Euphorbia terracina L.

NOMS: Lleteresa terracina. Lletera. Lletrera marina. Castellà: Lechetrezna. Lechera. Portuguès: Ésula-das-areias. Francès: Euphorbe de terra cine. Italià: Euforbia di Terracina. Anglès: Coastal Spurge. Geraldton Carnation-weed.

Bràctees ovato-rombals amb el marge denticulat

SINÒNIMS: Tithymalus terracinus (L.) Klotzsch & Garcke; Esula valentina Haw.; Lophobios 

terracina (L.) Raf.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Crucianelletum maritimae. Creix a les vores dels camps i dels camins però especialment  a les dunes i als arenals de les platges litorals. Penetra poc al interior, fins els 300 metres d’altitud.

Viu als arenals litorals

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Mata herbàcia perenne, llenyosa a la base (sufruticosa) molt ramificada, de fins mig metre d’alçada, sovint amb les tiges embolicades prenent una fisonomia arrodonida, verda i glabra.

Fulles caulinars linear-lanceolades i sèssils

Fulles caulinars d’oblongues a linear-lanceolades, sèssils i amb el marge finament serrulat a la meitat superior. Les inferiors poden ser espatulades i mucronades.

Flor femenina amb estigma de tres braços bifurcats

Flors en les tiges floríferes formant un pleocasi umbel·liforme amb 2-5 radis. Les bràctees són ovato-rombals, denticulades i de color groguenc. Ciati glabre d’1 a 2,5 mm amb un peduncle de 3 mm, les glàndules nectaríferes, de color verdós, es caracteritzen per tindre dos corns setacis molt llargs, i paral·lels de fins 1,8 mm de longitud. Flor masculina amb un sol estam amb quatre teques. Flor femenina amb gineceu súper i ovari trilocular, amb estil que acaba dividit en tres estigmes bífids. Floreix de març a setembre

Fruit en càpsula tricoca llisa

Fruit en càpsules llises amb tres cocs (trícoca) ben marcats pels solcs i, de vegades, amb alguna de les cares vermelloses. Les llavors, una per cada coc, són llises, amb una carúncula

Flor masculina amb un sol estam d'anteres grogues

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La carúncula és un creixement irregular o excrescència de tipus carnós contigua a la obertura del sac embrionari o micròpil, que porten certes llavors com per exemple de les eufòrbies. La carúncula serveix per a que les formigues, atretes per aquest menjar carnós, transporten les llavors baix terra. Aquest tipus de dispersió de les llavors s’anomena mirmecocòria.

USOS I PROPIETATS: Aquesta Euphorbia forma part del grup de plantes que ajuden a conservar les dunes litorals

Glàndules nectaríferes amb corns llargs

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Euphorbia ve del grec "eu ἐῧ" que significa bo, i "pherbo" que significa menjar: ben alimentat. Segons Dioscòrides i Plini deriva d’Euforbo, el metge del rei Juba II de Mauritània que va descobrir les virtuts d’aquesta planta, i segons Galeno es refereix al troià Eúphorbos. El grec euphórbion, -ou, era el nom que rebia una lletrera cactiforme de les muntanyes de Mauritània.

El nom específic terracina és un epítet geogràfic que fa referència a la ciutat de Terracina, en la regió del Laci (Lazio en italià)         

Euphorbia terracina va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum, Editio Secunda 1: 654. 1762.

Família Euphorbiaceae

Rumex pulcher L.

NOMS: Agrella. Mollerosa. Llengua de bou. Paradella. Paradella mollerosa. Mallaures. Castellà: Acedera. Labaza. Vinagrera. Lengua de buey. Romanza. Romaza violín. Gallego: Labaza. Èuscara: Uztaoa. Occità: Vióuloun. Portuguès: Labaça sinuada. Francès: Oseille gracieuse, Patience élégante. Italià: Rómice cavolaccio. Anglès: Fiddle, Fiddle dock, Red dock. Alemany: Schöner Ampfer. Neerlandès: Fraaie Zuring.

Flors Hermafrodites en verticil·lastres

SINÒNIMS: Lapathum pulchrum (L.) Moench

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Hordeion leporini. Ruderal, vores de camins, prats i pastures nitròfiles. Fins els 1500 metres d’altitud.

Tija erecta de fins 60 cm d'alçada

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  En la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba glabra o lleugerament pilosa, amb tija erecta de fins 60 cm d’alçada, molt ramificada. Els nusos i punts d’inserció de les fulles estan envoltats per una òcrea.

