Atriplex prostrata Boucher ex DC.

NOMS: Blet. Herba molla. Castellà: Armuelle silvestre. Acelga falsa. Occità: Senisclet. Gallego: Armol. Portuguès:  Armoles-bravos. Francès: Arroche couchée. Arroche hastée. Italià: Atriplice comune. Anglès: Spear-leaved Orache. Triangle Orache. Alemany: Niederliegende Melde. Spieß-Melde. Spießmelde. Neerlandès: Spiesmelde. Grec: Λεμπουτιά. Xinés: ji ye bin li

SINÒNIMS: Atriplex patula var. prostrata (Boucher ex DC.) Mert. & W.D.J. Koch; Atriplex latifolia Wahl.; Atriplex hastata auct.; 

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt dels continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Creix en llocs humits, sovint salobrars, i ruderals, en camps de conreu, horts, vores de camins, llocs alterats i nitrificats, i arenals. Fins els 800 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba anual que pot assolir el metre d’alçada, d’un verd farinós, amb tiges ascendents o prostrats amb estries verdoses i blanquinoses i les branques inferiors molt obertes.

Fulles de distribució alterna o oposada, peciolades, les caulinars triangulars, en forma de fletxa, amb lòbuls laterals, i les de les tiges florals lineals-lanceolades

Flors verdoses i poc aparents en inflorescències en panícula terminal laxa. Masculines o hermafrodites amb 5 tèpals; les femenines amb dues bractèoles que creixen més a la fructificació per tancar el fruit, sense periant. Androceu amb 5 estams inserts a la base del periant; gineceu amb ovari súper i dos estigmes filiformes. Floreix en primavera i estiu, entre maig i octubre

Fruit abraçat per bractèoles herbàcies soldades a la base, en forma de rombe. Hi ha de dues formes: unes llises, negres i molt menudes, i altres tuberculades, brunes i el doble de grans.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les plantes del gènere Atriplex reben, en general, el nom comú de salats degut a que, com adaptació a la dificultat d’extreure l’aigua dels sòls salins en què arrela, presenten les fulles més o menys crasses i el suc cel·lular també salabrós.

USOS I PROPIETATS: L’herba molla és comestible com a verdura, igual que altres espècies del gènere

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere, Atriplex¸deriva d’atriplex, una llatinització del grec "ατραϕαξυς atraphaxis" compost del prefix privatiu “α- a-” i de "τρέφω trefo" nutrir, alimentar, és adir, no nutrient, per l’escàs valor nutritiu de les espècies d’aquest gènere.

L’epítet específic prostrata deriva del llatí “prostratus, -a, -um” prostrat, que significa estès, gitat en terra, per l’hàbit de la planta estesa per el terra.   

Atriplex prostrata va ser descrita per Jules Armand Guillaume Boucher de Crèvecoeur (Boucher), i publicada en Flore Française. Troisième Édition 3: 387. 1805.

Família Amaranthaceae, Chenopodiaceae

Cyperus difformis L.

NOMS: Junça diforme. Junça bova, Cabeçuda, Castanyola, Jonça, Tinya. Castellà: Juncia de agua. Junco de agua. Francès: Souchet difforme. Italià: Zigolo delle risaie. Anglès: Small-flowered umbrella sedge. Rice sedge. Alemany: Mißgestaltetes Cypergras. Grec: Μοσχοκύπερη. Xinès: yi xing suo cao.

SINÒNIMS: Cyperus oryzetorum Steud.; Cyperus subrotundus Llanos

DISTRIBUCIÓ: Planta tropical, introduïda

HÀBITAT: Oryzo-Echinochloion. Cypero-Ammannietum. Zones temporalment embassades, llocs humits, arrossars.

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Planta pròpia de llocs humits, especialment dels arrossars, glabra, pluricaule, amb tiges trígones d’entre un i tres pams d’alçada

Fulles basals, planes, més curtes que les tiges

Flors en inflorescències en umbel·la, amb 2-4 bràctees foliàcies i espiguetes agrupades en glomèruls compactes de 6-12 mm de diàmetre i radis desiguals; glumes el·líptiques de color bru fosc i marge escariós. 1-3 estams i un estil amb tres estigmes. Floreix entre juny i setembre.

