Crucianella latifolia L.

NOMS: Crucianel·la latifòlia. Castellà: Rubilla ancha. Espigadilla rabilarga. Italià: Crucianella ruvida. Francès: Crucianelle à larges feuilles.

SINÒNIMS: Rubeola latifolia (L.) Fourr.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

Inflorescències en espiga densa

HÀBITAT: Andryaletalia ragusinae. Llocs secs i pedregosos, escletxes de roques calcàries. Fins els 300 metres d’altitud

Herba erecta ramificada des de la base

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba erecta, simple o ramificada des de la base, glabra, de fins 40 cm, tot i que no sol sobrepassar el pam d’alçada.

Fulles verticilades

Fulles verticil·lades, lanceolades, amb el marge enter, de més d’un centímetre de llarg, el que les diferencia de Crucianella angustifolia, que les té més curtes d’un centímetre, en verticils de 4-6.

Flors tetràmeres

Flors agrupades en espigues denses, de secció cilíndrica, llargues i estretes, a l’àpex de les branques. Les flors són molt petites, amb la corol·la de 5-7 mm de diàmetre, tetràmeres, amb el calze molt reduït que a penes es veu. Androceu amb quatre estams d’antera groga.  . Floreix a finals de primavera, entre maig i juny.

Dos fruits per flor

Fruit format per dos mericarpis per flor, obovats i glabres.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les rubiàcies són fàcils de reconèixer perquè tenen una combinació de caràcters coherents com, per exemple, fulles simples, oposades o verticil·lades amb estípules interpeciolars; flors actinomorfes, rarament zigomorfes; corol·la gamopètala i ovari ínfer.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Crucianella deriva del llatí “crux, -ucis” creu, i del sufix diminutiu “-ella, -ellae”, perquè les fulles i les estípules solen aparèixer en verticils de quatre en quatre, en forma de creu. L’epítet específic latifolia deriva de del llatí “latus” llarg, i “folium” fulla, és a dir, de fulles llargues.

Crucianella latifolia va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 109. 1753.

Família Rubiaceae

Acer negundo L.

NOMS: Auró de fulla de freixe. Auró americà. Erable. Negundo. Castellà: Bordo. Negundo. Arce de hojas de fresno. Arce americano. Èuscara: Itsas-astigar. Negundo astigar. Portuguès: Bordo-negundo. Pau-ferro.  Italià: Acero a foglie di frassino. Acero americano. Acero di Virginia. Francès: Negundo. Négondo. Érable negundo. Érable negundo. Anglès: Ash-leaf maple. Box elder. Manitoba maple. Alemany: Eschen-Ahorn. Eschenblättriger Ahorn. Neerlandès: Californische Esdoorn. Vederesdoorn. Grec: Σφένδαμνος ο αμερικάνικος.

Inflorescències masculines d'Acer negundo

SINÒNIMS: Rulac negundo (L.) Hitchc.; Negundo aceriodes Moench

DISTRIBUCIÓ: Introduït. Procedeix d’Amèrica del Nord

HÀBITAT: Populetalia albae. Cultivat en parcs, jardins i alineacions de places i carrers, i de vegades subespontani al bosc de ribera.

Arbre de fins 20 metres d'alçada

FORMA VITAL: Macrofaneròfit: segons la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ: Arbre caducifoli que assoleix fins 20 metres d’alçada, amb la copa frondosa i arrodonida sostinguda per un tronc amb l’escorça gruixuda, grisenca, llisa i clevillada. 

Fulles compostes per 3-5 folíols

Fulles A diferència d’altres espècies del gènere Acer, té les fulles compostes per 3-5 folíols grans, el central major, de limbe ovat atenuat a la base i el marge més o menys dentat; les fulles són peciolades i els folíols tenen un petit peciòlul, més llarg en el central.

Flors masculines amb vuit estams

Flors: És dioic, és a dir, que té flors unisexuals en plantes diferents. La inflorescència masculina en corimbe, amb flors de 8 estams, i la femenina en raïm lax i pèndul, amb ovari súper acabat en dos estils. Les flors són apètales. Floreix en abril i maig.

Fruits en sàmara doble

Fruit en sàmara doble o disàmara, de 3-4 cm, glabra, amb les ales formant un angle curt.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una sàmara és un fruit en aqueni, indehiscent, amb una prolongació membranosa i papiràcia que serveix per a la dispersió de les llavors pel vent (anemocòria). Segons el disseny de cada espècie les llavors cauran a prop de la planta mare, com en els aurons, o permetran llargs recorreguts, com en el cas dels oms. Altres gèneres com Tipuana  o Fraxinus també tenen fruits en sàmara

Inflorescències masculines en corimbe

USOS I PROPIETATS: S’empra com arbre ornamental i d’ombra als parcs, jardins i alineacions de carrers i places.

