Kickxia lanigera (Desf.) Hand.-Mazz.

NOMS:  Linària llanosa. Cotó. Escampadora. Llinària llanuda. Castellà: Lapa. Francès: Linaire laineuse

Flors amb esperó corbat

SINÒNIMS: Linaria lanigera Desf.; Elatinoides lanigera (Desf.) Cout. 

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània meridional.

Flors axil·lars solitàries

HÀBITAT: Secalion cerealis. Prats sec, vores de camins, camps de secà abandonats, sobre sòl calcari. Fins els 600 metres d’altitud

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

Tiges aplicades al terra

DESCRIPCIÓ: Creix amb les tiges ramificades aplicades al terra de fins 90 cm de llarg

Fulles de grandària diferent, cordades a la base

Fulles de distribució alterna, peciolades, arrodonides amb la base cordada i el marge enter o dentat, cobertes de pèls glandulosos que les fan viscoses, de grandària diferent en el mateix exemplar.

Corol·la personada

Flors pedunculades, axil·lars i solitàries. Calze amb cinc sèpals lanceolats, més llargs que la càpsula i aplicats a ella. Corol·la personada, que forma un tub cilíndric prolongat en un esperó corbat, de color blanquinós amb el llavi superior violaci. Androceu amb estams inclusos. Gineceu amb ovari súper, estil erecte patent i estigma capitat. Floreix de juny a l’agost

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula globosa de 2,5 mm amb nombroses llavors

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els estudis de sistemàtica molecular han aportat noves interpretacions sobre la delimitació de les famílies que ha suposat la desintegració de la família de les Scrophulariaceae en el seu concepte tradicional, raó per la qual el gènere Kickxia apareix en algunes publicacions encara com pertanyent a la família Scrophulariaceae i en altres en la nova assignació com un gènere de la família de les Plantaginaceae.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Kickxia és en honor del belga Jean Kickx (1775-1831) professor de botànica i autor de una Flora Bruxellensis (1812), o del seu fill Jean Kickx (1803-1864) també professor de botànica i autor de una Flore cryptogamique des environs de Louvain, (1835), doncs Dumortier, l’autor del gènere, fa referència als dos i no ho aclareix.

L’epítet específic lanigera del llatí “laniger, era, erum” que deriva de “lana” llana, i “gero” portar, és a dir, que porta llana, per l’indument de pèls que cobreix tota la planta.

Als mateixos hàbitats pot trobar-se un altra espècie molt semblant, Kickxia spuria, però aquesta té les flors grogues i no és viscosa al tacte.

Família Plantaginaceae (Scrophulariaceae)

Galium verum L.

NOMS: Espunyidella groga. Herba de la mel, Herba formatgera, Quallallets. Castellà: Cuajaleches. Galio. Hierba sanjuanera. Gallego: Agana. Callaleite. Herba do rodicio. Preseira. Èuscara: Legar-bedarr. Zuabelar horia. Occità: Calha lach, Cirouso, Erbo de la ciro. Portuguès: Coalha-leite. Erva coalheira. Galião. Francès: Caille-lait jaune, Gaillet jaune, Gaillet vrai. Italià: Caglio vero. Caglio giallo.  Anglès: Lady's bedstraw. Cheese Rennet. Alemany: Echtes Labkraut. Gelbes Labkraut. Neerlandès: Echt Walstro. Groot Walstro.

Flors amb quatre pètals grocs

SINÒNIMS: Galium verum L. subsp. verum

DISTRIBUCIÓ: Lateeurosiberiana.

HÀBITAT: Viu en les pastures més o menys frescals, sobre sòls profunds. Fins els 1650 metres d’altitud.

Tiges erectes a ascendents

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba amb diverses tiges (multicaule) que poden ultrapassar el metre d’alçada, erectes o ascendents, cilíndriques amb quatre costes, que poden ser simples o ramificades, amb nusos que poden arrelar a la part inferior.

Fulles linears verticil·lades

Fulles disposades en verticils de 6-10 fulles linears, sèssils, revolutes, rectes o un poc corbades, coriàcies, amb un nervi principal.

