Althaea hirsuta L.

NOMS: Malví pelut. Altea hirsuta, Malví hirsut, Castellà: Cañamera azul. Malvavisco peludo. Occità: Maulo blanco fero. Francès: Guimauve hérissée. Guimauve hirsute. Italià: Altea ispida. Anglès: Hairy Marshmallow. Rough Marsh-mallow. Alemany: Rauher Eibisch. Rauhhaariger Eibisch. Neerlandès: Ruige Heemst.

Flors axil·lars solitàries.

SINÒNIMS: Axolopha hirsuta (L.) Alef.; Dinacrusa hirsuta (L.) G.Krebs; Malva setigera Spenn.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodion. Ruderal. Creix als camps abandonats, pastures seques de plantes anuals i vores de camins. Entre els 200 i els 1300 metres d’altitud

Petita herba que no sol ultrapassar el pam d'alçada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba petita, de menys d’un pam d’alçada, amb tiges erectes o ascendents ramificades, cobertes per nombrosos pèls llargs

Fulles basals arrodonides i les superiors palmatilobades

Fulles basals arrodonides, amb un llarg pecíol, el marge poc lobulat i els lòbuls dentats, mentre que les fulles superiors estan profundament dividides, palmatilobades, amb lòbuls linear lanceolats, pèls a les dues cares i ciliades al marge.

Calicle amb nou peces lanceolades

Flors solitàries amb peduncle més llarg que la fulla axil·lant. Calicle amb nou peces linear-lanceolades acuminades, soldades a la base, amb pèls i acrescents a la fructificació. Calze amb cinc sèpals triangular-lanceolats soldats, amb pèls. Corol·la amb cinc pètals de color rosa liliaci, que viren al blau en assecar-se, poc més llargs que els sèpals. Androceu amb tub estaminal cilíndric. Gineceu amb estils filiformes acabats en estigma allargat. Els estams maduren abans que els estigmes per evitar l’autofecundació. Floreix a finals de primavera i principi de l’estiu, des de l’abril fins a juliol.

Fruit en esquizocarp discoide amb mericarpis indehiscents, embolcallat pels sèpals. 

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El gènere Althaea es diferencia del gènere Malva i del gènere Lavatera perquè el calicle, que és un fals calze extra que tenen les malvàcies, té més de tres peces, concretament tenen entre 6 i 12 peces segons l’espècie.

Tub estaminal característic de les malvàies

USOS I PROPIETATS:  No n’hem trobat cap

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Althaea procedeix del grec “αλθαία, althaía” que era el nom que donaven els antics grecs al malví o altea (Althaea officinalis L.) i altres malvàcies. L’epítet específic hirsuta ve del llatí “hirsutus, -a, -um” que significa eriçat, cobert de pèl rígid i aspre al tacte, en referència als pèls, més o menys llargs, del indument.

Althaea hirsuta va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 687. 1753.

Família Malvaceae

Bromus rubens L.

NOMS: Blat de formiga, Bromus rogenc, Estripa-sacs, Margall, Margall d’espigó llarg, Margall rogenc. Castellà: Plumerillo rojo. Triguera. Èuscara: Larre-oloa. Portuguès: Balanco. Francès: Brome rouge, Brome rougeâtre. Italià: Forasacco purpureo. Anglès: Foxtail Brome. Foxtail Chess. Red Brome. Alemany: Rote Trespe. Rötliche Trespe. Grec: Βρόμος. Xinès: hong que mai.

Panícula compacta i erecta

SINÒNIMS: Bromus madritensis subsp. rubens (L.) Husn.; Anisantha rubens (L.) Nevski; 

Festuca rubens (L.) Pers.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brometalia. Forma part de les comunitats terofítiques, a les vores de camins i clarianes dels coscollars. Fins els 1300 metres d’altitud

Tiges rígides i pubescents

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Gramínia petita, de fins 40 cm d’alçada, amb tiges rígides i pubescents

Lígula membranàcia oblonga

Fulles linears, pubescents, aspres al tacte, amb la lígula ovalada oblonga.

