Carex flacca Schreb.

NOMS: Càrex glauc. Castellà: Mansiega. Masiega. Portuguès: Carriço-mole. Francès: Laiche flasque. Laîche glauque. Italià: Carice glauca. Anglès: Glaucous Sedge. Heath Sedge. Alemany: Blau-Segge. Blaugrüne Segge. Schlaffe Segge. Neerlandès: Zeegroene Zegge.

Carex flacca

SINÒNIMS: Carex glauca Scop.; Carex serrulata Biv. ex Spreng.

DISTRIBUCIÓ: Pluriregional

HÀBITAT: Aphyllantion. Creix als llocs humits, en prats i garrigues, zones forestals, camps i vores de camins, en terrenys argilosos.

Carex flacca, rizomatosa i glauca

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba rizomatosa i glauca, de fins mig metre d’alçada, amb tiges trígones estriades i rígides.

Fulles de Carex flacca

Fulles més curtes que la tija, de color glauc, linears, de 3-5 mm d’amplada i lígula de 2-3 mm de marges convoluts.

Flors masculines dalt i femenines a la part inferior

Flors unisexuals en espigues uniflores, les flors masculines a la part superior, amb estams linears de color taronja, i les flors femenines en espigues a la part inferior, curtament pedunculades; totes dos, masculines i femenines, a la mateixa tija florífera. Les glumes de les espiguetes femenines són lanceolades o ovades, de color brunenc, i l’estil es divideix en tres estigmes. La bràctea foliàcia és sovint més llarga que la inflorescència. Floreix a la primavera, entre abril i juliol.

Flors femenines de Carex flacca amb tres estigmes

Fruit en núcula trígona, ovoide, de color brunenc.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El gènere Carex és el més nombrós de la família de les ciperàcies i, fins i tot, l’estudi del gènere té un nom específic: caricologia. El botànic Carl Ludwig Willdenow va publicar el primer llibre Sur les espèces de Carex qui croissent sans culture dans les environs de Berlin, 1799

USOS I PROPIETATS: Pot emprar-se com planta ornamental en jardins, com entapissant en zones de sòls argilosos, a ple sol o a mitja ombra, sempre que hi haja un mínim d’humitat.  

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Carex està relacionat amb el grec “charaktós, -é, -ón” que significa dentat, serrat, etc.; amb el grec “kárcharos, -on” que significa agut, tallant, aspre, etc.; i amb el grec “keíro” que significa esquilar, tallar, rapar, etc. totes les veus fan referència al marge tallant de les fulles de moltes espècies del gènere. L’epítet específic flacca deriva del llatí “flaccus, -a, -um” penjant, caigut, pèndol, per les espigues femenines que pengen a la maturitat.

Carex flacca va ser descrita per Johann Christian Daniel von Schreber (Schreb.) i publicada en Spicilegium Florae Lipsicae (Appendix): 178. 1771.

Família Cyperaceae

Ophrys lutea Cav.

NOMS: Abelletes grogues. Abellera groga. Mosques grogues. Castellà: Abejera amarilla. Flor de abeja amarilla. Ofris amarilla. Portuguès: Erva-vespa. Francès: Ophrys jaune. Italià: Ofride gialla. Anglès: Yellow Bee-orchid. Alemany: Gelbe Ragwurz.

Ophrys lutea

SINÒNIMS: Arachnites luteus (Cav.) Tod.;

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Rosmarinetalia. Creix als prats secs, camps abandonats, coscollars i clarianes de pinars, sobre sòl calcari. Fins els 700 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Primer surten les fulles apegades al terra i d’entre mig surt la tija erecta que sosté les flors, de 10-30 cm d’alçada. Baix terra fa dos tubercles ovoides.

Fulles 3-5 en roseta basal ovades, amb el marge ondulat i els nervis linears. Les caulinars menors, lanceolades i abraçades a la tija.

