NOMS: Teix.
Teixera. Castellà: Tejo. Tejón.
Sabino. Gallego: Teixo. Teixeiro. Èuscara: Agin. Hagina. Occità: Tuèis, Tèish. Portuguès: Teixo. Teixeira. Francès: If, If commun. Italià: Albero della morte. Libo. Tasso
comune. Anglès: Yew. European Yew. Alemany: Eibe. Ifenbaum. Neerlandès: Venijnboom. Gewone Taxus. Grec: Δένδρο του θανάτου. Ήμερο έλατο. Ίταμος.
Τάξος ραγώδης.
 |
| Fruits embolcallats per l'aril roig |
SINÒNIMS: Taxus lugubris Salisb.; Taxus vulgaris Borkh.
DISTRIBUCIÓ:
Eurosiberiana
HÀBITAT: Quercion
pubescenti-petraeae. En llocs ombrívols, escletxes de roques,
barrancs. Entre els 1000 i els 1800 metres d’altura.
 |
| Arbre dioic que pot arribar als 15 metres d'alçada |
FORMA VITAL: Macrofaneròfit : segons la
classificació de les formes vitals de
Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes
persistents situades a més de 2 m d'alçada.
DESCRIPCIÓ: Arbre dioic que pot arribar als 15 metres d’alçada, amb capçada piramidal, però per l’acció
de l’home és rar veure teixos arboris, sovint solen ser arbusts ramificats, amb
les tiges de fusta rogenca.
 |
| Fulles linears esparses |
Fulles de disposició esparsa,
linears, agudes, que cobreixen densament les branques, prenent l’aparença de
fulles compostes, de color verd fosc per l’anvers i pàl·lid pel revers. Les
fulles són tòxiques.
 |
| Flors masculines |
Flors unisexuals
i disposades en arbres diferents (dioic) hi ha doncs arbres mascles i arbres
femelles. Les flors masculines groguenques amb esquames peltades, que són els
estams; les femenines són verdes. Floreix a la primavera, en març i abril.
 |
| Fruits del teix |
Fruit amb les
granes cobertes d’una cúpula carnosa de color roig que s’anomena aril. Les
fulles són tòxiques i la llavor també però l’aril és innocu i comestible. Els
ocells mengen l’aril i dispersen les llavors.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Un aril, en
botànica, és un embolcall o apèndix, generalment carnós i vivament acolorit de
la coberta de la llavor que s'origina a partir de la regió de l'hílum,
altrament dit funicle, que és el punt de contacte de la llavor. Els arils són
sovint parts comestibles que animen els animals a transportar la llavor, ajudant
així a la dispersió.
 |
| Flors femenines |
USOS I PROPIETATS:
El teix té fama des de l'antiguitat d'emmenagog i narcòtic. És una planta molt
tòxica que produeix hipotensió, depressió cardíaca i la mort. Últimament s'ha
descobert que el taxol, que s'extreu de l'escorça del teix, és una substància
amb propietats anticanceroses, eficaç contra el càncer d'ovari, pell, mama i
còlon
La fusta és dura, compacta, resistent, elàstica, molt
estimada per ebenistes; antigament, s'utilitzava per a fabricar arcs i també
llances, que els romans anomenaven taxus.
Per la resistència a la putrefacció, alguns faraons l'utilitzaven per a
construir-ne sarcòfags.
 |
| Tronc amb fusta rogenca i escorça que es desprèn en tires longitudinals |
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El nom del gènere Taxus
deriva dels sànscrit "táksati"
fabricar, per la fusta resistent. Altres autors ho fan derivar del grec “taxis” fila, per la disposició de les
fulles. El nom Taxus ja l’empraven
Virgili i Plini. L’epítet específic baccata ve de “bacca” baia, ornat amb
baies o alguna cosa similar a les baies.
S’utilitza com ornamental. Es pot plantar aïllat, formant
bosquet o en alineacions. És un arbre que, com el grèvol (Ilex aquifolium), són restos d’origen eurosiberià d’èpoques
passades, quan les nostres terres eren molt més humides. Abundava molt antigament
i per l’acció dels humans ha anat minvant. Avui en dia està protegit i en vies
de recuperació.
L'exemplar més antic d'Espanya es troba a Bermiego,
Astúries. Es coneix com Teixu l'Església,
té 15 m d'alçada amb un diàmetre tronc de 6,82 m, un diàmetre de corona de
15 m i una vida estimada en uns 2000 anys. Va ser declarat Monument Natural el
27 d'abril de 1995 pel Govern asturià i està protegit pel Pla de Recursos
Naturals.
Taxus baccata va
ser descrit per Carles Linné i publicat en Species
Plantarum 2: 1040. 1753.
Família Taxaceae