Quatre estams

Flors en inflorescències en panícula allargada composta per cimes pedunculades. Les flors són hermafrodites, flairoses i molt petites, entre 2 i 3,5 mm de diàmetre, sense calze, amb la corol·la rotàcia, formada per un petit tub acabat en quatre lòbuls apiculats, més grans que el tub, de color groc viu. Androceu amb quatre estams d’anteres grogues. Gineceu d’ovari ínfer, estil acabat en estigmes capitats o globosos. Floreix de juny a setembre.

Fruit en mericarpi

Fruit en mericarpi negrós quan madura.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Al gènere Galium hi trobem espècies amb flors de color blanc com l’espunyidella blanca (Galium frutiscencens) una de les més freqüents al nostre territori, o  l’apegalós (Galium aparine) que recorda a la rogeta (Rubia peregrina) però amb fulles molt més estretes i blanes; altres tenen flors grogues com aquest Galium verum, objecte d’aquesta entrada, o Galium valentinum, l’herba endèmica de la part sud-oriental de la península Ibèrica. A més a més hi ha un reduït grup amb les flors de color porpra que eviten els indrets excessivament àrids, com Galium maritimum o l’endemisme mallorquí Galium balearicum. 

Inflorescències en panícula

USOS I PROPIETATS: Té els mateixos usos que l’apegalosa (Galium aparine), és a dir, s'empra com a diürètic, per a les irritacions de la bufeta, per a dissoldre les pedres renals i per combatre la psoriasi i les úlceres. També és un derma-protector beneficiós per les cremades solars, i antiescorbútic. 

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Galium deriva del grec “gála” que significa llet, perquè algunes de les plantes del gènere s’empraven per quallar la llet i fer formatge. L’epítet específic verum ve del llatí “verus, a, um” vertader, genuí.

El nom català d’espunyidella ve d’espunyir o esprémer les plantes per extreure el líquid, doncs s’emprava per tenyir la roba de color vermell.

L’espunyidella groga era l’herba de la deessa Frigg a la mitologia escandinava, perquè ajudava a les dones a donar a llum utilitzant aquesta planta com un sedant. Frigg era la principal deessa, l’esposa de d’Odin i mare de Bàlder. Coneixia el destí de tots els homes però mai no es ho feia saber. Frigg va fer jurar a totes les coses de la creació que no farien mal al seu fill Bàlder quan aquest va tenir un somni que presagiava la seva pròpia mort, i totes les coses l'hi juraren, llevat del vesc. Loki, disfressat de vella, va aconseguir enganyar Frigg perquè li revelés aquest secret i després usà el vesc per fer que el déu Hod, el déu cec, hi matés involuntàriament al seu germà Bàlder.

Galium verum va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 1: 107. 1753.

Família Rubiaceae

Capsicum annuum L.

NOMS: Pebre. Pebrot. Pebrotera. Castellà: Pimentón. Pimiento. Guindilla. Chile. Ají. Morrón. Portuguès: Pimento. Pimentão. Italià: Peperoncino. Peperone. Francès: Poivron. Piment. Paprika. Anglès: Cayenne Pepper. Hungarian Pepper. Paprika. Alemany: Einjähriger Schotenpfeffer. Gemüsepaprika. Gewürzpaprika. Neerlandès: Paprika. Grec: Πιπεριά

Els fruits prenen color groc, taronja, verd o roig llis i brillant

SINÒNIMS: Totes les varietats són considerades sinònims

DISTRIBUCIÓ: Neotropical: una de les vuit ecozones terrestres del planeta que coincideix amb el regne florístic neotropical. Aquesta ecozona inclou Amèrica central i del sud, les terres baixes de Mèxic, les illes del Carib i el sud de Florida.

