Brassica oleracea var. botrytis L.

NOMS: Floricol. Coliflor. Bròcul blanc. Bròquil blanc. Castellà: Coliflor. Èuscara: Azalore. Portuguès: Couve-flor. Italià: Cavolfiore. Francès: Chou-fleur. Angles: Cauliflower. Alemany: Blumenkohl. Karfiol. Käsekohl.  Blütenkohl. Traubenkohl. Minarett-Kohl. Italienischer Kohl. Neerlandès: Bloemkool

Floricol o bròcul blanc

SINÒNIMS: Brassica oleracea subsp. botrytis (L.) Metzg.; Brassica botrytis (L.) Mill.

HÀBITAT: Cultivat als horts

Si no es cull quan toca la planta s'espiga

DESCRIPCIÓ: És un tipus de col caracteritzat per tindre els brots florals hipertrofiats, formant una massa de pecíols i botons foliars atapeïts. En el cultivar romanesco el brot floral té una estructura piramidal. Les dues pertanyen al grup Botrytis de l’espècie Brassica oleracea.

Fulles grans paregudes a les de la col copada 

Fulles alternes, grans, molt paregudes a les de la col (Brassica oleracea var. capitata) de color verd glauc i els nervis molt marcats. Les fulles però, són més amples, no tan erectes, i el limbe cobreix totalment el pecíol.

Flor típica de les crucíferes, amb quatre pètals en creu

Flors en panícula formant glomèruls terminals. Calze amb quatre sèpals lliures lanceolats. Corol·la amb quatre pètals en creu de color groc. Androceu format per sis estams, quatre dels quals són més llargs que els altres dos. Gineceu súper amb estigma capitat.

Fruit en síliqua allargada

Fruit en síliqua allargada amb dues valves, amb granes esfèriques.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Mitjançant la domesticació de les plantes silvestres i la selecció artificial van aparèixer diverses varietats, d’aspecte força diferent, al cap d’uns quants milers d’anys. Uns preferien les fulles, altres les gemmes terminals, altres l’arrel engrossida o la inflorescència, fent evolucionar la col silvestre a les formes que coneguem avui. La preferència pels brots immadurs i la inflorescència fa sorgir la floricol, el bròquil (que és la floricol de color verd) i el bròquil romanesco, que ens ocupa en aquest apunt, i el bròcoli (Brassica oleracea var. italica).

Cultivar romanesco

USOS I PROPIETATS: La floricol pot menjar-se crua, en salmorra, adobada en vinagre o cuita. Hi ha plats clàssics com la floricol gratinada amb beixamel o la paella de floricol.

És baixa en carbohidrats, proteïnes i greixos però és una bona font de vitamina B5 i B6, àcid fòlic i minerals com potassi i fòsfor. Cal tindre en compte però, que és un xic indigesta i provoca flatulències.

El cultivar romanesco presenta geometria fractal

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Brassica és el nom de la col, emprat per diversos autors llatins com, per exemple, Plaute (segle III-II aC), però l’origen del nom és incert i es perd entre els elements grecs o celtes. Diversos textos, si més no, fan la referència etimològica amb la paraula grega "Βράσκη braske" que, segons Hesiqui, utilitzaven els italians en la Magna Grècia per referir-se a la col.

L’epítet específic oleracea deriva del llatí "olus, oleris"  que significa verdura o hortalissa, en referència a l’ús com aliment que es fa de ella. El nom de la varietat botrytis ve del grec “βότρυς bόtrys” raïm, relatiu al raïm.

El cultiu de la floricol va començar a la península italiana, d’on va passar a França i Anglaterra al segle XVI, a Espanya al segle XVII i durant el segle XIX les potències colonials van expandir el seu cultiu arreu del món. El romanesco es va documentar per primera vegada en Itàlia al segle XVI, i és un híbrid entre el bròquil verd (Brassica oleracea var botrytis) i el bròcoli (Brassica oleracea var italica)

Una de les característiques del cultivar romanesco és que presenta geometria fractal en la seua estructura. La quantitat d'inflorescències que compon el bròquil romà és un número Fibonacci.

