Trisetaria panicea (Lam.) Paunero

NOMS: Francès: Trisète à feuilles de pànic. Italià: Gramigna minore. Gramigna dell’Appennino. Anglès: Oat-grass. Alemany: Hirsen-Goldhafer.

Flors en panícules amplament cilíndriques

SINÒNIMS: Trisetum paniceum (Lam.) Pers.; Avena panicea Lam.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Hordeion leporini. Thero-Brachypodietea. Creix a les vores de camins, cultius de secà i llocs eixuts. Fins els 1000 metres d’altitud.

Herba cespitosa pubescent de fins 60 cm d'alçada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Gramínia anual cespitosa, pubescent que pot arribar als 50-60 cm d’alçada, erectes o geniculats

Fulles cobertes de pèls fins

Fulles pubescents i ciliades amb beina foliar pilosa, limbe linear i pla; lígula membranàcia i curta

Arestes rectes o poc corbades

Flors en panícules ovoides o amplament cilíndriques, amb espícules de 4-6 flors; gluma inferior més curta que la superior; aresta recta o poc corbada inserida en el quart superior del lemma. Floreix d’abril a juliol.

Fruit en cariopsi

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors de les gramínies són generalment hermafrodites; amb periant nul o, com a màxim amb dues o, de vegades, tres petites peces escamoses anomenades glumèl·lules; androceu de tres estams; gineceu d'ovari unilocular i amb dos estigmes plomosos. Tancant la flor, hi ha dues bràctees anomenades glumel·les; la glumel·la inferior o lemma està ben desenvolupada i sovint presenta una aresta; la glumel·la superior o pàlea és membranosa i de vegades molt reduïda.

Lígula membranosa i curta

USOS I PROPIETATS: No n’hem trobat

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Trisetaria, com el del sinònim, Trisetum, deriva del llatí "tris" tres, i de "seta" seta, és a dir, amb tres setes, per l’aspecte de l’espigueta. L’epítet específic panicea ve de “panicum” el gènere del mill, semblant al mill.

Trisetaria panicea és considerada una de les gramínies més al·lergògenes, si més no, del centre peninsular.

Trisetaria panicea va ser descrita per Elena Paunero i publicada en Anales del Jardín Botánico de Madrid 9: 524. 1950. El basiònim Avena panicea va ser descrit per J. B. Lamarck i publicat en Tableau Encyclopédique et Methodique ... Botanique 1: 202. 1791[1792].

Família Gramineae (Poaceae)

Taxus baccata L.

NOMS: Teix. Teixera. Castellà: Tejo. Tejón. Sabino. Gallego: Teixo. Teixeiro. Èuscara: Agin. Hagina. Occità: Tuèis, Tèish. Portuguès: Teixo. Teixeira. Francès: If, If commun. Italià: Albero della morte. Libo. Tasso comune. Anglès: Yew. European Yew. Alemany: Eibe. Ifenbaum. Neerlandès: Venijnboom. Gewone Taxus. Grec: Δένδρο του θανάτου. Ήμερο έλατο. Ίταμος. Τάξος ραγώδης.

Fruits embolcallats per l'aril roig

SINÒNIMS: Taxus lugubris Salisb.; Taxus vulgaris Borkh.

DISTRIBUCIÓ: Eurosiberiana

HÀBITAT: Quercion pubescenti-petraeae. En llocs ombrívols, escletxes de roques, barrancs. Entre els 1000 i els 1800 metres d’altura.

Arbre dioic que pot arribar als 15 metres d'alçada

FORMA VITAL: Macrofaneròfit : segons la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ: Arbre dioic que pot arribar als 15 metres d’alçada, amb capçada piramidal, però per l’acció de l’home és rar veure teixos arboris, sovint solen ser arbusts ramificats, amb les tiges de fusta rogenca.

Fulles linears esparses 

Fulles de disposició esparsa, linears, agudes, que cobreixen densament les branques, prenent l’aparença de fulles compostes, de color verd fosc per l’anvers i pàl·lid pel revers. Les fulles són tòxiques.

Flors masculines

Flors unisexuals i disposades en arbres diferents (dioic) hi ha doncs arbres mascles i arbres femelles. Les flors masculines groguenques amb esquames peltades, que són els estams; les femenines són verdes. Floreix a la primavera, en març i abril. 

