Knautia arvensis (L.) Coult.

NOMS: Escabiosa borda. Herba de la pallola. Herba del mal de masclit, Vídues bordes. Castellà: Escabiosa, Viuda silvestre. Escabiosa oficinal. Hierba del sarampión. Èuscara: Atz-belarr. Portuguès: Escabiosa. Saudade brava. Italià: Ambretta. Francès: Knautie des champs, Scabieuse des champs. Anglès: Field scabious. Blue-buttons. Alemany: Acker-Witwenblume. Wiesen-Witwenblume. Nähkisselchen. Wiesenskabiose. Neerlandès: Beemdkroon. Grec: Κναούτια.

Capítol de Knautia arvensis

SINÒNIMS: Scabiosa arvensis L.; Knautia subscaposa Boiss. et Reut.; Trichera arvensis (L.) Schrad.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Aphyllantion. Creix sobre terrenys calcaris, en brolles i pastures seques de muntanya, mesoxeròfiles. Entre els 400 i els 1500 metres d’altitud.

Herba de tiges simples o ramificades a la part superior

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que en l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen, mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba de tiges folioses que poden assolir més d’un metre d’alçada tot i que sol quedar-se entre un o dos pams; les tiges són simples o ramificades a la part superior amb branques divaricades amb pèls curts.

Fulles basals enteres o pinnatipartides

Fulles oposades, verdes amb indument de pèls especialment als nervis del revers, que formen una roseta basal de fulles oblongo-lanceolades enteres o pinnatipartides, i altres caulinars lirades, pinnatipartides o pinnatisectes, amb pecíol alat i marge lleugerament revolut, més petites quan més amunt.

Involucre amb bràctees lanceolades i lliures

Flors en capítols de 2,5-5 cm de diàmetre sobre peduncle de fins 30 cm. flors hermafrodites, tetràmeres, iguals o les perifèriques un poc majors. Calze amb 8-14 peces escarioses, arestades i escabrides, erectes a la maturitat. Corol·la rosa, violeta o blavosa, formant un tub acabat en quatre lòbuls, amb pèls a la gola. Androceu amb quatre estams. Gineceu amb estigma capitat. Involucre amb 12-14 bràctees lliures ovato-lanceolades, amb pèls i ciliades, disposades en dues fileres. Floreix entre Maig i agost.

Fruit en aqueni amb el calze persistent

Fruit en aqueni pilós en forma de cilindre, amb el calze persistent, amb truges que s’enganxen a animals i aus per afavorir la dispersió de les llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En les dipsacàcies el fruit és un aqueni, envoltat per l’involucel i coronat pel calze persistent, que caracteritza a cada espècie. El grau de desenvolupament del calze i de l’involucel, quan el fruit és madur, serveix per identificar gènere i espècie.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular es feia servir per tractar malalties de la pell com l'èczema o la sarna, i també per curar ferides. A Catalunya és utilitzada per fer la beguda tradicional de la ratafia, una beguda que es pren com aperitiu.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Knautia és en honor del metge i botànic alemany Christian Knaut (1654-1716) autor de un Methodus plantarum genuina, qua notae characteristicae seu differentiae genericae... tot i que alguns autors diuen que Linné va dedicar el gènere a Christoph Knaut (1638-1694) també metge, botànic i germà de l’anterior. L’epítet específic arvensis procedeix del llatí “arva”, que significa camp de conreu, és a dir, que es tracta d'una espècie que apareix en camps cultivats.

Knautia és un gènere de plantes herbàcies perennes de la família Dipsacaceae, d'acord amb la classificació tradicional de Cronquist (1981), i de la família Caprifoliaceae, segons la classificació filogenètica.

Carles Linné la va publicar aquesta espècie per primera vegada amb el nom de Scabiosa arvensis en Species Plantarum 1: 99. 1753. Amb el nom actualment acceptat de Knautia arvensis va ser publicada per Thomas Coulter (Coult.) en Mémoire sur les Dipsacées 29. 1823.

Família Dipsacaceae (Caprifoliaceae)

Hypochaeris glabra L.

NOMS: Hipoqueris glabra.  Porcellera glabra. Castellà: Lechuga de cerdo. Achicoria. Trompera. Portuguès: Hipoquere-pelada. Leituga. Leituga-pelada. Italià: Costolina glabra. Costolina liscia. Francès: Porcelle des sables, Porcelle glabre. Anglès: Smooth cat's-ear. Smooth false dandelion. Alemany: Kahles Ferkelkraut. Sand-Ferkelkraut. Neerlandès: Glad Biggekruid. Xinès: Guang mao er ju.

Capítols terminals solitaris

SINÒNIMS: Hypochaeris radicata subsp. glabra (L.) Mateo & Figuerola.; Hypochoeris glabra L.

DISTRIBUCIÓ: Pluriregional

HÀBITAT: Helianthemion guttati. Creix als prats terofítics de sols preferentment silícics, fins els 1000 metres d’altitud. Aquest de les Fontanelles de Vallada (València)

Tiges i peduncles prims i gràcils

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba de tiges glabres, simples o ramificades a la part superior, gràcils amb llargs peduncles que poden arribar a fer 40 cm d’alçada.  

