Ammophila arenaria (L.) Link

NOMS: Borró. Canya d´arenal. Canyoca, Canyota, Pallola. Castellà : Barrón. Arenaria. Carrizo. Èuscara: Harenondokoa. Portuguès: Estorno. Francès: Roseau des sables. Gourbet. Oyat du midi. Anglès: European beachgrass. Marram grass. Alemany: Gewöhnlicher Strandhafer. Meer-Strandgras. Neerlandès: Helm. Grec: Αμμόφιλο το αμμόφυτο

Flors en panícula densa

SINÒNIMS: Arundo arenaria L. (Basiònim); Calamagrostis arenaria (L.) Roth; Psamma arenaria (L.) Roem. & Schult.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Ammophiletea. Creix als sistemes dunars i arenals marins del litoral. Aquestes de la platja de Tavernes de la Valldigna (València)

Forma grans tofes

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

Lígula membranàcia bífida i molt gran

DESCRIPCIÓ: Gramínia de fins un metre d’alçada que desenvolupa una xarxa de rizomes, per ancorar-se a un substrat solt com l’arena, i forma grans tofes de tiges fines i rígides

Fulles llargues i primes, junciformes

Fulles llargues, rígides, junciformes, convolutes, amb l’extrem acabat en punta i color glauc. Té una lígula membranàcia i bífida molt gran que la diferencia d’altres gramínies que creixen a les dunes

Espiguetes pedicel·lades amb una sola flors fèrtil i altra estèril

Flors en panícula cilíndrica llarga i densa, de 10-25 cm de llarg, de color palla, amb espiguetes pedicel·lades de poc més d’1 cm, comprimides lateralment amb una sola flor fèrtil, acompanyada d’un rudiment estèril. Glumes quasi iguals que sobrepassen lleugerament la flor. Glumel·les quasi iguals, la inferior bidentada i mucronada. Androceu amb tres estams. Gineceu amb estigma lateral. Floreix en maig, juny i juliol

Fruit en cariopsi

Fruit en cariopsi glabra, oblong-cilíndrica amb ranura a la part interna.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Ammophila arenaria reuneix una sèrie de condicions que la fan idònia per habitar a les dunes dels arenals costaners (psammòfila). Suporta bé la sal que aporta la proximitat al mar (halòfita), i pot viure amb sequera severa en l’època desfavorable (xeròfit). Aquestes i d’altres propietats fan d’aquesta una planta pionera que colonitza zones litorals abans que qualsevol altra.

USOS I PROPIETATS: Té un paper fonamental en la fixació de l’arena dels sistemes dunars on, a més, serveixen de refugi a nombrosos artròpodes i aus marines.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Ammophila deriva del grec “ἄμμος ammos” sorra, arena, i “φιλος phílos” amic, és a dir, que hi agrada la sorra, perquè creix en sòls sorrencs. L’epítet específic arenaria ve del llatí “arenarius, a, um” de l’arena, de la sorra, propi dels arenals

Aquesta espècie va ser primerament descrita i publicada per Carles Linné com Arundo arenaria en Species Plantarum 1: 82. 1753. Amb el nom actualment acceptat d’Ammophila arenaria va ser publicada per Johann Heinrich Friedrich Link en Hortus Regius Botanicus Berolinensis 1: 105. 1827. 

Família Gramineae (Poaceae)

Carrichtera annua (L.) DC.

NOMS: Pitanet. Ruca. Castellà : Cucharilla. Mastuerzo valenciano. Pítano anual. Italià: Carrichtera annuale. Francès: Carrichtère. Anglès: Cress Rocket. Ward’s weed.

