Vicia tenuifolia Roth

NOMS: Garlanda. Garrandas. Garlanda de flor gran, Garlanda grisenca, Pesolina borda, Veça. Castellà: Arveja. Arbeicha. Alverja. Èuscara: Aizcola. Txingila. Basa-zalkea. Portuguès: Ervilhaca-da-serra. Francès: Vesce à feuilles grêles, Vesce à feuilles étroites. Italià: Veccia con foglie sottili. Anglès: Fine-leaved vetch, Slender-leaved vetch. Alemany: Dünnblättrige Wicke. Feinblättrige Vogel-Wicke. Schmalblättrige Vogel-Wicke. Neerlandès: Tere Wikke. Grec: Αγριόβικος. Βίκια η λεπτόφυλλη. Καβαλλερού. Xinès: xi ye ye wan dou.

Flors en raïm amb llarg peduncle

SINÒNIMS: Vicia cracca subsp. tenuifolia (Roth) Gaudin;  Cracca tenuifolia (Roth) Gren. & Godr.

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt dels continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Quercetum rotundifoliae, Creix a les vores i clarianes de boscs caducifolis, en llocs humits. Entre els 300 i els 1600 metres d’altitud.

Herba enfiladissa

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba enfiladissa amb tiges que poden assolir els 70 cm de llargs, glabres o amb pèls 

Fulles dividides en 7-14 parells de folíols acabades en circell ramificat

Fulles peciolades dividides en 7-14 parells de folíols de el·líptics a linears, amb el marge enter, mucronats, i acabades en circell ramificat. Estípules lanceolades semi-hastades amb el marge enter.

Estendard més ample i més llarg que la ungla

Flors en raïm llargament pedunculat (peduncle més llarg que la fulla axil·lant) amb 15-40 flors de color violaci, de maduració progressiva, amb curt pedicel d’1-2 mm. Calze campanulat acabat en lòbuls triangulars més curts que el tub i desiguals. Corol·la papilionada amb el limbe de l’estendard més ample i més llarg que la ungla i emarginat. Androceu diadelf. Gineceu amb ovari súper, estila acabat en estigma discoide. Floreix des d’abril fins juliol.

Fruit en llegum comprimit

Fruit en llegum subromboide, comprimit, glabre amb 2-6 llavors llises de color marró.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els vegetals tenen una extraordinària habilitat per a fer innocus alguns dels contaminants més perillosos per als humans (que normalment són produïts pels mateixos humans) i per descontaminar terrenys i aigües, pel que són un factor clau en algunes de les tècniques de sanejament basades en l’anomenat “fitorremeiació”

Estípules semi-hastades

USOS I PROPIETATS: Les lleguminoses, en general, tenen la propietat de fixar en el sòl el nitrogen de l’aire, de forma que pot ser utilitzat pels vegetals per formar els seus composts orgànics. Ho fan gràcies a la simbiosi amb un bacteri del gènere Rhizobium: les cèl·lules vegetals aporten l’energia i el bacteri aporta nitrogenasa, un enzim que no tenen les plantes superiors. Els bacteris penetren en les arrels i formen nòduls on es fixa el nitrogen i es reprodueixen, a canvi les plantes poden disposar del nitrogen.   

Calze campanulat acabat en dents desiguals

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Vicia deriva del llatí “vicia, -ae,” que era el nom que rebia la veça (Vicia sativa L.) a l’antiga Roma, que va adaptar el nom grec “bíkion, -ou”. L’epítet específic tenuifolia ve del llatí “tenuis” fi, prim, subtil, i “folium” fulla, és a dir, amb fulles subtils.

Vicia tenuifolia va ser descrita per Albretch Wilhelm Roth (Roth.) i publicada en Tentamen Florae Germanicae 1: 309. 1788.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Cutandia maritima (L.) Barbey

NOMS: Cutàndia marítima. Pastura marítima. Pèl de ca marí. Francès: Cutandie maritime. Italià: Logliarello delle spiagge.

Espiguetes en panícules divaricades

SINÒNIMS: Triticum maritimum L.; Scleropoa maritima (L.) Parl.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Ammophilion arundinaceae. Creix en terrenys arenosos, platges i dunes, a la vora del mar. Fins els 50 metres d’altitud. Aquest de la Platja de Tavernes de la Valldigna

Tiges rígides geniculades

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Gramínia que creix als arenal marítims amb tiges rígides, geniculades, ramificades, prostrades o erectes que poden assolir el mig metre d’alçada i sovint prenen una coloració vermellosa.

