Matthiola lunata DC.

NOMS: Violer. Violer lívid. Castellà: Alhelí de campo. Francès: Matthiole des champs.

Flors en raïm lax

SINÒNIMS: Matthiola anoplia Pomel;

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Secalion mediterraneum. Camps de secà, erms, clarianes, en terrenys pedregosos o arenosos, fins els 700 metres d’altitud

Herba erecta de fins 40 cm d'alçada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba erecta, simple o ramificada, verda, pubescent, amb tiges de fins 40 cm d’alçada

Fulles parcialment reunides en roseta basal

Fulles  dentades o pinnatífides, parcialment reunides en roseta basal oblanceolades o el·líptiques

Corol·la amb quatre pètals en creu

Flors en raïm lax. Calze amb quatre sèpals de 8-11 mm. sovint tenyits de porpra, amb el marge membranaci i els laterals amb gepa a la base. Corol·la amb quatre pètals disposats en creu, de color rosa purpuri. Androceu tetradínam, amb els dos estams laterals més curts que els quatre centrals. Gineceu amb estil curt i estigma bilobat que perdura a l’àpex del fruit. Floreix a la primavera, de març a juny

Apèndix apical en forma de mitja lluna

Fruit en síliqua linear i torulosa amb dos apèndix apicals, i de vegades un de central, que sembla una mitja lluna, dehiscent

Floreix a la primavera, entre març i juny

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El fruit de les crucíferes és molt particular. Són càpsules amb un envà membranós longitudinal al centre, que sosté les llavors, i dues valves laterals que es desprenen en madurar. Se’n troben però de forma i mida molt diversa. Molts són molt més llargs que amples, i llavors s’anomenen síliqües. Altres no fan de llarg més de dues o tres vegades l’amplada, i s’anomenen silícules. A més, hi h altres que no obrin les valves sinó que es fragmenten en segments (toments) o, com que tenen una o dos granes, es mantenen sencers.

Calze sovint pren una coloració porpra

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Matthiola és en honor del metge sienès Andrea Matthioli (1500-1577) que va traduir i comentar la Materia Mèdica de Dioscòrides. El nom específic lunata és un epítet llatí que significa semblant a la lluna, per la presència d’un òrgan paregut a una mitja lluna.

Matthiola lunata va ser descrita per Augustin Pyramus de Candolle (DC.) i publicada en Regni Vegetabilis Systema Naturale 2: 176. 1821.

Família Cruciferae (Brassicaceae)

Limodorum abortivum (L) Sw.

NOMS: Clavell. Clavell violaci. Ramell d’ombra. Limodor abortiu. Castellà: Limodoro violeta. Mayos. Planta hambrienta. Francès: Limodore à feuilles avortées. Limodore sans feuilles. Italià: Fiammore. Fior di legno. Anglès: Violet Limodore. Alemany: Bart Dingel. Violetter Dingel. Neerlandès: Paarse Asperge-orchis. Grec: Λιμόδωρο το εκτρωτικό.

SINÒNIMS: Orchis abortiva L. (Basiònim); Neottia abortiva (L.) Clairv.

DISTRIBUCIÓ: Pluriregional

HÀBITAT: Quercetea ilicis. Creix en pinars, alzinars i coscollars ombrívols. Fins els 1300 metres d’altitud

Tija simple i erecta

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: És una herba que surt d’un rizoma horitzontal amb una tija erecta, simple i cilíndrica que pot arribar a més de 40 cm d’alçada.

Flors amb bràctea membranàcia

Fulles embeinadores disposades de manera helicoïdal, amb el limbe esquamiforme lanceolat.

Flor amb gran esperó

Flors en raïm terminal amb bràctea membranàcia no embeinadora. Flors amb pedicel. Calze amb sèpals oval-lanceolats de color violaci. Pètals laterals de linears a lanceolats i acuminats d’un color violaci; label articulat; hipoquil còncau amb dos lòbuls basals laterals; epiquil  canaliculat; esperó gran (10-25 mm) recte o corbat. Ginostem amb dos estaminodis laterals laminars; estigma obovat; antera semiovoidea inserta a la cara dorsal del ginostem, amb pol·linis grocs. Ovari ínfer d’1-2 cm verd o violaci. Floreix a la primavera, entre abril i juny

Fruit en càpsula oblonga

Fruit en càpsula erecta i oblonga, amb sis costelles, que conté llavors planes i reticulades.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: imodorum abortivum és una espècie d'orquídia curiosa, perquè és micòtrofa, es a dir, viu associada a fongs endomicorrícics per nodrir-se. És per açò que no té clorofil·la i no és verda sinó que la planta té coloracions violàcies. I per això només es pot trobar la inflorescència, perquè la part vegetativa no necessita llum i viu soterrada. A la primavera, quan floreix, emet a l'exterior una tija bastant robusta coberta de bràctees embeinadores amb les flors a la part superior.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Limodorum deriva del grec “haima, -atos” sang, i “dôron, -ou” regal, present. Teofrast va nomenar “haimodoron” a una planta que “matava” altres plantes com el comí, segurament un Orobanche de coloració rogenca. El nom específic abortivum és un epítet llatí que significa avortat, incomplet, en referència a les fulles que semblen inacabades. 

