Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dijous, 29 de setembre del 2016

Otanthus maritimus (L.) Hoffmanns. & Link

NOMS: Herba de Bona. Cotonet de mar. Herba blanca. Herba de renegat. Perlina blanca. Castellà : Algodonosa. Carrasca de San Juan. Gallego: Atanásia marítima. Portuguès: Carrasaca de San Xoan. Cordeiros da praia. Francès: Diotis blanc, Diotis maritime, Santoline-cyprès. Italià: Santolina delle spiagge. Anglès: Cottonweed. Alemany: Schneeweisse Strandfilzblume.

Flors en petits capítols en corimbes 
SINÒNIMS: Athanasia maritima (L.) L.; Achillea maritima (L.) Ehrend. & Y.P. Guo.

DISTRIBUCIÓ: Pluriregional

HÀBITAT: Ammophiletea. Creix als sistemes dunars de les platges arenoses del litoral. Aquests de la platja de Tavernes de la Valldigna i del Brosquil de Cullera.

Tiges lignificades cobertes de pèls tomentosos
FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Mata rizomatosa de fins mig metre d’alçada que té les tiges lignificades, ascendents i cobertes per una espècie de borró quasi blanc, igual que les fulles.

Les fulles també estan cobertes de toment
Fulles sèssils de distribució alterna, oblongues, de marge enter o crenulat, cobertes de pèls blancs

Flors tubulars grogues en capítols
Flors en inflorescències en corimbe de petits capítols amb les bràctees involucrals externes cobertes del mateix borró que les fulles i les tiges. Les flors formen un tub de 2,5 mm acabat en cinc lòbuls de color groc. Androceu de cinc estams amb les anteres connates formant un tub que rodeja l’estil. Gineceu d’ovari ínfer amb un estil acabat en dos estigmes. Floreix durant l’estiu, entre agost i setembre

Fruits en aqueni corbat
Fruit en aqueni trígon o tetràgon, comprimit per la cara dorsal i corbat.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El cotonet de mar va estar a punt de desaparèixer de les costes valencianes, especialment de la Devesa del Saler, on avui abunda gràcies al treball de regeneració dunar que va començar als anys 80 (Vegeu l’article d’Emili Laguna “Retrobar la natura del litoral valencià” en Mètode). Prospeccions fetes durant 2003 i 2004  per la Conselleria de Territori i Habitatge varen trobar set noves poblacions de cotonet de mar a les costes del País Valencià, tot i que són poblacions amb pocs exemplars, pel que continua en el catàleg de 2013 al Llistat d’Espècies de Flora Vigilada.

Bràctees involucrals externes tomentoses
USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’emprava la infusió de les summitats florides per combatre el reumatisme, la retenció de líquids i la gota.


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Otanthus deriva del grec "ous, otos" orella, i de “ανϑοϛ ánthos” flor, per la corol·la que sembla una petita orella. L’epítet específic maritimus significa marítim, marí, perquè apareix a les platges en zones de costa.

Forma part de les espècies incloses a diversos catàlegs d’espècies amenaçades com el Catàleg Balear, la Flora protegida del Principat, el Catàleg d’espècies amenaçades del Principat d’Astúries.

Linné va descriure aquesta planta i la va publicar amb el nom de Filago maritima (Basiònim) en Species Plantarum 2: 927. 1753. (1 May 1753). En la segona edició hi va canviar l’adscripció i la va anomenar Athanasia maritima en Species Plantarum, Editio Secunda 2: 1182. 1763. Finalment amb el nom d’Otanthus maritimus va ser descrita per Hoffmanns. & Link i publicat en Flora portugaise (...) II. 365 (1809).

Família Compositae (Asteraceae)

dilluns, 26 de setembre del 2016

Carduus bourgeanus Boiss. & Reut.

NOMS: Card. Cardot. Castellà: Cardo borriquero. Cardo. Cardillo.

Bràctees involucrals estretament lanceolades
SINÒNIMS: Carduus reuterianus Boiss.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània, Íbero-magrebí

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Viu a llocs secs, en comunitats nitròfiles, camps, erms i vores de camins. Fins els 600 metres d’altitud

Tija erecta amb ales espinescents
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba erecta de tija simple o poc ramificada, pilosa, amb ales espinescents, de fins 50 cm d’alçada

Fulles decurrents amb espines
Fulles de distribució alterna, decurrents, amb lòbuls enfrontats amb espines fines, cobertes de pèls araneosos.

