Juncus inflexus L.

NOMS: Jonquina. Jonquina blava. Jonc de jardiner, Jonc menut. Castellà: Junco. Junquillo. Junco fino. Gallego: Xunca. Èuscara: Ihia. Occità: Jouncas. Portuguès: Junca. Junco desmedulado. Francès: Jonc arqué, Jonc courbé, Jonc des jardiniers, Jonc glauques. Italià: Giunco tenace. Anglès: European meadow-rush. Hard Rush. Alemany: Blaugrüne Binse. Graugrüne Binse. Seegrüne Binse. Neerlandès: Zeegroene Rus. Xinès: Pian sui deng xin cao.

Inflorescències en panícula sobrepassades par la bràctea

SINÒNIMS: Juncus glaucus Ehrh. ex Sibth.

DISTRIBUCIÓ: Plurireginal

HÀBITAT: Holoschoenetalia vulgaris. Creix en llocs humits nitrificats, vores de rius, jonqueres. Sempre que l’aigua siga dolça. Fins els 1700 metres d’altitud.

Tèpals amb ratlles transversals 

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable. Hemicriptòfit:  són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que en l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

Tiges fines de color verd glauc

DESCRIPCIÓ: Jonc rizomatós amb la tija i les fulles estriades i cilíndriques, glauques; la tija pot arribar a sobrepassar el metre d’alçada, i té al interior medul·la interrompuda per una cambra d’aire, formant com una escala si la partim.

Fulles basals cilíndriques i acanalades, similars a les tiges

Flors amb sis tèpals desiguals

Flors en inflorescències paniculades aparentment laterals però terminals, sobrepassades àmpliament per una llarga bràctea. Periant verdós amb tèpals lanceolats i acuminats. Androceu amb sis estams. Gineceu amb estil curt. Floreix de maig fins l’agost.

Fruit en càpsula ovoide acuminada

Fruit en càpsula ovoide mucronada, de color marró obscur, amb nombroses llavors

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Juncus és un gènere de la família de les juncàcies, molt comuna en la conca mediterrània, a Amèrica i Àfrica, amb més de 225 espècies. Els seus exemplars mesuren uns 90 centímetres d'alçada més o menys. Viuen en sòls humits, en riberes i pantans, algunes espècies suporten la salinitat. La fulla és cilíndrica, allargada, recta i flexible. Les flors amb sis tèpals petits. Floreix d'abril a juliol.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Juncus deriva del llatí “iuncus” el nom que rebia el jonc però també altres espècies del gènere Juncus, Cyperus i Scirpus. Aquest nom deriva de "iungo" lligui, perquè s’utilitzaven per lligar, com un cordell. L’epítet específic inflexus deriva del llatí “inflecto” inclinat, arquejat, per la forma que adquireixen les tiges.

Juncus inflexus va ser descrit per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 326. 1753.

Família Juncaceae

Panicum repens L.

NOMS: Panissola. Mill bord. Gram d’aigua. Canyota. Agram amarg. Castellà: Panizo. Grama borde. Almurejo. Portuguès: Alcarnache. Escalracho. Francès: Millet rampant, Panic rampant. Italià: Panico strisciante. Anglès: Torpedograss. Couch Panicum. Creeping Witchgrass. Alemany: Kriechende Fingerhirse. Grec: Κεχρί. Πανικό. Xinès: pu di shu. 铺地黍

Inflorescències en panícula

SINÒNIMS: Panicum arenarium Brot.; Panicum aquaticum A.Rich.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània (Latepaleotropical)

HÀBITAT: Creix als terrenys humits de zones costaneres del litoral, a sòls arenosos. fins Aquest de la platja de Tavernes de la Valldigna

Gramínia rizomatosa de tiges erectes

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Gramínia rizomatosa amb la tija rígida i erecta que pot arribar als 80 cm d’alçada i formar gespes bastant compactes. Els rizomes poden assolir els set metres estenent-se pel terra o surant sobre l’aigua.

