Alcea rosea L.

NOMS: Malva vera. Malva de jardí. Malva doble. Malva reial. Vauma reial. Castellà: Alcea. Malva de la reina. Malva de los jardines. Malva del príncipe. Malva doncella. Malva Isabela. Malva loca. Malva real. Malva rosa. Malvón. Èuscara: Malba gorri. Occità: Mauvís. Portuguès: Malva da India. Malvaísco.  Francès: Passe-rose, Passerose, Rose papale, Rose trémière. Italià: Malvarosa. Malvone roseo. Rosone. Anglès: Hollyhock. Garden Hollyhock. Alemany: Garten-Stockrose. Gewöhnliche Stockrose. Neerlandès: Stokroos. Grec: Δενδρομολόχα. Μολόχα.

SINÒNIMS: Althaea rosea (L.) Cav.; Alcea ficifolia Nyman

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània oriental.

HÀBITAT: Surten com subespontànies en camps de conreu, vores de camins, llocs alterats i naturalitzada en llocs amb sòls humits.

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Planta biennal amb tiges erectes pubescents que poden assolir més de 2 metres d’alçada

Fulles peciolades, palmades, lobades amb 3-5 lòbuls i forma de cor, dentades i tomentoses. Surten primer en roseta basal i després, disperses, al llarga de la tija floral.

Flors en raïms espiciformes terminals, de color malva, rosa o blanc, amb curt peduncle axil·lar. Epicalze amb 6-8 peces triangular-lanceolades més curtes que el calze i pubescents. Calze amb 5 sèpals soldats a la part inferior, triangulars. Corol·la amb 5 pètals obovats de 3-6 cm. Androceu amb nombrosos estams formant un tub estaminal glabre. Gineceu amb ovari súper i estils filiformes. Floreix entre maig i agost.

Fruit en càpsula loculicida o esquizocarp discoïdal, mericarpis indehiscents, reniformes, pubescents i lleugerament alats.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una característica de les malvàcies és que té nombrosos estams monadelfs amb els filaments soldats formant un llarg tub per l’interior del qual passa l’estil.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empra com antitussígena, emol·lient i laxant, preparada en forma de infusió o cataplasma.

Es cultivada, principalment, com planta ornamental als jardins, en bona terra de jardí, ubicada a ple sol i amb regs regulars, evitant embassaments. Sembrar les llavors entre març i abril, en climes càlids com el nostre, per tindre flors a partir de maig. Després de la floració podem aprofitar els brots secundaris per separar-los de la planta mare i fer-ne de noves.

 ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Alcea deriva del grec ἀλκέ alcé remei; segons alguns textos ἀλκέα alcéa era el nom citat per Dioscòrides d'un tipus de malva. Més tard passa al llatí com Alcea, -ae, descrita per  Plini el Vell en Naturalis Historia, llibre 25, VI, 21, amb la descripció d’una malvàcia salvatge. L’epítet específic rosea, del llatí roseus,-a, um rosa, de color rosat, pel color predominant de les flors

Alcea rosea va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 687. 1753.

Família Malvaceae

Cotyledon orbiculata L.

NOMS: Cotilèdon. Castellà: Cotiledón. Oreja de cerdo. Anglès: Pig's ear. Round-leafed navel-wort.

SINÒNIMS: Cotyledon macrantha A.Berger; Cotyledon ambigua Salisb.; Cotyledon mucronata Lam.

DISTRIBUCIÓ:  procedent d’Àfrica del Sud però la utilització com a planta ornamental l’ha estès per molt països

HÀBITAT: De manera natural creix als afloraments rocosos dels herbassars de la regió del Karoo, un semidesert situat a Sud-àfrica

FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: És una espècie molt variable. Arbust de fins un metre d’alçada amb tija forta i brancatge erecte

Fulles oposades crasses, de fins 7x13 cm i forma ovada amb una punteta a l’àpex, de color verd o gris, de marge enter i sovint rogenc.

Flors en cima terminal a l’àpex d’un escapus floral erecte de fins dos pams d’alçada, amb nombroses flors pentàmeres de peduncle penjant. Calze amb cinc sèpals soldats triangulars. Corol·la acampanada d’uns 3 cm acabada en cinc lòbuls triangulars divergents de color roig ataronjat, tot i que també hi ha varietats de flors grogues. Androceu amb 10 estams units a la base de la corol·la. Gineceu amb cinc carpels cadascun amb estil més llarg de l’ovari. Floreig a l’hivern i la primavera.

Fruit en fol·licle erecte amb petites llavors el·lipsoïdals

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El nom de moltes espècies del gènere estan classificats com no resolts. De tots els noms proposats en el gènere Cotyledon només un 7% (12 espècies) s’han acceptat, els demés resten com a no resolts. 

Hi ha diverses varietats, com ara: Cotyledon orbiculata var. dactylopsis Toelken ; Cotyledon orbiculata var flanaganii (Schoenland i Baker) Toelken; Cotyledon orbiculata var. oblonga (Haw.) DC.; Cotyledon orbiculata var. orbiculata; Cotyledon orbiculata var. spuria (L.) Toelken; Cotyledon orbiculata var. oblonga macranta

USOS I PROPIETATS: S’empra en jardineria com planta ornamental a nombrosos països. Al seu país d’origen, Sud-Àfrica, la part carnosa de les fulles s’empra per assecar les berrugues i les fulles calentes com a cataplasmes per als furóncols. Tot i això les fulles contenen una toxina, la cotiledontoxina, que causa una malaltia anomenada cotiledonosi al bestiar i les mascotes.

