Rumex pulcher L.

NOMS: Agrella. Mollerosa. Llengua de bou. Paradella. Paradella mollerosa. Mallaures. Castellà: Acedera. Labaza. Vinagrera. Lengua de buey. Romanza. Romaza violín. Gallego: Labaza. Èuscara: Uztaoa. Occità: Vióuloun. Portuguès: Labaça sinuada. Francès: Oseille gracieuse, Patience élégante. Italià: Rómice cavolaccio. Anglès: Fiddle, Fiddle dock, Red dock. Alemany: Schöner Ampfer. Neerlandès: Fraaie Zuring.

Flors Hermafrodites en verticil·lastres

SINÒNIMS: Lapathum pulchrum (L.) Moench

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Hordeion leporini. Ruderal, vores de camins, prats i pastures nitròfiles. Fins els 1500 metres d’altitud.

Tija erecta de fins 60 cm d'alçada

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  En la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba glabra o lleugerament pilosa, amb tija erecta de fins 60 cm d’alçada, molt ramificada. Els nusos i punts d’inserció de les fulles estan envoltats per una òcrea.

Fulles caulinars lanceolades

Fulles basals en roseta, oblongues, obtuses, amb llarg pecíol, que sovint recorden la forma d’una guitarra, i desapareixen a l’antesi. Les caulinars són alternes, lanceolades, més petites quan més s’acosten a l’àpex

Flors amb sis tèpals verds, en dos verticils de tres sèpals

Flors en inflorescències amplament ramificades, divaricades. Flors en verticil·lastres distants, la majoria a l’axil·la d’una petita fulla. Flors hermafrodites molt petites amb sis tèpals ovato-deltoides, reticulats, els tres interns dentats als dos costats i tots amb grànul, amb pedicel igual o més curt que el tèpal. Floreix d’abril a juliol

Fruit en aqueni envoltat pels sèpals interns

Fruit en aqueni trígon amb una sola llavor envoltada pels tèpals interns amb dents al marge

Òcrea membranosa envoltant la tija 

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: L’òcrea és una estructura formada per estípules membranoses soldades formant una peça, una coberta que envolta la tija. És una característica distintiva de les poligonàcies.

Sèpals interns dentats i amb grànul

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empren els fruits en infusió com antidiarreic i les summitats aèries com diürètic, depuratiu i com a font de vitamines A, B1, B2, C, i sals minerals.

Les fulles tendres es consumeixen en amanida  o com verdura, tot i que el contingut d’àcid oxàlic aconsella abstenir-se de consumir aquesta verdura a embarassades, o persones propenses als càlculs renals i arítmies.

La planta i l’arrel s’utilitzen per tintar la llana. Segons el mordent que s’empri es pot obtenir una coloració groga, canyella o marró.

Verticil·lastres separats

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Rumex és una veu llatina que significa javelina, per la forma de punta de llança de les fulles de moltes espècies del gènere. Plaute i altres autors de l’antiguitat ja usaven aquest nom per referir-se a les agrelles. L’epítet específic pulcher és una paraula llatina que significa bell.

Rumex pulcher va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 336. 1753.

Família Polygonaceae

Lepiota subgracilis Kühner

NOMS: Castellà: Lepiota en escudo. Èuscara: Maluta galanperna. Francès: Lépiote de Kühner. Alemany: Körnigschuppiger Schirmling. Schüppchen-Schirmling. Neerlandès: Slanke wolsteelparasolzwam.

Surt a les clarianes de pinars i carrascars

SINÒNIMS: Lepiota subgracilis Wasser

HÀBITAT: Surt a la tardor a les clarianes de pinars i carrascars, i al bosc mediterrani.

DESCRIPCIÓ: Capell de fins quatre cm de diàmetre, pla convex, marró amb esquames al centre i va aclarint-se progressivament fins que acaba quasi blanc al marge.

Capell amb cutícula esquamosa

Himeni de làmines lliures, blanques, un poc ventrudes i fines. Esporada en massa blanca.

Peu cilíndric, fi, sense anell però amb esquames blanques cotonoses per tot el peu.

Peu sense anell però amb esquames cotonoses

Carn molt fina, blanquinosa, fràgil, amb sabor i olor fúngic no massa notable

 COMESTIBILITAT: Tòxica. No té cap interès culinari. (Mai no mengi qualsevol bolet fins que estigi segur que és comestible, ja que molts són tòxics i alguns són un verí mortal) 

Capell marró, més obscur al centre

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Lepiota deriva del grec “λεπίς lepìs” esquama, i “οὖς, ωτόϛ oús, otós” barret, és a dir, amb el barret esquamós. L’epitet específic subgracilis ve de les veus “sub” quasi, per sota, menys, i “gracilis, e” fràgil, prim, subtil, per la mida i l’equilibri de proporcions, és a dir, poc agraciada.  

Lepiota subgracilis va ser descrita per  en  Bulletin trimestriel de la Société mycologique de France 52: 231 (1936)

Pot confondre’s amb Lepiota clypeolaria, també tòxica, però és més gran (entre 4 i 8 cm de diàmetre) i amb el barret més clar, quasi blanc

Himeni de làmines lliures.

