Cerastium pumilum Curtis

NOMS: Cerasti menut. Castellà: Cerastio pequeño. Francès: Céraiste nain. Italià: Peverina piccola. Anglès: Dwarf Mouse-ear. European Chickweed. Alemany: Dunkles Hornkraut. Niedriges Hornkraut. Neerlandès: Steenhoornbloem.

Pèls glandulosos en tota la planta

SINÒNIMS: Cerastium glutinosum Fries

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt dels continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Festuco-Sedetalia. Creix als pradells terofítics, vores de camins i erms. Fins els 1600 metres d’altitud

Tiges erectes de fins un pam d'alçada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba amb tiges primes erectes de fins un pam d’alçada i pèls glandulars a la seua superfície, de vegades ramificats des de la base. 

Fulles oposades ovat-lanceolades

Fulles ovat-lanceolades de fins 2 cm, oposades, sèssils, sense estípules, cobertes de pèls.  

Pètals blancs i bífids

Flors en inflorescències ramoses i dicòtomes, amb els pedicels més llargs que el calze, i amb pèls glandulosos com la tija. Bràctees sense marge membranaci. Les flors són pentàmeres, amb el calze format per sèpals divergents, lanceolats, aguts i amb el marge escariós, amb pèls glandulosos que no sobrepassen l’àpex. Corol·la de 4-8 mm de diàmetre, blanca, amb pètals igual o més curts que els sèpals, bífids i glabres. Androceu amb 5(10) estams. Gineceu d’ovari súper amb 5(4) estils. Floreix de març a juliol

Càpsula cilíndrica corbada a l'àpex

Fruit en càpsula cilíndrica i un xic corbada, dehiscent per 10(8) dents erectes, amb llavors de color marró lleument tuberculades.

El pedicel més llarg que el calze

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Molt semblant a Cerastium glomeratum però  a diferència d'aquest, que té les flors en glomèruls de flors amb curt pedicel, aquesta espècie té les flors en raïms dicòtoms, els pedicels més llargs que els calze, i les bràctees superiors sense marge membranós.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Cerastium deriva del grec “κέρας, -ατοϛ céras, -atos” banya, per l’aspecte del fruit. L’epítet específic pumilum  significa nan, petit, en comparació amb les espècies congèneres.

Cerastium pumilum va ser descrit per William Curtis i publicat en Flora Londinensis 2(6,69): pl. 128. 1794. 

Família Caryophyllaceae

Silene tridentata Desf.

NOMS: Silene tridentada. Castellà: Conejera de tres dientes. Anglès: Spanish Catchfly.

Flors en monocasi lax

SINÒNIMS: Silene calycina Salzm. ex Rohrb.; Silene coarctata Lag.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental i Macaronesia

HÀBITAT: Agropyro-Lygeion. Thero-Brachypodietalia. Erms terofítics sobre substrat calcari. Fins els 600 metres d’altitud.

Herba poc ramificada i erecta

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba erecta poc ramificada i pilosa, de fins 40 cm d’alçada

Fulles inferiors espatulades

Fulles lanceolato-espatulades, les inferiors, i lanceolato-linears les superiors.

Crol·la rosa amb lígula corol·lina emarginada

Flors en monocasi lax amb bràctees tant o més llargues que les flors. Calze format per cinc sèpals soldats formant un tub (gamosèpal), amb 10 nervis patents, dividit en dents linear-lanceolades fins 1/3 de la seua longitud, amb pèls, que es contrauen a la gola en la fructificació. Corol·la de color rosa amb cinc pètals bífids, clarament diferenciats en dues parts: ungla i limbe, amb lígula corol·lina emarginada. Androceu amb 10 estams. Ovari súper. Floreix de març a maig

Càpsula ovoide

Fruit en càpsula ovoide atenuada en bec, de 7-10 mm, dehiscent per 3-6 dents

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: el calze es compon de sèpals, que són antòfils estèrils, generalment verds i de consistència herbàcia amb funció protectora. Si els sèpals estan lliures entre si el calze s'anomena dialisèpal, mentre que si estan units es diu gamosèpal, com en aquest cas. Quan el calze és gamosèpal es poden distingir tres parts ben definides: el tub, que és la porció en la qual els sèpals estan units; la gola, que és el lloc en què els sèpals es separen els uns dels altres; i el limbe, que és la poció lliure, formada pels extrems apicals de cada sèpal o lòbul.