Espiguetes estretes, llargues i comprimides

Flors en panícula compacta i erecta, normalment de color roig violaci. Espiguetes estretes i llargues (3-5 cm) un poc comprimides, amb 5-12 flors amb aresta divergent, glumes desiguals, glumel·les desiguals, la inferior lanceolada. Lemma amb llarga aresta que es corba cap enfora quan madura. Floreix a la primavera, entre maig i juny

Lemma amb llarga aresta

Fruit en cariopsi  

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Moltes llavors necessiten llum per a germinar, per això després de cada labor agrícola, les que queden en la superfície del sòl es veuran afavorides. D'aquesta manera la germinació es produeix escalonadament, mantenint-se en reserva per a altres anys les que formen l’anomenat “banc de llavors del sòl”.

USOS I PROPIETATS: Pot emprar-se com a planta farratgera.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:El nom del gènere Bromus deriva del grec "βρῶμα broma" menjar, nutrició. Aquest nom ja l’atribuïa Teofrast a una gramínia alimentària. L’epítet específic rubens deriva del llatí "rubeo" vermell, rosat, pel color vermellós que pren la planta.

Bromus rubens va ser descrit per Carles Linné i publicat en Centuria I. Plantarum ... 5. 1755.

Família Gramineae (Poaceae)

Crepis foetida L.

NOMS: Crepis fètida. Crepis fètid. Castellà: Falsa achicoria. Achicoria hedionda. Occità: Mourre pudent. Italià: Radicchiella selvàtica. Francès: Crépide fétide. Crépide puante. Crépis fétide. Crépis puant. Anglès: Stinking Hawk's-beard. Alemany: Stink-Pippau. Stinkender Pippau. Neerlandès: Stinkend Streepzaad.

Flors ligulades de color groc

SINÒNIMS: Barkhausia schimperi Sch.Bip. ex A.Rich.; Crepis eritreensis Babc.

DISTRIBUCIÓ: Cosmopolita: es diu de distribució cosmopolita les espècies que es distribueixen, com a mínim, per tres continents diferents de forma natural.

Herba d'olor desagradable

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Camps abandonats, vores de camins, pradells terofítics. Fins els 1200 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba que emet mala olor amb tiges, de fins 50 cm d’alçada, erectes o ascendents, ramificades. Rel axonomorfa que fa olor de iode.

Fulles caulinars sèssils i pinnatipartisectes

Fulles pubescents, oblongues-lanceolades, pinnatipartides; les superiors sèssils, amb la base quasi envoltant la tija; les de la roseta basal obovades, pinnatífides o pinnatisectes amb el segment apical més gros que els laterals.

Involucre amb pèls glandulosos

Flors en capítols pènduls abans de la floració, amb peduncles bracteolats; involucre amb bràctees ovades o linears, tomentoses glanduloses. Les exteriors abracen el bec dels aquenis. Flors amb lígula groga. Floreix entre maig i setembre

Fruit en aqueni de bec llarg

Fruit en aqueni amb llarg bec i papus blanc que sobresurt l’involucre. Els exteriors tenen el bec més curt i solen estar embolcallats per les bràctees involucrals endurides. Els aquenis centrals amb el bec prim i llarg.

El plomall dels aquenis sobresurt molt del involucre

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Gràcies a la sensibilitat difusa  dels vegetals, poden veure sense ulls, degustar sense papil·les, olorar sense nas i digerir sense estómac però, a més a més, poden detectar la gravetat, els camps magnètics i són capaços de mesurar un gran nombre de gradients químics presents en l’aire o en el terra. Tenen, per tant, més sentits que els animals.

USOS I PROPIETATS: No n’hem trobat cap

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Crepis deriva del grec “κρηπίς krepís” que ja va emprar Teofrast amb el significat de base, fonament, en referència a que les arrels penetren molt profundament al terreny. L’epítet específic foetida deriva de “foeteo” fètid, de olor desagradable.

Crepis foetida va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 807. 1753.

Família Compositae (Asteraceae)