Retama monosperma (L.) Boiss.

NOMS: Ginestera blanca. Ginesta de flor blanca. Castellà: Retama. Retama blanca. Retama de olor. Èuscara: Otabera zuri. Portuguès: Piorno branco.  Francès: Rétama à une graine. Italià: Ginestra Bianca. Anglès: Bridal Veil Broom. Grec: Γενίστα η μονόσπερμος. Εχίνοπας μονόσπερμο. Ζενίστα η μονόσπερμη.

SINÒNIMS: Spartium monospermum L.; Genista monosperma (L.) Lam.; Lygos monosperma (L.) Heywood;

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània-occidental

HÀBITAT: Cultivada com ornamental i de vegades subespontània. Creix en llocs costaners al sud de la península Ibèrica i nord-oest de Marroc, fins els 300 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: Arbust ramificat des de la base que pot arribar als tres metres d’alçada, amb tiges arrodonides i branques verdoses, gràcils i flexibles, amb costelles longitudinals, que assumeixen la funció assimiladora.

Fulles alternes, lanceolades, petites, de color cendrós, que cauen amb facilitat, pel que sovint sembla que no té fulles

Flors en raïms laterals de 10-26 flors. Calze campanulat, bilabiat, de color rogenc, llavi superior amb dos dents i el inferior amb tres més petits. Corol·la de 9-13 mm blanca, papilionada; estendard el·líptic, apiculat; ales de la grandària de l’estendard i les aurícules ciliades; Quilla molt més curta que l’estendard. Androceu amb 4 estams curts, 5 mitjans i un llarg, amb anteres subgloboses. Gineceu amb ovari súper amb estil arquejat a la meitat superior i estigma globós. Floreix a l’hivern i principi de primavera, entre gener i maig.

Fruit el·líptic, apiculat, carnós amb una quilla força marcada a la línia de sutura, dehiscent i monosperm.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: A la península Ibèrica només hi ha dues espècies de Retama: Retama sphaerocarpa i  aquesta Retama monosperma, tot i que és un gènere pròxim als gèneres Genista i Ulex amb representació a les nostres terres mediterrànies. Els tres gèneres comparteixen característiques similars com tiges primes i verdes, fulles molt petites i les adaptacions al medi natural sec.  

USOS I PROPIETATS: Cultivada com a planta de jardí, especialment a les mitjaneres i talussos de les carreteres. Molt interessant per a jardineria de baix manteniment, en zones seques i assolellades, i en jardins a prop del mar, fins i tot sobre sòls relativament salinitzats. No requereix regs addicionals durant l´estiu. Prefereix disposar d´un bon drenatge. Admet bé la poda, tot i que no massa severa. És poc susceptible d´agafar malalties o plagues.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Retama deriva de l’àrab andalusí “ratam” amb el que es designaven espècies similars. L’hebreu “rothem” també es refereix a aquest tipus de plantes. L’epítet específic monosperma deriva del grec “μόνος monos” sol, únic, i de “σπέρμα spérma” semen, perquè el fruit conté una sola llavor.

Aquesta espècie va ser descrita per Carles Linné i publicada amb el nom de Spartium monospermum (Basiònim) en Species Plantarum 2: 708. 1753. Amb el nom actualment acceptat de Retama monosperma va ser publicada per Pierre Edmond Boissier (Boiss.) en Voyage botanique dans le midi de l'Espagne 2(5): 144. 1840.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Phyla filiformis (Schrad.) Meikle

NOMS: Berbena de nucs florits. Portuguès: Verbena. Italià: Erba-Luigia americana. Anglès: Carpet-grass. Carpetweed. Grec: Λίππια η κίτροσμος. Λουίζα η κίτροσμος.

SINÒNIMS: Lippia filiformis Schrad. (Basiònim); Lippia repens Spreng.; Lippia nodiflora var repens Schrauer.; Phyla canescens Greene.;

DISTRIBUCIÓ:  Neotropical: una de les vuit ecozones terrestres del planeta que coincideix amb el regne florístic neotropical. Aquesta ecozona inclou Amèrica central i del sud, les terres baixes de Mèxic, les illes del Carib i el sud de Florida.

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Cultivada com gespa ornamental, creix subespontània en llocs humits ruderalitzats

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: És una herba perenne que creix a ran de terra amb tiges estoloníferes de secció cilíndrica que s’arrelen i es mantenen sense elevar-se

Fulles de distribució oposada amb limbe ovat atenuat a la base fins al pecíol de 3-10 mm, marge dentat a la meitat superior. Les fulles van minvant de baix a dalt de les curtes tiges.

Flors a l’axil·la de les fulles, a l’àpex d’un llarg peduncle (2-3 vegades la longitud de la fulla axil·lant)  en un glomèrul globós o ovoide de flors blanques tintades lleument de violeta, amb bràctees més llargues que amples, acuminades, carinades, amb marge membranaci. Calze amb dos lòbuls poc profunds. Corol·la amb cinc lòbuls desiguals. Ovari súper. Floreix a l’estiu, entre juny i setembre.  

Fruit en esquizocarp, amb mericarpis estèrils. 

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El gènere Phyla es diferencia del gènere Lippia perquè són herbes més o menys prostrades i amb espigues denses a l’antesi, bràctees no disposades en quatre files i estigma terminal. En Lippia són arbusts o sufruticosos, espigues allargades a l’antesi, bràctees disposades en quatre files i estigma sublateral.

USOS I PROPIETATS: S’empra en jardineria per formar gespes florides.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Phyla ve del grec phylé, -es, tribu, que passa al llatí Phýla, -ae, tribu, multitud, per les nombroses flors que surten juntes a la inflorescència.  L’epítet específic filiforme deriva de filum, fil i de forma¸forma, aspecte, és a dir, estilitzat, sotil, filiforme.

