Carduus bourgeanus Boiss. & Reut.

NOMS: Card. Cardot. Castellà: Cardo borriquero. Cardo. Cardillo.

Bràctees involucrals estretament lanceolades

SINÒNIMS: Carduus reuterianus Boiss.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània, Íbero-magrebí

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Viu a llocs secs, en comunitats nitròfiles, camps, erms i vores de camins. Fins els 600 metres d’altitud

Tija erecta amb ales espinescents

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba erecta de tija simple o poc ramificada, pilosa, amb ales espinescents, de fins 50 cm d’alçada

Fulles decurrents amb espines

Fulles de distribució alterna, decurrents, amb lòbuls enfrontats amb espines fines, cobertes de pèls araneosos.

Flòsculs purpuris

Flors en petits corimbes terminals de capítols amb involucre ovoide de bràctees involucrals estretament lanceolades, les internes escarioses, tenyides de rosa que sobresurten a la resta però més curtes que les flors. Els flòsculs són purpuris o, més rarament, blancs. Floreix d’abril a juliol

Fruit en aqueni amb papus blanc

Fruit en aqueni de 3-4 mm, pàl·lid, amb papus d’11-13 mm.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una característica de les espècies del gènere Carduus és que tenen pèls araneosos, és a dir, que presenten pèls llargs i fins, més o menys entrecreuats com a teranyines.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empren les inflorescències en infusió perquè tenen propietats diürètiques

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Carduus  deriva de la paraula sànscrita "kar" que significa ser dur, i del grec "árdis" que significa punxant, que punxa, en referència a les punxes dures que protegeixen la planta. L’epítet específic bourgeanus és en honor del botànic francès Eugène Bourgeau (1813-1877) que va herboritzar a Espanya, Àfrica del Nord i Illes Canàries, abans d'unir-se a l'Expedició Palliser al Canadà. En algunes publicacions apareix com Carduus bourgaeanus, amb la mateixa etimologia.

Carduus bourgeanus va ser descrit per E. Boissier (Boiss) i G. F. Reuter (Reut) i publicat en Pugillus Plantarum Novarum Africae Borealis Hispaniaeque Australis 62. 1852. 

Família Compositae (Asteraceae)

Lagurus ovatus L.

NOMS:  Cua de ca. Cua de llebre. Cua de rata. Moixos. Castellà : Lágrimas de la Virgen. Rabillo de conejo. Gallego: Rabo de lebre. Èuscara: Lagurusa. Portuguès: Rabo-de-lebre. Francès: Queue-de-lièvre. Chaton. Italià: Piumino. Coda di lepre. Anglès: Pussy willow grass, Rabbit’s-tail grass. Harestail Grass. Alemany: Hasenpfötchen. Hasenschwanzgras. Samtgras. Neerlandès: Hazestaart.

Flors en panícula ovoide

SINÒNIMS: Imperata ovata (L.) Tratt.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Quercetea ilicis. Viu als arenals de costa però penetra cap a l’interior per vores de camins, prats secs i terrenys sense cultivar. Fins els 500 metres d’altitud.

Tiges molt primes de fins mig metre d'alçada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Gramínia amb tiges solitàries o fasciculades, erectes, de fins 50 cm d’alçada, cobertes d’una suau pilositat blanquinosa.

Lígula curta i vil·losa

Fulles linears, planes, agudes i acuminades, cobertes de pèls sedosos, embeinadores, amb lígula curta (fins 3 mm) vil·losa i lacerada

Panícula ovoide, densa i sedosa al tacte

Flors amb totes les espiguetes reunides en una inflorescència en panícula ovoide, densa i sedosa, que la fa fàcil d’identificar. Espiguetes amb curt pedicel i una sola flor, totes hermafrodites excepte les de la base que són estèrils. Glumes membranoses i vil·loses, amb aresta ciliada com una ploma. Androceu amb dos estams amb teques sagitades disposades formant una X que vibra al vent. Gineceu amb ovari súper amb dos estigmes plomosos. Floreix d’abril a juliol.

Glumes amb aresta ciliada com una ploma

Fruit en cariopsi glabra i allargada, rica en substàncies de reserva.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Lagurus ovatus és l’única espècie del gènere. Les arestes ciliades de les glumes infereixen un aspecte de cotó molt suau. Pot confondre’s amb alguna espècie del gènere Polypogon però aquestes tenen la inflorescència allargada, no ovada, i de color verd i, amés a més, viuen en llocs humits, mentre que els moixos viuen en llocs secs.

USOS I PROPIETATS: En cultiva com planta ornamental per les atractives inflorescències. També s’empren com flor seca, de vegades tintades de colors, per fer bells manolls policroms en composicions florals seques.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Lagurus ve del grec "lagós" llebre, i “οὐρά ourá” cua, és a dir, cua de llebre, per l’aspecte de la inflorescència. L’epítet específic ovatus  ve del llatí "ovum" ou, per la forma ovada de la inflorescència.

Lagurus ovatus va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 1: 81. 1753.

Família Gramineae (Poaceae)

Kickxia lanigera (Desf.) Hand.-Mazz.

NOMS:  Linària llanosa. Cotó. Escampadora. Llinària llanuda. Castellà: Lapa. Francès: Linaire laineuse

Flors amb esperó corbat

SINÒNIMS: Linaria lanigera Desf.; Elatinoides lanigera (Desf.) Cout. 

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània meridional.

Flors axil·lars solitàries

HÀBITAT: Secalion cerealis. Prats sec, vores de camins, camps de secà abandonats, sobre sòl calcari. Fins els 600 metres d’altitud

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

Tiges aplicades al terra

DESCRIPCIÓ: Creix amb les tiges ramificades aplicades al terra de fins 90 cm de llarg

Fulles de grandària diferent, cordades a la base

Fulles de distribució alterna, peciolades, arrodonides amb la base cordada i el marge enter o dentat, cobertes de pèls glandulosos que les fan viscoses, de grandària diferent en el mateix exemplar.

Corol·la personada

Flors pedunculades, axil·lars i solitàries. Calze amb cinc sèpals lanceolats, més llargs que la càpsula i aplicats a ella. Corol·la personada, que forma un tub cilíndric prolongat en un esperó corbat, de color blanquinós amb el llavi superior violaci. Androceu amb estams inclusos. Gineceu amb ovari súper, estil erecte patent i estigma capitat. Floreix de juny a l’agost

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula globosa de 2,5 mm amb nombroses llavors

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els estudis de sistemàtica molecular han aportat noves interpretacions sobre la delimitació de les famílies que ha suposat la desintegració de la família de les Scrophulariaceae en el seu concepte tradicional, raó per la qual el gènere Kickxia apareix en algunes publicacions encara com pertanyent a la família Scrophulariaceae i en altres en la nova assignació com un gènere de la família de les Plantaginaceae.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Kickxia és en honor del belga Jean Kickx (1775-1831) professor de botànica i autor de una Flora Bruxellensis (1812), o del seu fill Jean Kickx (1803-1864) també professor de botànica i autor de una Flore cryptogamique des environs de Louvain, (1835), doncs Dumortier, l’autor del gènere, fa referència als dos i no ho aclareix.

L’epítet específic lanigera del llatí “laniger, era, erum” que deriva de “lana” llana, i “gero” portar, és a dir, que porta llana, per l’indument de pèls que cobreix tota la planta.

Als mateixos hàbitats pot trobar-se un altra espècie molt semblant, Kickxia spuria, però aquesta té les flors grogues i no és viscosa al tacte.

Família Plantaginaceae (Scrophulariaceae)