Crataegus azarolus L.

NOMS: Atzaroller. Atzeroler. Cerotler. Soroller. Castellà : Acerolo. Azarolo. Èuscara: Acerola. Mapil-ondo. Maspilatzea. Occità: Botelhonièr. Portuguès: Azaroleira. Azarola. Francès: Azarolier. Azérolier. Épine d'Espagne. Italià: Azzaruolo. Azeruolo. Anglès: Azarole. Mediterranean medlar. Mosphilla. Spanish Spine. Alemany: Azaroldorn. Neerlandès: Azarooldoorn.

Inflorescències en corimbe de flors blanques

SINÒNIMS: Mespilus azarolus (L.) All.; Crataegus aronia (L.) Bosc

DISTRIBUCIÓ: Procedeix del Mediterrani oriental.

HÀBITAT: Cultivada i subespontània per les nostres terres.

Petit arbre de fins 10 metres d'alçada

FORMA VITAL: Macrofaneròfit : segons la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ: Petit arbre caducifoli que pot arribar a fer els 10 metres d’alçada, amb el tronc llis de jove i esquinçat d’adult, i branques espinoses i, les joves, tomentoses.

Fulles amb lòbuls irregulars

Fulles amb curt pecíol amb estípula, de forma més o menys triangular i dividides en 3-5 lòbuls desiguals i irregulars, amb l’anvers lluent i el revers grisós pel toment que les cobreix, de textura coriàcia.

Flors flairoses amb nombrosos estams

Flors flairoses en inflorescències en corimbe. Calze amb cinc sèpals triangulars coberts de pèls llanosos. Corol·la amb cinc pètals lliures de color blanc. Androceu amb nombrosos estams (16-22). Gineceu d’ovari ínfer amb 2-3 estils. Floreix per abril i maig

Fruit en pom de color variable, entre blanquinós i vermell

Fruit en pom comestible, globós d’entre 2 i 3 cm de diàmetre, color variable entre blanc i vermell, de polpa dolça quan madura allà per setembre, amb sabor semblant a la poma. Conté d’una a quatre llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En botànica, un pom (del llatí pomum, poma) és un tipus de fruit en el qual l'epicarpi forma una capa fina. El mesocarpi és normalment carnós, i l'endocarpi forma un embolcall al voltant de les llavors. La part externa de l'endocarpi és la part més comestible d'aquesta fruita, l'endocarpi correspon al que s'anomena popularment "el cor" i conté les llavors. Les restes seques dels sèpals, estil i estams es poden veure a l’àpex d'un pom, fent-se evident que l'ovari és ínfer en aquestes flors. Els exemples més coneguts d'aquest tipus de fruit són la poma, la nespra, la pera i el codony.

Calze i peduncle tomentósos

USOS I PROPIETATS: S’aprofita el fruit, anomenat sorolla o atzerola, en fresc o en melmelades. És ric en vitamina A i C i flavonoides. A més a més en medicina popular s’empren les flors com antiespasmòdiques, vasodilatadores, tonifiquen el cor i baixen la tensió,

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:El genèric Crataegus deriva del grec "κράταιγος cràtaigos" espí blanc, vocable compost per "κρατύς cratùs" fort, i "αἴξ àix" cabra, en al·lusió al fet que fins i tot les cabres fugen de les seues espines. Altres autors pretenen que el nom deriva del grec “krátos, -eos” que significa força, i de “aigilops, -apos”, un tipus d’alzina, en referència a la duresa de la fusta.

 L’epítet específic azarolus ve d’un vocable dialectal italià que deriva de l’àrab “al zoruron” emprat per referir-se a la nespra

És un fruiter que ja conreaven els romans i a les nostres terres era molt comú perquè és molt rústic i resistent a plagues i malalties. A l’Edat Mitjana es conreaven al País Valencià espècies ben adaptades per obtenir aliments o medicines, com ara el nesprer europeu (Mespilus germànica), el ginjoler (Ziziphus jujuba), el codonyer (Cydonia oblonga) o aquest cerotler o soroller.

Conta la llegenda que el mag Merlí, traït per la Dama del Llac a qui ensenya la seua màgia a canvi del seu amor, jau soterrat a l’ombra d’un soroller, esperant sortir un dia per portar el triomf de la justícia a la terra.

A diferència del calendari gregorià, que associa un sant a cada dia, el calendari republicà francès associa cada dia amb una planta, animal o eina del camp. El 22 Brumari era el dia del soroller.

Crataegus azarolus va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 1: 477. 1753.

Família Rosaceae

Coprinellus disseminatus (Pers.) J.E. Lange

NOMS: Castellà: Coprino diseminado. Èuscara: Urbeltz ugari. Francès: Coprin grégaire. Anglès: Fairy inkcap. Fairies Bonnets, Trooping Crumble Cap. Alemany: Gesäter Tintling. Neerlandès: Zwerminktzwam.

Surt cespitós sobre soques i plantes llenyoses

SINÒNIMS: Agaricus disseminatus Pers. (basiònim); Coprinus disseminatus (Pers.) Gray; Psathyrella disseminata  (Pers. ex Fr.) Quèl.

