Lampranthus multiradiatus (Jacq.) N.E.Br.

NOMS: Flor de migdia rosa. Castellà: Rayito de sol. Mesen. Uña de gato. Portuguès: Chorão. Malícia. Anglès: Rosy Dewplant. Creeping Redflush. ice plant.

Flors solitàries o en cimes terminals

SINÒNIMS: Mesembryanthemum multiradiatum Jacq. (basiònim) Mesembryanthemum roseum Willd.; Lampranthus roseus (Willd.) Schwantes

DISTRIBUCIÓ: És una planta endèmica de Sudàfrica

HÀBITAT: Cultivada com ornamental i de vegades naturalitzada.  

Tiges erectes o rastreres

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Herbàcia perenne de fins 60 cm d’alçada, de tiges erectes, sovint rastreres

Fulles oposades de secció triangular i acuminades

Fulles suculentes, falcades, oposades, sèssils, de secció transversal triangular, mucronades, de color verd grisenc

Estaminodis petaloides 

Flors en cimes terminals, amb el periant format per cinc tèpals. Nombrosos estaminodis petaloides, llargs i estrets de color rosat però també hi ha varietats amb flors blanques, de color crema, taronja, lila o roig, de 4-5 cm de diàmetre. Androceu amb nombrosos estams erectes. Gineceu amb ovari ínfer. Floreix de febrer a juny.

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula d’1,5 cm de diàmetre amb cinc lòculs que contenen llavors piriformes rugoses de color bru obscur.

Periant amb cinc tèpals

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un estaminodi és un estam estèril, que pot ésser atrofiat o haver-se transformat en nectari, en peça petaloide com en aquest cas, etc. que no produeix grans de pol·len. Solen estar a la part interna de la flor, pel que són poc visibles, però en el cas del gènere Lampranthus surten en diversos verticils que van prenent, de dins a fora, l’aspecte de pètals que formen la flor. 

Lampranthus multiradiatus

USOS I PROPIETATS: S’empra com ornamental en jardineria per la seua rusticitat, resistència a la sequera i la impressionant floració.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:El genèric Lampranthus deriva del grec “λαμπρός lamprós” esplèndid, radiant, i de “ἄνϑοϛ ánthos” flor, és a dir, de flors radiants. L’epítet específic multiradiatus de “multus” molt, i de “radiatus” amb radis, en referència als molts pètals que surten del centre com els radis.

Aquesta espècie va ser descrita per Nicolaus Joseph von Jacquin i publicada en Fragmenta Botanica 44. 1801 amb el nom de Mesembryanthemum multiradiatum. Amb el nom actualment acceptat de Lampranthus multiradiatus va ser publicat per Nicholas Edward Brown en The Gardeners' Chronicle: a weekly illustrated journal of horticulture and allied subjects. ser. 3 87(2255): 212. 1930.

Família Aizoaceae

Washingtonia robusta H.Wendl.

NOMS: Washingtònia robusta. Palmera robusta. Castellà: Palmera mexicana. Palmera de abanico mejicana. Èuscara: Mexikoko palmondo. Gallego: Palmeira de abano mexicana. Portuguès: Palmeira-de-leque-do-méxico. Palmeira-de-saia. Francès: Palmier du Mexique. Palmier chiffon á poussier du ciel. Anglès: Washington Fan-palm. Skyduster palm. Alemany: Mexikanische Fächerpalme. Xinès: hua sheng dun zong.

Capçada de Wasingtonia robusta amb les fulles palmades

SINÒNIMS: Neowashingtonia robusta (H. Wendl.) A. Heller; Pritchardia robusta (H. Wendl.) Schröt.; Washingtonia gracilis Parish.

DISTRIBUCIÓ: Amèrica del nord

HÀBITAT: Cultivada com ornamental. Procedent del nord de Mèxic, a la zona de Sonora. Suporta la sequera i els sòls pobres però menys que la seua germana Washingtonia filifera.

Tronc fi i esvelt

FORMA VITAL: Macrofaneròfit : segons la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ: Palmera hermafrodita amb un estípit de color marró, estret, que pot assolir els 30 metres d’alçada i va fent-se més estret quant més amunt, i que manté les fulles velles marcides durant molt de temps cobrint el tronc.

Fulles de fins un metre de diàmetre amb llarg pecíol

Fulles costapalmades de fins un metre de diàmetre amb folíols dividits fins la meitat en segments amb l’àpex bífid. Pecíol d’un metre amb dents corbades als marges

Inflorescències que poden assolir els tres metres de llargues

Flors en inflorescències que surten entre la base de les fulles que poden arribar als tres metres de longitud, són penjants i porten nombroses flors petites de color crema. Floreix a la primavera.

Fruits en drupa menuda de color negrós

Fruit en drupa ovoide de color negrós, d’uns 8 mm de diàmetre.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: L’espècie Washingtonia robusta és confon amb facilitat amb Washingtonia filifera perquè les diferències són subtils. W. robusta té el tronc o estípit més prim amb fissures menys marcades; les fulles més petites, doncs no sobrepassen el metre, i les fulles velles a penes tenen fils. Cal tenir en compte que de joves és quasi impossible diferenciar-les i, a més a més, s’hibriden amb facilitat i produeixen exemplars amb característiques intermèdies.

