Suillus collinitus (Fr.) Kuntze

NOMS: Bolet de pi de peu rosat. Molleric. Bolet de bou. Moixí. Pinetell. Bolet groc. Pixacà.  Castellà: Boleto colino. Hongo de vaca. Italià: Pinaccio. Pinarello. Francès: Bolet à base rose. Anglès: Ringless Yellow Bolete. Alemany:  Ringloser Butterpilz, Ringloser Butter-Röhrling, Rosafüßiger Körnchen-Röhrling

Surt a les clarianes dels pinars

SINÒNIMS: Boletus collinitus Fr.

HÀBITAT: Surt a principis de la tardor a les clarianes de les coníferes, especialment als pinars sobre terreny calcari. És una espècie termòfila, que surt preferentment en anys secs, sense massa humitat.

DESCRIPCIÓ: Capell hemisfèric en principi però va fent-se convex i acaba pràcticament pla. Cutícula de color més o menys marró, un poc viscós en temps humit, amb fibril·les radials més fosques i fàcilment separable

Himeni de tubs grocs

Himeni format per tubs grocs acabats en porus grocs i regulars que prenen tonalitats marrons amb el temps. Espores de color ocre grogós

Peu cilíndric, de color groc a part superior i amb punts rogencs a la resta, que pot atenuar-se a la base per un fi miceli rosat

Carn groga i esponjosa

Carn groga esponjosa i immutable al tall.

COMESTIBILITAT: És comestible però només s’han de menjar els joves perquè els vells solen estar atacats per larves. A més a més cal llevar la cutícula i els tubs. (Mai no mengi qualsevol bolet fins que estigi segur que és comestible, ja que molts són tòxics i alguns són un verí mortal) 

Peu groc a dalt i punts rogencs a la resta. Restes de miceli rosat a la base

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Suillus deriva del llatí “sus, suis” porc, degut a que és un bolet de baixa qualitat. L’epítet específic collinitus deriva del llatí “collino” ungit, com cobert per una capa untuosa.

Aquesta espècie va ser descrita primer per Fries i publicada en Epicrisis Systematis Mycologici (Upsaliae): 410 (1838) amb el nom de Boletus collinitus (basiònim) i més tard, amb el nom reconegut actualment de Suillus collinitus, va ser descrit per Kuntze i publicat en Revisio generum plantarum (Leipzig) 3(2): 535 (1898)  

Barret marró i viscós amb fibril·les radials més fosques

CURIOSITATS MICOLÒGIQUES: Els fongs són sers molt resistents perquè creen un embolic entreteixit de cèl·lules filamentoses, de la qual els bolets tan sols són una excrescència exterior, pensada per oferir les espores reproductores a que el vent les escampe.

Família Suillaceae, (Boletaceae)

                         

 Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.

Agaricus campestris L.

NOMS: Morena. Bolet de camp. Camperol. Pexigà. Xampinyó. Castellà: Bola de nieve. Champiñón de prado. Champiñón silvestre. Pan de lobo. Èuscara: Barren-gorri. Urdintz. Larre-sulsoa. Gallego: Fungo dos lameiros. Francès: Agaric champêtre, Rosé des prés. Italià: Prataiolo. Anglès: Field mushroom. Meadow mushroom. Alemany: Wiesen-Champignon. Feld. Wiesenegerling. Neerlandès: Gewone weidechampignon.

Barret esfèric de jove, amb cutícula blanca

SINÒNIMS: Psalliota campestris (L.: Fr.) Quél.

HÀBITAT: Creix a les pastures, pradells i jardins però també als pinars, especialment a la tardor.

DESCRIPCIÓ: Capell carnós, esfèric de jove que va fent-se convex i acaba pla, de 4 a 12 cm de diàmetre, cutícula llisa, d’un blanc brut, tot i que pot presentar esquames amb el temps. Marge excedent i esfilagarsat.

Himeni de làmines lliures i atapeïdes

Himeni de làmines lliures, atapeïdes, al principi rosades però passen a color xocolata fosc pel color de les espores. Esporada marró

Peu cilíndric, de color blanc, amb anell membranós blanc a la part superior però sense volva. Fàcilment separable del barret.

