Byssomerulius corium (Pers.) Parmasto

Forma una membrana adherida a la branca que saprofita

NOMS: Anglès: Netted Crust. Band-aid crust.

SINÒNIMS: Thelephora corium Pers.; Merulius corium (Pers.) Fr.; Auricularia papyrina Bull.

HÀBITAT: Creix tot l’any, especialment a la tardor, en zones humides on saprofita branques mortes de latifolis com el freixe, o Quercus com el roure, o la carrasca.

DESCRIPCIÓ: El cos fructífer té 0,5-1 mm de gros, formant una membrana adherida a les branquetes, en principi resupinat, és a dir, que surt a la part inferior de les branques a les que sapròfita, i després el marge s’alça formant una mena de capell d’1-3 cm, lobulat, tomentós i suau al tacte que va prenent vàries tonalitats.

Els marges s'alcen formant una mena de capell

Himeni llis, blanc o crema de jove però va virant al ocre al mateix temps que va arrugant-se en plecs porosos que acaben berrugosos. Espores blanques.

Carn coriàcia, sense sabor ni olor

COMESTIBILITAT: Sense interès culinari. (Mai no mengi qualsevol bolet fins que estigi segur que és comestible, ja que molts són tòxics i alguns són un verí mortal) 

Superfície blanca al principi però va prenent un color ocre

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Byssomerulius deriva del grec “βύσσος býssos” una finíssima tela de lli oriental, en referència a la suavitat de la seua superfície, i del gènere Merulius, d’etimologia incerta, potser ve de "meruléntus" borratxo, que deriva de "merus" vi, és a dir, amerat en vi. L’epítet específic corium significa pell o cuir, perquè es desenvolupa com una pel que cobreix les branquetes.

Byssomerulius corium va ser descrit per Erast Parmasto i publicat en Eesti NSV Teaduste Akadeemia Toimetised 16: 383 (1967) 

CURIOSITATS MICOLÒGIQUES: Els fongs sapròfits tenen un paper importantíssim en els ecosistemes, doncs juntament amb alguns bacteris formen el grup dels descomponedors, bàsics en el reciclatge de la matèria, ja que són els únics organismes capaços de degradar la cel·lulosa. Sense ells, en els boscos s’anirien acumulant les restes vegetals sense remei, i això impediria la reutilització dels elements minerals que hi ha a la fusta, branques, fulles i tota mena de restes vegetals. 

Família Phanerochaetaceae

                                      

Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.

Bon Nadal i Feliç Any 2017

Cada dia d’aquest any que acaba he vist notícies que m’han fet plorar, potser per l’edat que ens reblaneix el cor. Matances, guerra, naufragis, injustícies, corrupció, abusos, misèria... on els protagonistes són xiquets, dones, gent major, persones sense recursos que cerquen un lloc on poder viure en pau.

Tan de bo l’any que ve ens dugi notícies de pau, solidaritat i cordura, on es parli d’homes, dones, xiquets i xiquetes sense cap etiqueta de raça, religió o nacionalitat. Tots els humans tenim ancestres comuns i tots els grups humans han migrat, en un o altre moment històric, cercant millors condicions de vida.

Els conflictes entre societats s’han donat històricament per l’escassetat de matèries de primera necessitat però la tecnologia actual ens ha dotat de bens materials per abastir a tota la població mundial. Només cal repartir-ho de forma equànime. Els conflictes actuals són per avarícia, no per necessitat.

Tot i això, sóc optimista. Espero i desitjo que el seny s’imposi a l’avarícia i, lluny de destruir-nos, siguem capaços de construir un món just i equilibrat

Bon Nadal i un molt Feliç Any Nou

Russula galochroides Sarnari

Bolet de fins 15 cm de diàmetre

HÀBITAT: Creix als boscs mixtes mediterranis temperats sota carrasques (Quercus ilex), bruc (Erica sp.),  arbocer (Arbutus unedo), etc.

DESCRIPCIÓ: Capell de color blanc, crema o, de vegades, lleugerament porpra, de 5-15 cm de diàmetre, sec.

Himeni amb làmines blanques

Himeni amb làmines blanques adnates.

Peu blanc, sense anell, ple.

Carn blanca

Peu blanc ple

COMESTIBILITAT:  De gust acre o dolç, agradable al paladar. Sense interès culinari. (Mai no mengi qualsevol bolet fins que estigi segur que és comestible, ja que molts són tòxics i alguns són un verí mortal) 

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Russula deriva del llatí “russa” rosa, per la tendència a prendre coloracions roses de les espècies d’aquest gènere. L’epítet específic galochroides  deriva del grec “γἄλα gála” llet, i de “χρόα chróa” pell, és a dir, amb la pell blanca com la llet.

Russula galochroides va ser descrit per Sarnari i publicat en el Bulletin trimestriel de la Société mycologique de France 104(3): 144 (1988)

Cutícula blanca

CURIOSITATS MICOLÒGIQUES: Els fongs són isògams, i manquen d'especialització en mascle i femella, però sí podem parlar de "positius" i "negatius" doncs s'han de trobar dues espores diferents per a donar resultat. Cosa que passa quan "es busquen" mútuament a partir de les olors feromòniques que emeten.

Família Russulaceae

                                      

Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.