Aquesta espècie va ser descrita primerament per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 943. 1753. (1 May 1753) com Orchis abortiva. Amb el nom actualment acceptat de Limodorum abortivum va ser publicat per Olof Swartz (Sw.) en Nova Acta Regiae Societatis Scientiarum Upsaliensis, ser. 2 6: 80. 1799.

Família Orchidaceae

Calystegia soldanella (L.) R.Br.

NOMS: Campaneta de la mar. Corretjola blanca. Corretjola mascle. Coleta de mar. Castellà: Berza marina. Correhuela mayor. Hiedra campana. Soga de árboles. Gallego: Calistexa. Corriola da praia. Portuguès: Soldanela. Couve-do-mar. Italià: Convolvolo delle sabbie. Vilucchio marittimo. Francès: Liseron des dunes, Liseron des sables, Liseron soldanelle. Anglès: Sea bindweed. Alemany: Strand-Winde. Neerlandès: Zeewinde. Grec: Καμπανέλες. Xinès: shen ye da wan hua.

Flors axil·lars solitàries

SINÒNIMS: Convolvulus soldanella L.; Calystegia reniformis R. Br.

DISTRIBUCIÓ: Subcosmopolita

HÀBITAT: Ammophilion arundinaceae. Viu a les platges i als arenals litorals. Aquestes de la platja de Tavernes de la Valldigna

Herba de tiges reptants

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Herba glabra de tiges reptants que pot fer fins 50 cm de llarg, arrelada a la sorra mitjançant un rizoma prim i ramificat. Produeix làtex blanc.

Fulles suborbiculars un poc carnoses

Fulles oposades, un xic carnoses, lluentes, amb pecíol llarg i limbe suborbicular amb dues aurícules a la base, el que hi dona una forma de ronyó (reniforme)

Corol·la en forma d'embut de color rosa i blanc

Flors axil·lars, solitàries, a l’àpex d’un llarg peduncle que pot arribar als 10 cm. La corol·la, rosa i blanca, té forma d’embut de fins cinc centímetres de diàmetre, embolcallat a la base pels cinc sèpals lliures i ovals del calze i per les bractèoles que cobreixen el calze i són tan llargues com ela sèpals. androceu amb cinc estams inserits a la base del tub de la corol·la. gineceu amb ovari súper i estil acabat en estigma bilobat. Floreix de maig a juliol.

Fruit en càpsula ovoide

Fruit en càpsula ovoide de més d’un centímetre dehiscent, que s’obri per quatre valves.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les espècies europees del gènere Calystegia es caracteritzen per tindre un parell de bractèoles amples, immediatament per sota dels sèpals, que embolcallen el calze.

Calze embolcallat per les bractèoles

USOS I PROPIETATS:  La bullida de les arrels s’empra, en medicina popular, com porgant i per combatre el reuma però cal anar en compte perquè una dosi superior a 30 gr. d’arrels per mig litre d’aigua pot ser perjudicial per la salut.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Calystegia deriva del grec “kylix” que significa calze, copa, tassa, i “stéghe”, que significa sostre, per les grans bràctees que protegeixen el calze. L’epítet específic soldanella és un diminutiu del italià “soldo” moneda redona, nom derivat del “solidus” una moneda d’or a l’Imperi, segons Apuleu, en referència a la forma de les fulles.

Aquesta espècie, abans molt comuna a totes les platges, està en franca regressió i ha desaparegut en moltes localitats per l’excés d’urbanitzacions i els canvis en el nivell freàtic. (Vegeu “El canvi ambiental global en la flora singular” en la revista Mètode)

Carles Linné va descriure per primera vegada aquesta espècie i la va publicar com Convolvulus soldanella en Species Plantarum 1: 159. 1753. (1 May 1753). Amb el nom actualment acceptat de Calystegia soldanella va ser publicat per Robert Brown en Prodromus Florae Novae Hollandiae 484. 1810.

Família Convolvulaceae