Inflorescències en raïm

SINÒNIMS: Vella annua L. (Basiònim)

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània meridional

HÀBITAT: Moricandio-Carrichteretum. Creix als camps abandonats, vores de camins i llocs alterats i secs. Fins els 600 metres d’altitud

Tiges erectes, ramificades des de la base

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba de fins 40 cm d’alçada amb tiges erectes, ramificada des de la base

Fulles pinnatisectes

Fulles peciolades pinnatisectes amb segments de segon ordre quasi linears

Quatre pètals en creu

Flors en raïms de 10-40 flors petites amb quatre pètals, d’un groc tirant a crema, col·locats en creu, com és habitual en aquesta família. Calze amb quatre sèpals eretes i els laterals amb una petita gepa a la base. Corol·la amb pètals de limbe obovat atenuat a l’ungla i nervis violacis més obscurs. Androceu amb sis estams, dos dels quals són més curts (tetradínams).  Floreix en febrer, març i abril

Fruit en silícula característica

Fruit en silícula dehiscent i pèndula característica, amb una part globosa amb fileres de pèls híspids i una segona part estèril en forma de cullereta glabra. 

Calze amb quatre sèpals

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Aquesta herba té les tiges rígides, el que sembla ser una estratègia de dispersió de les llavors, perquè una lleu fregada de qualsevol branqueta produeix una vibració que provoca l’apertura de varis fruits, si estan madurs. D’altra banda la posició de la part estèril del fruit, que sembla una cullereta amb la concavitat cap amunt, pareix que és una evolució per retenir les gotes de pluja o del reixiu.

Part estèril del fruit en forma de cullereta

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El gènere Carrichtera està dedicat a Bartholomeus Carrichter, botànic i metge de la cort dels emperadors d’Alemanya Ferran I i Maximilià II d’Asburg. És un gènere monotípic, és a dir, que la seua única espècie és Carrichtera annua. L’epítet específic annua significa anual, en referència a la durada del cicle vegetatiu.

Aquesta espècie va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 641. 1753.  com Vella annua. Amb el nom actualment acceptat de Carrichtera annua va ser publicada per Augustin Pyramus de Candolle en Mémoires du Muséum d'Histoire Naturelle 7(1): 250. 1821.

Família Cruciferae (Brassicaceae)

Cerastium pumilum Curtis

NOMS: Cerasti menut. Castellà: Cerastio pequeño. Francès: Céraiste nain. Italià: Peverina piccola. Anglès: Dwarf Mouse-ear. European Chickweed. Alemany: Dunkles Hornkraut. Niedriges Hornkraut. Neerlandès: Steenhoornbloem.

Pèls glandulosos en tota la planta

SINÒNIMS: Cerastium glutinosum Fries

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt dels continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Festuco-Sedetalia. Creix als pradells terofítics, vores de camins i erms. Fins els 1600 metres d’altitud

Tiges erectes de fins un pam d'alçada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba amb tiges primes erectes de fins un pam d’alçada i pèls glandulars a la seua superfície, de vegades ramificats des de la base. 

Fulles oposades ovat-lanceolades

Fulles ovat-lanceolades de fins 2 cm, oposades, sèssils, sense estípules, cobertes de pèls.  

Pètals blancs i bífids

Flors en inflorescències ramoses i dicòtomes, amb els pedicels més llargs que el calze, i amb pèls glandulosos com la tija. Bràctees sense marge membranaci. Les flors són pentàmeres, amb el calze format per sèpals divergents, lanceolats, aguts i amb el marge escariós, amb pèls glandulosos que no sobrepassen l’àpex. Corol·la de 4-8 mm de diàmetre, blanca, amb pètals igual o més curts que els sèpals, bífids i glabres. Androceu amb 5(10) estams. Gineceu d’ovari súper amb 5(4) estils. Floreix de març a juliol

Càpsula cilíndrica corbada a l'àpex

Fruit en càpsula cilíndrica i un xic corbada, dehiscent per 10(8) dents erectes, amb llavors de color marró lleument tuberculades.

El pedicel més llarg que el calze

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Molt semblant a Cerastium glomeratum però  a diferència d'aquest, que té les flors en glomèruls de flors amb curt pedicel, aquesta espècie té les flors en raïms dicòtoms, els pedicels més llargs que els calze, i les bràctees superiors sense marge membranós.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Cerastium deriva del grec “κέρας, -ατοϛ céras, -atos” banya, per l’aspecte del fruit. L’epítet específic pumilum  significa nan, petit, en comparació amb les espècies congèneres.

Cerastium pumilum va ser descrit per William Curtis i publicat en Flora Londinensis 2(6,69): pl. 128. 1794. 

Família Caryophyllaceae