Agaricus campestris L.

NOMS: Morena. Bolet de camp. Camperol. Pexigà. Xampinyó. Castellà: Bola de nieve. Champiñón de prado. Champiñón silvestre. Pan de lobo. Èuscara: Barren-gorri. Urdintz. Larre-sulsoa. Gallego: Fungo dos lameiros. Francès: Agaric champêtre, Rosé des prés. Italià: Prataiolo. Anglès: Field mushroom. Meadow mushroom. Alemany: Wiesen-Champignon. Feld. Wiesenegerling. Neerlandès: Gewone weidechampignon.

Barret esfèric de jove, amb cutícula blanca

SINÒNIMS: Psalliota campestris (L.: Fr.) Quél.

HÀBITAT: Creix a les pastures, pradells i jardins però també als pinars, especialment a la tardor.

DESCRIPCIÓ: Capell carnós, esfèric de jove que va fent-se convex i acaba pla, de 4 a 12 cm de diàmetre, cutícula llisa, d’un blanc brut, tot i que pot presentar esquames amb el temps. Marge excedent i esfilagarsat.

Himeni de làmines lliures i atapeïdes

Himeni de làmines lliures, atapeïdes, al principi rosades però passen a color xocolata fosc pel color de les espores. Esporada marró

Peu cilíndric, de color blanc, amb anell membranós blanc a la part superior però sense volva. Fàcilment separable del barret.

Carn abundosa, compacta, blanca, de sabor i olor suau i agradable

COMESTIBILITAT: Bon comestible. No confondre amb Amanita phalloides, que manté les làmines blanques, i és mortal. El camperol està estretament relacionat amb els populars xampinyons cultivats (Agaricus bisporus) que es venen tot l’any als supermercats. (Mai no mengi qualsevol bolet fins que estigi segur que és comestible, ja que molts són tòxics i alguns són un verí mortal) 

Afegeix la llegenda

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Agaricus deriva del grec “αγαρικόν agarikón” agàric, fong d’Agari, perquè, segons metge i botànic Dioscòrides, venia importat d’Agaria, terra dels sàrmates, a l’actual Ucraïna. L’epítet específic campestris deriva del llatí “campester, tris, tre” de camp, lloc pla, que creix al camp.

El camperol era un dels bolets preferits pels antics romans, com ho prova els versos d’Horaci "Pratensibus optima fungis/Natura est; aliis male creditur" (El camperol és el millor en la naturalesa, mentre que altres no són de confiança)

 Agaricus campestris va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species plantarum 2: 1173 (1753)

CURIOSITATS MICOLÒGIQUES: Els fongs no són plantes ni animals, sinó que pertanyen al seu propi regne: “Fungi”. No són capaços de produir els seus propis aliments a través del procés de la fotosíntesi, com ho fan les plantes (autòtrofs), sinó que adquireixen els nutrients de les plantes vives o mortes, animals, o altres fongs, com fan els animals (heteròtrofs). En els fongs més grans les úniques parts visibles són els cossos fructífers, que sorgeixen d'una xarxa en gran part invisible de fils anomenats "hifes". Aquestes hifes penetren en la font d'aliment del fong, que pot ser el sòl, fullaraca, fusta podrida, fems, etc., depenent de l'espècie. 

Família Agaricaceae

                           

Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.

Tulostoma squamosum (J.F. Gmel.) Pers.

NOMS: Francès: Tulostome à pied squamuleux. Alemany: Schuppiger Stielbovist

SINÒNIMS: Lycoperdon squamosum J.F. Gmel.; Tulostoma mammosum var. squamosum (J.F. Gmel.) Fr. ex Sacc.

HÀBITAT: Viu sobre sòl ric en humus, en zones obertes o en escletxes de murs.

Estoma circular envoltat per un halo clar

DESCRIPCIÓ: Carpòfor petit en relació la longitud del peu, subglobós, de fins 1,5 cm de diàmetre. Exoperidi membranós de color ocre marró a l’exterior. Dehiscència per un estoma ben definit, circular, d’1-2 mm d’altura, envoltat per un cercle més clar. La gleva és homogènia, de color ocre

Les esquames del peu donen nom a l'espècie

Peu llarg i fi, de fins 10 cm d’alçada, bulbós a la base, fibrós i buit a l’interior, de color marró obscur, amb esquames, que semblen una mena de borumballa retorçuda, de color bru rogenc.

