Vanessa cardui Linnaeus 1758

Nom comú: Migradora dels cards. Papallona dels cards.  Castellà: Cardera. Vanesa de los cardos. Portuguès: Bela-dama. Vanessa-dos-cardos. Italià: Vanessa del cardo. Francès: Belle-dame. Vanesse des chardons. Anglès: Painted lady. Cosmopolitan. Alemany: Distelfalter. Xinès: 小紅蛺蝶

Vanessa cardui

Sinònims: Papilio cardui Linnaeus, 1758

Identificació: Papallona diürna de 4,5 a 7 cm d’envergadura, amb un cos robust cobert de pèl i uns colors força vistents a les ales. Mascles i femelles molt similars. La cara superior és ataronjada, amb petites taques negres i amb rodonetes blanques cap a l’àpex a l’ala davantera, a l’ala de darrere té taques negres a mitja altura i punts paral·lels negres a la vora posterior i blaus a la part interior. Amb les ales tancades es mostra la cara inferior, de color marró clar amb tonalitats cremoses i taques blanques en la davantera, i en la de darrere una sèrie d’ocels blavosos amb anells concèntrics de diversos colors, acaba amb una banda blanca a prop de la vora.

Distribució: Es pot veure per totes les zones temperades de tots els continents, llevat de l’Antàrtida. Per les nostres terres passa durant la primavera en el seu camí al nord, perquè és una gran migradora. A finals de l’hivern inicien un llarg viatge que les portarà des de Àfrica fins a Europa, a llocs tan llunyans com Noruega o Islàndia i, en arribar la tardor, mamprenen el viatge de tornada a les terres africanes on passen l’hivern. Una migració de 14.000 km entre anada i tornada, molt superior als 9.000 km de la famosa papallona Monarca (Danaus plexippus) en la seua migració entre Mèxic i Canadà.

Període de vol: Podem començar a veure-les en març i abril. Aquestes ponen els ous que sortiran en maig o juny per continuar l’emigració cap al nord d’Europa. Entre agost i setembre podem veure-les de nou pel viatge de tornada. Per a cobrir tot el recorregut de la migració son necessàries sis generacions.

Hàbitat: Vanessa cardui acostuma a habitar ambients oberts assolellats i lluminosos i sovint se senten atrets per zones obertes de flors, cards, ortigues i plantes ruderals. Li agrada posar-se al sol amb les ales esteses

Biologia: Ponen els ous a les fulles dels Carduus, Cirsium, Centaurea, les malves i altres asteràcies, fins a 300 espècies de plantes fan d’amfitriones, plantes de les quals s’alimenta l’eruga que té pèls punxosos com els cards, és de color negre motejat de blanc i un color groguenc, i una línia també groguenca per baix dels espiracles.  

Foto de Wikipedia: Vanessa cardui - caterpillar 07 Harald Süpfle

Etimologia: Vanessa és, possiblement, en honor als Vanes, grup de déus habitants del riu Tamais, companys del déu Odin en la mitologia escandinava. L’epítet específic cardui és degut, com tantes altres papallones, a la planta nutrícia, en aquest cas són els cards en general.

Taxonomia: Gènere Vanessa, Família Nymphalidae, Ordre Lepidoptera, Classe Insecta, Filum Arthropoda, Papallones, 

Brassica oleracea L. var. italica Plenck

NOMS: Bròcoli. Bròquil. Bròquil verd. Castellà: Brócoli. Brécol. Èuscara: Brokoli. Portuguès: Brócolos. Brócolis.  Francès: Brocoli. Italià: Broccolo. Anglès: Broccoli. Sprouting broccoli. Alemany: Brokkoli. Neerlandès: Broccoli. Xinès: lu hua cai.

SINÒNIMS: Brassica oleracea L., var botrytis subvar. cymosa Lam.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrànea

HÀBITAT: Cultivada

DESCRIPCIÓ: És una planta molt similar a la floricol (Brassica oleracea var. botrytis) però amb qualitats que la fan molt apreciades a la cuina.

Fulles més estretes que la floricol, amb el pecíol nu a la part inferior, de color verd glauc, marge ondulat i la nervis blancs molt marcats.

Flors: Desenvolupa nombrosos primordis florals de color verd o porpra, que és el més apreciat en la cuina, que si es deixen créixer fan panícules de flors grogues. Calze de quatre sèpals lliures. Corol·la amb quatre pètals disposats en creu. Androceu amb sis estams, dos dels quals són més curts que els altres quatre, amb anteres grogues. Gineceu súper amb estigma capitat.

