Hippocrepis fruticescens Sennen

NOMS: Desferracavalls. Ferradura. Herba del ferro. Castellà:  Hierba de la herradura. Quebranta herraduras. Portuguès: Erva-ferradura. Esfera-cavalo. Ferradurinha.

Inflorescències axil·lars pedunculades

SINÒNIMS: Hippocrepis glauca

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Rosmarinetalia. Viu sobre sòls bàsics en timonedes, matollars i coscollars. Fins els 1000 metres d’altitud.

Peduncle 2-5 vegades més llarg que la fulla corresponent

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Petita mata perenne, lignificada a la base, de fins poc més d’un pam, ramificada a la part inferior

Mata petita lignificada a la base

Fulles alternes concentrades en la part basal, estipulades, imparipinnades, amb folíols glabres, obovats, més amples a la part superior. L’estípula, de 2-3 mm, té una glàndula purpúria junt al pecíol, a la base.

Flors papilionada de color groc

Flors en inflorescències axil·lars amb un peduncle 2-5 vegades més llarg que la fulla corresponent. Calze campanulat, bilabiat, amb alguns pèls, amb el llavi superior un poc més llarg que l’inferior i cinc dents corbades. Corol·la papilionada de color groc, glabra, amb l’estendard apiculat, . Androceu diadelf. Floreix de febrer a juny

Fruit en llegum aplanat amb sinus a la part exterior de la curvatura

Fruit en llegum lomentaci aplanat, amb petites papil·les, un xic recorbat, amb sinus semicirculars en l’exterior de la curvatura

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La morfologia floral de les papilionàcies és constant i exclusiva. Són zigomorfes i pentàmeres amb calze format per cinc sèpals soldats, i la corol·la amb cinc pètals lliures i desiguals, que recorda una papallona en vol, raó per la qual s’anomena aquestes flors “papilionades”. La corol·la consta d’una pètal superior, normalment més gran que els altres, anomenat estendard; dos pètals laterals, les ales; i dos més inferiors i interns, més o menys soldats longitudinalment, que formen una mena de carena de vaixell.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Hippocrepis deriva del grec “ἲππος híppos” que significa cavall, i de “κρηπίς krepís” que significa calçat, és a dir, calçat de cavall, ferradura, per la forma del llegum. L’epítet específic fruticescens deriva de "frútex" arbust, per les tiges lignificades a la base.

Hippocrepis fruticescens va ser descrit E. Sennen i publicat en el Boletin de la Sociedad Iberica de Ciencias Naturales 26: 118. 1928.

Família Leguminosae (Fabaceae Papilionaceae)

Medicago doliata Carmign.

NOMS: Trèvol de rodet, Userda borda. Castellà: Mielga áspera de caracolillo; Mielga erizada; Mielga espinosa; Sacatrapos. Francès: Luzerne à fruits épineux. Anglès: Straight-spined Medick. Alemany: Oliven-Schneckenklee.

Flors en raïm d'1-3 flors

SINÒNIMS: Medicago aculeata Willd.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Brachypodion phoenicoidis. Cultius, erms, herbassars, preferentment en sòls humits. Fins els 1000 metres d’altitud

Herba de tiges ramificades des de la base

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba de fins 70 cm amb tiges erectes o decumbents que es ramifica des de la base

Fulles trifoliades cobertes de pèls per ambdues cares

Fulles trifoliades amb folíols obovats, serrats al terç superior, cobertes de pèls no glandulífers per ambdues cares. Estípules dentades o laciniades.

Corol·la groga de fins 5 mm

Flors en raïms de 1-3 flors amb peduncle més llarg que el pecíol de la fulla contigua. Calze pubescent amb cinc dents tan llargues com el tub de la corol·la i acuminades. Corol·la 5 mm de color groc, papilionada, amb les ales més curtes que la quilla. Floreix a la primavera, de març a juny

Peduncle més llarg que el pecíol de la fulla contigua

Fruit solitari en llegum en espiral , com tots els Medicago, però amb la característica de que és molt compacte i de forma ovalada, no cilíndrica com la majoria d’espècies del gènere. Les espires tenen poques dents o, de vegades, no en tenen cap, però amb pèls glandulífers i no glandulífers al marge de les espires.  