DISTRIBUCIÓ: Cosmopolita: es diu de distribució cosmopolita les espècies que es distribueixen, com a mínim, per tres continents diferents de forma natural.

El capell no arriba a obrir-se del tot

HÀBITAT: Surt, a la primavera i la tardor, en grups amb nombrosos exemplars, damunt de plantes llenyoses

DESCRIPCIÓ: Bolet petit que surt gregari i cespitós, és a dir, en grups compactes. Capell de 1-1,5 cm de diàmetre de color entre blanquinós, crema i grisenc, més fosc al centre, globós o acampanat però mai no acaba d’obrir-se del tot, amb cutícula acanalada i el marge estriat.

Himeni de làmines blanquinoses que es fan negres per les espores

Himeni de làmines blanquinoses primer i van fent-se negres amb les espores. Les làmines fines, adnates i no són deliqüescents, és a dir, que no es desfan en un líquid que sembla tinta com passa amb algunes espècies de Coprinus. Les espores són negres en massa.

Peu cilíndric, curt i buit, de color blanquinós i fràgil. Sovint corbat per mantenir el barret horitzontal.

Carn minsa, sense olor ni sabor especial però no deliqüescent

El capell no és deliqüescent

COMESTIBILITAT: Sense valor culinari perquè la carn és escassa i prompte es fa negra. (Mai no mengi qualsevol bolet fins que estigui segur que és comestible, ja que molts són tòxics i alguns són un verí mortal) 

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Coprinellus deriva del grec "κόπρινος kóprinos" que ve de "κόπρος cópros" fem, que creix en el fem, i del sufix diminutiu llatí “ellus”. L’epítet específic disseminatus del llatí “disseminatus, a, um” disseminat, escampat per ací i per allà.

Coprinellus disseminatus va ser descrit per Jakob Emanuel Lange (J.E. Lange) i publicat en Dansk botanisk Arkiv 9 (6): 93 (1938) 

Peu curt i fràgil

CURIOSITATS MICOLÒGIQUES: La taxonomia i la sistemàtica de la micologia, és a dir, la descripció, agrupament i classificació ordenada dels taxons, és força complicada perquè es necessita observar-los en viu i poques espècies es poden cultivar. Aquest és el motiu de les freqüents reestructuracions de famílies i gèneres. En 2001 es van canviar moltes espècies del gènere Coprinus al gènere Coprinellus, entre elles Coprinus disseminatus  que va passar a ser Coprinellus disseminatus.

Família Agaricaceae

Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.

Crepidotus variabilis (Pers.) P. Kumm.

NOMS: Ventall de branca. Castellà: Crepidoto variable. Abanicos de la madera. Gallego: Conchiña. Èuscara: Txirla arrunt. Francès: Crépidote variable. Anglès: Variable oysterling. Alemany: Gemeines Stummelfüsschen. 

Bolet en forma de cloïssa

SINÒNIMS: Agaricus variabilis Pers.; Dochmiopus variabilis (Pers.) Pat.

DISTRIBUCIÓ: Cosmopolita: es diu de distribució cosmopolita les espècies que es distribueixen, com a mínim, per tres continents diferents de forma natural.

HÀBITAT: Creix, a la tardor i l’hivern, sobre fusta morta, pinyes, etc. als pinars i carrascars.

DESCRIPCIÓ: Bolet en forma de cloïssa, blanquinós o de color beix, sense peu o, si en té, és molt rudimentari i excèntric. Capell petit, de fins 3 cm de diàmetre, amb cutícula coberta de pèls que el fa finament tomentós i marge irregular i incurvat.  

Himeni de làmines primes amb lamèl·lules

Himeni de làmines simples, ventrudes, primes, disposades radialment i blanquinoses de joves però prompte prenen el color de les espores que són de color terrós clar en massa.

Carn minsa i membranosa, sense olor ni sabor apreciable.

Pot confondre’s amb Schizophyllum commune però aquest sapròfit té les làmines de l’himeni amb aresta bífida, mentre que Crepidotus les té simples

Sapròfit amb cutícula tomentosa

COMESTIBILITAT: Sense cap interès culinari per les petites dimensions i la carn escassa. (Mai no mengi qualsevol bolet fins que estigui segur que és comestible, ja que molts són tòxics i alguns són un verí mortal) 

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Crepidotus deriva del grec “κρηπίς, -ῖδος krepís –idos” sandàli o sabata, i del grec “οὖς, ωτόϛ oús, otós” orella, en referència al capell, és a dir, amb barret en forma de sandàlia. L’epítet específic variabilis del llatí “variabilis, e” variable, per les formes diverses que pot prendre el barret.

Crepidotus variabilis va ser publicat per Paul Kummer (P.Kumm) en Der Führer in die Pilzkunde (Zerbst): 74 (1871).

Marge del barret molt variable

CURIOSITATS MICOLÒGIQUES: Els sapròfits són els fongs que creixen sobre matèria orgànica morta, d’on obtenen els nutrients que necessiten, degradant-la. Així podem trobar fongs sapròfits sobre fusta podrida, fulles mortes, fruits o fems, als quals descomponen i converteixen, de nou, en nutrients per a les plantes. La paraula deriva del grec “σαπρος, saprós” podrit, i “φυτος fitos” planta.

Família Inocybaceae

Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.