USOS I PROPIETATS: És una palmera molt ornamental pels seus troncs prims i esvelts, de vegades corbats, plantades solitàries, en grups o en alineacions.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El gènere Washingtonia està dedicat al primer president dels Estats Units d’Amèrica, George Washington (1732-1799). L’epítet específic robusta deriva del llatí “robur” roure, sòlid, del qual deriva “robustus” amb el significat de robust, vigorós, amb força, pel fort creixement que caracteritza aquesta espècie.

Alineació de W. filifera on s'ha colat una W. robusta 

Al Jardí de Vivers de València hi ha una alineació de washingtònies filíferes entre les quals es va “colar” una Washingtonia robusta, el que ens permet veure clarament les diferències entre les dues espècies. Contràriament al que podríem pensar, la W. robusta és la més prima i delicada que destaca entre les W. filifera.

Les primeres llavors de W. robusta  arribaren a Europa a la dècada de 1880, pocs anys després que les de W. filifera.

Dins de la qualificació d’al·lèrginitat de les plantes ornamentals, entre el 0 i el 10, les Washingtonia tenen un 3, és a dir, que deixen caure poc pol·len.

Washingtonia robusta va ser descrita per Hermann A. Wendland, i publicada en Garten-Zeitung. Monatsschrift für Gärtner un Gartenfreunde 2: 198. 1883.

Família Palmae (Arecaceae)

Phoenix canariensis Chabaud

NOMS: Fasser de jardí. Palmera de Canàries. Castellà: Palma canaria. Palma de jardín. Palmera de Canarias. Èuscara: Kanariar palmondo. Portuguès: Palmeira-das-canárias. Francès: Dattier des Canaries. Palmier des Canaries. Italià: Palma delle Canarie. Anglès: Canary Palm. Canary Island Date-palm. Alemany: Kanarische Dattelpalme. Kanarische Palme. Neerlandès: Canarische Dadelpalm. Grec: Φοίνιξ κανάριος. Φοίνιξ ο κανάριος. Xinès: Jia na li haiz zao

Semblant ala palmera dactilífera però de menys alçada 

SINÒNIMS: Phoenix cycadifolia Regel

DISTRIBUCIÓ: Palmera endèmica de les Illes Canàries.

HÀBITAT: Espècie cultivada com ornamental als jardins que surt de vegades com subespontània.

FORMA VITAL: Macrofaneròfit : segons la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ: Palmera dioica molt semblant a la Phoenix dactylifera de la que es diferència per tindre un tronc més gros i curt, que no sol sobrepassar els 14 metres d’alçada, una capçada més densa, amb més fulles, aquestes amb més folíols i d’un verd intens, front al verd cendrós de la P. dactylifera

Fulles pinnades de fins 5 metres

Fulles pinnades, grans, de fins 5 metres, amb folíols rígids i punteguts, de limbe lanceolat, amb pecíols amb espines llargues que van fent-se més llargues fins que acaben en folíols grocs, els més pròxims al tronc que van adquirint un verd llustrós. Menys rígides quan més pròximes a l’àpex.  

Inflorescència molt ramificada amb petites flors color crema

Flors unisexuals en peus diferents (dioica) en inflorescències molt ramificades, de fins dos metres, amb flors petites de color crema que atrauen les abelles. Floreix entre març i juny.

Dàtils menuts que no es mengen

Fruit en petits dàtils de fins 1,5 cm, secs i no comestibles pel baix valor organolèptic.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Per la seua bellesa, resistència al fred i facilitat d'adaptació és una de les palmeres que més s'utilitzen en jardineria però el morrut entra per la corona de les palmeres, posa els ous i les larves penetren a l’estípit convertint-lo en serradura i matant la palmera.  

Interior d'un tronc de palmera atacada pel morrut roig

USOS I PROPIETATS: Detectat per primera vegada al País Valencià en 2004, la plaga morrut roig (Rhynchophorus ferrugineus), s’ha convertit en un vertader problema ambiental, econòmic i social perquè ´la palmera canària és l’espècie més vulnerable davant aquest insecte. “Al País Valencià la plaga ha adquirit una dimensió social perquè els habitants veuen la palmera com un element més, propi de la terra i lligat a la cultura mediterrània”. “L’ús que se n’ha fet ha anat adaptant-se als temps, fins esdevindre quelcom simbòlic: des de la inserció a les alqueries de l’horta valenciana, on les palmeres s’alcen com imponents talaies del temps entre els camps de tarongers, fins al passeig de l’Esplanada d’Alacant, ningú pot deixar d’associar les arecàcies amb el paisatge i la cultura valencianes”. (Mètode)

Morrut llest per a sortir a colonitzar altres palmeres 

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Phoenix deriva del grec “φοῖνιξ  phoinix “ o de “φοίνικος  phoinikos” que era el nom que donaven Teofrast i Plini el Vell a la palmera datilera (Phoenix dactylifera). És probable que el nom faça referència al fenici Phoenix, fill d’Amyntor i Cleobule en la Ilíada d’Homer, però altres autors diuen que es refereix a l’au Fènix, l’au sagrada de l’Antic Egipte. El nom específic, canariensis, és un epítet geogràfic que fa referència al lloc d’on és originaria: les Illes Canàries.

Phoenix canariensis va ser descrit per J. Benjamin Chabaud, i publicat en Provence agricole et horticole illustrée; organe de l'agriculture et de l'horticulture méridionales. Toulon. 19: 293–295, f. 67–68. 1882.

Família Palmae (Arecaceae)