Silene tridentata Desf.

NOMS: Silene tridentada. Castellà: Conejera de tres dientes. Anglès: Spanish Catchfly.

Flors en monocasi lax

SINÒNIMS: Silene calycina Salzm. ex Rohrb.; Silene coarctata Lag.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental i Macaronesia

HÀBITAT: Agropyro-Lygeion. Thero-Brachypodietalia. Erms terofítics sobre substrat calcari. Fins els 600 metres d’altitud.

Herba poc ramificada i erecta

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba erecta poc ramificada i pilosa, de fins 40 cm d’alçada

Fulles inferiors espatulades

Fulles lanceolato-espatulades, les inferiors, i lanceolato-linears les superiors.

Crol·la rosa amb lígula corol·lina emarginada

Flors en monocasi lax amb bràctees tant o més llargues que les flors. Calze format per cinc sèpals soldats formant un tub (gamosèpal), amb 10 nervis patents, dividit en dents linear-lanceolades fins 1/3 de la seua longitud, amb pèls, que es contrauen a la gola en la fructificació. Corol·la de color rosa amb cinc pètals bífids, clarament diferenciats en dues parts: ungla i limbe, amb lígula corol·lina emarginada. Androceu amb 10 estams. Ovari súper. Floreix de març a maig

Càpsula ovoide

Fruit en càpsula ovoide atenuada en bec, de 7-10 mm, dehiscent per 3-6 dents

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: el calze es compon de sèpals, que són antòfils estèrils, generalment verds i de consistència herbàcia amb funció protectora. Si els sèpals estan lliures entre si el calze s'anomena dialisèpal, mentre que si estan units es diu gamosèpal, com en aquest cas. Quan el calze és gamosèpal es poden distingir tres parts ben definides: el tub, que és la porció en la qual els sèpals estan units; la gola, que és el lloc en què els sèpals es separen els uns dels altres; i el limbe, que és la poció lliure, formada pels extrems apicals de cada sèpal o lòbul.

Calze amb pèls

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Segons la “Flora ibérica” s’hi desconeix l’etimologia del genèric Silene, tot i que el nom l’utilitza Lobelius qui l’atribueix a Teofrast. Tot i això altres autors aventuren que Silene podria derivar del grec “Silenos”, que era el company ebri de Baco que tenia el ventre molt unflat, com el calze de moltes espècies d’aquest gènere. L’epítet específic tridentata deriva de "tres = tris" tres, i "dens, dentis" dent, és a dir, amb tres dents

Espècies d'aquest gènere han estat objecte d'investigació pels ecologistes, els biòlegs evolutius i genetistes, incloent Darwin, Mendel i Correns. Moltes espècies Silene segueixen sent àmpliament utilitzats en estudis, en particular en els camps de l'ecologia i la biologia de l'evolució. El gènere s'ha utilitzat com un model per a la comprensió de la genètica de la determinació del sexe durant més d'un segle. Diverses espècies de Silene contenen una barreja d'individus hermafrodites i femella (o mascle estèril) (ginodioècia), i els primers estudis de Correns va mostrar que l'esterilitat masculina podria ser heretada per via materna, un exemple del que ara es coneix com esterilitat citoplasmàtica masculina.

Silene tridentata va ser descrita per René Louiche Desfontaines (Desf.) i publicada en Flora atlàntica 1: 339 1798

Família Caryophyllaceae

Knautia arvensis (L.) Coult.

NOMS: Escabiosa borda. Herba de la pallola. Herba del mal de masclit, Vídues bordes. Castellà: Escabiosa, Viuda silvestre. Escabiosa oficinal. Hierba del sarampión. Èuscara: Atz-belarr. Portuguès: Escabiosa. Saudade brava. Italià: Ambretta. Francès: Knautie des champs, Scabieuse des champs. Anglès: Field scabious. Blue-buttons. Alemany: Acker-Witwenblume. Wiesen-Witwenblume. Nähkisselchen. Wiesenskabiose. Neerlandès: Beemdkroon. Grec: Κναούτια.

Capítol de Knautia arvensis

SINÒNIMS: Scabiosa arvensis L.; Knautia subscaposa Boiss. et Reut.; Trichera arvensis (L.) Schrad.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Aphyllantion. Creix sobre terrenys calcaris, en brolles i pastures seques de muntanya, mesoxeròfiles. Entre els 400 i els 1500 metres d’altitud.

Herba de tiges simples o ramificades a la part superior

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que en l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen, mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba de tiges folioses que poden assolir més d’un metre d’alçada tot i que sol quedar-se entre un o dos pams; les tiges són simples o ramificades a la part superior amb branques divaricades amb pèls curts.

Fulles basals enteres o pinnatipartides

Fulles oposades, verdes amb indument de pèls especialment als nervis del revers, que formen una roseta basal de fulles oblongo-lanceolades enteres o pinnatipartides, i altres caulinars lirades, pinnatipartides o pinnatisectes, amb pecíol alat i marge lleugerament revolut, més petites quan més amunt.