Fulles amb pèls en la beina i el limbe

Fulles linears, dístiques, amples i amb pèls. Lígula amb pèls

Floreix a l'estiu i la tardor

Flors en inflorescències, de fins 20 cm, en panícula erecta, estreta, formades per petites espiguetes oblongues pedunculades. Glumes molt desiguals: la inferior suborbicular, sense venes, i quatre vegades més curta que la superior, que és aguda. Dues lemmes estèrils i iguals. Floreix a l’estiu i tardor, de juliol a l’octubre

Fruit en cariopsi

Lígula amb pèls

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En les gramínies l'espícula té un eix, anomenat raquil·la, inserit en la inflorescència principal amb una tija, si l’espigueta és pedicel·lada, o sovint sense tija, si l’espigueta és sèssil. En aquest eix, i en disposició alterna, hi ha els eixos secundaris o florals.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Panicum deriva de “panus” panolla o espiga de mill. L’epítet específic repens ve de “repo”  repte, arrosegue, pel rizoma que es desenvolupa en horitzontal, reptant sota la sorra.

En alguns llocs, com Florida, s’ha convertit en una invasora considerada de les més nocives. Al llac Okeechobee ha envaït milers d’acres de pantans, desplaçant les plantes natives i provocant hipòxia, és a dir, baixa concentració d’oxigen a l’aigua que acaba amb nombroses espècies autòctones.

Panicum repens va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum, Editio Secunda 1: 87. 1762.

Família Gramineae (Poaceae)

Solanum luteum Mill.

NOMS: Morella. Tomatera borda. Casatellà: Yerba mora. Tomatillos del diabló. Gallego: Herva moura. Herba da fistola. Occità: Moureleto pelouso. Portuguès: Moura. Erva moira. Francès: Morelle poilue. Morelle orangée. Morelle velue. Italià: Morella gialla. Morella rossa. Anglès: Hairy nightshade. Red nightshade. Woolly nightshade. Alemany: Gelbfrüchtiger Nachtschatten. Rotfrüchtige Nachtschatten. Neerlandès: Donsnachtschade.

Flors en cims pedunculats

SINÒNIMS: Solanum villosum Mill.;  Solanum nigrum L. subsp. villosum (L.) Ball

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Polygono-Chenopodietea. Ruderali-Secalietea. Camps, erms, vores de camins, vegetació ruderal, fins els 1200 metres d’altitud.

Planta robusta i ramificada

FORMA VITAL: Teròfit: planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ: Herba amb una soca robusta i ramificada, amb molts pèls simples i glandulosos, erecta, de fins 60 cm d’alçada.

Fulles de marge sinuat o lobulat

Fulles ovades o romboïdals, enteres, sinuades o lobulades, alternes, peciolades, amb pèls.

Estams iguals amb els filaments units per la part inferior

Flors en inflorescències en cims pedunculats amb 3 a 6 flors hermafrodites, de 5 a 7 mm, amb la corol·la rotàcia formada per cinc pètals blancs, de vegades corbats cap arrere, pilosos pel revers, d’on sobreïxen les anteres grogues. Calze amb cinc lòbuls pilosos amb l’àpex arrodonit. Androceu amb estams iguals que tenen els filaments units per la part inferior i anteres grogues. Gineceu amb estil cilíndric i estigma capitat. Les flors no surten de les axil·les de les fulles sinó dels nusos de la tija. Floreix de maig a novembre

Baies esfèriques, pèndules de color vermell, taronja o groc

Fruit en baies esfèriques, pèndules, que són roges, de color taronja o grogues al madurar, brillants i llises, de la grandària d’un pèsol.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Aquesta espècie és molt similar a Solanum nigrum. Es diferència d’aquesta principalment per tenir els cims amb menys flors i els peduncles més petits; les tiges i les fulles són més piloses i la baia normalment és de color roig, taronja o groguenca, no negra.

Calze amb els sèpals units per la base i acabats en cinc lòbuls arrodonits 

USOS I PROPIETATS: Pot arribar a ser molt TÒXICA degut a les altes concentracions de solanina, un alcaloide que produeix la planta per defensar-se dels depredadors.

TÒXICA: pot provocar intoxicacions als menuts perquè les seues baies acolorides resulten atraients per als xiquets.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Solanum deriva del llatí "solor" consol, per les propietats medicinals d’algunes de les espècies del gènere. Altres autors proposen que ve del llatí “sol, solis” el sol, degut la preferència de la planta per els llocs assolellats. L’epítet específic luteum ve del llatí "luteus" groc, de color groc, en referència al color groc que de vegades prenen els fruits.

Solanum luteum va ser descrita per Philip Miller i publicada en The Gardeners Dictionary: eighth edition Solanum no. 3. 1768.

Família Solanaceae