Saponaria officinalis L.

NOMS: Herba sabonera. Herba de bugada. Sabó de gitana. Sabonera. Saboneta. Saponària. Castellà:  Albada. Corteza de panamá. Herbada. Hierba de los bataneros. Jabón de palo. Jabonera. Jabonera de la Mancha. Lanaria. Saponaria. Occità: Saboneta, Sabonèla, Sabounello, Sabouniero, Saponària, Èrba de sabon.  Gallego: Bataneira. Concheira. Albitorno. Èuscara: Pitzigorka. Txabo. Txaboibelarr. Portuguès: Saponária. Saboeira. Erva saboeira. Francès: Saponaire officinale. Herbe à foulon. Herbe à savon. Italià: Saponaria comune. Anglès: Bouncingbet. Soapwort. Latherwort.  Alemany: Echtes Seifenkraut. Gewöhnliches Seifenkraut. Seifenwurz. Neerlandès: Zeepkruid. Grec: Γκολαριά. Καλοστρούθι. Σαπανόφυτον. Σαπνιά. Τσουένι. Xinès: fei zao cao.

SINÒNIMS: Lychnis officinalis (L.) Scop.;

DISTRIBUCIÓ: Europa i Àsia occidental

HÀBITAT: Salicion triandro-fragilis. Saponario-Salicetum. Creix en sòls humits, en herbassars junt a torrents i boscos de ribera. Fins els 1300 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba rizomatosa, que pot assolir el metre d’alçada, glabrescent, amb rizoma reptant d’on surten les tiges erectes o ascendents, ramificades a la part superior.

Fulles oposades, subsèssils, sense estípules, ovades o lanceolades, amb 3-5 nervis paral·lels ben marcats, de marge enter

Flors pentàmeres flairoses,en cimes terminals amb les branques inferiors majors que les superiors. Sense calicle. Calze tubular format per cinc sèpals soldats d’uns 2 cm i truncat a la base. Corol·la amb cinc pètals de color blanc o rosat, lliures, d’un centímetre. Androceu amb 8-10 estams que sobresurten del tub de la corol·la. Gineceu d’ovari súper amb dos estils. Floreix de maig a setembre.

Fruit en càpsula cilíndrica inclusa en el calze que s’obri per quatre dents apicals per deixar eixir les petites llavors reniformes.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Aquesta planta s’utilitza per rentar roba i com xampú, ja que conté saponina. Les saponines són un grup de glucòsids oliosos, els quals són solubles en aigua produint escumositat quan les solucions són agitades. Les contenen plantes molt diverses, entre elles l’abriülls, aquesta saponària o sabonera o les llegums. És l’escuma que apareix quan posem a remulla cigrons o fesols.

USOS I PROPIETATS: Té propietats medicinals. Utilitzada com a sudorífica, diürètica, estimulant i depurativa. Va bé per combatre la gota, la bronquitis, els dolors reumàtics, la icterícia, la sífilis i les malalties de la pell, tot i que cal utilitzar-la amb prudència perquè els seus principis actius són molt irritants per les mucoses.

 ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Saponaria deriva del llatí “sapo, -onis” que significa sabó, perquè la rabassa i les rels d’aquesta planta s’empraven com sabó. L’epítet específic officinalis significa medicinal, s'aplica a moltes espècies que des de fa molt temps han estat considerades medicinals.

Saponaria officinalis va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 408. 1753.

Família Caryophyllaceae

Silene pendula L.

NOMS: Castellà: Silene. Francès: Silène à fleurs penchées. Italià: Silene pendula. Anglès: Nodding Catchfly. Alemany: Hängendes Leimkraut.

SINÒNIMS: Silene cisplatensis Cambess.; Silene crispa Moench

DISTRIBUCIÓ: Mediterrani europeu, Itàlia continental i Sicília

HÀBITAT: Cultivada com planta ornamental.

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba anual de 20-30 cm d’alçada, pubescent, glandulosa, amb tiges que es ramifiquen en la meitat superior

Fulles oposades, pubescents, enteres amb el marge ciliat. Les basals ovades amb llarg pecíol i les superiors més allargades sense ser lanceolades

Flors en monocasi, amb bràctees ovades o lanceolades i curt pedicel. Calze de poc menys de 2 cm, cilíndric amb els nervis fent una gepa marcada per pèls glandulosos; dents del calze obtusos amb pèls a la zona terminal. Corol·la amb cinc pètals bilobats, de menys d’un centímetre, de color rosat; lígula corol·lina bífida. Floreix a l’estiu

Fruit en càpsula de 6-7 mm, ovada, amb les dents que no sobresurten del calze. Llavors reniformes i tuberculades.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Científics de l'Acadèmia de Ciències de Rússia han aconseguit la reproducció i cultiu de la Silene stenophylla a partir de llavors conservades durant 32.000 anys al permafrost de Sibèria. Es tracta de la planta més antiga "tornada a la vida".

