Orobanche latisquama (F.W.Schultz) Batt.

NOMS: Frare del romer. Frare de romaní. Pa de corb. Castellà: Jopo. Espárrago de lobo, Orobanca, Orobanca de romero, Pan de lobo de las jaras.

Flors en espiga

SINÒNIMS: Boulardia latisquama F.W.Schultz (basiònim); Ceratocalyx fimbriata Lange

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Creix en les brolles i clarianes de pinars, parasitant el romer (Rosmarinus officinalis). Fins els 1200 metres d’altitud

Herba paràsita sense clorofil·la

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Herba paràsita, sense clorofil·la, amb la tija simple de color vermellós que pot arribar als dos pams d’alçada.

Fulles de color castany

Fulles més o menys imbricades al llarg de la tija, semiamplexicaules, amplament lanceolades i cobertes de pèls glandulífers, de color castany

Flors corbades a la part superior

Flors en inflorescències en espiga que pot assolir un pam, amb moltes flors purpúries, totes amb una bràctea ampla i acuminada de marge denticulat, i amb el calze campanulat acabat en dos lòbuls a la part superior. Corol·la estretament infundibuliforme, bilabiada, de color violeta clar a la base i va enfosquint-se cap a l’àpex; llavi superior corbat a l’àpex en forma de casc, més o menys enter, mentre que el llavi inferior està dividit en tres lòbuls ovats amb el marge denticulat. Androceu amb quatre estams inserts per damunt de la base de la corol·la, amb anteres que poden tindre pèls dispersos. Gineceu amb estil corbat cap a l’àpex acabat en estigma bilobulat blanquinós. Floreix durant la primavera, en maig i juny.

Fruit en càpsula ovoide.

Llavi superior en forma de casc

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El gènere Orobanche comprèn tan sòls herbes holoparàsites perennes o anuals. Aquesta espècie, O. latisquama, obté el seu aliment parasitant a través de les seves arrels les arrels del romaní, pel que depenen totalment de les plantes que parasita per a nodrir-se i  no pot completar el seu cicle vital sense un hostatger. Com que no necessita llum per viure, es manté sota el terra, i tan sols manifesta externament la seva existència quan produeix les espigues florals, cosa que no fa tots els anys.

Quatre estams i un estil amb l'estigma bilobulat i blanquinós

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empra com astringent, deixant en aigua al seré una nit i pres en dejú.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Orobanche deriva del grec "órobos, -ou" un tipus de llegum, i "anchein" estrangular, ofegar, és a dir que ofega els llegums, segons Teofrast per la relació parasitària que estrangula alguns llegums. Plini també citava aquestes plantes amb aquest nom.

L’epítet específic latisquama ve de “latus” llarg, estès, i de “squama” esquama, és a dir, amb grans esquames 

Orobanche latisquama va ser descrit i publicat per Jules Aimé Battandier (Batt.) en Flore de l'Algérie 1: 659. 1888.       

Família Orobanchaceae

Euphorbia squamigera Loisel.

NOMS: Lletera del Marquesat. Lleteresa rupícola. Lletrera de penyal. Castellà: Lechetrezna de rocas.

Branques floríferes amb 1-5 radis

SINÒNIMS: Euphorbia rupicola Boiss.; Tithymalus squamigerus (Loisel.) Soják

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Oleo-Ceratonion. Creix en llocs rocosos, a les fissures de les roques calcàries i vores de camins. Fins els 600 metres d’altitud

Mata de tiges llenyoses

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: en les formes vitals de Raunkjaer, les plantes amb els meristemes perdurables per damunt de 40 cm i per baix dels dos metres d’altura.

DESCRIPCIÓ: Mata sufruticosa de tiges llenyoses a la base, erectes o ascendents, que poden sobrepassar el metre d’alçada.

Fulles sèssils lanceolades o obovades

Fulles sèssils, oblongo-obovades o oblongo-lanceolades, de color verd glaucescent, entres o feblement denticulades. Les fulles bracteals són ovades, verdes però sovint groguenques.

Nectaris el·líptics

Ciati de 2-3 mm, glabre o pilós; nectaris el·líptics, enters, de color groguenc; en branques floríferes amb 1-5 radis, tot i que de vegades hi ha branques floríferes per baix de les umbel·les. Floreix en abril i maig

Fruit en càpsula berrugosa

Fruit en càpsula lleugerament solcada i coberta de berrugues cilíndriques.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El làtex és un suc que circula pels vasos lactífers, d'aspecte lletós, que s'extreu de l'interior de diverses plantes, especialment de les famílies de les euforbiàcies i moràcies. En general és una emulsió complexa en la qual es troben proteïnes, alcaloides, midons, sucres, olis vegetals, taní, resina i goma natural. No es coneix amb exactitud la funció del làtex en les plantes perquè en algunes hi protegeix les ferides, sobre les quals forma una capa protectora, i en diverses espècies és tòxic i serveix de defensa contra els animals.

