser descrita per Oriol de Bolòs & Josep Vigo i publicada en Collectanea Botanica a Barcinonensi Botanico Instituto Edita 17(1): 91. 1987[1988].

Família Compositae (Asteraceae)