Ales més curtes que la carena

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La majoria de les espècies del gènere Medicago són herbes anuals que solen tindre flors papilionades grogues agrupades en petits raïms i els fruits es caracteritzen pels llegums enrotllats de manera helicoïdal, recoberts d’espines, com ara Medicago truncatula, llisos com Medicago lupulina, o comprimits i discoïdals com Medicago orbicularis.

USOS I PROPIETATS: Manté una relació simbiòtica amb el bacteri Sinorhizobium meliloti mitjançant la qual és capaç de fixar al terra el nitrogen de l’aire.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Medicago deriva del grec “Medike” que significa mede, perquè, segons Plini, l’alfals (Medicago sativa) fou introduïda en Grècia durant les Guerres Mèdiques (actual Iran), i del sufix llatí “–ago, -inis”, que indica paregut o relació. L’epítet específic doliata deriva de “dolium” barril, en forma de barril, en referència a la forma dels fruits.

Medicago doliata va ser descrita per Vincenzo Carmignani i publicada en Giorn. Sci. Lett. Accad. Ital. Sci. 1: 48. 1818.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Melilotus sulcatus Desf.

NOMS:  Almegó solcat. Fenarola. Melilot solcat. Trèvol de ramellets. Castellà : Corona de olor. Trébol real. Portuguès: Anafe. Trevo-de-seara. Francès: Mélilot sillonné, Mélilot à fruits sillonés. Italià: Meliloto solcato. Anglès: Furrowed Melilot. Mediterranean Sweetclover. Alemany: Gefurchter Honigklee. Gefurchter Steinklee.

Flors en raïms axil·lars

SINÒNIMS: Melilotus compactus Guss.; Melilotus sulcata Desf.; Trigonella sulcata (Desf.) Coulot & Rabaute

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Camps de cultiu, zones ruderals, vores de camins, pradells terofítics i clarianes de coscollars

Herba de tiges ascendents de secció circular

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba de fins 40 cm d’alçada amb tiges ascendents o erectes de secció circular, ramificades des de la base.

Fulles trifoliades

Fulles de distribució alterna, peciolades i amb estípules laciniades o dentades soldades al pecíol, trifoliades amb folíols oblongs o el·líptics amb el marge serrulat.  

Flors menudes, papilionades

Flors molt menudes agrupades en raïms axil·lars més llargs que el peduncle de la inflorescència. Calze campanulat amb cinc dents triangular iguals. Corol·la papilionada groga amb l’estendard plegat longitudinalment; ales oblongues i quilla més llarga que l’estendard. Floreix a la primavera, entre abril i juny

Fruit amb solcs concèntrics

Fruit en llegum orbicular, i globós quan madura, caracteritzat per la sutura ventral engruixida i pels solcs concèntrics

Peduncle corbat a l'àpex

Té les flors un poc més grans que Melilotus indicus, i les inflorescències més curtes que Melilotus officinalis, però és fàcil confondre-les pel que cal determinar les espècies mitjançant la clau. Tot i això, el que més caracteritza les espècies és el fruit madur.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Algunes espècies del gènere Melilotus es conreen com plantes farratgeres o per a millorar les pastures, perquè suporten altes concentracions de sals al sòl. Són excel·lents adobs verds, si es colguen, perquè fixen el nitrogen de l’aire a les seues arrels. Una de les espècies de bacteris fixadors de nitrogen atmosfèric a les arrels de les lleguminoses s’anomena Rhizobium meliloti

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Melilotus  deriva del grec "méli, -itos" mel, i de "lotus" un gènere amb les fulles trifoliades. Segons Plini les flors seques conserven durant molt de temps un agradable flaire a mel. L’epítet específic sulcatus deriva de "sulcus" solc,, ranura, és a dir, amb solcs.

Melilotus sulcatus va ser descrit per René Louiche Desfontaines (Desf.) i publicat en Flora Atlantica 2: 193. 1799.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)