Es diferencia de Tulostoma brumale perquè aquest té un halo obscur rodejant l’estoma, mentre que Tulostoma squamosum té eixe mateix halo més clar, i les borumballes del peu.

COMESTIBILITAT: Sense interès gastronòmic. (Mai no mengi qualsevol bolet fins que estigi segur que és comestible, ja que molts són tòxics i alguns són un verí mortal) 

Gleva de color ocre

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Tulostoma deriva del grec "tùlos" callositat, protuberància, i de "stoma" orifici, per l’aspecte exterior del carpòfor de les espècies del gènere. L’epítet específic squamosus deriva del llatí "squama" esquama, és a dir, esquamós, amb esquames, per la presència d’esquames al peu.

Va ser descrit i publicat per primera vegada per Johann Friedrich Gmelin en Systema Naturae, Edn 13 2(2): 1463 (1792) amb el nom Lycoperdon squamosum. Després va se publicada per Persoon en Synopsis Methodica Fungorum (Göttingen) 1: 139 (1801) amb el nom acceptat actualment de Tulostoma squamosum.

CURIOSITATS MICOLÒGIQUES: Els bolets no són ni plantes ni animals, són una altra cosa, un regne intermedi, amb una antiguitat de mil milions d'anys. A diferència de les plantes que estan fetes amb cel·lulosa, els fongs són fets amb quitina, és a dir, igual que les gambes, els insectes o les aranyes.

Família Agaricaceae, Gènere Tulostoma, Fongs, Index Tulostoma squamosum,

                                           

Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.

Papaver dubium L.

NOMS: Gallaret, Paramà, Quequerequec, Rosella, Rosella borda, Rosella dúbia, Rosella fina. Castellà: Ababol, Amapola, Amapola oblonga, Amapola silvestre, Rosillas. Èuscara: Mitxoleta. Portuguès: Papoula longa. Francès: Coquelicot douteux, Petit coquelicot. Italià: Papavero a clava. Anglès: Field poppy. Long-headed poppy. Blindeyes. Orange poppy. Alemany: Hügel-Mohn. Saat-Mohn. Neerlandès: Kleine Klaproos.

Flors solitàries amb llargs peduncles amb pèls aplicats

SINÒNIMS: Papaver obtusifolium Desf.; Papaver collinum Bogenh.

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Secalietalia. Arvense o ruderal. Creix en conreus, guarets i vores de camins, fins els 1500 metres d’altitud

Herba de fins 60 cm d'alçada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba de fins 60 cm d’alçada amb tiges erectes que contenen làtex que, de vegades, es fa groc al contacte amb l’aire. 

Fulles pinnatisectes o pinnatipartides

Fulles basals pinnatífides o pinnatisectes, amb segments ovals o lanceolats; les caulinars 2-pinnatífides o 2-pinnatisectes.

Estams filiformes amb anteres violàcies

Flors solitàries amb peduncles de pèls aplicats. Quatre pètals sense taca, rogencs, d’un roig pàl·lid, i no imbricats, d’1,5-3 cm. Androceu amb estams filiformes amb anteres violàcies.  Floreix de març fins l’agost.

Fruit en càpsula glabra

Fruit en càpsula glabra, ovoide-cilíndrica, d’altura doble que l’amplada; disc amb 3-10 radis, amb el marge sinuat.

Observacions: És un taxó molt polimorf amb subespècies que alguns autors donen la categoria d’espècie, com Papaver lecoqii Lamotte

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Totes les papaveràcies contenen alcaloides als seus teixits, especialment a l’espècie de més importància econòmica, el cascall (Papaver somniferum), el qual proporciona l’opi, extret del làtex que flueix de les seus càpsules tendres quan hom hi practica talls. En canvi les llavors madures proporcionen un oli alimentari exempt d’alcaloides.

Quatre pètals no imbricats

USOS I PROPIETATS: Els pètals s’han emprat en medicina popular perquè tenen propietats expectorants, pres en infusió, per alleugerar afeccions respiratòries, tos, grip, etc.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Papaver deriva del llatí “păpāvĕr, vĕris”, que és el nom per a referir-se a la rosella. Per alguns autors, procedeix de l'àrab "papámbele" i el sànscrit "papavara" que significa suc perniciós. L’epítet específic dubium ve del llatí “dubius, a, um” que significa dubtós, i fa referència a la dificultat d’identificació.

Papaver dubium va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 1196. 1753. 

Família Papaveraceae