Polycarpon tetraphyllum (L.) L.

NOMS: Herba granària. Herba menuda. Policarp de quatre fulles. Policarp comú. Castellà: Hierba jabonera. Portuguès: Herva dos unheiros. Francès: Polycarpe à quatre feuilles, Polycarpon à feuilles par quatre, Polycarpon à quatre feuilles. Italià: Migliarina a quattro foglie. Anglès: Four-leaved allseed. Fourleaf Manyseed. Alemany: Vierblättriges Nagelkraut. Neerlandès: Kransmuur.

Polycarpon tetraphyllum

SINÒNIMS: Mollugo tetraphylla L. (basiònim); Holosteum tetraphyllum (L.) Thunb.; Polycarpaea tetraphylla (L.) E.H.L.Krause

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Polycarpion tetraphylli. Creix a comunitats terofítiques de platges, vores de camins i camps amb el sòl calcigat.

Polycarpon tetraphyllum té tiges prostrades o ascendents de fins 15 cm

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm. tot i que de vegades es comporta com Teròfit, és a dir, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ: Planta petita, glabra, amb tiges de fins 15 cm prostrats o ascendents, simples o ramificats.

Les fulles de Polycarpon tetraphyllum surten falsos en verticils de quatre fulles

Fulles orbiculars o obovades, amb un petit mucró a l’àpex, marge enter; les superiors oposades i les mitjanes en verticils de quatre fulles verdes. Estípules oval lanceolades escarioses.  

Flors de Polycarpon tetraphyllum amb cinc sèpals amb quilla escabrosa al dors

Flors de calze amb cinc sèpals oval lanceolats amb quilla escabrosa al dors, de consistència herbàcia. Corol·la amb pètals blancs, hialins, que nos sobrepassen 1/3 dels sèpals del calze. Androceu amb 3-4 estams. Gineceu amb ovari súper i estil trífid a l’àpex. Floreix entre març i octubre

La càpsula de Polycarpon tetraphyllum es manté dins del calze 

Fruit en càpsula dehiscent per tres valves, més curta que el calze, amb nombroses llavors

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els humans tenim un òrgan, el nas, mitjançant el qual percebem l’olor i aquesta informació es transmet al cervell. Doncs bé, les plantes no en tenen un, en tenen milions de nassos repartits per tot el cos, des de les arrels fins a les fulles, que detecten les substàncies volàtils per recaptar informació de l’entorn i per a comunicar-se entre elles i amb els insectes. Açò és perquè la sensibilitat de la planta és difusa, així, mentre nosaltres emprem només el nas, les plantes tenen cèl·lules que detecten els compostos orgànics d’origen biogenètic per tot el cos.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere, Polycarpon, deriva del prefix grec “πολυ- poly-“ molt, i de “καρπός carpόs” fruit, és a dir, amb molts fruits, per les nombroses llavors que produeixen. L’epítet específic tetraphyllum deriva del grec “τετρα tetra" quatre, i "φύλλα phylla" fulla, és a dir, de quatre fulles, pel característic verticil de quatre fulles.

Aquesta espècie va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 89. 1753. com Mollugo tetraphylla. Amb el nom actualment acceptat de Polycarpon tetraphyllum va ser publicat, també per Carles Linné, en Systema Naturae, Editio Decima 2: 881. 1759.

Família Caryophyllaceae

Withania somnifera (L.) Dunal

NOMS: Bufera somnífera. Orval. Bufera. Castellà: Oroval. Orobale. Tomate del diabló. Vejiguilla. Portuguès: Erva moira sonífera. Bufeta qu’adorn. Francès: Ashwagandha. Anglès: Ashwagandha. Indian ginseng. Poison gooseberry. Winter cherry. Alemany: Schlafbeere. Winterkirsche. Indischer Ginseng. Xinès: shui qie. 睡茄

Flor i fruits, amb calze acrescent i unflat, de Withania somnifera 

SINÒNIMS: Physalis somnifera L.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània meridional

HÀBITAT: Salsolo-Peganion. És una espècie ruderal, que creix a prop dels llocs habitats pels humans, en indrets secs i assolellats. Fins els 300 metres d’altitud.

Withania somnifera al camp

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: en les formes vitals de Raunkjaer, les plantes amb els meristemes perdurables per damunt de 40 cm i per baix dels dos metres d’altura.

DESCRIPCIÓ: Arbust perennifoli amb tiges ramificades densament tomentoses que poden sobrepassar el metre d’alçada

Fulles de Withania somnifera

Fulles de distribució esparsa, amb pecíol, limbe ovalat o el·líptic, marge enter i cobertes de pèls curts. 

