Tulostoma squamosum (J.F. Gmel.) Pers.

NOMS: Francès: Tulostome à pied squamuleux. Alemany: Schuppiger Stielbovist

SINÒNIMS: Lycoperdon squamosum J.F. Gmel.; Tulostoma mammosum var. squamosum (J.F. Gmel.) Fr. ex Sacc.

HÀBITAT: Viu sobre sòl ric en humus, en zones obertes o en escletxes de murs.

Estoma circular envoltat per un halo clar

DESCRIPCIÓ: Carpòfor petit en relació la longitud del peu, subglobós, de fins 1,5 cm de diàmetre. Exoperidi membranós de color ocre marró a l’exterior. Dehiscència per un estoma ben definit, circular, d’1-2 mm d’altura, envoltat per un cercle més clar. La gleva és homogènia, de color ocre

Les esquames del peu donen nom a l'espècie

Peu llarg i fi, de fins 10 cm d’alçada, bulbós a la base, fibrós i buit a l’interior, de color marró obscur, amb esquames, que semblen una mena de borumballa retorçuda, de color bru rogenc.

Es diferencia de Tulostoma brumale perquè aquest té un halo obscur rodejant l’estoma, mentre que Tulostoma squamosum té eixe mateix halo més clar, i les borumballes del peu.

COMESTIBILITAT: Sense interès gastronòmic. (Mai no mengi qualsevol bolet fins que estigi segur que és comestible, ja que molts són tòxics i alguns són un verí mortal) 

Gleva de color ocre

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Tulostoma deriva del grec "tùlos" callositat, protuberància, i de "stoma" orifici, per l’aspecte exterior del carpòfor de les espècies del gènere. L’epítet específic squamosus deriva del llatí "squama" esquama, és a dir, esquamós, amb esquames, per la presència d’esquames al peu.

Va ser descrit i publicat per primera vegada per Johann Friedrich Gmelin en Systema Naturae, Edn 13 2(2): 1463 (1792) amb el nom Lycoperdon squamosum. Després va se publicada per Persoon en Synopsis Methodica Fungorum (Göttingen) 1: 139 (1801) amb el nom acceptat actualment de Tulostoma squamosum.

CURIOSITATS MICOLÒGIQUES: Els bolets no són ni plantes ni animals, són una altra cosa, un regne intermedi, amb una antiguitat de mil milions d'anys. A diferència de les plantes que estan fetes amb cel·lulosa, els fongs són fets amb quitina, és a dir, igual que les gambes, els insectes o les aranyes.

Família Agaricaceae, Gènere Tulostoma, Fongs, Index Tulostoma squamosum,

                                           

Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.

Papaver dubium L.

NOMS: Gallaret, Paramà, Quequerequec, Rosella, Rosella borda, Rosella dúbia, Rosella fina. Castellà: Ababol, Amapola, Amapola oblonga, Amapola silvestre, Rosillas. Èuscara: Mitxoleta. Portuguès: Papoula longa. Francès: Coquelicot douteux, Petit coquelicot. Italià: Papavero a clava. Anglès: Field poppy. Long-headed poppy. Blindeyes. Orange poppy. Alemany: Hügel-Mohn. Saat-Mohn. Neerlandès: Kleine Klaproos.

Flors solitàries amb llargs peduncles amb pèls aplicats

SINÒNIMS: Papaver obtusifolium Desf.; Papaver collinum Bogenh.

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Secalietalia. Arvense o ruderal. Creix en conreus, guarets i vores de camins, fins els 1500 metres d’altitud

Herba de fins 60 cm d'alçada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba de fins 60 cm d’alçada amb tiges erectes que contenen làtex que, de vegades, es fa groc al contacte amb l’aire. 

Fulles pinnatisectes o pinnatipartides

Fulles basals pinnatífides o pinnatisectes, amb segments ovals o lanceolats; les caulinars 2-pinnatífides o 2-pinnatisectes.

Estams filiformes amb anteres violàcies

Flors solitàries amb peduncles de pèls aplicats. Quatre pètals sense taca, rogencs, d’un roig pàl·lid, i no imbricats, d’1,5-3 cm. Androceu amb estams filiformes amb anteres violàcies.  Floreix de març fins l’agost.