Fulles caulinars lanceolades

Fulles basals en roseta, oblongues, obtuses, amb llarg pecíol, que sovint recorden la forma d’una guitarra, i desapareixen a l’antesi. Les caulinars són alternes, lanceolades, més petites quan més s’acosten a l’àpex

Flors amb sis tèpals verds, en dos verticils de tres sèpals

Flors en inflorescències amplament ramificades, divaricades. Flors en verticil·lastres distants, la majoria a l’axil·la d’una petita fulla. Flors hermafrodites molt petites amb sis tèpals ovato-deltoides, reticulats, els tres interns dentats als dos costats i tots amb grànul, amb pedicel igual o més curt que el tèpal. Floreix d’abril a juliol

Fruit en aqueni envoltat pels sèpals interns

Fruit en aqueni trígon amb una sola llavor envoltada pels tèpals interns amb dents al marge

Òcrea membranosa envoltant la tija 

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: L’òcrea és una estructura formada per estípules membranoses soldades formant una peça, una coberta que envolta la tija. És una característica distintiva de les poligonàcies.

Sèpals interns dentats i amb grànul

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empren els fruits en infusió com antidiarreic i les summitats aèries com diürètic, depuratiu i com a font de vitamines A, B1, B2, C, i sals minerals.

Les fulles tendres es consumeixen en amanida  o com verdura, tot i que el contingut d’àcid oxàlic aconsella abstenir-se de consumir aquesta verdura a embarassades, o persones propenses als càlculs renals i arítmies.

La planta i l’arrel s’utilitzen per tintar la llana. Segons el mordent que s’empri es pot obtenir una coloració groga, canyella o marró.

Verticil·lastres separats

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Rumex és una veu llatina que significa javelina, per la forma de punta de llança de les fulles de moltes espècies del gènere. Plaute i altres autors de l’antiguitat ja usaven aquest nom per referir-se a les agrelles. L’epítet específic pulcher és una paraula llatina que significa bell.

Rumex pulcher va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 336. 1753.

Família Polygonaceae

Lepiota subgracilis Kühner

NOMS: Castellà: Lepiota en escudo. Èuscara: Maluta galanperna. Francès: Lépiote de Kühner. Alemany: Körnigschuppiger Schirmling. Schüppchen-Schirmling. Neerlandès: Slanke wolsteelparasolzwam.

Surt a les clarianes de pinars i carrascars

SINÒNIMS: Lepiota subgracilis Wasser

HÀBITAT: Surt a la tardor a les clarianes de pinars i carrascars, i al bosc mediterrani.

DESCRIPCIÓ: Capell de fins quatre cm de diàmetre, pla convex, marró amb esquames al centre i va aclarint-se progressivament fins que acaba quasi blanc al marge.

Capell amb cutícula esquamosa

Himeni de làmines lliures, blanques, un poc ventrudes i fines. Esporada en massa blanca.

Peu cilíndric, fi, sense anell però amb esquames blanques cotonoses per tot el peu.

Peu sense anell però amb esquames cotonoses

Carn molt fina, blanquinosa, fràgil, amb sabor i olor fúngic no massa notable

 COMESTIBILITAT: Tòxica. No té cap interès culinari. (Mai no mengi qualsevol bolet fins que estigi segur que és comestible, ja que molts són tòxics i alguns són un verí mortal) 

Capell marró, més obscur al centre

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Lepiota deriva del grec “λεπίς lepìs” esquama, i “οὖς, ωτόϛ oús, otós” barret, és a dir, amb el barret esquamós. L’epitet específic subgracilis ve de les veus “sub” quasi, per sota, menys, i “gracilis, e” fràgil, prim, subtil, per la mida i l’equilibri de proporcions, és a dir, poc agraciada.  

Lepiota subgracilis va ser descrita per  en  Bulletin trimestriel de la Société mycologique de France 52: 231 (1936)

Pot confondre’s amb Lepiota clypeolaria, també tòxica, però és més gran (entre 4 i 8 cm de diàmetre) i amb el barret més clar, quasi blanc

Himeni de làmines lliures.

CURIOSITATS MICOLÒGIQUES:El peu ocupa, normalment una posició central sota el capell però pot ser excèntric o no existir. Pot adquirir formes diverses. Pot ser cilíndric, llarg o curt en relació al capell, pot ser atenuat, bulbós, etc. i pot portar restes del vel en forma d’anell, o de la volva, així com portar fibres o pèls. A més a més és important, per la sistemàtica, la forma en la qual s’insereixen al peu les estructures de l’himeni per sota del barret.

Família Agaricaceae

Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.