Calze amb pèls

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Segons la “Flora ibérica” s’hi desconeix l’etimologia del genèric Silene, tot i que el nom l’utilitza Lobelius qui l’atribueix a Teofrast. Tot i això altres autors aventuren que Silene podria derivar del grec “Silenos”, que era el company ebri de Baco que tenia el ventre molt unflat, com el calze de moltes espècies d’aquest gènere. L’epítet específic tridentata deriva de "tres = tris" tres, i "dens, dentis" dent, és a dir, amb tres dents

Espècies d'aquest gènere han estat objecte d'investigació pels ecologistes, els biòlegs evolutius i genetistes, incloent Darwin, Mendel i Correns. Moltes espècies Silene segueixen sent àmpliament utilitzats en estudis, en particular en els camps de l'ecologia i la biologia de l'evolució. El gènere s'ha utilitzat com un model per a la comprensió de la genètica de la determinació del sexe durant més d'un segle. Diverses espècies de Silene contenen una barreja d'individus hermafrodites i femella (o mascle estèril) (ginodioècia), i els primers estudis de Correns va mostrar que l'esterilitat masculina podria ser heretada per via materna, un exemple del que ara es coneix com esterilitat citoplasmàtica masculina.

Silene tridentata va ser descrita per René Louiche Desfontaines (Desf.) i publicada en Flora atlàntica 1: 339 1798

Família Caryophyllaceae

Knautia arvensis (L.) Coult.

NOMS: Escabiosa borda. Herba de la pallola. Herba del mal de masclit, Vídues bordes. Castellà: Escabiosa, Viuda silvestre. Escabiosa oficinal. Hierba del sarampión. Èuscara: Atz-belarr. Portuguès: Escabiosa. Saudade brava. Italià: Ambretta. Francès: Knautie des champs, Scabieuse des champs. Anglès: Field scabious. Blue-buttons. Alemany: Acker-Witwenblume. Wiesen-Witwenblume. Nähkisselchen. Wiesenskabiose. Neerlandès: Beemdkroon. Grec: Κναούτια.

Capítol de Knautia arvensis

SINÒNIMS: Scabiosa arvensis L.; Knautia subscaposa Boiss. et Reut.; Trichera arvensis (L.) Schrad.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Aphyllantion. Creix sobre terrenys calcaris, en brolles i pastures seques de muntanya, mesoxeròfiles. Entre els 400 i els 1500 metres d’altitud.

Herba de tiges simples o ramificades a la part superior

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que en l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen, mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba de tiges folioses que poden assolir més d’un metre d’alçada tot i que sol quedar-se entre un o dos pams; les tiges són simples o ramificades a la part superior amb branques divaricades amb pèls curts.

Fulles basals enteres o pinnatipartides

Fulles oposades, verdes amb indument de pèls especialment als nervis del revers, que formen una roseta basal de fulles oblongo-lanceolades enteres o pinnatipartides, i altres caulinars lirades, pinnatipartides o pinnatisectes, amb pecíol alat i marge lleugerament revolut, més petites quan més amunt.

Involucre amb bràctees lanceolades i lliures

Flors en capítols de 2,5-5 cm de diàmetre sobre peduncle de fins 30 cm. flors hermafrodites, tetràmeres, iguals o les perifèriques un poc majors. Calze amb 8-14 peces escarioses, arestades i escabrides, erectes a la maturitat. Corol·la rosa, violeta o blavosa, formant un tub acabat en quatre lòbuls, amb pèls a la gola. Androceu amb quatre estams. Gineceu amb estigma capitat. Involucre amb 12-14 bràctees lliures ovato-lanceolades, amb pèls i ciliades, disposades en dues fileres. Floreix entre Maig i agost.

Fruit en aqueni amb el calze persistent

Fruit en aqueni pilós en forma de cilindre, amb el calze persistent, amb truges que s’enganxen a animals i aus per afavorir la dispersió de les llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En les dipsacàcies el fruit és un aqueni, envoltat per l’involucel i coronat pel calze persistent, que caracteritza a cada espècie. El grau de desenvolupament del calze i de l’involucel, quan el fruit és madur, serveix per identificar gènere i espècie.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular es feia servir per tractar malalties de la pell com l'èczema o la sarna, i també per curar ferides. A Catalunya és utilitzada per fer la beguda tradicional de la ratafia, una beguda que es pren com aperitiu.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Knautia és en honor del metge i botànic alemany Christian Knaut (1654-1716) autor de un Methodus plantarum genuina, qua notae characteristicae seu differentiae genericae... tot i que alguns autors diuen que Linné va dedicar el gènere a Christoph Knaut (1638-1694) també metge, botànic i germà de l’anterior. L’epítet específic arvensis procedeix del llatí “arva”, que significa camp de conreu, és a dir, que es tracta d'una espècie que apareix en camps cultivats.

Knautia és un gènere de plantes herbàcies perennes de la família Dipsacaceae, d'acord amb la classificació tradicional de Cronquist (1981), i de la família Caprifoliaceae, segons la classificació filogenètica.

Carles Linné la va publicar aquesta espècie per primera vegada amb el nom de Scabiosa arvensis en Species Plantarum 1: 99. 1753. Amb el nom actualment acceptat de Knautia arvensis va ser publicada per Thomas Coulter (Coult.) en Mémoire sur les Dipsacées 29. 1823.

Família Dipsacaceae (Caprifoliaceae)