Carrichtera annua (L.) DC.

NOMS: Pitanet. Ruca. Castellà : Cucharilla. Mastuerzo valenciano. Pítano anual. Italià: Carrichtera annuale. Francès: Carrichtère. Anglès: Cress Rocket. Ward’s weed.

Inflorescències en raïm

SINÒNIMS: Vella annua L. (Basiònim)

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània meridional

HÀBITAT: Moricandio-Carrichteretum. Creix als camps abandonats, vores de camins i llocs alterats i secs. Fins els 600 metres d’altitud

Tiges erectes, ramificades des de la base

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba de fins 40 cm d’alçada amb tiges erectes, ramificada des de la base

Fulles pinnatisectes

Fulles peciolades pinnatisectes amb segments de segon ordre quasi linears

Quatre pètals en creu

Flors en raïms de 10-40 flors petites amb quatre pètals, d’un groc tirant a crema, col·locats en creu, com és habitual en aquesta família. Calze amb quatre sèpals eretes i els laterals amb una petita gepa a la base. Corol·la amb pètals de limbe obovat atenuat a l’ungla i nervis violacis més obscurs. Androceu amb sis estams, dos dels quals són més curts (tetradínams).  Floreix en febrer, març i abril

Fruit en silícula característica

Fruit en silícula dehiscent i pèndula característica, amb una part globosa amb fileres de pèls híspids i una segona part estèril en forma de cullereta glabra. 

Calze amb quatre sèpals

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Aquesta herba té les tiges rígides, el que sembla ser una estratègia de dispersió de les llavors, perquè una lleu fregada de qualsevol branqueta produeix una vibració que provoca l’apertura de varis fruits, si estan madurs. D’altra banda la posició de la part estèril del fruit, que sembla una cullereta amb la concavitat cap amunt, pareix que és una evolució per retenir les gotes de pluja o del reixiu.

Part estèril del fruit en forma de cullereta

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El gènere Carrichtera està dedicat a Bartholomeus Carrichter, botànic i metge de la cort dels emperadors d’Alemanya Ferran I i Maximilià II d’Asburg. És un gènere monotípic, és a dir, que la seua única espècie és Carrichtera annua. L’epítet específic annua significa anual, en referència a la durada del cicle vegetatiu.

Aquesta espècie va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 641. 1753.  com Vella annua. Amb el nom actualment acceptat de Carrichtera annua va ser publicada per Augustin Pyramus de Candolle en Mémoires du Muséum d'Histoire Naturelle 7(1): 250. 1821.

Família Cruciferae (Brassicaceae)

Cerastium pumilum Curtis

NOMS: Cerasti menut. Castellà: Cerastio pequeño. Francès: Céraiste nain. Italià: Peverina piccola. Anglès: Dwarf Mouse-ear. European Chickweed. Alemany: Dunkles Hornkraut. Niedriges Hornkraut. Neerlandès: Steenhoornbloem.

Pèls glandulosos en tota la planta

SINÒNIMS: Cerastium glutinosum Fries

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt dels continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Festuco-Sedetalia. Creix als pradells terofítics, vores de camins i erms. Fins els 1600 metres d’altitud

Tiges erectes de fins un pam d'alçada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba amb tiges primes erectes de fins un pam d’alçada i pèls glandulars a la seua superfície, de vegades ramificats des de la base. 

Fulles oposades ovat-lanceolades

Fulles ovat-lanceolades de fins 2 cm, oposades, sèssils, sense estípules, cobertes de pèls.  

Pètals blancs i bífids

Flors en inflorescències ramoses i dicòtomes, amb els pedicels més llargs que el calze, i amb pèls glandulosos com la tija. Bràctees sense marge membranaci. Les flors són pentàmeres, amb el calze format per sèpals divergents, lanceolats, aguts i amb el marge escariós, amb pèls glandulosos que no sobrepassen l’àpex. Corol·la de 4-8 mm de diàmetre, blanca, amb pètals igual o més curts que els sèpals, bífids i glabres. Androceu amb 5(10) estams. Gineceu d’ovari súper amb 5(4) estils. Floreix de març a juliol

Càpsula cilíndrica corbada a l'àpex

Fruit en càpsula cilíndrica i un xic corbada, dehiscent per 10(8) dents erectes, amb llavors de color marró lleument tuberculades.