Fulles basals lobulades

Fulles en roseta basal oblongues, lobulades, dentades, ciliades, primes i glabrescents quasi glabres.

Involucre poc més curt que les flors

Flors en capítols de 0,5-1,5 cm de diàmetre, solitaris a l’àpex dels llargs i prims peduncles, amb involucre, de bràctees lanceolades en vàries fileres, glabres o amb alguns pèls setosos, poc més curt que les flors ligulades i grogues. Floreix d’abril a juny.

Cípsela interior amb bec i exteriors sense bec

Fruits característics que diferencien aquesta espècie d’altres semblants. Són aquenis de dos tipus, els interiors del capítol tenen un llarg bec que sosté un vil·là sedós a la part superior, mentre els exteriors no tenen bec i el vil·là s’insereix directament sobre el fruit.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els fruits de les compostes és de tipus aqueni o cípsela que pot presentar a l’extrem superior el vil·là o papus, de vegades sobre una prolongació estreta anomenada bec. En aquesta espècie hi ha vil·lans amb bec i altres sense bec al mateix capítol.

Bràctees involucrals en vàries fileres

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empra la planta com vulnerària i les arrels tenen propietats laxants, diürètiques i tòniques. Les fulles joves poden ser consumides, crues o cuinades, com aliment d’emergència.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Hypochaeris deriva del grec “ύποχοιρίς hýpochoirís” el nom d’una planta emprat per Teofrast, possiblement una xicoira. Segons altres autors deriva de “ὑπὸ hypó” sota, i de “χοῖρος choíros” porc, porcell, perquè els porcs cerquen les seues arrels per menjar-les o, segons altres, perquè els pèls abaxials d’algunes espècies d’Hypochaeris són rígides com les cerres dels porcs. L’epítet específic glabra ve del llatí i significa sense pèls.

Hypochaeris glabra va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 811. 1753.

Família Compositae (Asteraceae)

Ophrys scolopax Cav.

NOMS: Abellera becada. Abelles. Mosques. Castellà: Orquídea becada. Abejita. Flor de la araña. Portuguès: Flor dos passarinhos. Francès: Ophrys bécasse. Italià: Ofride cornuta. Anglès: Woodcock Orchid. Alemany: Schnepfen-Ragwurz. Neerlandès: Sniporchis.

Flors en espiga laxa

SINÒNIMS: Ophrys arachnites var. scolopax (Cav.) Fiori & Paol.; Ophrys fuciflora subsp. scolopax (Cav.) H.Sund.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

Label amb dibuix molt variable

HÀBITAT: Rosmarinetalia. És una planta calcícola que creix als marges, brolles i prats secs, fins els 1000 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

La bràctea ultrapassa l'ovari

DESCRIPCIÓ: Herba erecta d’entre 15 i 40 cm d’alçada amb dues tuberositat de forma ovoide que surten del coll de la tija.

Fulles lanceolades

Fulles lanceolades en roseta basal i alguna fulla caulinar que embeina la tija

Flor d'Ophrys scolopax

Flors en espiga laxa amb bràctees lanceolades que ultrapassen l’ovari. Flors zigomorfes, hermafrodites, amb tres tèpals externs de color rosa clar amb un nervi medial verd, i els tèpals interns de color rosa més fort que els externs. El label és trilobat, convex, amb el marge fortament revolut, de color púrpura brunenc amb un dibuix irregular i molt variable, i apèndix apical verdós; els lòbuls laterals són gibosos, molt prominents i peluts per fora. Androceu amb un sol estam amb el pol·len agrupat als pol·linis. Gineceu d’ovari ínfer amb l’estil soldat a l’estam formant un ginostem, i dos estigmes fèrtils. Floreix d’abril a juliol

El ginostem sembla el cap d'una becada

Fruit en forma de càpsula allargada amb nombrosíssimes llavors (unes 12.000 llavors per cada flor)

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les orquídies són força originals i desenvolupen peces florals característiques, la més coneguda de les quals és el label, que imita l’abdomen de la femella d’un insecte pol·linitzador,  però hi ha altres menys vistoses com ara el ginostem. A les flors de les orquídies els estams i els estils són tots concrescents i junts constitueixen l’anomenat ginostem, dissenyat per que els pol·linis s’adherisquen al cap de l’insecte pol·linitzador i siguin transportades fins a l’estigma de la següent flor visitada per l’insecte.

Apèndix apical verdós

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Ophrys deriva, possiblement, del grec “ophrýs, -yós”  que significa cella, entrecella, per la vellositat del label. Ja va ser emprat per Plini el Vell a la seua obra “Història Natural”. L’epítet específic scolopax ve del grec "scolopax" becada, polla bruna, de nom científic Scolopax rusticola, per la forma del ginostem que recorda el cap d’aquesta au.

Ophrys scolopax va ser descrita per Josep Antoni Cavanilles (Cav.) i publicada en Icones et Descriptiones Plantarum 2: 46, t. 161. 1793. 

Família Orchidaceae