Flòsculs purpuris
Flors en petits corimbes terminals de capítols amb involucre ovoide de bràctees involucrals estretament lanceolades, les internes escarioses, tenyides de rosa que sobresurten a la resta però més curtes que les flors. Els flòsculs són purpuris o, més rarament, blancs. Floreix d’abril a juliol

Fruit en aqueni amb papus blanc
Fruit en aqueni de 3-4 mm, pàl·lid, amb papus d’11-13 mm.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una característica de les espècies del gènere Carduus és que tenen pèls araneosos, és a dir, que presenten pèls llargs i fins, més o menys entrecreuats com a teranyines.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empren les inflorescències en infusió perquè tenen propietats diürètiques


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Carduus  deriva de la paraula sànscrita "kar" que significa ser dur, i del grec "árdis" que significa punxant, que punxa, en referència a les punxes dures que protegeixen la planta. L’epítet específic bourgeanus és en honor del botànic francès Eugène Bourgeau (1813-1877) que va herboritzar a Espanya, Àfrica del Nord i Illes Canàries, abans d'unir-se a l'Expedició Palliser al Canadà. En algunes publicacions apareix com Carduus bourgaeanus, amb la mateixa etimologia.

Carduus bourgeanus va ser descrit per E. Boissier (Boiss) i G. F. Reuter (Reut) i publicat en Pugillus Plantarum Novarum Africae Borealis Hispaniaeque Australis 62. 1852. 

Família Compositae (Asteraceae)

dijous, 22 de setembre del 2016

Lagurus ovatus L.

NOMS:  Cua de ca. Cua de llebre. Cua de rata. Moixos. Castellà : Lágrimas de la Virgen. Rabillo de conejo. Gallego: Rabo de lebre. Èuscara: Lagurusa. Portuguès: Rabo-de-lebre. Francès: Queue-de-lièvre. Chaton. Italià: Piumino. Coda di lepre. Anglès: Pussy willow grass, Rabbit’s-tail grass. Harestail Grass. Alemany: Hasenpfötchen. Hasenschwanzgras. Samtgras. Neerlandès: Hazestaart.

Flors en panícula ovoide
SINÒNIMS: Imperata ovata (L.) Tratt.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Quercetea ilicis. Viu als arenals de costa però penetra cap a l’interior per vores de camins, prats secs i terrenys sense cultivar. Fins els 500 metres d’altitud.

Tiges molt primes de fins mig metre d'alçada
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Gramínia amb tiges solitàries o fasciculades, erectes, de fins 50 cm d’alçada, cobertes d’una suau pilositat blanquinosa.

Lígula curta i vil·losa
Fulles linears, planes, agudes i acuminades, cobertes de pèls sedosos, embeinadores, amb lígula curta (fins 3 mm) vil·losa i lacerada

Panícula ovoide, densa i sedosa al tacte
Flors amb totes les espiguetes reunides en una inflorescència en panícula ovoide, densa i sedosa, que la fa fàcil d’identificar. Espiguetes amb curt pedicel i una sola flor, totes hermafrodites excepte les de la base que són estèrils. Glumes membranoses i vil·loses, amb aresta ciliada com una ploma. Androceu amb dos estams amb teques sagitades disposades formant una X que vibra al vent. Gineceu amb ovari súper amb dos estigmes plomosos. Floreix d’abril a juliol.

Glumes amb aresta ciliada com una ploma
Fruit en cariopsi glabra i allargada, rica en substàncies de reserva.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Lagurus ovatus és l’única espècie del gènere. Les arestes ciliades de les glumes infereixen un aspecte de cotó molt suau. Pot confondre’s amb alguna espècie del gènere Polypogon però aquestes tenen la inflorescència allargada, no ovada, i de color verd i, amés a més, viuen en llocs humits, mentre que els moixos viuen en llocs secs.


USOS I PROPIETATS: En cultiva com planta ornamental per les atractives inflorescències. També s’empren com flor seca, de vegades tintades de colors, per fer bells manolls policroms en composicions florals seques.


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Lagurus ve del grec "lagós" llebre, i “οὐρά ourá” cua, és a dir, cua de llebre, per l’aspecte de la inflorescència. L’epítet específic ovatus  ve del llatí "ovum" ou, per la forma ovada de la inflorescència.

Lagurus ovatus va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 1: 81. 1753.

Família Gramineae (Poaceae)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...