CURIOSITATS MICOLÒGIQUES:El peu ocupa, normalment una posició central sota el capell però pot ser excèntric o no existir. Pot adquirir formes diverses. Pot ser cilíndric, llarg o curt en relació al capell, pot ser atenuat, bulbós, etc. i pot portar restes del vel en forma d’anell, o de la volva, així com portar fibres o pèls. A més a més és important, per la sistemàtica, la forma en la qual s’insereixen al peu les estructures de l’himeni per sota del barret.

Família Agaricaceae

Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.

Crataegus azarolus L.

NOMS: Atzaroller. Atzeroler. Cerotler. Soroller. Castellà : Acerolo. Azarolo. Èuscara: Acerola. Mapil-ondo. Maspilatzea. Occità: Botelhonièr. Portuguès: Azaroleira. Azarola. Francès: Azarolier. Azérolier. Épine d'Espagne. Italià: Azzaruolo. Azeruolo. Anglès: Azarole. Mediterranean medlar. Mosphilla. Spanish Spine. Alemany: Azaroldorn. Neerlandès: Azarooldoorn.

Inflorescències en corimbe de flors blanques

SINÒNIMS: Mespilus azarolus (L.) All.; Crataegus aronia (L.) Bosc

DISTRIBUCIÓ: Procedeix del Mediterrani oriental.

HÀBITAT: Cultivada i subespontània per les nostres terres.

Petit arbre de fins 10 metres d'alçada

FORMA VITAL: Macrofaneròfit : segons la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ: Petit arbre caducifoli que pot arribar a fer els 10 metres d’alçada, amb el tronc llis de jove i esquinçat d’adult, i branques espinoses i, les joves, tomentoses.

Fulles amb lòbuls irregulars

Fulles amb curt pecíol amb estípula, de forma més o menys triangular i dividides en 3-5 lòbuls desiguals i irregulars, amb l’anvers lluent i el revers grisós pel toment que les cobreix, de textura coriàcia.

Flors flairoses amb nombrosos estams

Flors flairoses en inflorescències en corimbe. Calze amb cinc sèpals triangulars coberts de pèls llanosos. Corol·la amb cinc pètals lliures de color blanc. Androceu amb nombrosos estams (16-22). Gineceu d’ovari ínfer amb 2-3 estils. Floreix per abril i maig

Fruit en pom de color variable, entre blanquinós i vermell

Fruit en pom comestible, globós d’entre 2 i 3 cm de diàmetre, color variable entre blanc i vermell, de polpa dolça quan madura allà per setembre, amb sabor semblant a la poma. Conté d’una a quatre llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En botànica, un pom (del llatí pomum, poma) és un tipus de fruit en el qual l'epicarpi forma una capa fina. El mesocarpi és normalment carnós, i l'endocarpi forma un embolcall al voltant de les llavors. La part externa de l'endocarpi és la part més comestible d'aquesta fruita, l'endocarpi correspon al que s'anomena popularment "el cor" i conté les llavors. Les restes seques dels sèpals, estil i estams es poden veure a l’àpex d'un pom, fent-se evident que l'ovari és ínfer en aquestes flors. Els exemples més coneguts d'aquest tipus de fruit són la poma, la nespra, la pera i el codony.

Calze i peduncle tomentósos

USOS I PROPIETATS: S’aprofita el fruit, anomenat sorolla o atzerola, en fresc o en melmelades. És ric en vitamina A i C i flavonoides. A més a més en medicina popular s’empren les flors com antiespasmòdiques, vasodilatadores, tonifiquen el cor i baixen la tensió,

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:El genèric Crataegus deriva del grec "κράταιγος cràtaigos" espí blanc, vocable compost per "κρατύς cratùs" fort, i "αἴξ àix" cabra, en al·lusió al fet que fins i tot les cabres fugen de les seues espines. Altres autors pretenen que el nom deriva del grec “krátos, -eos” que significa força, i de “aigilops, -apos”, un tipus d’alzina, en referència a la duresa de la fusta.

 L’epítet específic azarolus ve d’un vocable dialectal italià que deriva de l’àrab “al zoruron” emprat per referir-se a la nespra

És un fruiter que ja conreaven els romans i a les nostres terres era molt comú perquè és molt rústic i resistent a plagues i malalties. A l’Edat Mitjana es conreaven al País Valencià espècies ben adaptades per obtenir aliments o medicines, com ara el nesprer europeu (Mespilus germànica), el ginjoler (Ziziphus jujuba), el codonyer (Cydonia oblonga) o aquest cerotler o soroller.

Conta la llegenda que el mag Merlí, traït per la Dama del Llac a qui ensenya la seua màgia a canvi del seu amor, jau soterrat a l’ombra d’un soroller, esperant sortir un dia per portar el triomf de la justícia a la terra.

A diferència del calendari gregorià, que associa un sant a cada dia, el calendari republicà francès associa cada dia amb una planta, animal o eina del camp. El 22 Brumari era el dia del soroller.

Crataegus azarolus va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 1: 477. 1753.

Família Rosaceae