Withania somnifera (L.) Dunal

NOMS: Bufera somnífera. Orval. Bufera. Castellà: Oroval. Orobale. Tomate del diabló. Vejiguilla. Portuguès: Erva moira sonífera. Bufeta qu’adorn. Francès: Ashwagandha. Anglès: Ashwagandha. Indian ginseng. Poison gooseberry. Winter cherry. Alemany: Schlafbeere. Winterkirsche. Indischer Ginseng. Xinès: shui qie. 睡茄

Flor i fruits, amb calze acrescent i unflat, de Withania somnifera 

SINÒNIMS: Physalis somnifera L.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània meridional

HÀBITAT: Salsolo-Peganion. És una espècie ruderal, que creix a prop dels llocs habitats pels humans, en indrets secs i assolellats. Fins els 300 metres d’altitud.

Withania somnifera al camp

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: en les formes vitals de Raunkjaer, les plantes amb els meristemes perdurables per damunt de 40 cm i per baix dels dos metres d’altura.

DESCRIPCIÓ: Arbust perennifoli amb tiges ramificades densament tomentoses que poden sobrepassar el metre d’alçada

Fulles de Withania somnifera

Fulles de distribució esparsa, amb pecíol, limbe ovalat o el·líptic, marge enter i cobertes de pèls curts. 

Flor menuda de corol·la verdosa de Withania somnifera

Flors a les aixelles de les fulles, en petits grups de 4-6 flors hermafrodites. Calze campanulat amb cinc dents, acrescent, amb el fruit urceolat. Corol·la de 5 mm, acampanada, amb cinc lòbuls de color verdós. Androceu amb cinc estams iguals inserts. Gineceu amb ovari súper amb estil inclòs i estigma. Floreix entre maig i agost però pot prolongar-se fins la tardor.

Fruit encara verd de Withania somnifera

Fruit en petita baia, vermella quan madura, a dins del calze acrescent que es tanca sobre el fruit

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La majoria de les espècies de la família de les solanàcies contenen alcaloides que les fan tòxiques. A moltes d’elles se les hi ha atribuït propietats màgiques i s’han emprat en rituals no massa clars però la veritat és que diverses espècies tenen un important interès econòmic. Fruits comestibles com la tomaca, l’albergínia o els pebres, o tubercles com la creïlla, són solanàcies d’ús alimentari que mouen molts diners a tot el món, però el tabac potser el que més interès econòmic generi.

Withania somnifera

USOS I PROPIETATS: L’arrel té propietats sedants. A França s’ha confirmat que els efectes adversos potencials són majors que el benefici terapèutic que pot produir.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Per alguns autors l’etimologia del gènere Withania n’és desconeguda però per a la Wikipedia anglesa pot estar dedicat al geòloeg i paleontòleg angles Henry Thomas Maire Silvertop Witham (1779-1844), que va estudiar l’estructura interna de les plantes fòssils.

L’epítet específic somnifera deriva del llatí “somnium” son i de ”fero” porta, és a dir que conté propietats somníferes.

Aquesta espècie va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 182. 1753. com Physalis somnífera. Amb el nom actualment acceptat de Withania somnífera  va ser publicada per Michel Felix Dunal en Prodromus Systematis Naturalis Regni Vegetabilis 13(1): 453. 1852.

Família Solanaceae

Minuartia geniculata (Poir.) Thell.

NOMS: Minuàrtia geniculada. Castellà: Morujón acodado. Francès: Rhodalsine genouillée. Italià: Minuartia ginocchiata. Anglès: Pink Sandwort. Woody Sandwort.

Minuartia geniculata

SINÒNIMS: Rhodalsine geniculata (Poir.) F.N.Williams; Arenaria geniculata Poir.; Minuartia procumbens (Vahl) Asch.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània meridional

HÀBITAT: Thero-Brometalia. Creix a llocs secs i assolellats, sobre sòls remoguts i trepitjats, fins els 400 metres d’altitud. Aquests exemplars al peu de les muralles del castell de Montesa.

Planta prostrada

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Herba prostrada amb la base llenyosa i les tiges molt ramificades i geniculades de fins mig metre.

Fulles de Minuartia geniculata

Fulles linears lanceolades, amb un sol nervi, de distribució oposada i cobertes de pèls glandulosos, com tota la planta.

Pètals majors que els sèpals del calze

Flors en cimes paniculiformes laxes, amb llargs pedicels. Calze amb cinc sèpals amplament escariosos al marge, més curts que els pètals. Corol·la amb cinc pètals rosats que sobrepassen els sèpals del calze. Androceu amb 10 estams, cinc dels quals són més curts que els altres cinc. Gineceu amb ovari súper. Floreix a la primavera, entre març i juny

Fruit en càpsula dehiscent de llargària similar al calze, amb llavors reniformes i reticulades.  

