Caucalis platycarpos L.

NOMS: Cospí de sembrat. Cadells. Caxurro. Castellà: Cadejas. Cadillos. Occità: Pastonargo fèro. Francès: Caucalis à feuilles de carotte. Caucalis à fruits plats. Italià: Lappola carota. Anglès: Carrot Bur-parsley. Small Bur-parsley. Alemany: Acker-Haftdolde. Kletten Haftdolde. Möhren-Haftdolde. Neerlandès: Caucalis.

Petites umbel·les de 2-5 radis

SINÒNIMS: Caucalis lappula Grande; Caucalis daucoides L.; Orlaya platycarpos (L.) W.D.J.Koch

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt dels continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Secalietalia. Creix a les clarianes, als camps de cereals i camps de conreu abandonats. Fins els 1600 metres d’altitud.

Herba petita de tiges divaricades

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Petita herba anual, de fins 40 cm, amb tiges divaricades amb costes longitudinals i setes retrorses.

Fulles 2-3 pinnatisectes de base embeinadora

Fulles basals amb pecíol de base embeinadora, 2-3 pinnatisectes, de forma triangular, amb les últimes divisions linears i l’àpex agut

Pètals corbats a l'àpex

Flors en petites umbel·les compostes, de 2-5 radis de grandària diferent, amb bràctees que cauen prompte i bractèoles persistents. Flors hermafrodites o masculines, les hermafrodites amb dents ben visibles i persistents al calze. Corol·la de pètals blancs o rosats, corbats a l’àpex, els externs majors. Floreix d’abril a juliol.

Mericarpis amb costelles amb espines uncinades

Fruit en mericarpis el·líptics amb costelles amb pèls de menys d’1 mm intercalades entre altres costelles amb espines rígides, eixamplades a la base i uncinades a l’àpex.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Caucalis és un gènere monotípic, és a dir, que només té aquesta espècie, tot i que abans incloïa altres espècies mediterrànies, avui incloses en el gènere Torilis, i altres espècies africanes que avui pertanyen al gènere Agrocharis.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Caucalis deriva del grec “καυκαλίς  kaukalís, -ídos” que en el Dioscòrides apareix com una umbel·lífera comestible de tiges peludes i fulles com el fenoll. L’epítet específic platycarpos deriva del grec “πλἄτύς  platys” ample, gran, i “καρπός carpόs” que significa fruit, és a dir, amb grans fruits.

Caucalis platycarpos va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 241. 1753.

Família Umbelliferae (Apiaceae)

Cynosurus echinatus L.

NOMS: Cua de ca equinada. Cinosur equinat. Castellà: Cola de perro. Grama estrellada. Portuguès: Rabo-de-cão. Rabo-de-cão-eriçado. Francès: Crételle épineuse. Crételle hérissée. Crételle hérissée d'aiguillons. Italià: Covetta comune. Anglès: Hedgehog dog-tail grass. Rough dog's-tail. Bristly Dogstailgrass. Alemany: Stachel-Kammgras. Stacheliges Kammgras. Neerlandès: Stekelkamgras.

Inflorescència en panícula unilateral

SINÒNIMS: Falona echinata (L.) Dumort.

DISTRIBUCIÓ: Latemediterrània: és a dir, que depassa, un poc, la zona de la conca mediterrània.

HÀBITAT: Cisto-Lavanduletea. Creix en camps, erms, herbassars i vores de camins. Fins els 1400 metres d’altitud.

Gramínia amb la tija molt fina de fins 60 cm d'alçada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Gramínia de fins 60 cm d’alçada amb una tija molt fina llisa i glabra, verda, amb els nusos bruns.

Fulla de tacte aspre, amb lígula oblíqua

Fulles linears, planes, de tacte aspre, de 3-6 cm de llarg. Beina llisa. Lígula entera, oblonga i obliqua.