Tot i que és una planta perenne es conrea com anual

HÀBITAT: Cultivat als horts

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba de port arbustiu perenne però es conrea com anual i pot assolir el metre d’alçada. La tija és erecta i ramificada

Fulles peciolades de limbe ovalat

Fulles peciolades de limbe ovalat, glabre, estret a la base i acuminat a l’àpex, amb el marge enter

Flor solitària amb 5-7 pètals blancs

Flors solitàries o en grups reduïts que surten a l’axil·la de les fulles. Calze persistent i acampanat amb 5-7 costelles acabades en dents romes, no punxants. Corol·la rotàcia, amb 5-7 pètals soldats a la base, formant un tub molt curt, i finament denticulats als marge, de color blanc. Androceu amb 7 estams d’anteres purpúries. Gineceu amb ovari súper, estil i estigma Aquesta espècie pot auto pol·linitzar-se. Floreix des de maig fins l’agost

En en forma de baia buida

Fruit en forma de baia buida, verda que pren color  groc, taronja o, més comunament, roig, llis i brillant, de forma i grandària molt variada. Hi ha varietats de fruits dolços i altres varietats de fruits picants. Conté llavors discoïdals de 3-5 mm de diàmetre.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una baia és un fruit indehiscent, monocarpel·lar o pluricarpel·lar, d'epicarpi prim i membranós i mesocarpi i endocarpi carnós. Però la morfologia de les baies és variada com el raïm i la tomaca, l'alvocat, el caqui, l'albergínia, o el pebre vermell, per exemple.

Fruits rics en vitamina C i carotens

USOS I PROPIETATS: En medicina popular hi s’ha atribuït propietats com antireumàtic, aperitiu, afrodisíac i carminatiu, però també amb acció psicotròpica.

Els fruits són rics en vitamina C i carotens. S’empra en la cuina per consumir crus, torrats, cuits, secs, en pols, etc. a tot el món, des de que el va introduir Colom procedent d’Amèrica. Al País Valencià s’utilitza tradicionalment en salmorra. 

La capsaïcina extreta de les varietats picants s’empren per fabricar aerosols de defensa personal, com arma no letal.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Capsicum deriva de "capsa, ae" caixa o del grec "kapsákion" petita gerra, per l’estructura buida del fruit. L’epítet específic annuum significa anual, tot i que, si no hi ha gelades, pot viure vàries temporades, convertint-se en un arbust perenne.

El nom comú de pebre o pebrotera ve del pebre negre (com el castellà “pimiento” que ve de la pimienta) perquè s’emprava com condiment per la coentor, arribant a substituir al pebre negre. 

Hi ha innumerables formes, colors, sabors i grandàries del fruit però tots corresponen a la mateixa espècie, de la qual encara queden varietats silvestres en Mesoamèrica, on va ser domesticada fa més de 6000 anys.

Va ser una de les primeres espècies importades d’Amèrica després del descobriment de Colom, perquè les varietats picants van substituir el pebre negre que aleshores era un monopoli dels mercaders venecians, importat de l’Orient, i era molt car.

Hi ha autors que defensen que hi havia Capsicum annuum a Europa abans del descobriment d’Amèrica per Colom. Hi ha qui opina que en l’any 985, en els viatges del víking Leif Erikson L’afortunat, fill d’Erik el Roig, van arribar a Amèrica i van portar els pebres a l’Europa septentrional. 

Però el que és cert i està demostrat és que Colom va portar pebres i llavors en el segon viatge en 1493. D’ací es va distribuir per Europa i, en una època en la qual la corona espanyola controlava gran part del comerç amb Àsia, va fer arribar el pebre a Filipines, Xina, Japó, etc.

Les varietats comercials que coneguem actualment és el producte de la selecció humana, a partir de varietats naturals, aconseguides a principis del segle XX.

La capsaïcina extreta de les varietats picants s’empren per fabricar aerosols de defensa personal, com arma no letal.

La família de les solanàcies inclouen espècies importants per al consum de humà com són la creïlla (Solanum tuberosum), la tomaca (Solanum lycopersicum) o l’albergínia (Solanum melongena), i econòmicament tan importants com el tabac (Nicotiana tabacum)

Capsicum annuum va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum, vol. 1, p. 188–189 en 1753.

Família Solanaceae