Fruits del teix

Fruit amb les granes cobertes d’una cúpula carnosa de color roig que s’anomena aril. Les fulles són tòxiques i la llavor també però l’aril és innocu i comestible. Els ocells mengen l’aril i dispersen les llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un aril, en botànica, és un embolcall o apèndix, generalment carnós i vivament acolorit de la coberta de la llavor que s'origina a partir de la regió de l'hílum, altrament dit funicle, que és el punt de contacte de la llavor. Els arils són sovint parts comestibles que animen els animals a transportar la llavor, ajudant així a la dispersió.

Flors femenines

USOS I PROPIETATS: El teix té fama des de l'antiguitat d'emmenagog i narcòtic. És una planta molt tòxica que produeix hipotensió, depressió cardíaca i la mort. Últimament s'ha descobert que el taxol, que s'extreu de l'escorça del teix, és una substància amb propietats anticanceroses, eficaç contra el càncer d'ovari, pell, mama i còlon

La fusta és dura, compacta, resistent, elàstica, molt estimada per ebenistes; antigament, s'utilitzava per a fabricar arcs i també llances, que els romans anomenaven taxus. Per la resistència a la putrefacció, alguns faraons l'utilitzaven per a construir-ne sarcòfags.

Tronc amb fusta rogenca i escorça que es desprèn en tires longitudinals

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Taxus deriva dels sànscrit "táksati" fabricar, per la fusta resistent. Altres autors ho fan derivar del grec “taxis” fila, per la disposició de les fulles. El nom Taxus ja l’empraven Virgili i Plini.  L’epítet específic baccata ve de “bacca” baia, ornat amb baies o alguna cosa similar a les baies.

S’utilitza com ornamental. Es pot plantar aïllat, formant bosquet o en alineacions. És un arbre que, com el grèvol (Ilex aquifolium), són restos d’origen eurosiberià d’èpoques passades, quan les nostres terres eren molt més humides. Abundava molt antigament i per l’acció dels humans ha anat minvant. Avui en dia està protegit i en vies de recuperació.

L'exemplar més antic d'Espanya es troba a Bermiego, Astúries. Es coneix com Teixu l'Església, té 15 m d'alçada amb un diàmetre tronc de 6,82 m, un diàmetre de corona de 15 m i una vida estimada en uns 2000 anys. Va ser declarat Monument Natural el 27 d'abril de 1995 pel Govern asturià i està protegit pel Pla de Recursos Naturals.

Taxus baccata va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 2: 1040. 1753.

Família Taxaceae

Cheilanthes acrostica (Balb.) Tod.

NOMS: Falguereta de fenc, Falzia olorosa. Castellà: Falguerilla. Francès: Cheilanthès acròstic. Italià: Felcetta odorosa. Anglès: Scented Cheilanthes. Alemany: Schuppenfarn.

SINÒNIMS: Pteris acrostica Balb.; Cheilanthes pteridioides (Reichard) C. Chr. subsp. acrostica (Balb.) O. Bolòs, Vigo, Masalles et Ninot; Allosorus acrosticus (Balb.) Christenh.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Asplenietalia glandulosi. Creix a les fissures de les roques, calcàries o silíciques, a llocs secs.

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Petita falaguera, que no arriba al pam d’alçada, amb les frondes fasciculades, 3 pinnatisectes, dividides en petites pínnules ovalades de color verd fosc per l’anvers i amb pèls i esquames pel revers; raquis obscur. Esporulació entre febrer a juliol

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les falgueres  varen ser els primers cormòfits a poblar la terra ara fa uns 400 milions d’anys, al devonià. Formaren grans boscos pantanosos al carbonífer, fa uns 345 milions d’anys, i varen assistir al naixement dels boscos de les primeres plantes amb llavor i dels grans rèptils del mesozoic.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Cheilanthes deriva del grec “cheílos” llavi, i el sufix “-anthes (ánthos)” flor, pels esporangis marginals. L’epítet específic acròstica ve del grec “ακροϛ ákros” extremitat i “στίχος stíchos” cap a, línia, matriu, per la disposició del sorus a l’extrem de les pínnules.  

Cheilanthes acrostica va ser descrita i publicada per Agostino Todaro en Giornale di Scienze Naturali ed Economiche di Palermo 1(10): 215. 1866.

Família Pteridaceae (Polypodiaceae)