Hyparrhenia sinaica (Delile) Llaurado ex G.López

NOMS: Albellatge. Fenàs. Albellatge de fulla estreta, Albellatge petit, Albellatge prim. Castellà : Cerrillo. Triquera borde. Italià: Barboncino mediterraneo. Francès: Barbon velu. Herbe barbue. Anglès: Coolatai Grass. Thatching Grass.

Les espigues apareixen per parelles

SINÒNIMS: Andropogon sinaicus Delile; Hyparrhenia hirta (L.) Stapf subsp. pubescens (Andersson) K. Richter

DISTRIBUCIÓ: Paleotropical

HÀBITAT: Hyparrhenietum hirto-pubescentis. Vores de camins, prats secs, talussos i marges. Fins els 800 metres d’altitud.

Gramínia cespitosa que pot sobrepassar el metre d'alçada

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són les plantes vivaces que mantenen els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, i renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta s’amaguen, mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ:  Planta que sovint mesura més d’un metre d’alçada, tot i que no sol passar dels 80 cm, cespitosa. Desenvolupa tiges llargues al capdamunt de les quals estan les dues espigues amb el peduncle sense pèls ( a diferència de Hyparrhenia hirta que te pèls llargs al peduncle) i les arestes retorçudes. Sovint amb tons vermellosos.

Fulles de fins 2 mm. d'amplada 

Fulles estretes (menys de 2 mm) i glabrescents, de color verd pàl·lid amb el nervi mitjà blanquinós quan són joves, que van agarrant tonalitat rogenca.

Floreix de març a novembre

Flors en espigues que apareixen per parelles, a la base de les quals hi ha una bràctea amb forma d’espata. Espícules de 4-5 mm, la inferior sèssil i fèrtil, amb aresta, i la superior amb pedicel és estèril i sense aresta. Les glumes són igualment piloses; la lemma de la flor fèrtil és bífida i l’aresta naix entre les dues dents. Floreix de març a novembre.

Fruit en cariopsi

Fruit en cariopsi allargat, el fruit típic de les gramínies, sec, indehiscent i amb la coberta seminal adherida al pericarpi.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La part interna de la cariopsi és rica principalment en midó però també està envoltada de proteïnes i en l'embrió de lípids .

Lígula

USOS I PROPIETATS: L’abellatge, tant d’una espècie com de l’altra (H. hirta o H. sinaica), s’ha emprat tradicionalment per confeccionar els bucs per hostatjar les colmenes. També s’ha utilitzat per confeccionar cistelles i estores.

És un bon farratge pel bestiar en sòls pobres de clima sec, perquè resisteix la sequera. Aquesta característica la fa idònia per protegir sòls degradats, pedregars i talussos, i per als jardins xeròfits.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Hyparrhenia deriva del grec "hypo" que significa sota, i "arrhen" que significa masculí, al·ludint a les espiguetes masculines que estan a la part inferior, a la base de les espigues. L’epítet específic sinaica és en referència al "Monte Sinaí" muntanya d’Egipte situada al sud de la Península del Sinaí.

Aquesta espècie va ser descrita per Alire Raffeneau Delile en Annales des Sciences Naturelles; Botanique, sér. 2 7: 285. 1836. com Andropogon sinaicus. amb el nom de Hyparrhenia sinaica va ser publicada en Anales del Jardín Botánico de Madrid 51(2): 313. 1993[1994].

Família Gramineae (Poaceae)

Allium scorodoprasum subsp. rotundum (L.) Stearn

NOMS: All bord. Porradell. Castellà: Ajo pardo. Occità: Pòrri-couguiéu. Portuguès: Alho-de-espanha. Alho-espanhol. Alho-mourisco. Alho-rocambole. Francès: Ail arrondi, Ail à inflorescences rondes. Italià: Aglio arrotondato. Anglès: Round Leek. Sand leek. Alemany: Kugeliger Lauch. Runder Lauch. Rundköpfiger Lauch.

Inflorescència en umbel·la esfèrica

SINÒNIMS: Allium rotundum L.; Porrum scorodoprasum (L.) Rchb.

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt dels continents de l'hemisferi nord. 

HÀBITAT: Brachypodion phoenicoidis. Creix als erms, marges de camps, vores de camins i llocs trepitjats. Entre els 600 i els 1200 metres d’altura. Aquest del Campello de Vallada.

Tija cilíndrica erecta que pot sobrepassar el metre d'alçada

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Planta vivaç, bulbosa, de tija cilíndrica massissa, erecta glabra, que pot assolir el metre d’alçada. Bulb globós amb nombrosos bulbils situats a la part externa del bulb principal, amb la túnica externa coriàcia de color obscur.

