NOMS: Fasser de
jardí. Palmera de Canàries. Castellà:
Palma canaria. Palma de jardín. Palmera de Canarias. Èuscara: Kanariar palmondo. Portuguès:
Palmeira-das-canárias. Francès: Dattier
des Canaries. Palmier des Canaries. Italià:
Palma delle Canarie. Anglès: Canary
Palm. Canary Island Date-palm. Alemany:
Kanarische Dattelpalme. Kanarische Palme. Neerlandès:
Canarische Dadelpalm. Grec: Φοίνιξ
κανάριος. Φοίνιξ ο κανάριος. Xinès:
Jia na li haiz zao
 |
| Semblant ala palmera dactilífera però de menys alçada |
SINÒNIMS: Phoenix cycadifolia Regel
DISTRIBUCIÓ:
Palmera endèmica de les Illes Canàries.
HÀBITAT: Espècie
cultivada com ornamental als jardins que surt de vegades com subespontània.
FORMA VITAL: Macrofaneròfit : segons la
classificació de les formes vitals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents
situades a més de 2 m d'alçada.
DESCRIPCIÓ:
Palmera dioica molt semblant a la Phoenix
dactylifera de la que es diferència per tindre un tronc més gros i
curt, que no sol sobrepassar els 14 metres d’alçada, una capçada més densa, amb
més fulles, aquestes amb més folíols i d’un verd intens, front al verd cendrós
de la P. dactylifera
 |
| Fulles pinnades de fins 5 metres |
Fulles pinnades, grans,
de fins 5 metres, amb folíols rígids i punteguts, de limbe lanceolat, amb
pecíols amb espines llargues que van fent-se més llargues fins que acaben en
folíols grocs, els més pròxims al tronc que van adquirint un verd llustrós. Menys
rígides quan més pròximes a l’àpex.
 |
| Inflorescència molt ramificada amb petites flors color crema |
Flors unisexuals
en peus diferents (dioica) en inflorescències molt ramificades, de fins dos
metres, amb flors petites de color crema que atrauen les abelles. Floreix entre març i juny.
 |
| Dàtils menuts que no es mengen |
Fruit en petits
dàtils de fins 1,5 cm, secs i no comestibles pel baix valor organolèptic.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Per la seua bellesa, resistència al fred i facilitat
d'adaptació és una de les palmeres que més s'utilitzen en jardineria però el
morrut entra per la corona de les palmeres, posa els ous i les larves penetren
a l’estípit convertint-lo en serradura i matant la palmera.
 |
| Interior d'un tronc de palmera atacada pel morrut roig |
USOS I PROPIETATS:
Detectat per primera vegada al País Valencià en 2004, la plaga morrut roig (Rhynchophorus
ferrugineus), s’ha convertit en un vertader problema ambiental,
econòmic i social perquè ´la palmera canària
és l’espècie més vulnerable davant aquest insecte. “Al País Valencià la
plaga ha adquirit una dimensió social perquè els habitants veuen la palmera com
un element més, propi de la terra i lligat a la cultura mediterrània”. “L’ús
que se n’ha fet ha anat adaptant-se als temps, fins esdevindre quelcom
simbòlic: des de la inserció a les alqueries de l’horta valenciana, on les
palmeres s’alcen com imponents talaies del temps entre els camps de tarongers,
fins al passeig de l’Esplanada d’Alacant, ningú pot deixar d’associar les
arecàcies amb el paisatge i la cultura valencianes”. (Mètode)
 |
| Morrut llest per a sortir a colonitzar altres palmeres |
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El genèric Phoenix deriva del grec “φοῖνιξ phoinix
“ o de “φοίνικος phoinikos”
que era el nom que donaven Teofrast i Plini el Vell a la palmera datilera (Phoenix
dactylifera). És probable que el nom faça referència al fenici Phoenix,
fill d’Amyntor i Cleobule en la Ilíada d’Homer, però altres autors diuen que es
refereix a l’au Fènix, l’au sagrada de l’Antic Egipte. El nom específic,
canariensis, és un epítet geogràfic
que fa referència al lloc d’on és originaria: les Illes Canàries.
Phoenix canariensis
va ser descrit per J. Benjamin Chabaud, i publicat en Provence agricole et horticole illustrée; organe de l'agriculture et de
l'horticulture méridionales. Toulon. 19: 293–295, f. 67–68. 1882.
Família Palmae (Arecaceae)