Altres varietats de Brassica oleracea són el bròquil (Brassica oleracea var. itàlica), la col copada (Brassica oleracea var. capitata) amb els cultivars de fulles morades, la col llombarda, o de fulles arrissades, la col de Milà.

Brassica oleracea var. botrytis  va ser descrita per Carles Linné i publicada en  Species Plantarum 2: 667. 1753.

Família Cruciferae (Brassicaceae)

Sechium edule (Jacq.) Sw.

NOMS: Sequi. Xaiota. Castellà: Chayota. Èuscara: Chaiote. Portuguès: Caiota. Chuchu. Francès: Chayote. Chouchou, Christophine. Italià: Chayote. Anglès: Custard marrow, Madeira marrow, Vegetable pear. Alemany: Chayote. Neerlandès: Chayote.

Flors unisexuals i pentàmeres

SINÒNIMS: Sicyos edulis Jacq.;  Chayota edulis (Jacq.) Jacq.

DISTRIBUCIÓ: Neotropical: una de les vuit ecozones terrestres del planeta que coincideix amb el regne florístic neotropical. Aquesta ecozona inclou Amèrica central i del sud, les terres baixes de Mèxic, les illes del Carib i el sud de Florida.

HÀBITAT: Cultivada

Planta enfiladissa amb tiges de fins 12 metres

FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: Planta monoica, perenne, enfiladissa que pot assolir els 12 metres, amb tiges glabres o escassament pubescents i robusts.

Fulles palmades i circells ramificats

Fulles peciolades, palmades amb 3-7 lòbuls, grans (10-18 per 11-20 cm) amb el lòbul central més gran i triangular; circells ramificats.

Corol·la amb cinc pètals oblongs

Flors unisexuals i pentàmeres en raïms amb peduncle de 4-12 cm; flors amb curts pedicels, pubescents i hipant. Calze amb sèpals lanceolats a triangulars. Corol·la amb cinc pètals oblongs blancs o verdosos. Les flors masculines amb cinc estams soldats formant una columna que s’obri a l’àpex. Les femenines solitàries o en parelles, amb els pistils soldats en una columna prima.

Fruit piriforme longitudinalment solcat

Fruit piriforme que pot arribar als 20 cm de llarg, carnós, de color verd i longitudinalment solcat, de vegades amb espines, que conté una llavor.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Hi ha moltes varietats com, per exemple, el “cocoro” de Costa Rica que és més gran. A Guatemala i Hondures es conrea una varietat més suau i sucosa de color groc per fora, el “perulero”; i altra de color més verd denominada “güisquil”

Calze amb cinc sèpals lanceolats 

USOS I PROPIETATS: En medicina popular es creu que les fulles i les arrels tenen propietats diürètiques i expectorant, i el fruit cicatritzant i emol·lient.

Els brots tendres s’empren per fer sopes; les arrels es consumeixen com les creïlles, igual que els fruits, per al consum humà o del bestiar. Els fruits es mengen crus o cuits, en amanides o acompanyats de salses.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Sechium és el nom usat en l’Índia Oriental per indicar aquesta planta. L’epítet específic edule deriva del llatí “edo” menjar, “edulis, -e” comestible.

El nom popular de chayote deriva del nàualtl chayotli, que significa carabassa espinosa.

Sechium edule va ser descrita per Olof Swartz (Sw) i publicada en Flora Indiae Occidentalis 2(2): 1150. 1800. 

Família Cucurbitaceae

Persea americana Mill.

NOMS: Alvocater. Alvocat (fruit). Castellà: Aguacate. Palta. Èuscara: Ahuakateondo. Portuguès: Abacateiro. Louro-abacate. Francès: Avocatier. Italià: Avocado. Anglès: Avocado. Alligator pear. Alemany: Avocado. Alligatorbirne. Butterfrucht. Neerlandès: Avocado.

Flors en inflorescències en panícula

SINÒNIMS: Laurus persea L.

DISTRIBUCIÓ: Originària de Mèxic i Amèrica Central. Actualment conreada en zones de clima tropical o mediterrani d’arreu del món.