Lígula membranosa esquinçada

Fulles linears, escabres, planes o convolutes, de color verd glauc. Lígula membranosa ovalada i esquinçada. La beina superior s’allarga cobrint part de la inflorescència.

Espiguetes rígides amb 5-12 flors

Flors en panícules divaricades, obertes, rígides, de fins 15 cm, de pedicels llisos, amb espiguetes també rígides de 5-12 flors i fins 2 cm; glumes amb tres nervis; lemma mucronat. Floreix a la primavera, entre abril, maig i juny

Fruit en cariopsi

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En el moment de la floració, les anteres dels estams, molt mòbils, sobresurten fora de l'espícula, permetent que el vent les sacsegi i escampi el pol·len per afavorir la pol·linització pel vent.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Cutandia esta dedicat al botànic madrileny Vicente Cutanda y Jarauta (1804 – 1865) que va ser director del Jardí Botànic de Madrid. L’epítet específic maritima deriva del llatí “mare” mar, doncs significa marítim, marí, perquè apareix, principalment, en terres baixes, en zones de costa.

Aquesta espècie va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum, Editio Secunda 128. 1762. com Triticum maritimum. Amb el nom actualment acceptat de Cutandia marítima va ser publicada per William Barbey en Florae Sardoae Compendium 72. 1885.

Família Gramineae (Poaceae)

Sedum rubens L.

NOMS: Crespinell rogenc. Crespinell vermell. Castellà: Bermejuela. Francès: Orpin rougeâtre. Italià: Borracina arrossata. Anglès: Red Stonecrop. Alemany: Rötliche Fetthenne. Rötlicher Mauerpfeffer. Rötliches Dickblatt. Neerlandès: Rood Vetkruid. Grec: Σέδο το κοκκινωπό.

Inflorescències en cimes corimbiformes

SINÒNIMS: Crassula rubens (L.) L.; Aithales rubens (L.) Webb & Berthel.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

Sedum rubens

HÀBITAT: Helianthemion guttati. Thero-Brachypodion. Creix als prats terofítics, secs i amb molt poca terra. Fins els 1200 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

Planta petita de tija erecta

DESCRIPCIÓ:  Planta petita que no supera normalment els 9 cm. i mai els 15 cm. d’alçada, que a l´hivern apareix com una roseta de fulles linears de color verd clar i a principis de primavera poden ser vermelloses. Tija erecta, simple o ramificada. Indument glandulífer.

Fulles carnoses cilíndriques

Fulles de distribució esparsa, sèssils, carnoses, linears, cilíndriques, obtuses, de 10-15 mm.

Flors amb cinc pètals lanceolats

Flors en cimes corimbiformes, petites i rosades, pubescents, a la part superior de la planta. Calze amb cinc sèpals ovals-triangulars soldats a la base amb pèls glandulífers. Corol·la amb cinc pètals blancs o rosats, lanceolats i aristats més llargs que els sèpals. Androceu amb cinc estams d’anteres porpra. Gineceu amb cinc carpels tuberculosos oberts en copa amb l’estil d’1-2 mm a l’àpex. Floreix a la primavera, entre abril i juny.

Fruit en fol·licles divergents

Fruit en fol·licles estrellat-divergents de color rogenc, amb nombroses llavors.

Observacions: Pot coexistir al mateix hàbitat amb Sedum caespitosum, que té les fulles més arrodonides i és més petita.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Sedum és un gènere de plantes amb flors a la família Crassulaceae que es coneixen comunament com a crespinells. Conté fins a 600 espècies però actualitzacions recents han deixat el gènere en 470. Són de fulles suculentes que emmagatzemen aigua i es troben principalment a l'hemisferi nord, tot i que s'estenen cap a l'hemisferi sud a l'Àfrica i Amèrica del Sud. Les flors solen tenir cinc pètals, poques vegades quatre o sis. Normalment hi ha el doble d'estams que de pètals.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Sedum deriva del llatí “sedum, -i” que era el nom que rebien diverses crassulàcies. Hi ha autors que fan derivar el nom del llatí “sedo (sedare)”, que significa calmar, mitigar, perquè les fulles d’algunes espècies calmaven el dolor de les ferides. Altres diuen que procedeix del llatí “sedeo (sedere)” que significa seure, perquè són plantes apegades al sòl, però sembla que les dues són errònies.

L’epítet específic rubens deriva del llatí "rubeo" vermell, rosat, pel color vermellós que pren la planta.

Sedum rubens va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 432. 1753.

Família Crassulaceae