Coprinellus disseminatus (Pers.) J.E. Lange

NOMS: Castellà: Coprino diseminado. Èuscara: Urbeltz ugari. Francès: Coprin grégaire. Anglès: Fairy inkcap. Fairies Bonnets, Trooping Crumble Cap. Alemany: Gesäter Tintling. Neerlandès: Zwerminktzwam.

Surt cespitós sobre soques i plantes llenyoses

SINÒNIMS: Agaricus disseminatus Pers. (basiònim); Coprinus disseminatus (Pers.) Gray; Psathyrella disseminata  (Pers. ex Fr.) Quèl.

DISTRIBUCIÓ: Cosmopolita: es diu de distribució cosmopolita les espècies que es distribueixen, com a mínim, per tres continents diferents de forma natural.

El capell no arriba a obrir-se del tot

HÀBITAT: Surt, a la primavera i la tardor, en grups amb nombrosos exemplars, damunt de plantes llenyoses

DESCRIPCIÓ: Bolet petit que surt gregari i cespitós, és a dir, en grups compactes. Capell de 1-1,5 cm de diàmetre de color entre blanquinós, crema i grisenc, més fosc al centre, globós o acampanat però mai no acaba d’obrir-se del tot, amb cutícula acanalada i el marge estriat.

Himeni de làmines blanquinoses que es fan negres per les espores

Himeni de làmines blanquinoses primer i van fent-se negres amb les espores. Les làmines fines, adnates i no són deliqüescents, és a dir, que no es desfan en un líquid que sembla tinta com passa amb algunes espècies de Coprinus. Les espores són negres en massa.

Peu cilíndric, curt i buit, de color blanquinós i fràgil. Sovint corbat per mantenir el barret horitzontal.

Carn minsa, sense olor ni sabor especial però no deliqüescent

El capell no és deliqüescent

COMESTIBILITAT: Sense valor culinari perquè la carn és escassa i prompte es fa negra. (Mai no mengi qualsevol bolet fins que estigui segur que és comestible, ja que molts són tòxics i alguns són un verí mortal) 

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Coprinellus deriva del grec "κόπρινος kóprinos" que ve de "κόπρος cópros" fem, que creix en el fem, i del sufix diminutiu llatí “ellus”. L’epítet específic disseminatus del llatí “disseminatus, a, um” disseminat, escampat per ací i per allà.

Coprinellus disseminatus va ser descrit per Jakob Emanuel Lange (J.E. Lange) i publicat en Dansk botanisk Arkiv 9 (6): 93 (1938) 

Peu curt i fràgil

CURIOSITATS MICOLÒGIQUES: La taxonomia i la sistemàtica de la micologia, és a dir, la descripció, agrupament i classificació ordenada dels taxons, és força complicada perquè es necessita observar-los en viu i poques espècies es poden cultivar. Aquest és el motiu de les freqüents reestructuracions de famílies i gèneres. En 2001 es van canviar moltes espècies del gènere Coprinus al gènere Coprinellus, entre elles Coprinus disseminatus  que va passar a ser Coprinellus disseminatus.

Família Agaricaceae

Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.

Crepidotus variabilis (Pers.) P. Kumm.

NOMS: Ventall de branca. Castellà: Crepidoto variable. Abanicos de la madera. Gallego: Conchiña. Èuscara: Txirla arrunt. Francès: Crépidote variable. Anglès: Variable oysterling. Alemany: Gemeines Stummelfüsschen. 

Bolet en forma de cloïssa

SINÒNIMS: Agaricus variabilis Pers.; Dochmiopus variabilis (Pers.) Pat.

DISTRIBUCIÓ: Cosmopolita: es diu de distribució cosmopolita les espècies que es distribueixen, com a mínim, per tres continents diferents de forma natural.

HÀBITAT: Creix, a la tardor i l’hivern, sobre fusta morta, pinyes, etc. als pinars i carrascars.

DESCRIPCIÓ: Bolet en forma de cloïssa, blanquinós o de color beix, sense peu o, si en té, és molt rudimentari i excèntric. Capell petit, de fins 3 cm de diàmetre, amb cutícula coberta de pèls que el fa finament tomentós i marge irregular i incurvat.  

Himeni de làmines primes amb lamèl·lules

Himeni de làmines simples, ventrudes, primes, disposades radialment i blanquinoses de joves però prompte prenen el color de les espores que són de color terrós clar en massa.

