Clitopilus prunulus (Scop.) P. Kumm.

NOMS: Moixenó blanc. Farineta. Muceró. Castellà: Molinera. Harinera. Mojardón. Chivata. Èuscara: Errotari. Italià: Fungo spia. Prugnolo bastardo. Francès: Meunier. Clitopile petite prune. Clitopile pruineux. Anglès: The miller. Sweetbread mushroom. Alemany: Mehl-Räsling. Mehlpilz.

El peu té una mena de coto a la base

SINÒNIMS: Agaricus prunulus Scop. (basiònim); Clitopilus orcella Quél.

HÀBITAT: Creix als pinars i baix les carrasques i coscolles

Barret blanc grisós amb el marge ondulat

DESCRIPCIÓ: Capell blanc grisós molt pàl·lid, convex de jove que va aplanant-se poc a poc fins acabar un poc deprimit al centre, de 3-12 cm de diàmetre, amb el centre carnós i les vores primes, la cutícula viscosa quan el temps és humit i amb una fina capa de pols blanca quan és sec, i el marge enrotllat cap a les làmines i de vegades ondulat.

Làmines decurrents atapeïdes 

Himeni de làmines molt decurrents atapeïdes, blanques, que van prenent una tonalitat rosada amb el temps degut a l’esporada que és rosada.

Peu curt en relació al barret, excèntric, ple, amb una mena de cotó a la base, més gruixuda, concolor amb la cutícula.

Carn minsa, blanca

Carn blanca, fràgil, amb olor i sabor agradable a farina

COMESTIBILITAT: Bon comestible però no s’empra molt a les nostres terres perquè cal anar en compte i no confondre-ho amb espècies de Clitocybe blancs que poden ser tòxics. (Mai no mengi qualsevol bolet fins que estigi segur que és comestible, ja que molts són tòxics i alguns són un verí mortal) 

Al capell de la dreta es veu l'esporada rosada

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Clitopilus deriva del grec “κλῑτύς clitús” pendent, inclinat, i de “πῖλος pílos” capell, és a dir, capell inclinat. L’epítet específic prunulus deriva del llatí “prunulus, a, um” un diminutiu de “prunus” pruna, tot i que altres autors afirmen que no es refereix a pruna sinó a “pruïnós” perquè una de les seues característiques és que està cobert d’una fina capa pruïnosa.

El naturalista tirolès Giovanni Antonio Scopoli va descriure la farineta com Agaricus prunulus en 1772. Amb el nom actual, Clitopilus prunulus, va ser publicada per Paul Kummer en Der Führer in die Pilzkunde (Zerbst): 96 (1871)

CURIOSITATS MICOLÒGIQUES: Els fongs no només són els bolets, aquesta és la seua part més exterior i patent, també són milers d'altres formes menys aparents però molt més importants. Pensem que els fongs són els responsables de moltes malalties i plagues de cultius però també que sense els fongs no hi hauria vi, ni formatge, ni cervesa, ni penicil·lina.

Família Entolomataceae

                                

Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.

Medicago minima (L.) L.

NOMS: Melgó mínim. Trèvol de llapassa, Userda borda. Castellà: Carretilla menor, Carretones, Carretón chico, Mielga. Portuguès: Luzerna-pequena. Francès: Luzerne naine, Petite luzerne. Italià: Erba-medica mínima. Anglès: Bur medick, Little burclover, Little mèdic. Alemany: Kleiner Schneckenklee. Zwerg-Schneckenklee. Neerlandès: Kleine Rupsklaver.

Flors en grups de 2-6 

SINÒNIMS: Medicago minima var. recta Burnat; Medicago polymorpha var. minima L. (basiònim);

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Prats terofítics, coscollars, erms, fins els 1500 metres d’altitud

Herba ramificada des de la base i prostrada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba ramificada des de la base, prostrada, amb tiges pubescents, com tota la planta, de fins 40 cm de llargues

Fulles trifoliades amb nombrosos pèls per ambdues cares

Fulles compostes per tres folíols obovats, amb una o més dents a la part superior, pubescents per ambdues cares. Estípules enteres, a diferència d’altres espècies del gènere que les tenen dentades,

Flor groga papilionada amb l'estendard més llarg que la quilla 

Flors papilionades de calze cobert de pèls amb cinc dents. Corol·la groga, de 2-5 mm, que apareixen en grups de 2-6 flors, amb l’estendard més llarg que la quilla i el peduncle més curt que la fulla corresponent. Floreix de maig a juny.