Espiguetes amb llargues arestes

Flors en inflorescència en panícula unilateral, és a dir, que totes les espiguetes estan dirigides a un costat, mentre a l’altre costat es pot veure el raquis al descobert. És densa i ovoide. Espiguetes amb llargues arestes que sobresurten de la panícula. Cada espigueta fèrtil en té una d’estèril a sota. Les fèrtils porten 1-5 flors hermafrodites, amb glumes uninèrvies hialines. Les estèrils amb glumes estretes de lemmes aristades. Androceu amb tres estams d’anteres grogues, linears i sagitades, amb les teques formant una X que vibra al vent. Ovari súper acabat en dos estigmes plomosos. Floreix d’abril fins juliol.

Fruit en cariopsi el·lipsoïdal, glabra, lleugerament aplanada.

Tres estams amb anteres grogues

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Si les flors surten directament sobre un únic eix, sense pedicel, aleshores s’anomena espiga, com el margall bord (Hordeum murinum). Si les flors surten sobre un únic eix però amb pedicel és un raïm com per exemple la calabruixa (Muscari comosum). I si la inflorescència està formada per un eix del qual surten branques que són ramificades de nou en raïm, estem parlant d’una panícula. Curiosament el que anomenem popularment raïm (Vitis vinifera) és una panícula, perquè una panícula és un raïm de raïms.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Cynosurus deriva del grec “κύων, κυνός cyon, cynòs” gos, i “οὐρά ourá” cua, és a dir, cua de gos, per la forma de l’espiga. L’epítet específic echinatus ve del grec “ἐχῖνος echînos” eriçó de mar, porc espí i per extensió espinós, per les denses espiguetes amb arestes.

Cynosurus echinatus va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 1: 72. 1753.

Família Gramineae (Poaceae)

Matthiola lunata DC.

NOMS: Violer. Violer lívid. Castellà: Alhelí de campo. Francès: Matthiole des champs.

Flors en raïm lax

SINÒNIMS: Matthiola anoplia Pomel;

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Secalion mediterraneum. Camps de secà, erms, clarianes, en terrenys pedregosos o arenosos, fins els 700 metres d’altitud

Herba erecta de fins 40 cm d'alçada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba erecta, simple o ramificada, verda, pubescent, amb tiges de fins 40 cm d’alçada

Fulles parcialment reunides en roseta basal

Fulles  dentades o pinnatífides, parcialment reunides en roseta basal oblanceolades o el·líptiques

Corol·la amb quatre pètals en creu

Flors en raïm lax. Calze amb quatre sèpals de 8-11 mm. sovint tenyits de porpra, amb el marge membranaci i els laterals amb gepa a la base. Corol·la amb quatre pètals disposats en creu, de color rosa purpuri. Androceu tetradínam, amb els dos estams laterals més curts que els quatre centrals. Gineceu amb estil curt i estigma bilobat que perdura a l’àpex del fruit. Floreix a la primavera, de març a juny

Apèndix apical en forma de mitja lluna

Fruit en síliqua linear i torulosa amb dos apèndix apicals, i de vegades un de central, que sembla una mitja lluna, dehiscent

Floreix a la primavera, entre març i juny

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El fruit de les crucíferes és molt particular. Són càpsules amb un envà membranós longitudinal al centre, que sosté les llavors, i dues valves laterals que es desprenen en madurar. Se’n troben però de forma i mida molt diversa. Molts són molt més llargs que amples, i llavors s’anomenen síliqües. Altres no fan de llarg més de dues o tres vegades l’amplada, i s’anomenen silícules. A més, hi h altres que no obrin les valves sinó que es fragmenten en segments (toments) o, com que tenen una o dos granes, es mantenen sencers.

Calze sovint pren una coloració porpra

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Matthiola és en honor del metge sienès Andrea Matthioli (1500-1577) que va traduir i comentar la Materia Mèdica de Dioscòrides. El nom específic lunata és un epítet llatí que significa semblant a la lluna, per la presència d’un òrgan paregut a una mitja lluna.

Matthiola lunata va ser descrita per Augustin Pyramus de Candolle (DC.) i publicada en Regni Vegetabilis Systema Naturale 2: 176. 1821.

Família Cruciferae (Brassicaceae)