Matthiola parviflora (Schousb.) R.Br.

NOMS: Violer. Violer parviflor. Castellà: Alhelí silvestre de flor pequeña. Alhelí menudo. Francès: Matthiole à petites fleurs. Àrab: منثور

Quatre pètals violacis en creu

SINÒNIMS: Cheiranthus parviflorus Schousb.

DISTRIBUCIÓ: Iber-magrebí

HÀBITAT: Stipion capensis. Creix als herbassars subnitròfils, erms terofítics, sobre sòls calcaris, margosos o gipsífers i secs, fins els 800 metres d’altitud.

Herba amb indument de pèls curts

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba anual amb indument de pèls curts i tiges ramificades de fins 30 cm d’alçada,

Fulles de marge sinuat-dentat

Fulles de marge sinuat-dentat, les de la roseta basal oblongues, més o menys el·líptiques, les caulinars més petites i també el·líptiques.

Quatre sèpals pilosos, els laterals gibosos

Flors en raïm lax pauciflor. Calze de quatre sèpals erectes amb el marge membranaci i els laterals gibosos. Corol·la de quatre pètals petits amb l’ungla inclosa en el calze i limbe de 2-4 x 1-3 mm, enter, rosat o violaci. Quatre nectaris laterals. Androceu tetradínam, és a dir, amb sis estams, quatre més llargs que els altres dos. Gineceu amb estigma bilobat amb dos gibositats laterals. Floreix entre gener i maig.

Fruit en síliqua de secció circular i pèls ramificats

Fruit en síliqua de fins 6 cm de llarg, de secció circular, torulós, amb indument de pèls ramificats curts, acabat amb banyes laterals rectes divergents i, de vegades, un tercer apèndix rudimentari.  

El fruit acaba en dos apèndix divergents

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La planta tipus d'on prové el nom de la família és la col (Brassica spp.) amb espècies i varietats importants per l’economia però a part de la seva importància econòmica, les brassicàcies també en tenen des del punt de vista científic, ja que Arabidopsis thaliana és la planta escollida per a l'estudi dels vegetals en general.

Matthiola parviflora

USOS I PROPIETATS: S’empra en jardineria com planta ornamental.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Matthiola és en honor del metge sienès Andrea Matthioli (1500-1577) que va traduir i comentar la Materia Mèdica de Dioscòrides. L’epítet específic parviflora deriva del llatí “parva” que significa petit, en referència a les flors menudes.

Matthiola parviflora va ser descrita per Robert Brown i publicada en Hortus Kewensis; or, a Catalogue of the Plants Cultivated in the Royal Botanic Garden at Kew. London (2nd ed.) 4: 121. 1812.

Família Cruciferae (Brassicaceae)

Lampranthus multiradiatus (Jacq.) N.E.Br.

NOMS: Flor de migdia rosa. Castellà: Rayito de sol. Mesen. Uña de gato. Portuguès: Chorão. Malícia. Anglès: Rosy Dewplant. Creeping Redflush. ice plant.

Flors solitàries o en cimes terminals

SINÒNIMS: Mesembryanthemum multiradiatum Jacq. (basiònim) Mesembryanthemum roseum Willd.; Lampranthus roseus (Willd.) Schwantes

DISTRIBUCIÓ: És una planta endèmica de Sudàfrica

HÀBITAT: Cultivada com ornamental i de vegades naturalitzada.  

Tiges erectes o rastreres

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Herbàcia perenne de fins 60 cm d’alçada, de tiges erectes, sovint rastreres

Fulles oposades de secció triangular i acuminades

Fulles suculentes, falcades, oposades, sèssils, de secció transversal triangular, mucronades, de color verd grisenc

Estaminodis petaloides 

Flors en cimes terminals, amb el periant format per cinc tèpals. Nombrosos estaminodis petaloides, llargs i estrets de color rosat però també hi ha varietats amb flors blanques, de color crema, taronja, lila o roig, de 4-5 cm de diàmetre. Androceu amb nombrosos estams erectes. Gineceu amb ovari ínfer. Floreix de febrer a juny.

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula d’1,5 cm de diàmetre amb cinc lòculs que contenen llavors piriformes rugoses de color bru obscur.

Periant amb cinc tèpals

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un estaminodi és un estam estèril, que pot ésser atrofiat o haver-se transformat en nectari, en peça petaloide com en aquest cas, etc. que no produeix grans de pol·len. Solen estar a la part interna de la flor, pel que són poc visibles, però en el cas del gènere Lampranthus surten en diversos verticils que van prenent, de dins a fora, l’aspecte de pètals que formen la flor. 

