Russula galochroides Sarnari

Bolet de fins 15 cm de diàmetre

HÀBITAT: Creix als boscs mixtes mediterranis temperats sota carrasques (Quercus ilex), bruc (Erica sp.),  arbocer (Arbutus unedo), etc.

DESCRIPCIÓ: Capell de color blanc, crema o, de vegades, lleugerament porpra, de 5-15 cm de diàmetre, sec.

Himeni amb làmines blanques

Himeni amb làmines blanques adnates.

Peu blanc, sense anell, ple.

Carn blanca

Peu blanc ple

COMESTIBILITAT:  De gust acre o dolç, agradable al paladar. Sense interès culinari. (Mai no mengi qualsevol bolet fins que estigi segur que és comestible, ja que molts són tòxics i alguns són un verí mortal) 

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Russula deriva del llatí “russa” rosa, per la tendència a prendre coloracions roses de les espècies d’aquest gènere. L’epítet específic galochroides  deriva del grec “γἄλα gála” llet, i de “χρόα chróa” pell, és a dir, amb la pell blanca com la llet.

Russula galochroides va ser descrit per Sarnari i publicat en el Bulletin trimestriel de la Société mycologique de France 104(3): 144 (1988)

Cutícula blanca

CURIOSITATS MICOLÒGIQUES: Els fongs són isògams, i manquen d'especialització en mascle i femella, però sí podem parlar de "positius" i "negatius" doncs s'han de trobar dues espores diferents per a donar resultat. Cosa que passa quan "es busquen" mútuament a partir de les olors feromòniques que emeten.

Família Russulaceae

                                      

Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.

Suillus collinitus (Fr.) Kuntze

NOMS: Bolet de pi de peu rosat. Molleric. Bolet de bou. Moixí. Pinetell. Bolet groc. Pixacà.  Castellà: Boleto colino. Hongo de vaca. Italià: Pinaccio. Pinarello. Francès: Bolet à base rose. Anglès: Ringless Yellow Bolete. Alemany:  Ringloser Butterpilz, Ringloser Butter-Röhrling, Rosafüßiger Körnchen-Röhrling

Surt a les clarianes dels pinars

SINÒNIMS: Boletus collinitus Fr.

HÀBITAT: Surt a principis de la tardor a les clarianes de les coníferes, especialment als pinars sobre terreny calcari. És una espècie termòfila, que surt preferentment en anys secs, sense massa humitat.

DESCRIPCIÓ: Capell hemisfèric en principi però va fent-se convex i acaba pràcticament pla. Cutícula de color més o menys marró, un poc viscós en temps humit, amb fibril·les radials més fosques i fàcilment separable

Himeni de tubs grocs

Himeni format per tubs grocs acabats en porus grocs i regulars que prenen tonalitats marrons amb el temps. Espores de color ocre grogós

Peu cilíndric, de color groc a part superior i amb punts rogencs a la resta, que pot atenuar-se a la base per un fi miceli rosat

Carn groga i esponjosa

Carn groga esponjosa i immutable al tall.

COMESTIBILITAT: És comestible però només s’han de menjar els joves perquè els vells solen estar atacats per larves. A més a més cal llevar la cutícula i els tubs. (Mai no mengi qualsevol bolet fins que estigi segur que és comestible, ja que molts són tòxics i alguns són un verí mortal) 

Peu groc a dalt i punts rogencs a la resta. Restes de miceli rosat a la base

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Suillus deriva del llatí “sus, suis” porc, degut a que és un bolet de baixa qualitat. L’epítet específic collinitus deriva del llatí “collino” ungit, com cobert per una capa untuosa.

Aquesta espècie va ser descrita primer per Fries i publicada en Epicrisis Systematis Mycologici (Upsaliae): 410 (1838) amb el nom de Boletus collinitus (basiònim) i més tard, amb el nom reconegut actualment de Suillus collinitus, va ser descrit per Kuntze i publicat en Revisio generum plantarum (Leipzig) 3(2): 535 (1898)  

Barret marró i viscós amb fibril·les radials més fosques

CURIOSITATS MICOLÒGIQUES: Els fongs són sers molt resistents perquè creen un embolic entreteixit de cèl·lules filamentoses, de la qual els bolets tan sols són una excrescència exterior, pensada per oferir les espores reproductores a que el vent les escampe.

Família Suillaceae, (Boletaceae)

                         

 Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.

Agaricus campestris L.

NOMS: Morena. Bolet de camp. Camperol. Pexigà. Xampinyó. Castellà: Bola de nieve. Champiñón de prado. Champiñón silvestre. Pan de lobo. Èuscara: Barren-gorri. Urdintz. Larre-sulsoa. Gallego: Fungo dos lameiros. Francès: Agaric champêtre, Rosé des prés. Italià: Prataiolo. Anglès: Field mushroom. Meadow mushroom. Alemany: Wiesen-Champignon. Feld. Wiesenegerling. Neerlandès: Gewone weidechampignon.

Barret esfèric de jove, amb cutícula blanca

SINÒNIMS: Psalliota campestris (L.: Fr.) Quél.

HÀBITAT: Creix a les pastures, pradells i jardins però també als pinars, especialment a la tardor.

DESCRIPCIÓ: Capell carnós, esfèric de jove que va fent-se convex i acaba pla, de 4 a 12 cm de diàmetre, cutícula llisa, d’un blanc brut, tot i que pot presentar esquames amb el temps. Marge excedent i esfilagarsat.

Himeni de làmines lliures i atapeïdes

Himeni de làmines lliures, atapeïdes, al principi rosades però passen a color xocolata fosc pel color de les espores. Esporada marró

Peu cilíndric, de color blanc, amb anell membranós blanc a la part superior però sense volva. Fàcilment separable del barret.

Carn abundosa, compacta, blanca, de sabor i olor suau i agradable

COMESTIBILITAT: Bon comestible. No confondre amb Amanita phalloides, que manté les làmines blanques, i és mortal. El camperol està estretament relacionat amb els populars xampinyons cultivats (Agaricus bisporus) que es venen tot l’any als supermercats. (Mai no mengi qualsevol bolet fins que estigi segur que és comestible, ja que molts són tòxics i alguns són un verí mortal) 

Afegeix la llegenda

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Agaricus deriva del grec “αγαρικόν agarikón” agàric, fong d’Agari, perquè, segons metge i botànic Dioscòrides, venia importat d’Agaria, terra dels sàrmates, a l’actual Ucraïna. L’epítet específic campestris deriva del llatí “campester, tris, tre” de camp, lloc pla, que creix al camp.

El camperol era un dels bolets preferits pels antics romans, com ho prova els versos d’Horaci "Pratensibus optima fungis/Natura est; aliis male creditur" (El camperol és el millor en la naturalesa, mentre que altres no són de confiança)

 Agaricus campestris va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species plantarum 2: 1173 (1753)

CURIOSITATS MICOLÒGIQUES: Els fongs no són plantes ni animals, sinó que pertanyen al seu propi regne: “Fungi”. No són capaços de produir els seus propis aliments a través del procés de la fotosíntesi, com ho fan les plantes (autòtrofs), sinó que adquireixen els nutrients de les plantes vives o mortes, animals, o altres fongs, com fan els animals (heteròtrofs). En els fongs més grans les úniques parts visibles són els cossos fructífers, que sorgeixen d'una xarxa en gran part invisible de fils anomenats "hifes". Aquestes hifes penetren en la font d'aliment del fong, que pot ser el sòl, fullaraca, fusta podrida, fems, etc., depenent de l'espècie. 

Família Agaricaceae

                           

Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.