Carn minsa i membranosa, sense olor ni sabor apreciable.

Pot confondre’s amb Schizophyllum commune però aquest sapròfit té les làmines de l’himeni amb aresta bífida, mentre que Crepidotus les té simples

Sapròfit amb cutícula tomentosa

COMESTIBILITAT: Sense cap interès culinari per les petites dimensions i la carn escassa. (Mai no mengi qualsevol bolet fins que estigui segur que és comestible, ja que molts són tòxics i alguns són un verí mortal) 

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Crepidotus deriva del grec “κρηπίς, -ῖδος krepís –idos” sandàli o sabata, i del grec “οὖς, ωτόϛ oús, otós” orella, en referència al capell, és a dir, amb barret en forma de sandàlia. L’epítet específic variabilis del llatí “variabilis, e” variable, per les formes diverses que pot prendre el barret.

Crepidotus variabilis va ser publicat per Paul Kummer (P.Kumm) en Der Führer in die Pilzkunde (Zerbst): 74 (1871).

Marge del barret molt variable

CURIOSITATS MICOLÒGIQUES: Els sapròfits són els fongs que creixen sobre matèria orgànica morta, d’on obtenen els nutrients que necessiten, degradant-la. Així podem trobar fongs sapròfits sobre fusta podrida, fulles mortes, fruits o fems, als quals descomponen i converteixen, de nou, en nutrients per a les plantes. La paraula deriva del grec “σαπρος, saprós” podrit, i “φυτος fitos” planta.

Família Inocybaceae

Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.

Agrocybe pediades (Fr.) Fayod

NOMS: Castellà: Cabeza de campo. Agrocibe pediades. Francès: Agrocybe des pelouses. Anglès: Common fieldcap. Alemany: Raustielige. Raustieliger Ackerling. Halbkugelige. Trockene Ackerling. 

Surt als parcs i jardins, i a les clarianes dels pinars

SINÒNIMS: Agaricus pediades Fr. (basiònim); Agrocybe semiorbicularis  (Bull. Ex Fr.) Sing.

HÀBITAT: Surt als prats, a les clarianes dels pinars, parcs i jardins, a les primaveres plujoses i, especialment, a la tardor.

DESCRIPCIÓ: Capell d’1 fins 4 cm de diàmetre, hemisfèric i aplanat d’adult, amb cutícula llisa que pot separar-se, no gens higròfana però un poc viscosa amb humitat, de color ocre groguenc de jove.

Himeni de làmines espaiades adnates molt escotades, amples, amb lamèl·lules, de jove blanquinoses però de color ocraci quan adulta. Esporada de color tabac.

Himeni amb làmines adnates i escotades

Peu cilíndric de fins 6 cm d’alçada, llis, de color semblant al capell, sense anell ni restes de vel.

Carn minsa, d’olor i sabor farinós

COMESTIBILITAT: No té interès culinari degut a la carn escassa i poc consistent. (Mai no mengi qualsevol bolet fins que estigui segur que és comestible, ja que molts són tòxics i alguns són un verí mortal) 

Capell hemisfèric amb cutícula llisa i no gens higròfana

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Agrocybe deriva del grec “ἀγρός agrós” camp i “κυβη cybe” cap, barret, és a dir, cap dels camps. L’epítet específic pediades deriva del grec "pediás-pediádos" que significa de les planes o de la terra.

Aquest taxó va ser descrit primerament pel micòleg suec Elias Magnus Fries com Agaricus pediades en 1821. En 1889, amb el nom actualment acceptat de Agrocybe pediades va ser descrita per Víctor Fayod (Fayod.) i publicada en Annales des Sciences Naturelles Botanique 9: 358 (1889)

CURIOSITATS MICOLÒGIQUES: Les característiques apreciables a simple vista, dels fongs superiors, són el peu i el capell. Sota el capell hi ha l’himeni, que es presenta en forma de diferents estructures les més comunes de les quals són làmines radials. L'himeni representa la part fèrtil del bolet, es a dir, el lloc on es generen les espores. Cada bolet produeix milions d’espores que, observades al microscopi, presenten formes diferents, però la forma i el color és constant per a una determinada espècie, d’aquí ve la seva importància per a la sistemàtica.

Família Strophariaceae

                                     

Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.