Fruit en llegum en espiral amb agullons llargs i uncinats 

Fruit en llegum en espiral, de 2,5-4 mm de diàmetre, amb agullons tant o més llargs que el diàmetre del fruit, drets, amb l’àpex encorbat com un ganxo (uncinat)

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una de las característiques de les espècies del gènere Medicago és que tenen els fruits indehiscents més o menys enrotllats en espiral o, com a mínim, falcats. Les fulles són sempre trifoliades i amb estípules, adnates al pecíol, enteres, serrades o laciniades.

USOS I PROPIETATS: És una bona planta mel·lífera i enriqueix el sòl fixant el nitrogen de l’aire als nòduls de les seues arrels. És interessant com a farratge en zones seques perquè suporta molt bé l’estrès hídric,

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Medicago deriva del grec “Medike” que significa mede, perquè, segons Plini, l’alfals (Medicago sativa) fou introduïda en Grècia durant les Guerres Mèdiques (actual Iran), i del sufix llatí –ago, -inis, que indica paregut o relació. L’epítet específic minima deriva del llatí “minimus, a, um” superlatiu de "parvus" petit, és a dir, petitíssim, mínim.

Medicago minima va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 780–781. 1753.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Tulostoma brumale Pers.

NOMS: Ninet. Castellà: Tulostoma brumal. Tulostoma de invierno. Èuscara: Ankaputz leuna. Francès: Tulostome d'hiver. Tulostome des brumes. Anglès: Winter Stalkball. Alemany: Winter-Stielbovist.

Surt preferentment als boscs mediterranis de pi i carrasca

SINÒNIMS: Lycoperdon pedunculatum L.; Tulostoma pedunculatum (L.) Czern.; Tulostoma mammosum (Mich.) Fr.

HÀBITAT: Creix en vores de camins i preferentment en clarianes de boscs mediterranis de carrasca (Quercus ilex) i pi (Pinus halepensis)

Carpòfor esfèric i peu prim

DESCRIPCIÓ: Carpòfor esfèric de 0,5-1,5 cm de diàmetre marró clar o blanquinós, amb un petit orifici (ostíol) cònic i regular, envoltat per un petit peristoma de 0,5 mm i color ocre rovell. El carpòfor està sostingut per un peu de 2-4 cm d’alçada i prim, de 2-3 mm de diàmetre, de color marró clar, dur, fibrós i buit. El himeni és interior i forma la gleva, de color rovell clar, amb espores de color groguenc, globoses i berrugoses. Pot sortir a la primavera però, com el seu nom indica, surt preferentment a la tardor.

Petit peristoma cònic, regular i de color bru

COMESTIBILITAT: Indiferent, sense valor culinari.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Tulostoma deriva del grec "tùlos" callositat, protuberància, i de "stoma" orifici, per l’aspecte exterior del carpòfor de les espècies del gènere. L’epítet específic brumale ve del llatí “brumalis, e” hivernal, propi de l’hivern, tot i que la seua preferència és sortir a la tardor. L’epítet del sinònim pedunculatum, deriva del llatí “pedunculus” peduncle, pedicel, en al·lusió al llarg peduncle que sosté el carpòfor.

Tulostoma brumale va ser descrit per Persoon en Neues Magazin für die Botanik. 1: 86 (1794). Abans Carles Linné l’havia descrit i publicat en Species Plantarum 2: 1184 (1753) amb el nom de Lycoperdon pedunculatum.

Peu buit, dur i fibrós

CURIOSITATS MICOLÒGIQUES: Els gasteromicets són un grup de fongs amb la particularitat de que la part fèrtil, en algun moment, es troba tancada en una espècie de recipient, més o menys esfèric. La part fèrtil s’anomena gleva, rodejada per una o més capes estèrils que presenten una obertura per on surten les espores quan estan madures.

Família Tulostomataceae

                                               

Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.