Cada dia d’aquest any que acaba he vist notícies que m’han
fet plorar, potser per l’edat que ens reblaneix el cor. Matances, guerra,
naufragis, injustícies, corrupció, abusos, misèria... on els protagonistes són xiquets,
dones, gent major, persones sense recursos que cerquen un lloc on poder viure
en pau.
Tan de bo l’any que ve ens dugi notícies de pau, solidaritat
i cordura, on es parli d’homes, dones, xiquets i xiquetes sense cap etiqueta de
raça, religió o nacionalitat. Tots els humans tenim ancestres comuns i tots els
grups humans han migrat, en un o altre moment històric, cercant millors
condicions de vida.
Els conflictes entre societats s’han donat històricament per
l’escassetat de matèries de primera necessitat però la tecnologia actual ens ha
dotat de bens materials per abastir a tota la població mundial. Només cal
repartir-ho de forma equànime. Els conflictes actuals són per avarícia, no per
necessitat.
Tot i això, sóc optimista. Espero i desitjo que el seny s’imposi
a l’avarícia i, lluny de destruir-nos, siguem capaços de construir un món just
i equilibrat
Bon Nadal i un molt Feliç Any Nou