Fulles  linears, planes i quillades

Fulles de tres a sis que embolcallen la tija en la meitat inferior, amplament linears, quillades, amb el marge finament denticulades

Periant ovoide de color purpuri

Flors en inflorescència umbel·lada esfèrica, densa, de fins 6 cm de diàmetre, amb una bràctea acuminada i membranàcia que cau aviat. Periant ovoide, amb tèpals obtusos purpuris o de color de rosa, de 5-7 mm. Androceu amb estams interns, tricuspidats, amb l’eix anterífer més curt que els tèpals i els apèndix laterals que sobresurten; anteres grogues o purpúries. Floreix a l’estiu, entre juny i agost.

Fruits en càpsula

Fruit en càpsula de 3-5 mm.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La inflorescència més gran amb una bràctea caduca, els estams inserts i les fulles planes del porradell, el diferencien de l'all vermell (Allium sphaerocephalon), una altra espècie d'all amb flors del mateix color purpuri, però amb 2-3 bràctees persistents, els estams clarament exserts i les fulles buides per dins (fistuloses).

Bulb globós amb nombrosos bulbils

USOS I PROPIETATS: El bulb pot consumir-se en substitució de l’all cultivat. Les fulles i la tija també es mengen per condimentar amanides i sopes.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Allium és d’origen incert, però és el nom utilitzat per Plaute, Plini i altres per referir-se a l’all.  Alguns autors hi deriven del grec “ἄγλις áglis” que significa dent d’all, i altres del grec antic “ἀλλᾶς allãs” que significa adobat, amanit. L’epítet específic scorodoprasum del grec “σκόροδον scórodon” cap o tija d’all, i de “πράσον práson” porro.

Allium scorodoprasum va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 1: 297. 1753.

Família Amaryllidaceae (Liliaceae)

Rumex crispus L.

NOMS: Paradella crespa. Agrella. Llengua de bou. Remeneguera. Romàs. Roma. Castellà: Romaza crespa. Acedera crispada. Llengua de vaca. Gallego: Carbesa. Èuscara: Uztaoa. Occità: Lapas. Portuguès: Labaça-crespa. Francès: Oseille crépue. Patience crépue. Rumex crépu. Italià: Rómice cavolaia. Rómice crespo. Anglès: Crisped Dock. Curled Dock. Curly Dock. Alemany: Krauser Ampfer. Neerlandès: Krulzuring. Grec: Αγριολάπαθο. Λάπαθον οξάλιον. Λάπαθο.

Flors en panícula més o menys compacta

SINÒNIMS: Lapathum crispum (L.) Scop.

DISTRIBUCIÓ: Cosmopolita i subcosmopolita: es diu de distribució cosmopolita les espècies que es distribueixen, com a mínim, per tres continents diferents de forma natural.

HÀBITAT: Plantaginetalia majoris. Creix als herbassars humits, vores de camins i llocs alterats

Tiges erectes i estriades

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Planta que pot sobrepassar el metre d’alçada amb les inflorescències. Diverses tiges estriades, robustes, sovint amb tonalitat vermellosa.

Fulles lanceolades amb el marge ondulat i cresp

Fulles grans que poden arribar als 30 cm de llargària, lanceolades, amb el marge ondulat, agut a l’àpex, arrodonit o cordat a la base, amb pecíol i òcrea membranosa.

Flors trímeres

Flors en estreta panícula més o menys compacta, amb flors hermafrodites o unisexuals, trímeres, amb dos verticils de tres peces sepaloides; els interns amb un grànul. Androceu amb sis estams de filament curt i anteres oblongues. Gineceu súper amb tres estils reflexos amb estigmes multífids. Floreix en maig, juny i juliol.

Fruit embolcallat pels tèpals interns

Fruit en aqueni trígon de fins 3 mm. embolcallat pels tres tèpals interns en forma de cor

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El nom de poligonàcia deriva de la presència en algunes espècies de nusos a les tiges anomenats “goni” genolls en grec, és a dir, significa amb molts genolls. Altra característica de la família és l’òcrea, una estructura formada per estípules membranoses soldades formant una coberta que envolta la tija als nusos o a la base dels pecíols.

USOS I PROPIETATS:  Medicinal però tòxica. Les fulles són antianèmiques i vitamíniques. En medicina popular s’ha emprat per a tractar l'estrenyiment, diarrees, convalescències, refredats grips i afecciones de la pell. També s'emprava contra l'anèmia perquè l'arrel augmentava el nivell d'hemoglobina a la sang gràcies a ser rica en ferro, minerals i vitamines. Actualment està en desús perquè per intoxicació pot produir gastroenteritis.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Rumex significa javelina, per la forma de punta de llança de les fulles de moltes espècies del gènere. Plaute i altres autors de l’antiguitat ja usaven aquest nom per referir-se a les agrelles. L’epítet específic crispus deriva de “crispo” arrissat, cresp

Rumex crispus va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 1: 335. 1753.

Família Polygonaceae