HÀBITAT: Cultivada

Arbre que pot arribar als 20 m d'alçada

FORMA VITAL: Macrofaneròfit : segons la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ: Arbre que pot assolir els 20 metres d’alçada, amb un tronc d’escorça gris verdosa fissurada longitudinalment.

Fulles alternes peciolades

Fulles de distribució alterna, amb pecíol, limbe coriaci, el·líptic o obovat, marge enter, de color verd, amb pocs pèls per l’anvers i pubescent pel revers.

Flor amb sis tèpals d'un groc blanquinós 

Flors en inflorescències en panícula de fins 14 cm amb flors petites, de 5-6 mm, amb el periant format per sis tèpals, dels quals els tres exteriors són més curts. Androceu amb nou estams de filament pubescent. Gineceu d’ovari súper amb estil pubescent acabat en estigma discoïdal.

Fruit d'alvocat de la varietat Hass

Fruit en drupa en forma de pera, ovoide o globós, de 8-18 cm, amb la part exterior (l’epicarpi) més o menys tuberculat segons la varietat, i el mesocarpi carnós i comestible envoltant la llavor ovada i grossa, de 5-6 cm.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les llavors, o ossos, són blancs amb una coberta rogenca i sòlids, pesats, llustrosos i dividits en dues parts com les ametles, encara que oblongs i un poc més grans que ous de colom. Tenen aquests ossos sabor d'ametla amarga i produeixen un oli semblant al d'ametles no sols en l'olor, sinó també el sabor

Els tèpals exteriors més curts 

USOS I PROPIETATS:  Es cultiva per al consum humà, sense amanir o en amanides amb oli i sal, entrepans, batuts, gelats o altres preparats com el popular guacamole mexicà. És ric en oli vegetal, en vitamines E, A, B1, B2, B3, proteïnes i minerals. L’alt contingut en greixos s’aprofita per elaborar cosmètics per les propietats antioxidants.

Els alvocats es cullen verds i maduren després de la collita, el que permet el transport en millors condicions per al comerç.

Fruits de las varietat "Reed"

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Persea està dedicat a Perseu (Περσεύς) un heroi fill de Zeus i de Dànae, que va matar Medusa i va alliberar Andròmeda amb qui es va casar. El nom específic americana és un epítet geogràfic que indica el seu origen americà.

El nom comú alvocat ve de “advocat”, igual que el castellà “avocado”. El castellà “aguacate” ve d’un vocable de la llengua nàhuatl, “ahuácatl” testicle, possiblement pel paregut del fruit amb aquest element de l’anatomia masculina. A l’Argentina, Bolívia, Xile, Perú i Uruguai es coneix com “palta”, una veu quítxua que designa una ètnia ameríndia del nord del Perú i part d’Equador conquerida per Tupac Inca Yupanqui entre 1450 i 1475. Hom suposa que el conqueridor va portar aquesta fruita des del territori dels palta cap al sud.

El científic i naturalista italià Ulisse Aldrovandi (1522-1604) recordava, en una carta a adreçada a Francesc I de Mèdici, arxiduc de Toscana: “Només una planta, que jo sàpiga, es troba a Europa, a València d’Espanya al Monestir de Nostra Senyora, dit de Jesús; i fou portat el fruit d’Amèrica, en tinc jo una branca dissecada del viu amb els fruits que m’envià l’excel·lent senyor Francesc Saragossa de València farà ja deu anys.” (afers, 82 (2015), 447-466)

Tot i que les civilitzacions precolombines, compreses entre el nord de Mèxic i Guatemala, conreaven l’alvocater, no va ser fins la dècada de 1900 que es van seleccionar varietats comercials. En 1935 l’estatunidenc Rudolph Hass va patentar la varietat anomenada Hass que va ser introduïda globalment al mercat en 1960. 

Persea americana va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 370. 1753. amb el nom de Laurus persea. Poc després Philip Miller la va publicar en The Gardeners Dictionary: . . . eighth edition s.n. 1768. amb el nom actualment acceptat. 

Família Lauraceae