Fruit en càpsula glabra

Fruit en càpsula glabra, ovoide-cilíndrica, d’altura doble que l’amplada; disc amb 3-10 radis, amb el marge sinuat.

Observacions: És un taxó molt polimorf amb subespècies que alguns autors donen la categoria d’espècie, com Papaver lecoqii Lamotte

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Totes les papaveràcies contenen alcaloides als seus teixits, especialment a l’espècie de més importància econòmica, el cascall (Papaver somniferum), el qual proporciona l’opi, extret del làtex que flueix de les seus càpsules tendres quan hom hi practica talls. En canvi les llavors madures proporcionen un oli alimentari exempt d’alcaloides.

Quatre pètals no imbricats

USOS I PROPIETATS: Els pètals s’han emprat en medicina popular perquè tenen propietats expectorants, pres en infusió, per alleugerar afeccions respiratòries, tos, grip, etc.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Papaver deriva del llatí “păpāvĕr, vĕris”, que és el nom per a referir-se a la rosella. Per alguns autors, procedeix de l'àrab "papámbele" i el sànscrit "papavara" que significa suc perniciós. L’epítet específic dubium ve del llatí “dubius, a, um” que significa dubtós, i fa referència a la dificultat d’identificació.

Papaver dubium va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 1196. 1753. 

Família Papaveraceae

Leucoagaricus leucothites (Vittad.) Wasser

NOMS: Castellà: Lepiota púdica. Lepiota blanca. Èuscara: Galanperna zuria. Italià: Mazza di tamburo liscia. Francès: Lépiote pudique. Anglès: White dapperling, White Agaricus mushroom. Alemany: Rosablätteriger Schirmpilz. Gemeine Egerlingsschirmling.

Surt en setembre sobre la gepa dels jardins

SINÒNIMS: Agaricus leucothites Vittad.; Agaricus naucinus Fr.; Lepiota naucina (Fr.) P. Kumm.

HÀBITAT: Surt al mes de setembre sobre la gespa dels jardins i els prats. També a les clarianes de 

les pinedes.

DESCRIPCIÓ: Capell de fins 10 cm de diàmetre, globós que va fent-se convex i pla amb el marge enrotllat. Cutícula blanca, llisa, eixuta i mat, sense esquames. El centre pot prendre un poc de color cafè amb llet

Làmines lliures blanques

Himeni de làmines fines, lliures i ventrudes amb lamèl·lules, blanques, que van prenent un color rosat amb el temps. Esporada blanca.

Peu fàcilment separable del barret, central, esvelt, de 5-10 x 0,7-1,5 cm, primer ple i després es fa fistulós, blanc i llis, si de cas un poc rosat a la part superior, amb anell, un poc gruixut a la base però sense volva.

Carn escassa, compacta al barret, blanca, de sabor i olor fúngics.

Cutícula del barret blanca i llisa

Es pot confondre amb Amanita phalloides, que és mortal però les amanites porten volva apart de l’anell. També pot confondre’s amb les morenes Agaricus sp. però aquestes són comestibles i, a més a més, tenen les làmines de color marró.

COMESTIBILITAT: És un bolet comestible de qualitat mitjana. Cal anar en compte perquè absorbeix molts dels productes químics emprats en hortes i gespes. (Mai no mengi qualsevol bolet fins que estiga segur que és comestible, ja que molts són tòxics i alguns són un verí mortal) 

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Leucoagaricus deriva del grec "λευκός leukós" blanc, i de "Agaricus" un gènere de fongs (bolet) amb espècies molt semblants a aquesta però que tenen les làmines marrons i no blanques com aquest. L’epítet específic leucothites ve del grec "λευκός leukós" blanc

CURIOSITATS MICOLÒGIQUES: A Oregó s’ha trobat un fong que s’estén sota terra quasi mil hectàrees, amb un pes de més de 600 tones, i es calcula que va començar a estendre’s abans de Crist. Aquestes característiques el converteixen en el ser viu més gran del gran del món conegut.

Família Agaricaceae

                                        

Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.