Lepiota subgracilis Kühner

NOMS: Castellà: Lepiota en escudo. Èuscara: Maluta galanperna. Francès: Lépiote de Kühner. Alemany: Körnigschuppiger Schirmling. Schüppchen-Schirmling. Neerlandès: Slanke wolsteelparasolzwam.

Surt a les clarianes de pinars i carrascars

SINÒNIMS: Lepiota subgracilis Wasser

HÀBITAT: Surt a la tardor a les clarianes de pinars i carrascars, i al bosc mediterrani.

DESCRIPCIÓ: Capell de fins quatre cm de diàmetre, pla convex, marró amb esquames al centre i va aclarint-se progressivament fins que acaba quasi blanc al marge.

Capell amb cutícula esquamosa

Himeni de làmines lliures, blanques, un poc ventrudes i fines. Esporada en massa blanca.

Peu cilíndric, fi, sense anell però amb esquames blanques cotonoses per tot el peu.

Peu sense anell però amb esquames cotonoses

Carn molt fina, blanquinosa, fràgil, amb sabor i olor fúngic no massa notable

 COMESTIBILITAT: Tòxica. No té cap interès culinari. (Mai no mengi qualsevol bolet fins que estigi segur que és comestible, ja que molts són tòxics i alguns són un verí mortal) 

Capell marró, més obscur al centre

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Lepiota deriva del grec “λεπίς lepìs” esquama, i “οὖς, ωτόϛ oús, otós” barret, és a dir, amb el barret esquamós. L’epitet específic subgracilis ve de les veus “sub” quasi, per sota, menys, i “gracilis, e” fràgil, prim, subtil, per la mida i l’equilibri de proporcions, és a dir, poc agraciada.  

Lepiota subgracilis va ser descrita per  en  Bulletin trimestriel de la Société mycologique de France 52: 231 (1936)

Pot confondre’s amb Lepiota clypeolaria, també tòxica, però és més gran (entre 4 i 8 cm de diàmetre) i amb el barret més clar, quasi blanc

Himeni de làmines lliures.

CURIOSITATS MICOLÒGIQUES:El peu ocupa, normalment una posició central sota el capell però pot ser excèntric o no existir. Pot adquirir formes diverses. Pot ser cilíndric, llarg o curt en relació al capell, pot ser atenuat, bulbós, etc. i pot portar restes del vel en forma d’anell, o de la volva, així com portar fibres o pèls. A més a més és important, per la sistemàtica, la forma en la qual s’insereixen al peu les estructures de l’himeni per sota del barret.

Família Agaricaceae

Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.

Crataegus azarolus L.

NOMS: Atzaroller. Atzeroler. Cerotler. Soroller. Castellà : Acerolo. Azarolo. Èuscara: Acerola. Mapil-ondo. Maspilatzea. Occità: Botelhonièr. Portuguès: Azaroleira. Azarola. Francès: Azarolier. Azérolier. Épine d'Espagne. Italià: Azzaruolo. Azeruolo. Anglès: Azarole. Mediterranean medlar. Mosphilla. Spanish Spine. Alemany: Azaroldorn. Neerlandès: Azarooldoorn.

Inflorescències en corimbe de flors blanques

SINÒNIMS: Mespilus azarolus (L.) All.; Crataegus aronia (L.) Bosc

DISTRIBUCIÓ: Procedeix del Mediterrani oriental.

HÀBITAT: Cultivada i subespontània per les nostres terres.

Petit arbre de fins 10 metres d'alçada

FORMA VITAL: Macrofaneròfit : segons la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ: Petit arbre caducifoli que pot arribar a fer els 10 metres d’alçada, amb el tronc llis de jove i esquinçat d’adult, i branques espinoses i, les joves, tomentoses.

Fulles amb lòbuls irregulars

Fulles amb curt pecíol amb estípula, de forma més o menys triangular i dividides en 3-5 lòbuls desiguals i irregulars, amb l’anvers lluent i el revers grisós pel toment que les cobreix, de textura coriàcia.

Flors flairoses amb nombrosos estams

Flors flairoses en inflorescències en corimbe. Calze amb cinc sèpals triangulars coberts de pèls llanosos. Corol·la amb cinc pètals lliures de color blanc. Androceu amb nombrosos estams (16-22). Gineceu d’ovari ínfer amb 2-3 estils. Floreix per abril i maig

Fruit en pom de color variable, entre blanquinós i vermell

Fruit en pom comestible, globós d’entre 2 i 3 cm de diàmetre, color variable entre blanc i vermell, de polpa dolça quan madura allà per setembre, amb sabor semblant a la poma. Conté d’una a quatre llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En botànica, un pom (del llatí pomum, poma) és un tipus de fruit en el qual l'epicarpi forma una capa fina. El mesocarpi és normalment carnós, i l'endocarpi forma un embolcall al voltant de les llavors. La part externa de l'endocarpi és la part més comestible d'aquesta fruita, l'endocarpi correspon al que s'anomena popularment "el cor" i conté les llavors. Les restes seques dels sèpals, estil i estams es poden veure a l’àpex d'un pom, fent-se evident que l'ovari és ínfer en aquestes flors. Els exemples més coneguts d'aquest tipus de fruit són la poma, la nespra, la pera i el codony.

