Sarcocapnos enneaphylla (L.) DC.

NOMS: Herba freixurera. Oreja de ratón. Sarcocapne. Castellà: Zapatitos de la virgen. Hierba de la Lucia. Francès: Fumeterre à neuf folioles. Anglès: Nine-leaved Sarcocapnos. Alemany: Neunblättriger Dicksporn.

Mateta de Sarcocapnos enneaphylla

SINÒNIMS: Fumaria enneaphylla L.; Sarcocapnos saetabensis Mateo & Figuerola; Corydalis enneaphylla (L.) DC.        

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Asplenietalia petrarchae. Creix a les fissures de les parets verticals i roques calcàries. Aquests exemplars de les parets del castell de Montesa.

Sarcocapnos enneaphylla amb tiges lignificades

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Planta perenne amb tiges lignificades a la base que no sobrepassen els pam, ramificades, intricades i glabres.  

Fulla biternaticomposta de Sarcocapnos enneaphylla

Fulles un xic suculentes, peciolades, dues vegades dividides de tres en tres (ternades) és a dir, biternaticompostes, amb segments ovato-cordiformes, sovint apiculats, de color verd glauc.

Vista lateral de flors de Sarcocapnos enneaphylla

Flors en inflorescències en corimbe, zigomorfes, hermafrodites, llargament pedunculades, amb forma que recorda les fumàries, de color blanc o rosat, d’1 cm aproximadament. El calze està format per dos sèpals petaloides i caducs. La corol·la està formada per quatre pètals oposats per parelles; el superior alat a l’extrem i amb un petit esperó basal; l’inferior lliure amb ales laterals; els laterals estan a l’interior i units per la punta formant una cresta i dos ales laterals. Androceu amb sis estams units cada tres en un sol filament, és a dir, que de dos filaments surten les sis anteres, tres de cada filament. Gineceu amb ovari súper i estigma amb cresta ampla, asimètrica i semilunar. Floreix entre febrer i octubre

Pedicel·les acrescents de Sarcocapnos enneaphylla

Fruit en aqueni el·lipsoïdal, comprimit, amb tres costelles laterals i bec apical. Conté dues llavors

Aquenis de Sarcocapnos enneaphylla

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En aquesta espècie els pedicels fructíferes són acrescents per facilitar la geocàrpia. Geocàrpia és un procés de fructificació mitjançant el qual la flor, després de ser fertilitzada, produeix el fruit a l’interior del sòl o, com en aquest cas, a l’interior de les escletxes de la paret o roca. Aquest fen`men també es produeix, per exemple, en cacauets (Arachis hypogaea)

Esperó característic de Sarcocapnos enneaphylla 

USOS I PROPIETATS: En medicina popular se li adjudiquen propietats semblants a les d'altres membres de la família Fumariàcies, com tònica, depurativa, diürètica i hipotensora.

Vista frontal de Sarcocapnos enneaphylla

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Sarcocapnos deriva del grec “σάρξ, σαρκός sárx, sarcόs” carn, i de “καπνός capnόs” que és com Dioscòrides nomena a la fumaria, probalement en referencia al color de les flors, d’un color rosa paregut a la carn. L’epítet específic enneaphylla ve del grec “ἐννἑἄ enneá” el número nou, i de “φύλλον phýllon” fulla, és a dir, amb nou fulles, perquè té tres folíols dividits en tres més.

Aquesta espècie va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 700. 1753. amb el nom de Fumaria enneaphylla. Amb el nom actualment acceptat de Sarcocapnos enneaphylla va ser publicat per Augustin Pyramus de Candolle (DC) en Systema naturæ 2: 129 1821.

Família Papaveraceae

Cytinus ruber (Fourr.) Fritsch

NOMS: Filosa. Frare d'estepa vermell. Magraneta. Margalida. Castellà: Hipocístide rojo. Chupamieles. Portuguès: Coalhadas. Pútegas. Francès: Cytinet de l'Écluse, Cytinet rouge. Grec: Κίτισος υποκύστις. Λύκος της λαδανιάς.

Cytinus ruber 

SINÒNIMS: Hypocistis rubra Fourr.; Cytinus hypocistis subsp. kermesinus (Guss.) Arcang.; Cytinus clusii (Nyman) Gand.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Quercetalia ilicis. Parasita les estepes blanques (Cistus albidus) als matollars

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Planta paràsita d’espècies del gènere Cistus de flor rosada, especialment l’estepa blanca (Cistus albidus), que creix arran de terra, de 3-10 cm d’alçada.