USOS I PROPIETATS: S’empra en jardineria en rocalles, murets o jardineres a ple sol o mitja ombra, tot i quer amb més sol florirà més. No és massa exigent per als regs però evitar embassaments. Es sembren a la tardor o finals d’hivern per a gaudir de la seua floració a l’estiu

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Del gènere Silene, segons la “Flora ibérica”, s’hi desconeix l’etimologia del genèric Silene, tot i que el nom l’utilitza Lobelius qui l’atribueix a Teofrast. Tot i això altres autors aventuren que Silene podria derivar del grec “Silenos”, que era el company ebri de Baco que tenia el ventre molt unflat, com el calze de moltes espècies d’aquest gènere. L’epítet específic pendula, deriva del llatí pendeo pendere, que penja, pèndul

Silene pendula va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 418–419. 1753.

Família Caryophyllaceae

Alcea rosea L.

NOMS: Malva vera. Malva de jardí. Malva doble. Malva reial. Vauma reial. Castellà: Alcea. Malva de la reina. Malva de los jardines. Malva del príncipe. Malva doncella. Malva Isabela. Malva loca. Malva real. Malva rosa. Malvón. Èuscara: Malba gorri. Occità: Mauvís. Portuguès: Malva da India. Malvaísco.  Francès: Passe-rose, Passerose, Rose papale, Rose trémière. Italià: Malvarosa. Malvone roseo. Rosone. Anglès: Hollyhock. Garden Hollyhock. Alemany: Garten-Stockrose. Gewöhnliche Stockrose. Neerlandès: Stokroos. Grec: Δενδρομολόχα. Μολόχα.

SINÒNIMS: Althaea rosea (L.) Cav.; Alcea ficifolia Nyman

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània oriental.

HÀBITAT: Surten com subespontànies en camps de conreu, vores de camins, llocs alterats i naturalitzada en llocs amb sòls humits.

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Planta biennal amb tiges erectes pubescents que poden assolir més de 2 metres d’alçada

Fulles peciolades, palmades, lobades amb 3-5 lòbuls i forma de cor, dentades i tomentoses. Surten primer en roseta basal i després, disperses, al llarga de la tija floral.

Flors en raïms espiciformes terminals, de color malva, rosa o blanc, amb curt peduncle axil·lar. Epicalze amb 6-8 peces triangular-lanceolades més curtes que el calze i pubescents. Calze amb 5 sèpals soldats a la part inferior, triangulars. Corol·la amb 5 pètals obovats de 3-6 cm. Androceu amb nombrosos estams formant un tub estaminal glabre. Gineceu amb ovari súper i estils filiformes. Floreix entre maig i agost.

Fruit en càpsula loculicida o esquizocarp discoïdal, mericarpis indehiscents, reniformes, pubescents i lleugerament alats.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una característica de les malvàcies és que té nombrosos estams monadelfs amb els filaments soldats formant un llarg tub per l’interior del qual passa l’estil.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empra com antitussígena, emol·lient i laxant, preparada en forma de infusió o cataplasma.

Es cultivada, principalment, com planta ornamental als jardins, en bona terra de jardí, ubicada a ple sol i amb regs regulars, evitant embassaments. Sembrar les llavors entre març i abril, en climes càlids com el nostre, per tindre flors a partir de maig. Després de la floració podem aprofitar els brots secundaris per separar-los de la planta mare i fer-ne de noves.

 ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Alcea deriva del grec ἀλκέ alcé remei; segons alguns textos ἀλκέα alcéa era el nom citat per Dioscòrides d'un tipus de malva. Més tard passa al llatí com Alcea, -ae, descrita per  Plini el Vell en Naturalis Historia, llibre 25, VI, 21, amb la descripció d’una malvàcia salvatge. L’epítet específic rosea, del llatí roseus,-a, um rosa, de color rosat, pel color predominant de les flors

Alcea rosea va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 687. 1753.

Família Malvaceae