El pedicel més llarg que el calze

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Molt semblant a Cerastium glomeratum però  a diferència d'aquest, que té les flors en glomèruls de flors amb curt pedicel, aquesta espècie té les flors en raïms dicòtoms, els pedicels més llargs que els calze, i les bràctees superiors sense marge membranós.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Cerastium deriva del grec “κέρας, -ατοϛ céras, -atos” banya, per l’aspecte del fruit. L’epítet específic pumilum  significa nan, petit, en comparació amb les espècies congèneres.

Cerastium pumilum va ser descrit per William Curtis i publicat en Flora Londinensis 2(6,69): pl. 128. 1794. 

Família Caryophyllaceae

Silene tridentata Desf.

NOMS: Silene tridentada. Castellà: Conejera de tres dientes. Anglès: Spanish Catchfly.

Flors en monocasi lax

SINÒNIMS: Silene calycina Salzm. ex Rohrb.; Silene coarctata Lag.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental i Macaronesia

HÀBITAT: Agropyro-Lygeion. Thero-Brachypodietalia. Erms terofítics sobre substrat calcari. Fins els 600 metres d’altitud.

Herba poc ramificada i erecta

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba erecta poc ramificada i pilosa, de fins 40 cm d’alçada

Fulles inferiors espatulades

Fulles lanceolato-espatulades, les inferiors, i lanceolato-linears les superiors.

Crol·la rosa amb lígula corol·lina emarginada

Flors en monocasi lax amb bràctees tant o més llargues que les flors. Calze format per cinc sèpals soldats formant un tub (gamosèpal), amb 10 nervis patents, dividit en dents linear-lanceolades fins 1/3 de la seua longitud, amb pèls, que es contrauen a la gola en la fructificació. Corol·la de color rosa amb cinc pètals bífids, clarament diferenciats en dues parts: ungla i limbe, amb lígula corol·lina emarginada. Androceu amb 10 estams. Ovari súper. Floreix de març a maig

Càpsula ovoide

Fruit en càpsula ovoide atenuada en bec, de 7-10 mm, dehiscent per 3-6 dents

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: el calze es compon de sèpals, que són antòfils estèrils, generalment verds i de consistència herbàcia amb funció protectora. Si els sèpals estan lliures entre si el calze s'anomena dialisèpal, mentre que si estan units es diu gamosèpal, com en aquest cas. Quan el calze és gamosèpal es poden distingir tres parts ben definides: el tub, que és la porció en la qual els sèpals estan units; la gola, que és el lloc en què els sèpals es separen els uns dels altres; i el limbe, que és la poció lliure, formada pels extrems apicals de cada sèpal o lòbul.

Calze amb pèls

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Segons la “Flora ibérica” s’hi desconeix l’etimologia del genèric Silene, tot i que el nom l’utilitza Lobelius qui l’atribueix a Teofrast. Tot i això altres autors aventuren que Silene podria derivar del grec “Silenos”, que era el company ebri de Baco que tenia el ventre molt unflat, com el calze de moltes espècies d’aquest gènere. L’epítet específic tridentata deriva de "tres = tris" tres, i "dens, dentis" dent, és a dir, amb tres dents

Espècies d'aquest gènere han estat objecte d'investigació pels ecologistes, els biòlegs evolutius i genetistes, incloent Darwin, Mendel i Correns. Moltes espècies Silene segueixen sent àmpliament utilitzats en estudis, en particular en els camps de l'ecologia i la biologia de l'evolució. El gènere s'ha utilitzat com un model per a la comprensió de la genètica de la determinació del sexe durant més d'un segle. Diverses espècies de Silene contenen una barreja d'individus hermafrodites i femella (o mascle estèril) (ginodioècia), i els primers estudis de Correns va mostrar que l'esterilitat masculina podria ser heretada per via materna, un exemple del que ara es coneix com esterilitat citoplasmàtica masculina.

Silene tridentata va ser descrita per René Louiche Desfontaines (Desf.) i publicada en Flora atlàntica 1: 339 1798

Família Caryophyllaceae