Calze i peduncle tomentósos

USOS I PROPIETATS: S’aprofita el fruit, anomenat sorolla o atzerola, en fresc o en melmelades. És ric en vitamina A i C i flavonoides. A més a més en medicina popular s’empren les flors com antiespasmòdiques, vasodilatadores, tonifiquen el cor i baixen la tensió,

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:El genèric Crataegus deriva del grec "κράταιγος cràtaigos" espí blanc, vocable compost per "κρατύς cratùs" fort, i "αἴξ àix" cabra, en al·lusió al fet que fins i tot les cabres fugen de les seues espines. Altres autors pretenen que el nom deriva del grec “krátos, -eos” que significa força, i de “aigilops, -apos”, un tipus d’alzina, en referència a la duresa de la fusta.

 L’epítet específic azarolus ve d’un vocable dialectal italià que deriva de l’àrab “al zoruron” emprat per referir-se a la nespra

És un fruiter que ja conreaven els romans i a les nostres terres era molt comú perquè és molt rústic i resistent a plagues i malalties. A l’Edat Mitjana es conreaven al País Valencià espècies ben adaptades per obtenir aliments o medicines, com ara el nesprer europeu (Mespilus germànica), el ginjoler (Ziziphus jujuba), el codonyer (Cydonia oblonga) o aquest cerotler o soroller.

Conta la llegenda que el mag Merlí, traït per la Dama del Llac a qui ensenya la seua màgia a canvi del seu amor, jau soterrat a l’ombra d’un soroller, esperant sortir un dia per portar el triomf de la justícia a la terra.

A diferència del calendari gregorià, que associa un sant a cada dia, el calendari republicà francès associa cada dia amb una planta, animal o eina del camp. El 22 Brumari era el dia del soroller.

Crataegus azarolus va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 1: 477. 1753.

Família Rosaceae

Coprinellus disseminatus (Pers.) J.E. Lange

NOMS: Castellà: Coprino diseminado. Èuscara: Urbeltz ugari. Francès: Coprin grégaire. Anglès: Fairy inkcap. Fairies Bonnets, Trooping Crumble Cap. Alemany: Gesäter Tintling. Neerlandès: Zwerminktzwam.

Surt cespitós sobre soques i plantes llenyoses

SINÒNIMS: Agaricus disseminatus Pers. (basiònim); Coprinus disseminatus (Pers.) Gray; Psathyrella disseminata  (Pers. ex Fr.) Quèl.

DISTRIBUCIÓ: Cosmopolita: es diu de distribució cosmopolita les espècies que es distribueixen, com a mínim, per tres continents diferents de forma natural.

El capell no arriba a obrir-se del tot

HÀBITAT: Surt, a la primavera i la tardor, en grups amb nombrosos exemplars, damunt de plantes llenyoses

DESCRIPCIÓ: Bolet petit que surt gregari i cespitós, és a dir, en grups compactes. Capell de 1-1,5 cm de diàmetre de color entre blanquinós, crema i grisenc, més fosc al centre, globós o acampanat però mai no acaba d’obrir-se del tot, amb cutícula acanalada i el marge estriat.

Himeni de làmines blanquinoses que es fan negres per les espores

Himeni de làmines blanquinoses primer i van fent-se negres amb les espores. Les làmines fines, adnates i no són deliqüescents, és a dir, que no es desfan en un líquid que sembla tinta com passa amb algunes espècies de Coprinus. Les espores són negres en massa.

Peu cilíndric, curt i buit, de color blanquinós i fràgil. Sovint corbat per mantenir el barret horitzontal.

Carn minsa, sense olor ni sabor especial però no deliqüescent

El capell no és deliqüescent

COMESTIBILITAT: Sense valor culinari perquè la carn és escassa i prompte es fa negra. (Mai no mengi qualsevol bolet fins que estigui segur que és comestible, ja que molts són tòxics i alguns són un verí mortal) 

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Coprinellus deriva del grec "κόπρινος kóprinos" que ve de "κόπρος cópros" fem, que creix en el fem, i del sufix diminutiu llatí “ellus”. L’epítet específic disseminatus del llatí “disseminatus, a, um” disseminat, escampat per ací i per allà.

Coprinellus disseminatus va ser descrit per Jakob Emanuel Lange (J.E. Lange) i publicat en Dansk botanisk Arkiv 9 (6): 93 (1938) 

Peu curt i fràgil

CURIOSITATS MICOLÒGIQUES: La taxonomia i la sistemàtica de la micologia, és a dir, la descripció, agrupament i classificació ordenada dels taxons, és força complicada perquè es necessita observar-los en viu i poques espècies es poden cultivar. Aquest és el motiu de les freqüents reestructuracions de famílies i gèneres. En 2001 es van canviar moltes espècies del gènere Coprinus al gènere Coprinellus, entre elles Coprinus disseminatus  que va passar a ser Coprinellus disseminatus.

Família Agaricaceae

Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.