Lagurus ovatus L.

NOMS:  Cua de ca. Cua de llebre. Cua de rata. Moixos. Castellà : Lágrimas de la Virgen. Rabillo de conejo. Gallego: Rabo de lebre. Èuscara: Lagurusa. Portuguès: Rabo-de-lebre. Francès: Queue-de-lièvre. Chaton. Italià: Piumino. Coda di lepre. Anglès: Pussy willow grass, Rabbit’s-tail grass. Harestail Grass. Alemany: Hasenpfötchen. Hasenschwanzgras. Samtgras. Neerlandès: Hazestaart.

Flors en panícula ovoide

SINÒNIMS: Imperata ovata (L.) Tratt.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Quercetea ilicis. Viu als arenals de costa però penetra cap a l’interior per vores de camins, prats secs i terrenys sense cultivar. Fins els 500 metres d’altitud.

Tiges molt primes de fins mig metre d'alçada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Gramínia amb tiges solitàries o fasciculades, erectes, de fins 50 cm d’alçada, cobertes d’una suau pilositat blanquinosa.

Lígula curta i vil·losa

Fulles linears, planes, agudes i acuminades, cobertes de pèls sedosos, embeinadores, amb lígula curta (fins 3 mm) vil·losa i lacerada

Panícula ovoide, densa i sedosa al tacte

Flors amb totes les espiguetes reunides en una inflorescència en panícula ovoide, densa i sedosa, que la fa fàcil d’identificar. Espiguetes amb curt pedicel i una sola flor, totes hermafrodites excepte les de la base que són estèrils. Glumes membranoses i vil·loses, amb aresta ciliada com una ploma. Androceu amb dos estams amb teques sagitades disposades formant una X que vibra al vent. Gineceu amb ovari súper amb dos estigmes plomosos. Floreix d’abril a juliol.

Glumes amb aresta ciliada com una ploma

Fruit en cariopsi glabra i allargada, rica en substàncies de reserva.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Lagurus ovatus és l’única espècie del gènere. Les arestes ciliades de les glumes infereixen un aspecte de cotó molt suau. Pot confondre’s amb alguna espècie del gènere Polypogon però aquestes tenen la inflorescència allargada, no ovada, i de color verd i, amés a més, viuen en llocs humits, mentre que els moixos viuen en llocs secs.

USOS I PROPIETATS: En cultiva com planta ornamental per les atractives inflorescències. També s’empren com flor seca, de vegades tintades de colors, per fer bells manolls policroms en composicions florals seques.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Lagurus ve del grec "lagós" llebre, i “οὐρά ourá” cua, és a dir, cua de llebre, per l’aspecte de la inflorescència. L’epítet específic ovatus  ve del llatí "ovum" ou, per la forma ovada de la inflorescència.

Lagurus ovatus va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 1: 81. 1753.

Família Gramineae (Poaceae)

Kickxia lanigera (Desf.) Hand.-Mazz.

NOMS:  Linària llanosa. Cotó. Escampadora. Llinària llanuda. Castellà: Lapa. Francès: Linaire laineuse

Flors amb esperó corbat

SINÒNIMS: Linaria lanigera Desf.; Elatinoides lanigera (Desf.) Cout. 

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània meridional.

Flors axil·lars solitàries

HÀBITAT: Secalion cerealis. Prats sec, vores de camins, camps de secà abandonats, sobre sòl calcari. Fins els 600 metres d’altitud

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

Tiges aplicades al terra

DESCRIPCIÓ: Creix amb les tiges ramificades aplicades al terra de fins 90 cm de llarg

Fulles de grandària diferent, cordades a la base

Fulles de distribució alterna, peciolades, arrodonides amb la base cordada i el marge enter o dentat, cobertes de pèls glandulosos que les fan viscoses, de grandària diferent en el mateix exemplar.

Corol·la personada

Flors pedunculades, axil·lars i solitàries. Calze amb cinc sèpals lanceolats, més llargs que la càpsula i aplicats a ella. Corol·la personada, que forma un tub cilíndric prolongat en un esperó corbat, de color blanquinós amb el llavi superior violaci. Androceu amb estams inclusos. Gineceu amb ovari súper, estil erecte patent i estigma capitat. Floreix de juny a l’agost

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula globosa de 2,5 mm amb nombroses llavors

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els estudis de sistemàtica molecular han aportat noves interpretacions sobre la delimitació de les famílies que ha suposat la desintegració de la família de les Scrophulariaceae en el seu concepte tradicional, raó per la qual el gènere Kickxia apareix en algunes publicacions encara com pertanyent a la família Scrophulariaceae i en altres en la nova assignació com un gènere de la família de les Plantaginaceae.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Kickxia és en honor del belga Jean Kickx (1775-1831) professor de botànica i autor de una Flora Bruxellensis (1812), o del seu fill Jean Kickx (1803-1864) també professor de botànica i autor de una Flore cryptogamique des environs de Louvain, (1835), doncs Dumortier, l’autor del gènere, fa referència als dos i no ho aclareix.