Fruit en síliqua que produeix nombroses llavors redones de color rosat.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Mitjançant la domesticació de les plantes silvestres i la selecció artificial van aparèixer diverses varietats, d’aspecte força diferent, al cap d’uns quants milers d’anys. Uns preferien les fulles, altres les gemmes terminals, altres l’arrel engrossida o la inflorescència, fent evolucionar la col silvestre a les formes que coneguem avui. La preferència pels brots immadurs i la inflorescència fa sorgir la floricol, el bròquil romanesco amb geometria fractal als brots florals i el bròcoli (Brassica oleracea var. italica) que és com la floricol però de color verd.

USOS I PROPIETATS: És considerada l’hortalissa amb major valor nutritiu per unitat de pes de producte comestible. Aporta poques calories però a banda dels minerals com ara el calci, el fòsfor i el ferro, conté elevades quantitats de vitamina C, B2, i vitamina A. Es pot menjar crua, adobada o cuita

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Brassica és el nom de la col, emprat per diversos autors llatins com, per exemple, Plaute (segle III-II aC), però l’origen del nom és incert i es perd entre els elements grecs o celtes. Diversos textos, si més no, fan la referència etimològica amb la paraula grega "Βράσκη braske" que, segons Hesiqui, utilitzaven els italians en la Magna Grècia per referir-se a la col.

L’epítet específic oleracea deriva del llatí "olus, oleris"  que significa verdura o hortalissa, en referència a l’ús com aliment que es fa de ella. El nom de la varietat itàlica és un epítet geogràfic que fa referència a Itàlia, així com el nom comú “bròcoli” que ve de l’italià broccoli, brot,

Altres varietats de Brassica oleracea són la floricol (Brassica oleracea var. botrytis) o el cultivar romanesco amb una curiosa estructura de geometria fractal; la col copada (Brassica oleracea var. capitata) amb els cultivars de fulles morades, la col llombarda, o de fulles arrissades, la col de Milà. 

Brassica oleracea L. var. itàlica va ser publicada per Joseph Jacob von Plenck, en Icones Plantarum Medicinalium 6: 29, t. 534. 1794.

Família Cruciferae (Brassicaceae)

Anthocharis euphenoides Staudinger, 1869

Nom comú: Aurora groga. Castellà: Bandera espanyola. Francès: Aurore de Provence. Anglès: Orange Tip. Alemany: Gelbe Aurorafalter. Neerlandès: Geel oranjetipje.

Mascle de Anthocharis euphenoides

Sinònims: Anthocharis belia (Linné, 1767); Anthocharis belia subsp. euphenoides

Identificació: Aquesta papallona diürna presenta un dimorfisme sexual molt marcat. Les taques de color taronja de les ales anteriors sobre el fons groc, separat per un ombrejat obscur, diferencien els mascles de les femelles. Aquestes tenen taques apicals estretes rogenques, en forma de bumerang, sobre fons blanc i dues petites taques negres. Ambdós sexes tenen les ales posteriors unes franges de verd i els marges serrats i irregulars. Envergadura alar prop dels quatre centímetres.

Distribució: Habita la Península Ibèrica i parts de França, Suïssa i Itàlia.

Període de vol: És univoltina, és a dir, que només fa una generació a l’any. Pot veure’s volant entre abril i finals de juny o primeres de juliol

Hàbitat: En estais oberts i ben assolellats, en matollars, erms i cultius però també al les clarianes de pinedes i carrascars o en camps d’oliveres, ametllers  o fruitals. Fins els 1500 metres d’altitud.

Biologia: Tot i que es veuen volar més mascles que femelles, són aquestes les que ponen els ous sobre les plantes nutrícies que són, especialment crucíferes del gènere Biscutella però també de Sisymbrium o Sinapis sobre les que passa la etapa d’eruga i on fixa la crisàlide per passar l’hivern.

El nom Anthocharis deriva del grec “antho” flor, i “charis” gràcia. Euphenoides fa referència a Eufemo, el fill de Poseidó i Europa, que tenia l’habilitat de caminar sobre les aigües.

Taxonomia: Gènere Anthocharis, Família Pieridae, Ordre Lepidoptera, Classe Insecta, Filum Arthropoda