Minuartia geniculata està coberta de pèls glandulosos

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Aquesta espècie podem confondre-la amb alguna espècie similar de Spergularia, abundants sobre sòls salins del litoral, però minuàrtia no té les estípules membranoses a les fulles que caracteritzen la Spergularia.

Sèpals de marge escariós de Minuartia geniculata

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere, Minuartia, el va donar Linné en honor al farmacèutic i botànic català Joan Minuart i Parets (1693 -1768) que va jugar un paper important en la creació de Reial Jardí Botànic de Madrid. L’epítet específic geniculata deriva de "genículum" diminutiu de "génu, -us" genoll, en referència als nusos de la planta.

Aquesta espècie va ser descrita per primera vegada per Jean Louis Merie Poiret, i publicada en Voyage en Barbarie 2: 166. 1789. Amb el nom de Arenaria geniculata. Amb el nom actualment reconegut de Minuartia geniculata va ser publicada per Albert Thellung en Mémoires de la Société des Sciences Naturelles et Mathématiques de Cherbourg 38: 232. 1912.

Família Caryophyllaceae

Cyanus segetum Hill

NOMS: Blauet. Angelets, Blavet, Cap blau. Castellà: Aciano, Aldiza, Azulejo, Escobilla, Liebrecilla. Èuscara: Nabar-lorea. Occità: Alifran, Blabarèl, Blauet, Blavet, Bluiet. Portuguès: Fidalguinhos. Ambreta.  Italià: Fiordaliso vero. Francès: Bleuet. Audifoin. Anglès: Bluebottle, Corn-flower. Blue Cap. Alemany: Echte Kornblume. Neerlandès: Korenbloem. Grec: Κενταύριον το κυανόν. Μπουέ. Xinès: lan hua shi che ju.

Capítol de Cyanus segetum 

SINÒNIMS: Centaurea cyanus L.;

DISTRIBUCIÓ: Lateeurosiberiana: de distribució eurosiberiana però que penetra en territoris pròxims.

HÀBITAT: Secalietalia. Creix als camps de cereals, marges i vores de camins

Cyanus segetum

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba anual que creix als camps de cereals, assolint fins 40 cm d’alçada, amb tiges primes i erectes cobertes de toment blanquinós, ramificades a la part superior.

Fulles caulinars de Cyanus segetum

Fulles de distribució alterna, les inferiors són pinnatipartides i les caulinars sèssils i linears, de color verd grisenc.

Flors exteriors estèrils i les interiors hermafrodites de Cyanus segetum

Flors en capítols terminals i solitaris de 2-3 cm de diàmetre amb un involucre ovoide format per bràctees bordejades de petites i curtes dents ciliades platejades i apèndix bru. Les flors exteriors són neutres o estèrils, radials, amb un tub acabat en un limbe lobulat de color blau intens; les flors interiors són hermafrodites i vermelloses. Androceu amb cinc estams d’anteres de color violeta. Gineceu d’ovari ínfer amb estil acabat en dos estigmes bilobulats. Floreix de maig a juliol.

Aquenis de Cyanus segetum

Fruit en aqueni un poc comprimit, groguenc i amb línies longitudinals blanquinoses, amb doble vil·là de setes rígides més curtes que el aqueni i persistent.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En les compostes el calze està modificat i és persistent o, en altres casos acrescent, i rep la denominació de papus o vil·là. Aquest òrgan mostra una gran diversitat morfològica: arestes, pèls, corones, etc. i en alguns taxons es forma un pic perllongat entre el fruit i el papus. Sovint és un caràcter que s’empra per reconèixer gènere i espècie.

Cyanus segetum

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empren les flors exteriors com antibacterià, expectorant, estimulant i aperitiu. L’aigua de blauet, obtinguda de la cocció de les flors s’empra per rentar els ulls i millorar la irritació en cas de conjuntivitis i estirar les parpelles carregades. Malgrat això, Cyanus segetum és una droga no aprovada per la Comissió Europea al considerar que les seves possibles aplicacions terapèutiques no estan suficientment documentades.

També s’empra en jardineria on s’han desenvolupat conreessis amb capítols que contenen moltes més flors que les plantes silvestres, i de colors diferents, com rosa o lila. Podeu veure l’entrada del blauet en El Jardí de Menuda Natura

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere genèric  Cyanus deriva del grec “kuánous” que significa de color blau, color que prenen les flors en la majoria dels casos. L’epítet específic segetum és el genitiu plural de "seges, segetis" del sembrat, perquè aquesta espècie apareix sovint als conreus.

Carles Linné va descriure per primera vegada aquesta espècie i la va publicar com Centaurea cyanus en Species Plantarum 2: 911. 1753. Amb el nom actualment acceptat de Cyanus segetum va ser descrita per John Hill (Hill.) i publicada en The Vegetable System. 4: 29, pl. 26, fig. 3. 1762.

Família Compositae (Asteraceae)