Flors femenines en raïm pèndul, amb dos estils

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Acer deriva del llatí “acer, acris” en punta, punxant, potser per l’ús de les branques de l’auró per fer llances. Amb aquest nom ja varen ser citades algunes espècies d’aurons per Plini el Vell, entre altres clàssics. L’epítet específic negundo és per la semblança de les fulles amb Vitex negundo, que en hindi s’anomenen “nirgundi”

Tronc grisenc i clivellat

La fusta no és de molta qualitat però s’empra per a pasta de paper, mobles econòmics i altres articles de fusta.

En alguns llocs d’Europa, el negundo és considerat com una espècie invasora amb un impacte negatiu sobre la biodiversitat i la qualitat del paisatge, perquè interfereix en la regeneració natural del bosc després d'una degradació.

Acer negundo va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 2: 1056. 1753.

Família Sapindaceae

Ophrys dianica M.R.Lowe & al.

Ophrys dianica

NOMS: Abellera fosca. Mosques negres. Castellà: Abejita.

SINÒNIMS: Ophrys lucentina P. Delforge;

Observcions: La majoria d’autors classifiquen Ophrys dianica com sinònim de Ophrys fusca subsp. fusca.

Label vorejat per una franja groga 

DISTRIBUCIÓ: Endemisme del territori Diànic del sud de València i nord d’Alacant

HÀBITAT: Rosmarinetalia. Creix en pastures i matollars

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

Planta petita que no sobrepassa el pam d'alçada

DESCRIPCIÓ: És una petita orquídia terrestre amb una sola tija glabra i no ramificada, que surt d’un petit tubercle subterrani, que no sol sobrepassar el pam d’alçada. El que caracteritza i diferencia aquesta orquídia, dins del grup d’Ophrys fusca, és la menor alçada i el marge del label de color groc o verdós.

Fulles en roseta basal, només 1-2 fulles caulinars

Fulles en roseta basal, oblong-lanceolades, sèssils, i nervació paral·lela, i amb 1-2 fulles caulinars agudes, de color verd lluent i glabres.

Label amb vellositat de color marró obscur amb dues lúnules gris blavos

Flors de simetria zigomorfa, formades per sis tèpals, tres externs i tres interns. Els externs de color groc verdós, dos laterals i un superior que protegeix el ginostem. Dos dels interns són molt més petits que la resta mentre que el tercer està situat a la part inferior, el label, més aplanat que en altres del mateix grup, amb dos lòbuls laterals i el central més ample i emarginat, ornat amb vellositat marró fosc i dues lúnules d'un gris blavós brillant i tota la vora recorreguda per la línia groga distintiva. Androceu format per un sol estam concrescent amb l’estil i l’estigma, amb dos sacs pol·línics. Gineceu d’ovari ínfer. Floreix en març i abril.

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula allargada

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Ginostem és l’estructura bàsica dels verticils fèrtils de les orquídies. És el resultat de la soldadura de l’estil amb el filament dels estams. En aquest òrgan hi ha el pol·len formant una massa compacta als sacs pol·línics, situats de manera que els pol·linitzadors se’ls enduran sencers i els dipositaran a prop de la cavitat estigmàtica d’un altra flor.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Ophrys deriva, possiblement, del grec “ophrýs, -yós”  que significa cella, entrecella. Tot i que no veig la relació, va ser emprat per Plini el Vell a la seua obra “Història Natural”. El nom específic dianica és un epítet geogràfic que fa referència al territori Diànic, limitat per la Font de la Figuera a l’oest, Cullera al nord, la línia de costa amb el Cap de la Nau i fins  Alacant a l’est i Elda al sud-oest.

Per atraure els insectes pol·linitzadors no tenen nèctar, sinó que el label imita l’abdomen de la femella i emet feromones de la femella en cel. El mascle copula amb la flor, el que s’anomena pseudocopulació, mentre els pol·linis s’adhereixen a l’insecte que els transportarà a una altra flor. Les orquídies estan altament especialitzades, de manera que cadascuna té el seu propi insecte pol·linitzador.

Les orquídies del gènere Ophrys viuen en simbiosi amb un fong, raó per la qual no poden ser trasplantades.

Família Orchidaceae