Fruit en núcula trígona

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Cyperus és un gènere de plantes amb flor amb unes 600 espècies entre les que trobem plantes tan conegudes com el papir (Cyperus papyrus) i la xufa (Cyperus esculentus) però també de les considerades com “males herbes”, especialment la junça (Cyperus rotundus) una de les plantes invasores més difícils d’eradicar que són molt perjudicials per a l’agricultura i la jardineria.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere, Cyperus, prové del grec “κύπειρος kýpeiros” que significa punta afilada. L’epítet específic difformis, està format per la preposició adversativa “dis” i de “forma” aspecte, forma, és a dir, de diferent aspecte.

Cyperus difformis va ser descrit per Carles Linné i publicat en Centuria II. Plantarum ... 2: 6. 1756.

Família Cyperaceae

Polycarpon tetraphyllum (L.) L.

NOMS: Herba granària. Herba menuda. Policarp de quatre fulles. Policarp comú. Castellà: Hierba jabonera. Portuguès: Herva dos unheiros. Francès: Polycarpe à quatre feuilles, Polycarpon à feuilles par quatre, Polycarpon à quatre feuilles. Italià: Migliarina a quattro foglie. Anglès: Four-leaved allseed. Fourleaf Manyseed. Alemany: Vierblättriges Nagelkraut. Neerlandès: Kransmuur.

Polycarpon tetraphyllum

SINÒNIMS: Mollugo tetraphylla L. (basiònim); Holosteum tetraphyllum (L.) Thunb.; Polycarpaea tetraphylla (L.) E.H.L.Krause

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Polycarpion tetraphylli. Creix a comunitats terofítiques de platges, vores de camins i camps amb el sòl calcigat.

Polycarpon tetraphyllum té tiges prostrades o ascendents de fins 15 cm

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm. tot i que de vegades es comporta com Teròfit, és a dir, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ: Planta petita, glabra, amb tiges de fins 15 cm prostrats o ascendents, simples o ramificats.

Les fulles de Polycarpon tetraphyllum surten falsos en verticils de quatre fulles

Fulles orbiculars o obovades, amb un petit mucró a l’àpex, marge enter; les superiors oposades i les mitjanes en verticils de quatre fulles verdes. Estípules oval lanceolades escarioses.  

Flors de Polycarpon tetraphyllum amb cinc sèpals amb quilla escabrosa al dors

Flors de calze amb cinc sèpals oval lanceolats amb quilla escabrosa al dors, de consistència herbàcia. Corol·la amb pètals blancs, hialins, que nos sobrepassen 1/3 dels sèpals del calze. Androceu amb 3-4 estams. Gineceu amb ovari súper i estil trífid a l’àpex. Floreix entre març i octubre

La càpsula de Polycarpon tetraphyllum es manté dins del calze 

Fruit en càpsula dehiscent per tres valves, més curta que el calze, amb nombroses llavors

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els humans tenim un òrgan, el nas, mitjançant el qual percebem l’olor i aquesta informació es transmet al cervell. Doncs bé, les plantes no en tenen un, en tenen milions de nassos repartits per tot el cos, des de les arrels fins a les fulles, que detecten les substàncies volàtils per recaptar informació de l’entorn i per a comunicar-se entre elles i amb els insectes. Açò és perquè la sensibilitat de la planta és difusa, així, mentre nosaltres emprem només el nas, les plantes tenen cèl·lules que detecten els compostos orgànics d’origen biogenètic per tot el cos.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere, Polycarpon, deriva del prefix grec “πολυ- poly-“ molt, i de “καρπός carpόs” fruit, és a dir, amb molts fruits, per les nombroses llavors que produeixen. L’epítet específic tetraphyllum deriva del grec “τετρα tetra" quatre, i "φύλλα phylla" fulla, és a dir, de quatre fulles, pel característic verticil de quatre fulles.

Aquesta espècie va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 89. 1753. com Mollugo tetraphylla. Amb el nom actualment acceptat de Polycarpon tetraphyllum va ser publicat, també per Carles Linné, en Systema Naturae, Editio Decima 2: 881. 1759.

Família Caryophyllaceae