Carn abundosa, compacta, blanca, de sabor i olor suau i agradable

COMESTIBILITAT: Bon comestible. No confondre amb Amanita phalloides, que manté les làmines blanques, i és mortal. El camperol està estretament relacionat amb els populars xampinyons cultivats (Agaricus bisporus) que es venen tot l’any als supermercats. (Mai no mengi qualsevol bolet fins que estigi segur que és comestible, ja que molts són tòxics i alguns són un verí mortal) 

Afegeix la llegenda

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Agaricus deriva del grec “αγαρικόν agarikón” agàric, fong d’Agari, perquè, segons metge i botànic Dioscòrides, venia importat d’Agaria, terra dels sàrmates, a l’actual Ucraïna. L’epítet específic campestris deriva del llatí “campester, tris, tre” de camp, lloc pla, que creix al camp.

El camperol era un dels bolets preferits pels antics romans, com ho prova els versos d’Horaci "Pratensibus optima fungis/Natura est; aliis male creditur" (El camperol és el millor en la naturalesa, mentre que altres no són de confiança)

 Agaricus campestris va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species plantarum 2: 1173 (1753)

CURIOSITATS MICOLÒGIQUES: Els fongs no són plantes ni animals, sinó que pertanyen al seu propi regne: “Fungi”. No són capaços de produir els seus propis aliments a través del procés de la fotosíntesi, com ho fan les plantes (autòtrofs), sinó que adquireixen els nutrients de les plantes vives o mortes, animals, o altres fongs, com fan els animals (heteròtrofs). En els fongs més grans les úniques parts visibles són els cossos fructífers, que sorgeixen d'una xarxa en gran part invisible de fils anomenats "hifes". Aquestes hifes penetren en la font d'aliment del fong, que pot ser el sòl, fullaraca, fusta podrida, fems, etc., depenent de l'espècie. 

Família Agaricaceae

                           

Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.

Tulostoma squamosum (J.F. Gmel.) Pers.

NOMS: Francès: Tulostome à pied squamuleux. Alemany: Schuppiger Stielbovist

SINÒNIMS: Lycoperdon squamosum J.F. Gmel.; Tulostoma mammosum var. squamosum (J.F. Gmel.) Fr. ex Sacc.

HÀBITAT: Viu sobre sòl ric en humus, en zones obertes o en escletxes de murs.

Estoma circular envoltat per un halo clar

DESCRIPCIÓ: Carpòfor petit en relació la longitud del peu, subglobós, de fins 1,5 cm de diàmetre. Exoperidi membranós de color ocre marró a l’exterior. Dehiscència per un estoma ben definit, circular, d’1-2 mm d’altura, envoltat per un cercle més clar. La gleva és homogènia, de color ocre

Les esquames del peu donen nom a l'espècie

Peu llarg i fi, de fins 10 cm d’alçada, bulbós a la base, fibrós i buit a l’interior, de color marró obscur, amb esquames, que semblen una mena de borumballa retorçuda, de color bru rogenc.

Es diferencia de Tulostoma brumale perquè aquest té un halo obscur rodejant l’estoma, mentre que Tulostoma squamosum té eixe mateix halo més clar, i les borumballes del peu.

COMESTIBILITAT: Sense interès gastronòmic. (Mai no mengi qualsevol bolet fins que estigi segur que és comestible, ja que molts són tòxics i alguns són un verí mortal) 

Gleva de color ocre

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Tulostoma deriva del grec "tùlos" callositat, protuberància, i de "stoma" orifici, per l’aspecte exterior del carpòfor de les espècies del gènere. L’epítet específic squamosus deriva del llatí "squama" esquama, és a dir, esquamós, amb esquames, per la presència d’esquames al peu.

Va ser descrit i publicat per primera vegada per Johann Friedrich Gmelin en Systema Naturae, Edn 13 2(2): 1463 (1792) amb el nom Lycoperdon squamosum. Després va se publicada per Persoon en Synopsis Methodica Fungorum (Göttingen) 1: 139 (1801) amb el nom acceptat actualment de Tulostoma squamosum.

CURIOSITATS MICOLÒGIQUES: Els bolets no són ni plantes ni animals, són una altra cosa, un regne intermedi, amb una antiguitat de mil milions d'anys. A diferència de les plantes que estan fetes amb cel·lulosa, els fongs són fets amb quitina, és a dir, igual que les gambes, els insectes o les aranyes.

Família Agaricaceae, Gènere Tulostoma, Fongs, Index Tulostoma squamosum,

                                           

Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.