ATENCIONS: Tem el fred de l’hivern, tot i que suporta gelades de fins -2^o C necessita una temperatura mínima de 10^o C a l’hivern. No és exigent amb el sòl sempre que estiga ben drenat. Com la majoria de les crasses tolera els oblits en el reg. A l’hivern no cal regar però quan pugen les temperatures cal ser generós amb el reg però quan el substrat estiga sec. Els embassaments d’aigua poden ser letals per la planta. Ubicació a ple sol o mitja ombra. A ningú li amarga un dolç, així que un poc d’adob sempre vindrà be. Cal evitar que perda la capa de pruïna. Multiplicació per esqueix a la primavera o a finals de l’estiu amb un tros de tija que cal deixar que cicatritze abans de plantar. També amb llavor cobrint-la lleugerament de substrat. Més que plagues o malalties pateixen de fisiopaties, és a dir, al cultiu dolent, per exemple amb drenatge insuficient que facilita la putrefacció de les arrels.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Cotyledon deriva del grec "κοτῦληδών cotyledón" cavitat, per la forma umbilicada de les fules d’algunes espècies de l gènere. L’epítet específic orbiculata deriva del llatí “orbis”, cercle, disc, en referència a la forma rodona de les fulles. L’epítet macrantha ve del grec "makròs" llarg, gran, i “ἄνϑοϛ ánthos” flor, és a dir, de flors grans, perquè té les fulles majors que altres espècies del gènere.

 Cotyledon orbiculata va ser descrita per Linné i publicada en Species Plantarum 1: 429. 1753.

A Nova Zelanda és considerada una planta invasora.

Família Crassulaceae

Orbea variegata (L.) Haw.

NOMS:  Castellà: Flor de dragón. Flor de lagarto. Flor estrella de mar. Portuguès: Orbea. Cacto de sinó. Flor estrela.  Francès: Cactus étoile de mer. Cactus graine. Italià: Stapelia. Stelle di Italia. Anglès: Carrion flower. Starfish cactus. Alemany: Aasblume. Ordensstern. Grec: Stapelia.

SINÒNIMS: Stapelia variegata L. (basiònim): Stisseria variegata (L.) Kuntze

DISTRIBUCIÓ: Procedent del Cap Occidental de Sud-àfrica   

HÀBITAT: Al seu medi natural, habita la franja costanera de Western Cape

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Planta sempre verda, suculenta, sense fulles, amb tiges erectes o prostrades, glabres, d’uns 10 cm d’alçada que es ramifiquen des de la base, amb quatre angles amb dents semblants als cactus (tot i que no té res a veure amb ells) a la base de les quals es troben un parell de denticles estipulars. Les tiges formen una mateta d’uns 50 centímetres de diàmetre.

Fulles inexistents, ja que les tiges verdes s’encarreguen de la fotosíntesi.

Flors en inflorescències d’una a cinc flors en forma d’estrela de fins 8 cm de diàmetre. Calze amb 5 sèpals que fan uns 9 mm; corol·la amb cinc lòbuls de color blanquinós o groc, motejats amb taques brunes o bandes irregulars. Els lòbuls rodegen el cercle central pentagonal que caracteritza les flors del gènere. Poden desprendre un lleuger olor a carnús per atraure els pol·linitzadors. 

Fruit en fol·licles en parelles que semblen dues banyes en forma de fus, glabres i puntejades de color porpra.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: L'olor de carnús que segreguen les flors atrau les mosques blaves que pol·linitzen les flors. A les Illes Canàries , Orbea variegata és també una planta nutrícia per a les erugues de la papallona monarca menor (Danaus chrysippus) i la papallona monarca (Danaus plexippus)

USOS I PROPIETATS: S’empra en jardineria com planta ornamental per les seues boniques flors i fàcil conreu, en test o en rocalles.

És molt tolerant a temperatures molt elevades, però també a temperatures moderadament fredes i tolera fins i tot gelades lleugeres tot i que és millor assegurar i protegirla. Necessita reg regular durant la temporada de creixement i s'ha de mantenir sec a l'hivern. Es pot propagar molt fàcilment per esqueixos. Les llavors germinen bé i ràpidament quan són recents. Actualment hi ha nombrosos conreus i híbrids culturals.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere, Orbea, deriva del llatí “orbis”, cercle, anell, en referència al disc central de les flors de gairebé totes les espècies d’aquest gènere. L’epítet específic variegata, ve del llatí “vario” ser de diferent color, variat, motejat, etc.

Orbea variegata va ser descrita i publicada per Carles Linné en Species Plantarum 1: 217. 1753. (1 May 1753) amb el nom de Stapelia variegata, i més tard fou publicada per Adrian Hardy Haworth en Synopsis plantarum succulentarum ... 40. 1812. amb el nom actualment acceptat d’Orbea variegata

Va arribar a Europa el 1639 amb una col·lecció de plantes pertanyent al missioner i col·leccionista de plantes Justus Heurnius , convertint-la en la primera estapelia que s'ha conreat a Europa.

Família Apocynaceae