NOMS: Herba de
Bona. Cotonet de mar. Herba blanca. Herba de renegat. Perlina blanca. Castellà
: Algodonosa. Carrasca de San Juan. Gallego: Atanásia marítima. Portuguès:
Carrasaca de San Xoan. Cordeiros da praia. Francès: Diotis
blanc, Diotis maritime, Santoline-cyprès. Italià: Santolina delle spiagge. Anglès: Cottonweed. Alemany: Schneeweisse Strandfilzblume.
 |
| Flors en petits capítols en corimbes |
SINÒNIMS: Athanasia maritima (L.)
L.; Achillea maritima (L.) Ehrend. & Y.P. Guo.
DISTRIBUCIÓ:
Pluriregional
HÀBITAT: Ammophiletea. Creix als sistemes
dunars de les platges arenoses del litoral. Aquests de la platja de Tavernes de
la Valldigna i del Brosquil de Cullera.
 |
| Tiges lignificades cobertes de pèls tomentosos |
FORMA VITAL: Camèfit: tipus
biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix
els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen
les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.
DESCRIPCIÓ: Mata
rizomatosa de fins mig metre d’alçada que té les tiges lignificades, ascendents
i cobertes per una espècie de borró quasi blanc, igual que les fulles.
 |
| Les fulles també estan cobertes de toment |
Fulles sèssils de
distribució alterna, oblongues, de marge enter o crenulat, cobertes de pèls blancs
 |
| Flors tubulars grogues en capítols |
Flors en
inflorescències en corimbe de petits capítols amb les bràctees involucrals externes
cobertes del mateix borró que les fulles i les tiges. Les flors formen un tub
de 2,5 mm acabat en cinc lòbuls de color groc. Androceu de cinc estams amb les
anteres connates formant un tub que rodeja l’estil. Gineceu d’ovari ínfer amb
un estil acabat en dos estigmes. Floreix durant l’estiu, entre agost i setembre
 |
| Fruits en aqueni corbat |
Fruit en aqueni
trígon o tetràgon, comprimit per la cara dorsal i corbat.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: El cotonet de mar va estar a punt de desaparèixer de les costes
valencianes, especialment de la Devesa del Saler, on avui abunda gràcies al
treball de regeneració dunar que va començar als anys 80 (Vegeu l’article d’Emili
Laguna “Retrobar
la natura del litoral valencià” en Mètode). Prospeccions fetes durant
2003 i 2004 per la Conselleria de
Territori i Habitatge varen trobar set noves poblacions de cotonet de mar a les
costes del País Valencià, tot i que són poblacions amb pocs exemplars, pel que
continua en el catàleg de 2013 al Llistat
d’Espècies de Flora Vigilada.
 |
| Bràctees involucrals externes tomentoses |
USOS I PROPIETATS:
En medicina popular s’emprava la infusió de les summitats florides per combatre
el reumatisme, la retenció de líquids i la gota.
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El nom del gènere Otanthus
deriva del grec "ous, otos"
orella, i de “ανϑοϛ ánthos” flor, per
la corol·la que sembla una petita orella. L’epítet específic maritimus significa marítim, marí,
perquè apareix a les platges en zones de costa.
Forma part de les espècies incloses a diversos catàlegs d’espècies
amenaçades com el Catàleg Balear, la Flora protegida del Principat, el Catàleg d’espècies
amenaçades del Principat d’Astúries.
Linné va descriure aquesta planta i la va publicar amb el
nom de Filago maritima (Basiònim) en Species Plantarum 2: 927. 1753.
(1 May 1753). En la segona edició hi va canviar l’adscripció i la va anomenar Athanasia maritima en Species Plantarum, Editio Secunda
2: 1182. 1763. Finalment amb el nom d’Otanthus maritimus va
ser descrita per Hoffmanns. & Link i publicat en Flora
portugaise (...) II. 365 (1809).
Família Compositae (Asteraceae)