De vegades es confon amb Lippia canescens Kunth de la qual es diferencia per l’indument dens amb pèls de fins 0,6 mm que dona a la planta l’aspecte cendrós o blanquinós que defineix l’epítet canescens.  A més a més les inflorescències són més cilíndriques i les bràctees més curtes i d’amplada igual o major que la longitud en L. canescens.

Aquesta espècie va ser descrita per Heinrich Adolph Schrader i publicada en Index Seminum Horti Academici Gottingensis 1834. com Lippia filiformis (Basiònim). Amb el nom actualment acceptat de Phyla filiformis va ser publicada per Robert Desmond Meikle, en Flora of Cyprus 2: 1897. 1985.

Família Verbenaceae

Aloe vera (L.) Burm.f.

NOMS: Atzavara. Bàlsam. Aceve. Séver. Castellà: Aloe. Pita zabila. Závila. Aloe vera. Gallego: Aloe. Èuscara: Zabilabelarmintza. Portuguès: Erva babosa. Aloé-vera. Francès: Aloé. Aloës. Italià: Aloe vera. Anglès: Barbados aloe. Curacao aloe. Bitter aloe. Medicinal aloe. True aloe. Alemany: Echte Aloe. Neerlandès: Aloë vera. Grec: Αλόη η γνήσια. φαρμακευτική αλόη. Xinès: lu hui. 費拉蘆薈

SINÒNIMS: Aloe perfoliata var. vera L.; Aloe barbadensis Mill.; Aloe chinensis (Haw.) Baker; Aloe vulgaris Lam.

DISTRIBUCIÓ:  Àfrica

HÀBITAT: Cultivada en jardins i de vegades subespontània en zones de costa rocosa

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Arbust acaule, estolonífer, sense rebrots laterals, de fulles suculentes

Fulles densament agrupades en roseta basal, triangular-lanceolades, rectes o un poc corbades, de 40-50 cm de llargària i 5-8 cm d’amplada, de color verd grisenc o glauc, sense taques i amb dents gruixuts al marge 

Flors en inflorescències en raïm simple en un llarg peduncle, que pot arribar al metre d’alçada, amb flors hermafrodites, trímeres, grogues, curtament pedicel·lades i pèndules, amb bràctees triangulars acuminades i membranàcies. Periant groc. Tubular, de 2,5 a 3 cm; sis tèpals, els externs soldats a la meitat inferior. Androceu amb sis estams exserts. Gineceu amb ovari súper i estil en part i estigma exserts. Floreix des de març fins agost.

Fruit en càpsula trígona amb llavors curtament alades

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Aquesta espècie, procedent de l’illa de Socotra, al nord-est d’Àfrica, s’ha cultivat des d’antic com ornamental als jardins i per les seues propietats medicinals. A vegades s’escapen dels cultius i s’asilvestren en zones de clima suau però no són considerades invasores.

USOS I PROPIETATS: De l’Aloe vera s’empren el gel i el sèver o làtex en medicina alternativa i primers auxilis casolans. El gel és la porció mucilaginosa del centre de les fulles; el sèver o làtex és el suc quallat que surt en fer una incisió a la fulla, un sòlid cristal·lí de color marró i gust molt amarg. Aquests productes, especialment el sèver, no han d’utilitzar-se sense control mèdic, pels efectes adversos o tòxics que poden provocar.

En medicina popular s’empra com descongestiu i broncodilatador de les vies respiratòries, en casos de gastritis i directament sobre superfícies cutànies per curar talls, úlceres, picades d’insectes, tractament de l’acne, l’herpes, mussols, psoriasi, gingivitis, amigdalitis i altres afeccions de la boca.

La Comissió E d'Alemanya ha aprovat la utilització de les fulles d'Àloe vera. La FDA nord-americana només autoritza l'ús intern de l'àloe sempre que el producte estigui exempt d'antraquinones, sense haver-hi restriccions en la seva utilització a nivell extern.

Una llei nord-americana dictada a Washington el 3 de març de 1973, declarà l'àloe com a espècie protegida. De la mateixa manera es van dictar normes de protecció en algunes regions de l'Àfrica oriental.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Aloe és d'origen molt incert. Segons uns autors deriva del grec “άλς, άλός (als, alós)” sal, donant “άλόη, ης, ή (aloé, oés)” que designava tant la planta com el seu suc, a causa del seu sabor que recorda l'aigua del mar. D'allí va passar al llatí “ălŏē, ēs” amb la mateixa accepció que, en sentit figurat, significava també amarg. Altres autors han proposat un origen àrab “alloeh”, que significa substància amarga; la proposta d'origen complex a través de l'hebreu “ahal (אהל)”, sovint citat en textos bíblics, sembla que es refereix a l'Aquilaria malaccensis, la fusta del qual, lignum aloe o linàloes, apareix mitja dotzena de vegades a la Bíblia. L’epítet específic vera significa vertader, real, genuí.

En algunes tombes de faraons egipcis s’han trobat dibuixos d’àloes i, segons consta en el papir Ebers del segle XVI aC., amb aquesta planta es fabricaven elixirs de llarga vida.   

Aquesta espècie va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 320–321. 1753. amb el nom de Aloe perfoliata var. vera. Amb el nom actualment acceptat de Aloe vera va ser publicada per Nicolaas Laurens Burman (Burm.) en Flora Indica: cui accedit series zoophytorum indicorum, nec non Prodromus Florae Capensis. 83. 1768.

Família Liliaceae, (Xanthorrhoeaceae, Asphodelaceae)