L’epítet específic lanigera del llatí “laniger, era, erum” que deriva de “lana” llana, i “gero” portar, és a dir, que porta llana, per l’indument de pèls que cobreix tota la planta.

Als mateixos hàbitats pot trobar-se un altra espècie molt semblant, Kickxia spuria, però aquesta té les flors grogues i no és viscosa al tacte.

Família Plantaginaceae (Scrophulariaceae)

Galium verum L.

NOMS: Espunyidella groga. Herba de la mel, Herba formatgera, Quallallets. Castellà: Cuajaleches. Galio. Hierba sanjuanera. Gallego: Agana. Callaleite. Herba do rodicio. Preseira. Èuscara: Legar-bedarr. Zuabelar horia. Occità: Calha lach, Cirouso, Erbo de la ciro. Portuguès: Coalha-leite. Erva coalheira. Galião. Francès: Caille-lait jaune, Gaillet jaune, Gaillet vrai. Italià: Caglio vero. Caglio giallo.  Anglès: Lady's bedstraw. Cheese Rennet. Alemany: Echtes Labkraut. Gelbes Labkraut. Neerlandès: Echt Walstro. Groot Walstro.

Flors amb quatre pètals grocs

SINÒNIMS: Galium verum L. subsp. verum

DISTRIBUCIÓ: Lateeurosiberiana.

HÀBITAT: Viu en les pastures més o menys frescals, sobre sòls profunds. Fins els 1650 metres d’altitud.

Tiges erectes a ascendents

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba amb diverses tiges (multicaule) que poden ultrapassar el metre d’alçada, erectes o ascendents, cilíndriques amb quatre costes, que poden ser simples o ramificades, amb nusos que poden arrelar a la part inferior.

Fulles linears verticil·lades

Fulles disposades en verticils de 6-10 fulles linears, sèssils, revolutes, rectes o un poc corbades, coriàcies, amb un nervi principal.

Quatre estams

Flors en inflorescències en panícula allargada composta per cimes pedunculades. Les flors són hermafrodites, flairoses i molt petites, entre 2 i 3,5 mm de diàmetre, sense calze, amb la corol·la rotàcia, formada per un petit tub acabat en quatre lòbuls apiculats, més grans que el tub, de color groc viu. Androceu amb quatre estams d’anteres grogues. Gineceu d’ovari ínfer, estil acabat en estigmes capitats o globosos. Floreix de juny a setembre.

Fruit en mericarpi

Fruit en mericarpi negrós quan madura.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Al gènere Galium hi trobem espècies amb flors de color blanc com l’espunyidella blanca (Galium frutiscencens) una de les més freqüents al nostre territori, o  l’apegalós (Galium aparine) que recorda a la rogeta (Rubia peregrina) però amb fulles molt més estretes i blanes; altres tenen flors grogues com aquest Galium verum, objecte d’aquesta entrada, o Galium valentinum, l’herba endèmica de la part sud-oriental de la península Ibèrica. A més a més hi ha un reduït grup amb les flors de color porpra que eviten els indrets excessivament àrids, com Galium maritimum o l’endemisme mallorquí Galium balearicum. 

Inflorescències en panícula

USOS I PROPIETATS: Té els mateixos usos que l’apegalosa (Galium aparine), és a dir, s'empra com a diürètic, per a les irritacions de la bufeta, per a dissoldre les pedres renals i per combatre la psoriasi i les úlceres. També és un derma-protector beneficiós per les cremades solars, i antiescorbútic. 

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Galium deriva del grec “gála” que significa llet, perquè algunes de les plantes del gènere s’empraven per quallar la llet i fer formatge. L’epítet específic verum ve del llatí “verus, a, um” vertader, genuí.

El nom català d’espunyidella ve d’espunyir o esprémer les plantes per extreure el líquid, doncs s’emprava per tenyir la roba de color vermell.

L’espunyidella groga era l’herba de la deessa Frigg a la mitologia escandinava, perquè ajudava a les dones a donar a llum utilitzant aquesta planta com un sedant. Frigg era la principal deessa, l’esposa de d’Odin i mare de Bàlder. Coneixia el destí de tots els homes però mai no es ho feia saber. Frigg va fer jurar a totes les coses de la creació que no farien mal al seu fill Bàlder quan aquest va tenir un somni que presagiava la seva pròpia mort, i totes les coses l'hi juraren, llevat del vesc. Loki, disfressat de vella, va aconseguir enganyar Frigg perquè li revelés aquest secret i després usà el vesc per fer que el déu Hod, el déu cec, hi matés involuntàriament al seu germà Bàlder.

Galium verum va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 1: 107. 1753.

Família Rubiaceae