Ophrys lutea

Flors en inflorescència en espiga laxa de 2-6 flors; bràctees lanceolades, membranoses, de color verd; tres tèpals externs còncaus, de color verd groguenc i el marge revolut; i els 2 interns linears o estretament lanceolats; el label és el tercer tèpal intern, de 9-18 mm, trilobat, papil·lós i glabre, la part central (espèculum) rogenca amb dues taques centrals blavenques i un marge ample, de 2-3 mm, de color groc viu que la caracteritza. Androceu amb un sol estam. Gineceu d’ovari ínfer amb l’estil, soldat a l’estam formant un ginostem cilíndric, acabat en dos estigmes. Floreix a la primavera

Fruit en càpsula amb ombroses llavors molt petites.

Ophrys lutea

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors atreuen els insectes pol·linitzadors mascles, imitant la forma de la femella com reclam de tipus sexual, que transporten els pol·linis de flor en flor. El label també imita el color i l’olor de la femella per provocar una pseudocòpula durant la qual els pol·linis s’adhereixen al cos del mascle i les durà a altres flors amb les que intentarà copular.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Ophrys  deriva, possiblement, del grec “ophrýs, -yós”  que significa cella, entrecella, per la vellositat del label. Ja va ser emprat per Plini el Vell a la seua obra “Història Natural”. L’epítet específic lutea ve del llatí "luteus" groc, de color groc, en referència al color groc del marge del label.

Aquesta espècie es troba present al Catàleg Balear d'Espècies Vegetals Amenaçades.

Ophrys lutea va ser descrita per Antoni Josep Cavanilles (Cav.) i publicada en Icones et Descriptiones Plantarum 2: 46, t. 160. 1793.

Família Orchidaceae

Echium sabulicola Pomel

NOMS: Vivorera de platja. Èquium marítim. Bolenga dels arenals. Castellà: Viborera marina. Francès: Vipérine marine, Vipérine maritime. Italià: Viperina delle spiagge. Anglès: Sand viper’s bugloss.

Inflorescències en panícula laxa

SINÒNIMS: Echium maritimum Batt.; Echium confusum Coincy; Echium pustulatum var. paniculatum Pau & Font Quer

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Ammophiletalia. Creix en platges, arenals marítims fins els 100 metres d’altitud. Aquests de la Platja de Tavernes de la Valldigna.

Herba pluricaule amb tiges i fulles amb pèls no híspids

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba pluricaule amb tiges de fins mig metre poc ramificades que poden créixer esteses per el terra o erectes cobertes d’una pilositat no híspida

Fulles alternes de marge enter

Fulles basals molt semblants a les caulinars, de distribució alterna, obovato-oblongues, atenuades en pecíol, amb el marge enter. Les caulinars inferiors són majors que les superiors, i totes amb pèls no híspids.

Flors amb els pètals soldats formant un tub

Flors en inflorescències en panícula laxa. Calze amb cinc sèpals de mig a un cm a la florida, acrescent, que pot arribar a 1,5 cm, amb pèls. Corol·la infundibuliforme, blava, de vegades tenyida de púrpura, amb pèls curts per l’exterior. Tub més llarg que el calze. Cinc estams amb el filament glabrescent, alguns dels qual exserts. Gineceu amb ovari súper i estil més llarg que la corol·la. Floreix entre març i juny.

Fruit en tetranúcula. Núcules amb una quilla dorsal, altra ventral i dues laterals

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Aquesta espècie és ginodioica, és a dir, que unes plantes tenen flors hermafrodites i altres tenen flors només femenines

USOS I PROPIETATS: Aquesta espècie, com altres vivoreres, s’ha emprat per combatre les mossegades de serps.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Echium deriva del grec “echios”, que significa escurçó, perquè el fruit sembla el cap d’un escurçó i es pensava que eren útils front a les mossegades dels ofidis. L’epítet específic sabulícola deriva del llatí “săbŭlum” arena, de l’arena, en referència a seu hàbitat entre la sorra del litoral marítim.

Echium sabulicola va ser descrit per Auguste Nicolas Pomel i publicat en Nouveau Materiaux pour la Flore Atlantique 90. 1874.

Família Boraginaceae