Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dilluns, 26 de desembre del 2016

Lentinus arcularius (Batsch) Zmitr.

NOMS: Castellà: Políporo arculario. Francès: Polypore alvéolé. Anglès:  Spring polypore. Alemany: Weitlöcherige. Borstrandige Stielporling.  

Sapròfit que creix sobre fusta amb forma de bolet: amb peu i barret
SINÒNIMS: Boletus arcularius Batsch (basiònim); Polyporus arcularius (Batsch) Fr.

DISTRIBUCIÓ: L'espècie es troba en les regions tropicals, subtropicals i les parts més calentes de la zona temperada, a Àfrica surt a Sierra Leone a Kenya i Tanzània, i el sud d'Àfrica del Sud. 

HÀBITAT: Fong sapròfit que creix sobre fusta morta, especialment de carrasca o coscolla. Surt de la tardor fins la primavera.

DESCRIPCIÓ: Tot i que és un sapròfit que creix sobre fusta té forma de bolet, amb peu i capell. 

Himeni tubular amb porus poligonals grans
Capell de 3-6 cm de diàmetre, de semiesfèric a aplanat, si de cas un xic deprimit al centre, amb el marge amb pèls hirsuts al tacte i la cutícula marró, amb esquames obscures.

Himeni tubular amb tubs un poc decurrents acabats en porus poligonals de color blanc o crema. Esporada ocràcia.

Peu curt, central o un xic excèntric, corbat cap a la base, concolor amb el barret i amb esquames

Carn blanc crema, prima, fibrosa, amb sabor lleugerament dolç i olor fúngic.

Marge del capell amb pèls hirsuts
COMESTIBILITAT: La carn minsa, fibrosa i coriàcia fa que aquest bolet siga un comestible de molt baixa qualitat. (Mai no mengi qualsevol bolet fins que estigi segur que és comestible, ja que molts són tòxics i alguns són un verí mortal) 

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Lentinus deriva del llatí “lentus” tenaç, elàstic, en referència a la carn del capell fibrosa i coriàcia. L’epítet específic arcularius també ve del llatí “arcula” caixa, casella, quadre, en referència als porus poligonals de l’himeni d’aquest fong.

Aquest fong causa la podridura blanca, és a dir, té un potent conjunt de peroxidases per descompondre la cel·lulosa i la lignina de la fusta.

Creix sobre fusta morta de planifolis
Lentinus arcularius  va ser descrit per Zmitrovich, I.V. i publicat en International Journal of Medicinal Mushrooms. 12(1):87-89 (2010). August Johann Georg Karl Batsch va ser el primer que va descriure aquesta espècie i la va publicar en Elenchus fungorum: 97, t. 10:42a (1783) amb el nom Boletus arcularius (basiònim)

CURIOSITATS MICOLÒGIQUES: Els fongs són uns grans ecologistes. Doncs ho reciclen tot.  Ells no mengen altres sers vius, però s’alimenten de matèria orgànica que ajuden a descompondre i a 
revertir al sòl en forma de nutrients per a les plantes. I encara fan molt més servei, sota terra, del que pensem.

Família Polyporaceae

                                      
Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.



dijous, 22 de desembre del 2016

Byssomerulius corium (Pers.) Parmasto


Forma una membrana adherida a la branca que saprofita
NOMS: Anglès: Netted Crust. Band-aid crust.

SINÒNIMS: Thelephora corium Pers.; Merulius corium (Pers.) Fr.; Auricularia papyrina Bull.

HÀBITAT: Creix tot l’any, especialment a la tardor, en zones humides on saprofita branques mortes de latifolis com el freixe, o Quercus com el roure, o la carrasca.

DESCRIPCIÓ: El cos fructífer té 0,5-1 mm de gros, formant una membrana adherida a les branquetes, en principi resupinat, és a dir, que surt a la part inferior de les branques a les que sapròfita, i després el marge s’alça formant una mena de capell d’1-3 cm, lobulat, tomentós i suau al tacte que va prenent vàries tonalitats.

Els marges s'alcen formant una mena de capell
Himeni llis, blanc o crema de jove però va virant al ocre al mateix temps que va arrugant-se en plecs porosos que acaben berrugosos. Espores blanques.

Carn coriàcia, sense sabor ni olor

COMESTIBILITAT: Sense interès culinari. (Mai no mengi qualsevol bolet fins que estigi segur que és comestible, ja que molts són tòxics i alguns són un verí mortal) 

Superfície blanca al principi però va prenent un color ocre
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Byssomerulius deriva del grec “βύσσος býssos” una finíssima tela de lli oriental, en referència a la suavitat de la seua superfície, i del gènere Merulius, d’etimologia incerta, potser ve de "meruléntus" borratxo, que deriva de "merus" vi, és a dir, amerat en vi. L’epítet específic corium significa pell o cuir, perquè es desenvolupa com una pel que cobreix les branquetes.

Byssomerulius corium va ser descrit per Erast Parmasto i publicat en Eesti NSV Teaduste Akadeemia Toimetised 16: 383 (1967) 

CURIOSITATS MICOLÒGIQUES: Els fongs sapròfits tenen un paper importantíssim en els ecosistemes, doncs juntament amb alguns bacteris formen el grup dels descomponedors, bàsics en el reciclatge de la matèria, ja que són els únics organismes capaços de degradar la cel·lulosa. Sense ells, en els boscos s’anirien acumulant les restes vegetals sense remei, i això impediria la reutilització dels elements minerals que hi ha a la fusta, branques, fulles i tota mena de restes vegetals. 

Família Phanerochaetaceae

                                      
Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.

dilluns, 19 de desembre del 2016

Bon Nadal i Feliç Any 2017



Cada dia d’aquest any que acaba he vist notícies que m’han fet plorar, potser per l’edat que ens reblaneix el cor. Matances, guerra, naufragis, injustícies, corrupció, abusos, misèria... on els protagonistes són xiquets, dones, gent major, persones sense recursos que cerquen un lloc on poder viure en pau.

Tan de bo l’any que ve ens dugi notícies de pau, solidaritat i cordura, on es parli d’homes, dones, xiquets i xiquetes sense cap etiqueta de raça, religió o nacionalitat. Tots els humans tenim ancestres comuns i tots els grups humans han migrat, en un o altre moment històric, cercant millors condicions de vida.

Els conflictes entre societats s’han donat històricament per l’escassetat de matèries de primera necessitat però la tecnologia actual ens ha dotat de bens materials per abastir a tota la població mundial. Només cal repartir-ho de forma equànime. Els conflictes actuals són per avarícia, no per necessitat.

Tot i això, sóc optimista. Espero i desitjo que el seny s’imposi a l’avarícia i, lluny de destruir-nos, siguem capaços de construir un món just i equilibrat

Bon Nadal i un molt Feliç Any Nou


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...