Flor menuda de corol·la verdosa de Withania somnifera

Flors a les aixelles de les fulles, en petits grups de 4-6 flors hermafrodites. Calze campanulat amb cinc dents, acrescent, amb el fruit urceolat. Corol·la de 5 mm, acampanada, amb cinc lòbuls de color verdós. Androceu amb cinc estams iguals inserts. Gineceu amb ovari súper amb estil inclòs i estigma. Floreix entre maig i agost però pot prolongar-se fins la tardor.

Fruit encara verd de Withania somnifera

Fruit en petita baia, vermella quan madura, a dins del calze acrescent que es tanca sobre el fruit

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La majoria de les espècies de la família de les solanàcies contenen alcaloides que les fan tòxiques. A moltes d’elles se les hi ha atribuït propietats màgiques i s’han emprat en rituals no massa clars però la veritat és que diverses espècies tenen un important interès econòmic. Fruits comestibles com la tomaca, l’albergínia o els pebres, o tubercles com la creïlla, són solanàcies d’ús alimentari que mouen molts diners a tot el món, però el tabac potser el que més interès econòmic generi.

Withania somnifera

USOS I PROPIETATS: L’arrel té propietats sedants. A França s’ha confirmat que els efectes adversos potencials són majors que el benefici terapèutic que pot produir.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Per alguns autors l’etimologia del gènere Withania n’és desconeguda però per a la Wikipedia anglesa pot estar dedicat al geòloeg i paleontòleg angles Henry Thomas Maire Silvertop Witham (1779-1844), que va estudiar l’estructura interna de les plantes fòssils.

L’epítet específic somnifera deriva del llatí “somnium” son i de ”fero” porta, és a dir que conté propietats somníferes.

Aquesta espècie va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 182. 1753. com Physalis somnífera. Amb el nom actualment acceptat de Withania somnífera  va ser publicada per Michel Felix Dunal en Prodromus Systematis Naturalis Regni Vegetabilis 13(1): 453. 1852.

Família Solanaceae

Minuartia geniculata (Poir.) Thell.

NOMS: Minuàrtia geniculada. Castellà: Morujón acodado. Francès: Rhodalsine genouillée. Italià: Minuartia ginocchiata. Anglès: Pink Sandwort. Woody Sandwort.

Minuartia geniculata

SINÒNIMS: Rhodalsine geniculata (Poir.) F.N.Williams; Arenaria geniculata Poir.; Minuartia procumbens (Vahl) Asch.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània meridional

HÀBITAT: Thero-Brometalia. Creix a llocs secs i assolellats, sobre sòls remoguts i trepitjats, fins els 400 metres d’altitud. Aquests exemplars al peu de les muralles del castell de Montesa.

Planta prostrada

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Herba prostrada amb la base llenyosa i les tiges molt ramificades i geniculades de fins mig metre.

Fulles de Minuartia geniculata

Fulles linears lanceolades, amb un sol nervi, de distribució oposada i cobertes de pèls glandulosos, com tota la planta.

Pètals majors que els sèpals del calze

Flors en cimes paniculiformes laxes, amb llargs pedicels. Calze amb cinc sèpals amplament escariosos al marge, més curts que els pètals. Corol·la amb cinc pètals rosats que sobrepassen els sèpals del calze. Androceu amb 10 estams, cinc dels quals són més curts que els altres cinc. Gineceu amb ovari súper. Floreix a la primavera, entre març i juny

Fruit en càpsula dehiscent de llargària similar al calze, amb llavors reniformes i reticulades.  

Minuartia geniculata està coberta de pèls glandulosos

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Aquesta espècie podem confondre-la amb alguna espècie similar de Spergularia, abundants sobre sòls salins del litoral, però minuàrtia no té les estípules membranoses a les fulles que caracteritzen la Spergularia.

Sèpals de marge escariós de Minuartia geniculata

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere, Minuartia, el va donar Linné en honor al farmacèutic i botànic català Joan Minuart i Parets (1693 -1768) que va jugar un paper important en la creació de Reial Jardí Botànic de Madrid. L’epítet específic geniculata deriva de "genículum" diminutiu de "génu, -us" genoll, en referència als nusos de la planta.

Aquesta espècie va ser descrita per primera vegada per Jean Louis Merie Poiret, i publicada en Voyage en Barbarie 2: 166. 1789. Amb el nom de Arenaria geniculata. Amb el nom actualment reconegut de Minuartia geniculata va ser publicada per Albert Thellung en Mémoires de la Société des Sciences Naturelles et Mathématiques de Cherbourg 38: 232. 1912.

Família Caryophyllaceae