Fulles esquamiformes, ovades, imbricades, epigees, no verdes

Flors unisexuals de Cytinus ruber

Flors unisexuals en inflorescències compactes de 5-15 flors, amb bràctees semblants a les fulles de color vermell carmesí. Periant quadrilobat de color blanc ivori. Les masculines amb vuit estams units en una columna. Les femenines amb ovari ínfer amb estil acabat en estigma subglobós solcat. Floreix entre març i juny

Fruit en baia

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una característica de les plantes paràsites és la pèrdua total o parcial de la clorofil·la, el pigment que fa verdes a les plantes i el principal element per la fotosíntesi. A més a més modifiquen les seues estructures, com ara les arrels, per poder obtindré els nutrients de l’hoste. Potser per açò les plantes paràsites solen ser molt específiques, és a dir, que els hostes solen ser de la mateixa espècie o, si més no, de la mateixa família.

USOS I PROPIETATS: La polpa de l’ovari és dolça i mengívola. En medicina popular s’ha emprat com astringent i emmenagog.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Cytinus ve del grec “kýtinos, ou” que era el nom que rebia el botó floral del magraner (Punica granatum). L’epítet específic ruber ve del llatí “rubeo” vermellós, per color de les bràctees.

Cytinus ruber va ser descrita per Karl Fritsch i publicada en Excursionsflora für Oesterreich ed. 3: 69. 1922.

Família Rafflesiaceae (Cytinaceae)

Ranunculus bulbosus L.

NOMS: Gata rabiosa. Ranuncle bulbós. Api bord. Botó d´or. Queixals de diable. Castellà: Hierba velluda. Pie de gato. Pata de gallina. Botón de oro. Joyel de agua. Gallego: Patelo. Pe de galiña. Euscara: Urdan-belarra. Occità: Peto-saumo. Portuguès: Patelo. Pê de galîña. Francès: Renoncule bulbeuse. Italià: Ranuncolo bulboso. Anglès: Bulbous buttercup. Frogwort. Saint Anthony's Turnip. Alemany: Knolliger Hahnenfuß. Neerlandès: Knol Boterbloem. Grec: Βατράχια.

Ranunculus bulbosus, botó d'or

SINÒNIMS: Ranunculastrum bulbosum (L.) Fourr.

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt dels continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Molinio-Holoschoenion. Creix a llocs amb el sòl calcari humit, junt a fonts o torrenteres

Ranunculus bulbosus planta amb bulb a la base 

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Aquest ranuncle es caracteritza per tenir bulbs a la base, d’on surten directament les fulles i les tiges floríferes, de fins mig metre d’alçada, pubescents.

Fulla de Ranunculus bulbosus trilobada amb llarg pecíol

Fulles basals formant una roseta amb llarg pecíol i tres grans lòbuls, el central peciolulat, pubescents; els tres lòbuls són tripartits amb el marge dentat. Les fulles caulinars són de distribució alterna, les inferiors semblants a les basals però més petites, i les superiors molt més reduïdes, trisectes, sèssils, amb els segments linear-lanceolats.

Flors de Ranunculus bulbosus amb nombrosos estams

Flors solitàries, hermafrodites, pentàmeres i actinomorfes, amb peduncles llargs, pubescents i solcats. Calze amb cinc sèpals ovato-lanceolats, membranacis i reflexos. Corol·la amb cinc pètals arrodonits, de 1-3 cm de diàmetre, de color groc viu. Androceu format per nombrosos estams disposats en espiral amb anteres grogues. Gineceu súper amb nombrosos carpels lliures amb pistil i estil. Floreix en primavera i estiu, entre abril i agost.

Aquenis de Ranunculus bulbosus 

Fruit en polinúcula formada per les núcules de cada carpel. Les núcules són glabres, comprimides, lenticulars, amb bec curt un poc arquejat,  i de color marronós quan madura.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les plantes són l’esclavó que uneix la terra amb el sol. Tot el que els humans han usat com a font d’energia des del principi dels temps prové de les plantes però, a més a més, amb la miraculosa relació amb el sol, produeixen l’oxigen que respirem, el nostre menjar i les molècules químiques que fem servir per tractar les nostres malalties

Sèpals reflexos de Ranunculus bulbosus

USOS I PROPIETATS: La planta fresca és tòxica, ja que conté protoanemonina, una substància tòxica per humans i animals, que provoca irritacions cutànies que poden transformar-se en ulceres o gangrenes si no es tracten. Però una vegada la planta seca, la toxicitat disminueix i pot ser emprada en medicina popular perquè té propietats expectorants, vermífugues, antibiòtiques i rubefaents.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Ranunculus és un diminutiu de “rana” granota, per l’entorn aquàtic d’algunes espècies del gènere. Plini diu: “anomenem ranuncle l’herba que els grecs anomenen “βάτραχος bátracos”, que és la granota. L’epítet específic bulbosus ve del llatí "bulbus" que significa bulb, ceba, és a dir, bulbós.

Ranunculus bulbosus va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 1: 554. 1753.

Família Ranunculaceae