Involucre amb bràctees lanceolades i lliures

Flors en capítols de 2,5-5 cm de diàmetre sobre peduncle de fins 30 cm. flors hermafrodites, tetràmeres, iguals o les perifèriques un poc majors. Calze amb 8-14 peces escarioses, arestades i escabrides, erectes a la maturitat. Corol·la rosa, violeta o blavosa, formant un tub acabat en quatre lòbuls, amb pèls a la gola. Androceu amb quatre estams. Gineceu amb estigma capitat. Involucre amb 12-14 bràctees lliures ovato-lanceolades, amb pèls i ciliades, disposades en dues fileres. Floreix entre Maig i agost.

Fruit en aqueni amb el calze persistent

Fruit en aqueni pilós en forma de cilindre, amb el calze persistent, amb truges que s’enganxen a animals i aus per afavorir la dispersió de les llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En les dipsacàcies el fruit és un aqueni, envoltat per l’involucel i coronat pel calze persistent, que caracteritza a cada espècie. El grau de desenvolupament del calze i de l’involucel, quan el fruit és madur, serveix per identificar gènere i espècie.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular es feia servir per tractar malalties de la pell com l'èczema o la sarna, i també per curar ferides. A Catalunya és utilitzada per fer la beguda tradicional de la ratafia, una beguda que es pren com aperitiu.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Knautia és en honor del metge i botànic alemany Christian Knaut (1654-1716) autor de un Methodus plantarum genuina, qua notae characteristicae seu differentiae genericae... tot i que alguns autors diuen que Linné va dedicar el gènere a Christoph Knaut (1638-1694) també metge, botànic i germà de l’anterior. L’epítet específic arvensis procedeix del llatí “arva”, que significa camp de conreu, és a dir, que es tracta d'una espècie que apareix en camps cultivats.

Knautia és un gènere de plantes herbàcies perennes de la família Dipsacaceae, d'acord amb la classificació tradicional de Cronquist (1981), i de la família Caprifoliaceae, segons la classificació filogenètica.

Carles Linné la va publicar aquesta espècie per primera vegada amb el nom de Scabiosa arvensis en Species Plantarum 1: 99. 1753. Amb el nom actualment acceptat de Knautia arvensis va ser publicada per Thomas Coulter (Coult.) en Mémoire sur les Dipsacées 29. 1823.

Família Dipsacaceae (Caprifoliaceae)

Hypochaeris glabra L.

NOMS: Hipoqueris glabra.  Porcellera glabra. Castellà: Lechuga de cerdo. Achicoria. Trompera. Portuguès: Hipoquere-pelada. Leituga. Leituga-pelada. Italià: Costolina glabra. Costolina liscia. Francès: Porcelle des sables, Porcelle glabre. Anglès: Smooth cat's-ear. Smooth false dandelion. Alemany: Kahles Ferkelkraut. Sand-Ferkelkraut. Neerlandès: Glad Biggekruid. Xinès: Guang mao er ju.

Capítols terminals solitaris

SINÒNIMS: Hypochaeris radicata subsp. glabra (L.) Mateo & Figuerola.; Hypochoeris glabra L.

DISTRIBUCIÓ: Pluriregional

HÀBITAT: Helianthemion guttati. Creix als prats terofítics de sols preferentment silícics, fins els 1000 metres d’altitud. Aquest de les Fontanelles de Vallada (València)

Tiges i peduncles prims i gràcils

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba de tiges glabres, simples o ramificades a la part superior, gràcils amb llargs peduncles que poden arribar a fer 40 cm d’alçada.  

Fulles basals lobulades

Fulles en roseta basal oblongues, lobulades, dentades, ciliades, primes i glabrescents quasi glabres.

Involucre poc més curt que les flors

Flors en capítols de 0,5-1,5 cm de diàmetre, solitaris a l’àpex dels llargs i prims peduncles, amb involucre, de bràctees lanceolades en vàries fileres, glabres o amb alguns pèls setosos, poc més curt que les flors ligulades i grogues. Floreix d’abril a juny.

Cípsela interior amb bec i exteriors sense bec

Fruits característics que diferencien aquesta espècie d’altres semblants. Són aquenis de dos tipus, els interiors del capítol tenen un llarg bec que sosté un vil·là sedós a la part superior, mentre els exteriors no tenen bec i el vil·là s’insereix directament sobre el fruit.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els fruits de les compostes és de tipus aqueni o cípsela que pot presentar a l’extrem superior el vil·là o papus, de vegades sobre una prolongació estreta anomenada bec. En aquesta espècie hi ha vil·lans amb bec i altres sense bec al mateix capítol.

Bràctees involucrals en vàries fileres

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empra la planta com vulnerària i les arrels tenen propietats laxants, diürètiques i tòniques. Les fulles joves poden ser consumides, crues o cuinades, com aliment d’emergència.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Hypochaeris deriva del grec “ύποχοιρίς hýpochoirís” el nom d’una planta emprat per Teofrast, possiblement una xicoira. Segons altres autors deriva de “ὑπὸ hypó” sota, i de “χοῖρος choíros” porc, porcell, perquè els porcs cerquen les seues arrels per menjar-les o, segons altres, perquè els pèls abaxials d’algunes espècies d’Hypochaeris són rígides com les cerres dels porcs. L’epítet específic glabra ve del llatí i significa sense pèls.

Hypochaeris glabra va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 811. 1753.

Família Compositae (Asteraceae)