Fulles bracteals ovades i sovint groguenques

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat, com altres lletreres, per tractar berrugues i èczemes, aplicant el làtex però no és recomanable el seu ús perquè és irritant i vesicant. Tota la planta és molt tòxica.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Euphorbia ve del grec "eu ἐῧ" que significa bo, i "pherbo" que significa menjar: ben alimentat. Segons Dioscòrides i Plini deriva d’Euforbo, el metge del rei Juba II de Mauritània que va descobrir les virtuts d’aquesta planta, i segons Galeno es refereix al troià Eúphorbos. El grec euphórbion, -ou, era el nom que rebia una lletrera cactiforme de les muntanyes de Mauritània.

L’epítet específic squamigera deriva del llatí "squama" esquama, i "gero" jo pote, és a dir, que porta esquames.

Euphorbia squamigera va seer descrita per Jean Louis August Loiseleur-Deslongchamps i publicat en Flora Gallica 1: 345. 1828

Família Euphorbiaceae

Tipuana tipu (Benth.) Kuntze

NOMS: Tipuana. Acàcia de flor groga. Castellà : Tipa. Tipuana. Palo rosa. Portuguès: Amendoim-acácia. Tipuana. Anglès: Rosewood. Tipa. Pride of Bolivia. Francès: Tipa. Palo rosa. Xinès: da ban mu.

Flors en raïms terminals o axil·lars

SINÒNIMS: Machaerium tipu Benth.; Tipuana speciosa Benth.

DISTRIBUCIÓ: Neotropical: una de les vuit ecozones terrestres del planeta que coincideix amb el regne florístic neotropical. Aquesta ecozona inclou Amèrica central i del sud, les terres baixes de Mèxic, les illes del Carib i el sud de Florida. Aquesta espècie procedeix, especialment, d’Argentina i Bolívia.

HÀBITAT: Cultivada als parcs i jardins

Arbre de fins 25 metres d'alçada

FORMA VITAL: Macrofaneròfit : segons la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ: Arbre que pot assolir els 25 metres d’alçada amb una capçada densa sostinguda per un tronc d’escorça gris i escletxes verticals. És un arbre semicaducifoli perquè perd les fulles molt tard, ja ben entrat l’hivern, i les trau a principis de la primavera.

Fulles imparipinnades de fins un pam de llargària

Fulles oposades, compostes, imparipinnades, de 10-20 cm de llargària i 7-11 parells de folíols peciolulats, oblongs, de marge enter, disposats de manera alterna en dues files oposades.

Flors papilionàcies de color groc ataronjat

Flors en inflorescències en raïms axil·lars i terminals, amb flors de llarg pedicel i calze acampanat, acabat en cinc dents desiguals i curtes. Corol·la papilionàcia de color groc  ataronjat, amb els pètals arrugats, l’estendard emarginat i amb una taca rogenca a la base. Androceu amb 10 estams dels quals 9 soldats formant un tub i un de lliure, d’anteres blanques. Floreix de maig a l’agost a l’hemisferi nord i en desembre i gener al sud d’Amèrica.

Fruit en sàmara

Fruit en llegum alat, tipus sàmara, el·líptic, de 4-7 cm de longitud i 1,5-2,5 cm d’amplada, amb ala coriàcia i una sola llavor, de color marró clar, maduren a la tardor i romanen a l’arbre fins l’hivern.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les arrels d’aquest arbre són molt agressives i poden aixecar amb facilitat l’asfalt de les carreteres o el formigó de les edificacions, pel que cal prendre precaucions i no plantar prop de cases o piscines que poden patir danys.

Tronc amb fissures verticals

USOS I PROPIETATS: S’empra per reforestar àrees amenaçades per la desertificació perquè suporta climes àrids. La fusta és bona per a treballar en fusteria i ebenisteria. L’escorça conté tanins que s’aprofiten per adobar pells, i les fulles són un bon aliment pel bestiar. A més a més la seua resina roja té propietats astringents. Però principalment s’usa com arbre ornamental en parcs, jardins i alineacions de places i carres. A finals del segles XIX i principis del XX els parcs, avingudes i bulevards de es principals ciutats argentines es van poblar de tipuanes, gràcies a l’arquitecte i paisatgista Carlos Thais. D’ací es va donar a conèixer com arbre ornamental i es va difondre per la resta del món de clima temperat.

Flor de tipuana

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Tipuana  deriva de “tipu” el nom que els nadius de Bolívia donaven a l’arbre. L’epítet específic tipu fa al·lusió al mateix fet.

Aquesta espècie va ser descrita per primera vegada com Machaerium tipu (bosiònim) per George Bentham i publicada en Hooker's Journal of Botany and Kew Garden Miscellany 5: 267. 1853. En 1898 va ser publicada per Carl Kuntze en Revisio Generum Plantarum 3(3): 72. 1898. amb el nom actualment admès de Tipuana tipu

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)