Lampranthus multiradiatus

USOS I PROPIETATS: S’empra com ornamental en jardineria per la seua rusticitat, resistència a la sequera i la impressionant floració.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:El genèric Lampranthus deriva del grec “λαμπρός lamprós” esplèndid, radiant, i de “ἄνϑοϛ ánthos” flor, és a dir, de flors radiants. L’epítet específic multiradiatus de “multus” molt, i de “radiatus” amb radis, en referència als molts pètals que surten del centre com els radis.

Aquesta espècie va ser descrita per Nicolaus Joseph von Jacquin i publicada en Fragmenta Botanica 44. 1801 amb el nom de Mesembryanthemum multiradiatum. Amb el nom actualment acceptat de Lampranthus multiradiatus va ser publicat per Nicholas Edward Brown en The Gardeners' Chronicle: a weekly illustrated journal of horticulture and allied subjects. ser. 3 87(2255): 212. 1930.

Família Aizoaceae

Washingtonia robusta H.Wendl.

NOMS: Washingtònia robusta. Palmera robusta. Castellà: Palmera mexicana. Palmera de abanico mejicana. Èuscara: Mexikoko palmondo. Gallego: Palmeira de abano mexicana. Portuguès: Palmeira-de-leque-do-méxico. Palmeira-de-saia. Francès: Palmier du Mexique. Palmier chiffon á poussier du ciel. Anglès: Washington Fan-palm. Skyduster palm. Alemany: Mexikanische Fächerpalme. Xinès: hua sheng dun zong.

Capçada de Wasingtonia robusta amb les fulles palmades

SINÒNIMS: Neowashingtonia robusta (H. Wendl.) A. Heller; Pritchardia robusta (H. Wendl.) Schröt.; Washingtonia gracilis Parish.

DISTRIBUCIÓ: Amèrica del nord

HÀBITAT: Cultivada com ornamental. Procedent del nord de Mèxic, a la zona de Sonora. Suporta la sequera i els sòls pobres però menys que la seua germana Washingtonia filifera.

Tronc fi i esvelt

FORMA VITAL: Macrofaneròfit : segons la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ: Palmera hermafrodita amb un estípit de color marró, estret, que pot assolir els 30 metres d’alçada i va fent-se més estret quant més amunt, i que manté les fulles velles marcides durant molt de temps cobrint el tronc.

Fulles de fins un metre de diàmetre amb llarg pecíol

Fulles costapalmades de fins un metre de diàmetre amb folíols dividits fins la meitat en segments amb l’àpex bífid. Pecíol d’un metre amb dents corbades als marges

Inflorescències que poden assolir els tres metres de llargues

Flors en inflorescències que surten entre la base de les fulles que poden arribar als tres metres de longitud, són penjants i porten nombroses flors petites de color crema. Floreix a la primavera.

Fruits en drupa menuda de color negrós

Fruit en drupa ovoide de color negrós, d’uns 8 mm de diàmetre.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: L’espècie Washingtonia robusta és confon amb facilitat amb Washingtonia filifera perquè les diferències són subtils. W. robusta té el tronc o estípit més prim amb fissures menys marcades; les fulles més petites, doncs no sobrepassen el metre, i les fulles velles a penes tenen fils. Cal tenir en compte que de joves és quasi impossible diferenciar-les i, a més a més, s’hibriden amb facilitat i produeixen exemplars amb característiques intermèdies.

USOS I PROPIETATS: És una palmera molt ornamental pels seus troncs prims i esvelts, de vegades corbats, plantades solitàries, en grups o en alineacions.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El gènere Washingtonia està dedicat al primer president dels Estats Units d’Amèrica, George Washington (1732-1799). L’epítet específic robusta deriva del llatí “robur” roure, sòlid, del qual deriva “robustus” amb el significat de robust, vigorós, amb força, pel fort creixement que caracteritza aquesta espècie.

Alineació de W. filifera on s'ha colat una W. robusta 

Al Jardí de Vivers de València hi ha una alineació de washingtònies filíferes entre les quals es va “colar” una Washingtonia robusta, el que ens permet veure clarament les diferències entre les dues espècies. Contràriament al que podríem pensar, la W. robusta és la més prima i delicada que destaca entre les W. filifera.

Les primeres llavors de W. robusta  arribaren a Europa a la dècada de 1880, pocs anys després que les de W. filifera.

Dins de la qualificació d’al·lèrginitat de les plantes ornamentals, entre el 0 i el 10, les Washingtonia tenen un 3, és a dir, que deixen caure poc pol·len.

Washingtonia robusta va ser descrita per Hermann A. Wendland, i publicada en Garten-Zeitung. Monatsschrift für Gärtner un Gartenfreunde 2: 198. 1883.

Família Palmae (Arecaceae)